Narratives
Teoria general de la brossa
Agustín Fernández Mallo
De l’evolució de la cultura, ara que travessem l’era del post, en què artistes i pensadors reciclen les restes d’una societat desfeta.
Tecnologia
La fi de la confiança?
Ferran Esteve
Després de dècades de reconeixement i prestigi social, les companyies de l’economia digital comencen a rebre crítiques que en qüestionen la reputació.
Narratives
Estar grillat
Martí Sales | nomdenoia
Un joc sobre la història de la patata, a la frontera entre l’assaig i la ficció, tensant el format d’un text, per pensar sobre la literatura i altres sabers sense comportes.
Educació
Aprendre i ensenyar amb tecnologies digitals
Júlia Coromina
Quan integrem les TIC a l’aula és important valorar en quin grau s’enriqueix la relació que s’estableix entre alumnes, tasques i continguts, i docent.
Tecnologia
La revolució 4.0 i les seves melodies
Ramon Sangüesa
Com en les anteriors revolucions puntzero, el relat de l’eficiència i el creixement econòmic coexisteix amb la possibilitat d’un relat alternatiu que situï la comunitat al centre.
El més llegit
Educació
Aprendre i ensenyar amb tecnologies digitals
Júlia Coromina
Quan integrem les TIC a l’aula és important valorar en quin grau s’enriqueix la relació que s’estableix entre alumnes, tasques i continguts, i docent.
Cultura
Institucions àgils per a un món canviant
Ana Manzanedo | Liliana Arroyo
Ha arribat el moment de convertir les administracions públiques en espais flexibles, distribuïts i amb un propòsit i un sentit compartits.
Tecnologia
La revolució 4.0 i les seves melodies
Ramon Sangüesa
Com en les anteriors revolucions puntzero, el relat de l’eficiència i el creixement econòmic coexisteix amb la possibilitat d’un relat alternatiu que situï la comunitat al centre.
Comú
Democràcia augmentada
Cristina Sáez
En el futur podrem automatitzar feines del govern i disposarem d’eines que fomentaran la participació dels ciutadans i permetran que s’apoderin.
Planeta
Timothy Morton: una ecologia sense natura
Roc Jiménez de Cisneros
Entrevistem Timothy Morton, filòsof i autor del concepte «Dark Ecology», que proposa repensar la nostra visió de l’ecologia, l’antropocentrisme i l’art.
Dossier destacat
Intel·ligència artificial
Tecnologia
Les màquines ja saben com atemorir els humans
Cristina Sáez
El projecte Shelley estudia com es poden produir històries de terror fruit de la col·laboració entre humans i intel·ligència artificial.
Tecnologia
Màquines i humans: hem de parlar
Andreu Belsunces | Marta Handenawer
L’auge dels assistents personals virtuals fa necessari plantejar-se qui ajuda qui i fins on delegarem tasques a les màquines.
Narratives
El llibre que ve
Javier Celaya
Com la intel·ligència artificial, el big data i la realitat virtual canviaran l’ecosistema llibre en els propers deu anys.
Tecnologia
Quan la creativitat va deixar de ser (exclusivament) humana
Jose Valenzuela Ruiz
Com funcionen les intel·ligències artificials artistes? Analitzem el que semblava ser l’últim reducte de la creativitat humana.
Ciència
De la multiplicitat d’intel·ligències
Roc Jiménez de Cisneros
Què és la intel·ligència? Com definim amb precisió un concepte que només entenem superficialment?
Ciència
Avatars, cíborgs i robots: es pot augmentar la humanitat? (I)
Sandra Álvaro
El disseny de pròtesis biòniques o la creació de màquines intel·ligents són avenços cap a un augment de les nostres capacitats físiques i intel·lectuals.
Ciència
Avatars, cíborgs i robots: es pot augmentar la humanitat? (II)
Sandra Álvaro
La codificació de l’ésser humà i l’augment de processament dels ordinadors ha fet possible crear màquines capaces de respondre a les nostres accions.
Tecnologia
Conviure amb algoritmes intel·ligents
Sandra Álvaro
Els algoritmes ens permeten crear màquines més intel·ligents, però la seva falta de neutralitat i transparència planteja nous reptes.
Tecnologia
Injustícia algorítmica
David Casacuberta
Cada vegada fem servir més algoritmes per automatitzar decisions. Per això necessitem que les seves resolucions no només siguin correctes, sinó justes.
Ciència
La hipòtesi de la «vall inquietant» en els robots
Ferran Esteve
La hipòtesi de la «vall inquietant» defensa que quan un robot s’assembla a una persona sense aconseguir-ho a la perfecció produeix estranyesa i rebuig.
