Ciència
Educació
Una breu Gran Història de quasi tot
Cristina Sáez
La Big History pretén explicar una història integrada del cosmos, la Terra, la vida i la humanitat a partir de la ciència i el mètode científic.
Cultura
Curadories digitals o l’explosió prescriptora
Maria Farràs | Edgar Riu
Amb uns fons digitals cada cop més grans, les institucions culturals busquen noves formes d’organitzar els continguts digitals i tenir-ne cura.
Narratives
Gràfics, expectatives i la invenció del futur
Andreu Belsunces
Les visualitzacions contribueixen a dibuixar els nostres imaginaris i les nostres expectatives socials, raó per la qual tenen impacte en la construcció de les realitats futures.
Narratives
La literatura i la música són part de mi
Julieta Venegas
La cantant i compositora reflexiona sobre els processos creatius, la relació entre la música i la literatura, i l’autoficció.
Comú
L’entorn digital combat la COVID-19 a l’Àfrica
Carlos Bajo
D’un cap a l’altre del continent apareixen iniciatives que, servint-se de les tecnologies digitals, pretenen fer front al virus.
El més llegit
Tecnologia
Els «dank memes»: la reacció a un Internet invivible
Albert Lloreta
Sorgits a les albors d’Internet, actualment els «dank memes» poden entendre’s com l’expressió absurda que condensa l’esperit del nostre temps i com una manifestació de ràbia que boicoteja la lògica mercadotècnica d’Internet.
Educació
Henry Giroux: «Defensar que l’educació ha de ser neutral és dir que ningú n’ha de retre comptes»
João França
Una entrevista al fundador de la pedagogia crítica Henry Giroux sobre el sentit de l’educació, la sospita davant la neutralitat, la ideologia neoliberal i el fet que la incertesa actual pot ser un motor per repensar i generar noves possibilitats.
Narratives
Iconografies de la pandèmia
Ivan Pintor
Repassem els símptomes visuals de la pandèmia, la representació que en fan els individus, els polítics, els mitjans i el sector de l’entreteniment, i el dilema que suposa creuar-los amb el seguiment personalitzat de la població.
Comú
Tecnologia
Repensant la intel·ligència artificial des del feminisme
Caroline Sinders
Des d’una perspectiva feminista, fem una anàlisi crítica de l’aprenentatge automàtic de les intel·ligències artificials per trobar pràctiques més equitatives.
Planeta
Idees per resistir
Víctor Recort | Berta Gómez Santo Tomás | Albert Lloreta | João França | Joana Moll | Tania Adam | Lucas Ramada Prieto | Toni Navarro | Míriam Hatibi
Propostes inspiradores per aixecar l’ànim en els dies de confinament que vivim en algunes parts del món.
Dossier destacat
Posthumanisme(s)
Planeta
Reimaginant la relació entre la humanitat i el virus
Ignasi Torrent
Lluny de les formes antropocèntriques de producció de coneixement, la pandèmia obre la possibilitat d’especular sobre variants narratives que van més enllà de les humanes.
Planeta
La humanitat descentrada I
Elisabet Roselló
De la necessitat de considerar noves cosmovisions orientades a una resiliència i una posició més adequada en aquest moment planetari.
Planeta
La humanitat descentrada II
Elisabet Roselló
Teories com la de l’actor-xarxa, les ontologies planes o orientades a objectes i la dels hiperobjectes qüestionen el paper central de l’ésser humà en la concepció de l’ordre natural clàssic.
Ciència
Els nostres monstres
Roc Jiménez de Cisneros
Els nous materials, apareguts a partir de l’activitat humana, ens fan repensar la distinció entre el que és natural i el que és artificial.
Planeta
Timothy Morton: una ecologia sense natura
Roc Jiménez de Cisneros
Entrevistem Timothy Morton, filòsof i autor del concepte «Dark Ecology», que proposa repensar la nostra visió de l’ecologia, l’antropocentrisme i l’art.
Planeta
El Ministre del Futur
Timothy Morton
Timothy Morton representa els hereus del planeta, humans i no humans, l’existència dels quals vindrà determinada pel que fem i com pensem a partir d'ara.
Tecnologia
Un posthumanisme més humà?
Marc Mela
Les transformacions científiques i tecnològiques en què ens trobem immersos afecten la mateixa condició humana. Quin sentit tenen les tendències com el posthumanisme? Com podem pensar aquest «després»?
Tecnologia
La silicolonització del món
Éric Sadin
La irresistible expansió del liberalisme digital pretén regular el curs de la vida per mitjà d’algoritmes.
Tecnologia
La revolució 4.0 i les seves melodies
Ramon Sangüesa
Com en les anteriors revolucions puntzero, el relat de l’eficiència i el creixement econòmic coexisteix amb la possibilitat d’un relat alternatiu que situï la comunitat al centre.
Comú
Planeta
Rosi Braidotti: «Cal una transformació radical, seguint les bases del feminisme, l’antiracisme i l’antifeixisme»
Iu Andrés
Parlem amb la filòsofa i humanista sobre què vol dir ser humans en un món canviant, on noves formes de capitalisme estan marcant l’esdevenir del que som i serem.
Tecnologia
El mal alumne
Estampa
Des de la pràctica artística, el Taller Estampa reflexiona sobre els discursos al voltant de la intel·ligència artificial.
Tecnologia
La singularitat
José Ignacio Latorre
La possibilitat d’aprenentatge de la computació ens condueix a un moment de singularitat tecnològica en el qual una intel·ligència artificial, capaç d’automillorar-se, superarà els límits d’allò humà.
Tecnologia
Quan la creativitat va deixar de ser (exclusivament) humana
Jose Valenzuela Ruiz
Com funcionen les intel·ligències artificials artistes? Analitzem el que semblava ser l’últim reducte de la creativitat humana.
Ciència
Avatars, cíborgs i robots: es pot augmentar la humanitat? (I)
Sandra Álvaro
El disseny de pròtesis biòniques o la creació de màquines intel·ligents són avenços cap a un augment de les nostres capacitats físiques i intel·lectuals.
Ciència
Avatars, cíborgs i robots: es pot augmentar la humanitat? (II)
Sandra Álvaro
La codificació de l’ésser humà i l’augment de processament dels ordinadors ha fet possible crear màquines capaces de respondre a les nostres accions.