Planeta
Laboratori planetari
Juan Insua
La recerca del coneixement requereix una visió holística que integri diferents disciplines i sabers.
Planeta
Defensar els límits no és malthusià
Giorgos Kallis
L’autolimitació no implica constrènyer, sinó definir col·lectivament els nostres límits com a societats.
Planeta
Necessitats humanes (reflexió terrícola)
Carmen Madorrán Ayerra
Com podem definir una vida bona que sigui capaç de satisfer les nostres necessitats sense superar els límits ecològics.
Planeta
La casa de tots
Juan Insua
Un recorregut pels diferents significats de la paraula «casa» i els camins que ens obren per pensar el nostre present i el nostre futur.
Planeta
Tecnologia
Sobre el coneixement material
Tim Cowlishaw
Una cartografia especulativa de l’ecologia material de la Intel·ligència artificial.
Planeta
N. Katherine Hayles: «Necessitem una visió més integral de la cognició»
Toni Navarro
La catedràtica estatunidenca ens parla del posthumanisme, la intel·ligència artificial i la connexió entre ciència i humanitats.
Planeta
Ciència i esperit en el mercat de l’atenció
Juan Insua
Per un qüestionament obert, sistemàtic i fluid de les nostres maneres de conèixer i fer mons.
Planeta
Escola d’humilitat o les noves profunditats
Juan Insua
Ens endinsem en tres grans abismes d’allò desconegut: l’espai sideral, les profunditats marines i els enigmes de la ment humana.
Planeta
Francisco J. Doblas Reyes: «Limitar els impactes de l’escalfament és a les nostres mans»
Elisenda Pallarés Piquer
El climatòleg i autor de l’IPCC assenyala que hi ha mesures per mitigar el canvi climàtic i transitar cap a societats més justes.
Planeta
L’última onada
Roser Cabré-Verdiell
Un relat que ens interroga sobre de quina manera ens relacionem amb el col·lapse com a societat i com a individus.
Planeta
La batalla de Dorking
Troy Vettese | Drew Pendergrass
Tres obres de G. W. F. Hegel, Thomas Malthus i Edward Jenner ens ajuden a comprendre la crisi climàtica actual.
Planeta
El poder de l’astorament
Juan Insua
Apunts sobre la pèrdua progressiva d’aquesta facultat humana primigènia: l’astorament, concebut com una de les claus de la creativitat i l’esperança.