Francisco J. Doblas Reyes: «Limitar els impactes de l’escalfament és a les nostres mans»

«Caminem, però el que hauríem de fer és córrer.» Hoesung Lee, president del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en anglès), parlava en aquests termes de l’acció contra l’emergència climàtica durant la roda de premsa de presentació de l’informe de síntesi que posa fi al Sisè Cicle d’Avaluació iniciat el 2015. «No és només que no correm, és que en realitat caminem enrere, perquè en alguns casos ni tan sols es redueixen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle associades a l’activitat humana», matisa el físic Francisco J. Doblas Reyes, director del Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC).

L’última publicació de l’IPCC sintetitza més de 10.000 pàgines d’evidència científica en un resum de 36 pàgines adreçat a governs, empresaris i qualsevol persona amb capacitat de prendre decisions per mitigar les emissions derivades de la crema de combustibles fòssils, uns gasos que han provocat un excés d’energia en el sistema terra que escalfa el planeta. Els autors de l’IPCC són especialistes d’àmbits diversos i de 195 països diferents que, de manera voluntària i sense retribució, assumeixen l’encàrrec de les Nacions Unides d’avaluar el canvi climàtic cada set anys. L’informe de síntesi contempla diferents escenaris d’aquí a final de segle, amb un ventall que va entre els 1,5 ^oC i els 4,4 ^oC d’increment de la temperatura mitjana terrestre en comparació amb l’era preindustrial.

L’escalfament global a través de diverses generacions

Projeccions futures (2010-2100) de canvis en la temperatura global de la superfície en diferents escenaris d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Font: IPCC

Encara que els negacionistes s’entestin a polititzar la qüestió, el consens científic no està subjecte a ideologies i és rotund: «El canvi climàtic s’esdevé ara mateix, no és una cosa del futur. I l’evidència de la responsabilitat que hi té l’acció humana és inequívoca», remarca Doblas. Fa més de tres dècades que es dedica a l’estudi del clima en diferents institucions i coneix bé el funcionament de l’IPCC, perquè ha sigut l’autor principal del cinquè i el sisè informe d’avaluació. Actualment treballa al Barcelona Supercomputing Center, on hi ha el MareNostrum, un dels superordinadors més potents d’Europa. Gràcies a aquesta tecnologia, Doblas lidera un equip multidisciplinari d’enginyers, físics i matemàtics, entre altres especialistes, que analitzen grans quantitats de dades per predir el clima del futur. Es tracta de ciència aplicada al servei de sectors com l’agricultura, la gestió de l’aigua, les energies renovables o la salut pública.

Protegir l’oceà o menjar menys carn vermella, mesures necessàries

«Sovint pensem que el canvi climàtic és un problema ecològic. Quan apareix a les notícies de la premsa se sol donar veu al sector ecologista, que diu coses molt sensates, però tot plegat acaba fent la impressió que el problema és que cal salvar els ossos de l’Àrtic o els ànecs de Doñana. I, si bé tinc en compte aquests problemes que afecten aquestes dues zones, em sembla que al final el missatge queda curt: és un problema econòmic, social… És un problema que té relació amb l’espai que volem ocupar en el món com a societat al llarg dels propers deu, vint o cinquanta anys.» Malgrat certes incongruències –com ara que l’any passat es va assignar un màxim històric de subsidis públics al consum de combustibles fòssils en el context de la invasió russa d’Ucraïna–, el climatòleg destaca l’esperança que comporta la transició energètica. «Tenim una oportunitat única de transformar la societat, de fer-la més justa i més competitiva i d’aconseguir que es doni veu a les persones que poden treure profit d’aquesta transformació.» Això sí, considera que el desplegament de les energies renovables ha de consensuar-se, i que cal tenir en compte que «a les zones rurals hi viu gent que aprecia el seu entorn».

Aquesta dècada és clau per decidir el futur del clima i del benestar humà. L’anomenat «pressupost de carboni» s’esgota, i l’IPCC estima que les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle han d’arribar al màxim com a molt l’any 2025 perquè es pugui assolir l’objectiu de l’Acord de París de no superar el llindar de l’increment de l’1,5 ^oC. Els especialistes recomanen una sèrie de mesures que cal posar en pràctica a curt termini per aconseguir-ho. Conservar de manera eficaç entre el 30 % i el 50 % de les zones terrestres, d’aigua dolça i oceàniques és vital (fins ara, l’oceà ha absorbit fins al 90 % de l’escalfament global). També és urgent desplegar les energies renovables; fomentar el transport públic i la mobilitat activa i descarbonitzar el transport i la indústria; millorar l’eficiència energètica a les cases; modificar el sistema de producció d’aliments i disminuir el consum de carn vermella. «Parlem d’una transformació completa del sistema socioeconòmic tal com el coneixem.»

El Mediterrani, punt calent de la crisi climàtica

En els anys vinents constantment es batran rècords en la temperatura registrada en diferents latituds del planeta. La meitat de la població mundial, entre 3.300 i 3.600 milions de persones, viu en contextos molt vulnerables al canvi climàtic. El Mediterrani és la segona zona del món més afectada per aquesta crisi; només el supera l’Àrtic. La sequera i la pujada del nivell del mar són les principals amenaces a què fa front la riba mediterrània. «El factor crític és la disponibilitat d’aigua», subratlla Doblas, que adverteix que els embassaments estaran més buits en els propers anys. «No només tindrem menys aigua perquè plourà més o menys –la tendència és que plogui menys–, sinó també perquè l’aigua s‘evaporarà i n’hi haurà menys a la superfície.» Però les poblacions que pateixen les pitjors conseqüències del canvi climàtic són les del sud global, que són les que han contribuït menys a crear aquesta situació i les que disposen de menys recursos per adaptar-s’hi.

El grau d’escalfament que s’assolirà al final d’aquest segle «no està decidit». Cada dècima compta. Com més augmenti la temperatura, més creixen de manera exponencial les conseqüències que això pot tenir, i més s’exposa el planeta a impactes adversos irreversibles. Els científics han emès un diagnòstic i han assenyalat el tractament necessari per aturar el que el secretari general de l’ONU, António Guterres, qualifica de «bomba climàtica». No hi haurà més informes de l’IPCC fins a finals del 2030, any en què les emissions haurien d’haver disminuït gairebé fins a la meitat. «Limitar els impactes de l’escalfament global és a les nostres mans, en la mesura que som una societat global, i depèn de les nostres decisions», conclou Doblas. S’ha de veure si la multilateralitat aconseguirà accelerar l’acció climàtica i fer tinguem un planeta més habitable i un futur més just.