Tecnologia
La revolució 4.0 i les seves melodies
Ramon Sangüesa
Com en les anteriors revolucions puntzero, el relat de l’eficiència i el creixement econòmic coexisteix amb la possibilitat d’un relat alternatiu que situï la comunitat al centre.
Cultura
Institucions àgils per a un món canviant
Ana Manzanedo | Liliana Arroyo
Ha arribat el moment de convertir les administracions públiques en espais flexibles, distribuïts i amb un propòsit i un sentit compartits.
Comú
Dos Grecs autogestionats
Joan Carbonell
Què podem aprendre de les dues primeres edicions del Grec, un festival autogestionat, igualitari i transgressor en plena erupció política i cultural.
Comú
Democràcia augmentada
Cristina Sáez
En el futur podrem automatitzar feines del govern i disposarem d’eines que fomentaran la participació dels ciutadans i permetran que s’apoderin.
Tecnologia
No és computable
David Casacuberta
Els algoritmes encara no capten tots els matisos d'una decisió humana i, per tant, hi ha determinis que de moment només podem prendre nosaltres.
El més llegit
Planeta
Joanna Zylinska: «Cal una manera diferent d’explicar l’Antropocè»
Laura Benítez Valero
Una aproximació a la crisi climàtica des de l’ètica i la responsabilitat a diferents escales, de manera que els humans en siguem la causa però també els responsables de trobar-hi una solució.
Cultura
Cap a un nou Atles del disseny
Efraín Foglia
Els canvis socials i productius de les darreres dècades desperten la necessitat de replantejar les tipologies del disseny i rellegir-les en l’època actual.
Planeta
Timothy Morton: una ecologia sense natura
Roc Jiménez de Cisneros
Entrevistem Timothy Morton, filòsof i autor del concepte «Dark Ecology», que proposa repensar la nostra visió de l’ecologia, l’antropocentrisme i l’art.
Cultura
Institucions àgils per a un món canviant
Ana Manzanedo | Liliana Arroyo
Ha arribat el moment de convertir les administracions públiques en espais flexibles, distribuïts i amb un propòsit i un sentit compartits.
Tecnologia
La silicolonització del món
Éric Sadin
La irresistible expansió del liberalisme digital pretén regular el curs de la vida per mitjà d’algoritmes.
Dossier destacat
Intel·ligència artificial
Tecnologia
Les màquines ja saben com atemorir els humans
Cristina Sáez
El projecte Shelley estudia com es poden produir històries de terror fruit de la col·laboració entre humans i intel·ligència artificial.
Tecnologia
Màquines i humans: hem de parlar
Andreu Belsunces | Marta Handenawer
L’auge dels assistents personals virtuals fa necessari plantejar-se qui ajuda qui i fins on delegarem tasques a les màquines.
Narratives
El llibre que ve
Javier Celaya
Com la intel·ligència artificial, el big data i la realitat virtual canviaran l’ecosistema llibre en els propers deu anys.
Tecnologia
Quan la creativitat va deixar de ser (exclusivament) humana
Jose Valenzuela Ruiz
Com funcionen les intel·ligències artificials artistes? Analitzem el que semblava ser l’últim reducte de la creativitat humana.
Ciència
De la multiplicitat d’intel·ligències
Roc Jiménez de Cisneros
Què és la intel·ligència? Com definim amb precisió un concepte que només entenem superficialment?
Ciència
Avatars, cíborgs i robots: es pot augmentar la humanitat? (I)
Sandra Álvaro
El disseny de pròtesis biòniques o la creació de màquines intel·ligents són avenços cap a un augment de les nostres capacitats físiques i intel·lectuals.
Ciència
Avatars, cíborgs i robots: es pot augmentar la humanitat? (II)
Sandra Álvaro
La codificació de l’ésser humà i l’augment de processament dels ordinadors ha fet possible crear màquines capaces de respondre a les nostres accions.
Tecnologia
Conviure amb algoritmes intel·ligents
Sandra Álvaro
Els algoritmes ens permeten crear màquines més intel·ligents, però la seva falta de neutralitat i transparència planteja nous reptes.
Tecnologia
Injustícia algorítmica
David Casacuberta
Cada vegada fem servir més algoritmes per automatitzar decisions. Per això necessitem que les seves resolucions no només siguin correctes, sinó justes.
Ciència
La hipòtesi de la «vall inquietant» en els robots
Ferran Esteve
La hipòtesi de la «vall inquietant» defensa que quan un robot s’assembla a una persona sense aconseguir-ho a la perfecció produeix estranyesa i rebuig.
