Tecnologia
Els «dank memes»: la reacció a un Internet invivible
Albert Lloreta
Sorgits a les albors d’Internet, actualment els «dank memes» poden entendre’s com l’expressió absurda que condensa l’esperit del nostre temps i com una manifestació de ràbia que boicoteja la lògica mercadotècnica d’Internet.
Tecnologia
Rellegir Debord
Ingrid Guardiola
Una mirada a l’actual societat hiperconnectada de les xarxes socials, al capitalisme cognitiu i als algoritmes a la llum de l’obra de Guy Debord.
Narratives
Valeria Luiselli: «Quin dret tenim a parlar de temes que no són nostres?»
Anna Pacheco
Una conversa sobre el punt en què arrenca l’escriptura amb una de les veus principals d’una generació d’autors que viu entre l’Amèrica Llatina i els Estats Units.
Tecnologia
I si Internet fos l’aliat de la diversitat lingüística?
Carlos Bajo
El 54 % dels continguts d’Internet estan en anglès. Ens preguntem per la resta d’idiomes a partir del cas del continent africà, on es parla un terç de les llengües del món i els activistes culturals s’aprofiten de l’entorn digital per reivindicar-ho.
Cultura
Lliçons de la Bauhaus per al segle XXI
Ferran Esteve
En el centenari de la seva fundació, rastregem la influència de la Bauhaus en àmbits tan diversos com l’educació, la innovació o la cultura digital.
El més llegit
Tecnologia
Renata Ávila: «L’Internet de la creació ha desaparegut. Ara tenim el de la vigilància i el control»
Karma Peiró
Una entrevista amb l’especialista en drets humans, tecnologia i llibertat d’expressió sobre el fet que les societats d’avui avancen al ritme del «colonialisme digital».
Tecnologia
Els «dank memes»: la reacció a un Internet invivible
Albert Lloreta
Sorgits a les albors d’Internet, actualment els «dank memes» poden entendre’s com l’expressió absurda que condensa l’esperit del nostre temps i com una manifestació de ràbia que boicoteja la lògica mercadotècnica d’Internet.
Educació
Henry Giroux: «Defensar que l’educació ha de ser neutral és dir que ningú n’ha de retre comptes»
João França
Una entrevista al fundador de la pedagogia crítica Henry Giroux sobre el sentit de l’educació, la sospita davant la neutralitat, la ideologia neoliberal i el fet que la incertesa actual pot ser un motor per repensar i generar noves possibilitats.
Narratives
Ngũgĩ wa Thiong’o: «Europa i Occident també s’han de descolonitzar»
Tania Adam
Parlem amb un dels grans referents de la literatura africana contemporània sobre l’imperialisme del llenguatge i la importància de descolonitzar les ments i la imaginació.
Planeta
Timothy Morton: una ecologia sense natura
Roc Jiménez de Cisneros
Entrevistem Timothy Morton, filòsof i autor del concepte «Dark Ecology», que proposa repensar la nostra visió de l’ecologia, l’antropocentrisme i l’art.
Dossier destacat
En femení
Cultura
El subjecte precari. Treballadors culturals en l’era digital
Remedios Zafra
El capitalisme cultural s’alimenta de l’entusiasme d’aquells que busquen viure de la recerca i la creativitat en ocupacions culturals o acadèmiques.
Comú
Cultura
La inclusió de la diversitat en el llegat cultural
Cira Pérez
Hi ha espai a les institucions culturals per redefinir el nostre llegat des d’una perspectiva multicultural?
«És que les dones s’han de despullar per entrar al Museu Metropolità? Menys del 4% dels artistes a les col·leccions d’art modern són dones, però el 76% dels nus són femenins.»
Comú
Cultura
Públic/s femení/ins: La cara B de la cultura
Mª Ángeles Cabré
Les dones en la cultura, malgrat el seu nombre elevat, funcionen com a minories, com un contrapúblic subaltern.
Comú
Tecnologia
(En)redades en el miratge de les xarxes socials
Mª Ángeles Cabré
Són les xarxes socials un nou instrument d’apoderament de les dones o, per contra, es mostren incapaces de desactivar els mecanismes de desigualtat?
«Les bones noies van al cel, però les dolentes poden anar a qualsevol lloc.»
Tecnologia
Una història secreta: la informàtica femenina
Mª Ángeles Cabré
No han estat poques les dones que han participat activament en el desenvolupament de la computació, per això mereixen ser recordades.
Comú
El que li deu el gènere a la gramàtica
Yannick Chevalier | Christine Planté
Examinar els fets lingüístics i els usos de la llengua és un pas necessari per entendre com es manté l’organització social de les relacions de sexe.