Cultura
Tecnologia
Repensar Internet des de la cultura
Els finalistes del Premi Internacional a la Innovació Cultural ens ofereixen diferents maneres de conscienciar-nos dels reptes que el present-futur d’Internet implica, i de fer-hi front.
Tecnologia
Un posthumanisme més humà?
Marc Mela
Les transformacions científiques i tecnològiques en què ens trobem immersos afecten la mateixa condició humana. Quin sentit tenen les tendències com el posthumanisme? Com podem pensar aquest «després»?
Planeta
Paul Mason: «Les tecnologies de la informació minvaran la necessitat de feina»
Carlos Delclós
Una conversa amb el periodista especialitzat en economia i autor de «Postcapitalisme» sobre els canvis estructurals del nostre sistema econòmic i les possibilitats reals d’imaginar un món que el depassi.
Comú
Salvant Cassandra: els reptes de la desinformació actual
Berta Barbet
Una reflexió sobre els perills i les causes de la desinformació en un context de falta de certeses i desafecció pel sistema vigent.
Comú
Un «démos» insolent
Ekhi L. de la Granja
Revisem un dels mites fundacionals de la democràcia atenenca, les reformes de Soló, per reflexionar sobre el sentit de la igualtat i els valors de la democràcia contemporània.
El més llegit
Comú
Planeta
Rosi Braidotti: «Cal una transformació radical, seguint les bases del feminisme, l’antiracisme i l’antifeixisme»
Iu Andrés
Parlem amb la filòsofa i humanista sobre què vol dir ser humans en un món canviant, on noves formes de capitalisme estan marcant l’esdevenir del que som i serem.
Comú
Helen Hester: «La biologia no determina el destí, es pot modificar tecnològicament»
Toni Navarro
Conversem amb la filòsofa Helen Hester sobre el xenofeminisme, una proposta de gènere tecnomaterialista que pretén oferir eines per a la construcció col·lectiva d’un nou món postcapitalista.
Narratives
La postficció, i com hi hem arribat
Manuel Bartual
En l’era de la postveritat i les notícies falses, viatgem fins als orígens de la postficció i reflexionem sobre les funcions que pot dur a terme actualment.
Educació
Aprendre i ensenyar amb tecnologies digitals
Júlia Coromina
Quan integrem les TIC a l’aula és important valorar en quin grau s’enriqueix la relació que s’estableix entre alumnes, tasques i continguts, i docent.
Ciència
Marcus du Sautoy: «Els humans no sabrem mai si l’univers és infinit»
Iu Andrés
Parlem amb el matemàtic Marcus du Sautoy sobre l’univers, la diferència entre les matemàtiques i la física, la intel·ligència artificial i la relació entre ciència i literatura.
Dossier destacat
Física quàntica
Ciència
El sentit quàntic
Marta García-Matos
La física quàntica planteja la necessitat de l’humor absurd per donar sentit al món: del G. K. Chesterton més agut al Douglas Adams més inquisitiu.
Ciència
El sentit quàntic II: Paradoxes
Marta García-Matos
En la història de la física quàntica hi ha tres tipus de paradoxes: les que desafien la física clàssica; les que desafien la intuïció i el sentit comú, i les que desafien la mateixa física quàntica.
«Llegir alguna cosa sobre teoria quàntica s’assembla una mica a llegir alguna cosa sobre antropologia que parli d’una terra llunyana en què els costums són estranys. Ens sentim molt a gust amb la manera en què es comporta el nostre món; el que és “estrany” és l’altre.»
Ciència
El sentit quàntic III: informació quàntica
Marta García-Matos
El canvi al paradigma quàntic resulta més suau si la física es planteja des del punt de vista de la informació.
Ciència
El sentit quàntic IV: Per què?
Marta García-Matos
La física quàntica qüestiona diverses concepcions intuïtives que construïm a partir de la interacció amb el món físic per donar-li sentit. Una de les més profundes és la causalitat, ja que la quàntica prova que hi pot haver un esdeveniment que no tingui causa.
«Confio que el lector accepti la naturalesa tal com és: absurda.»
Ciència
Feynman i Zorthian: una amistat de tercera cultura
Guillermo Orts-Gil
La història de l’amistat entre el físic i el pintor va ensenyar al científic la importància de l’experimentació, i demostra que la ciència, l’art i la creativitat no estan renyits sinó que sumen.
«Probablement, una veritat molt general en la història del pensament humà la constitueixi el fet que els descobriments més fructífers tenen lloc en aquells punts en què conflueixen dues línies de pensament diferents.»
Ciència
Narratives
El bestiari elemental
Tamara Vázquez Schröder
Al contrari de la presentació estàndard de la física de partícules en la seva formulació moderna, aquesta vegada us proposem una aproximació històrica.
Ciència
De salts especulatius, hipòtesis i límits
Roc Jiménez de Cisneros
Teories elaborades al llarg dels segles, tant filosòfiques com científiques, ens recorden que l’especulació més radical forma part del mètode cientfífic.
Ciència
CERN: divulgació científica sense fronteres
Delma Rodríguez
Com l’Uruguai va aconseguir escurçar distàncies amb la recerca de física de partícules de primer nivell.