En el nostre anterior article per al blog del CCCB Lab, vam establir la necessitat de potenciar la figura de smartcitizens (ciutadania intel·ligent) enfront del concepte de smart city (ciutat intel·ligent): davant la lògica centralitzadora, privativa i jeràrquica d’aquesta última, reivindicàvem les característiques pròpies de la primera (la innovació, la intel·ligència ciutadana, l’horitzontalitat, la col·laboració, el P2P i el copyleft) com a valors sobre els quals s’han de sustentar les transformacions urbanes, territorials i socials contemporànies. Després d’aquella primera incursió teòrica, ens ha semblat pertinent enfocar aquesta nova entrega des d’una perspectiva més pràctica, en la qual mirarem d’aprofundir en la recerca d’exemples i propostes concretes.
Com podem desenvolupar propostes i processos urbans que responguin a les actuals necessitats ciutadanes? Avui més que mai hem de subvertir molts preceptes i lògiques que han regit l’esdevenir de les ciutats i l’urbanisme en els últims anys. Necessitem plantejar nous imaginaris al voltant de la construcció col·lectiva de la ciutat des d’una perspectiva creativa. I aquí els valors que representen la figura de smartcitizens i la cultura digital exerciran un paper crucial. Però no pas a qualsevol preu, ni de qualsevol manera. Com sempre, és important atendre els per què i els com, fent una bona aproximació crítica a les noves fórmules de gestió i intervenció en les ciutats, vinculant-les a la intel·ligència ciutadana, la innovació, la participació social i la cultura lliure: hem de construir unes bases sòlides que instal·lin aquest incipient «neourbanisme» en el terreny de l’equitat, la cooperació i la cohesió territorial, així com en el del compromís social i ambiental.
En els últims temps hem estat testimonis de la construcció del mite de les smart cities (ciutats intel·ligents) com a estendard de la innovació urbana i les tecnologies digitals aplicades a la ciutat. Però, aquest posicionament no s’ha produït tant per una capacitat transformadora que atengui els valors que hem enumerat més amunt, sinó més aviat pels interessos i les campanyes de màrqueting desplegades per les grans multinacionals. Paral·lelament o, més aviat, com a reacció a aquest auge de les ciutats smart, ha sorgit la figura de smartcitizens (ciutadania intel·ligent), que proclama l’ús de la intel·ligència ciutadana per resoldre problemàtiques urbanes. I és precisament aquesta òptica la que està fent possible el desenvolupament d’estratègies col·lectives que potenciïn el bé comú i, per tant, una innovació urbana al servei dels interessos de la ciutadania.
Tal com vam veure reflectit a l’exposició Smartcitizens, l’aplicació de la intel·ligència ciutadana a la intervenció i gestió de la ciutat conté una multiplicitat de derivacions i naturaleses d’allò més prolixes. No obstant això, en aquest text ens centrarem en aquelles que considerem que responen a un enfocament innovador de la transformació de les ciutats i que, per tant, se circumscriuen a l’àmbit de l’esmentada innovació urbana.
L’urbanisme en l’era digital
Avui dia comptem amb nombrosos mitjans que ens permeten compartir informació valuosa entre els diferents agents i sectors de la nostra societat i, amb això, convertir-nos en ciutadans intel·ligents, actius i partícips. No obstant això, l’esforç que requereix la translació d’aquesta oportunitat a un canvi de paradigma en l’urbanisme i en la transformació de la ciutat és encara incipient, i en alguns casos tendeix a ser coartada per part de les esferes de poder i els àmbits professionals tradicionals.
Esgotat el mannà de les grans inversions públiques adreçades al desenvolupament o la regeneració urbanes, el sector urbanístic s’ha estancat en una paràlisi preocupant. Incapaços d’adaptar-se a les noves lògiques i dinàmiques sociourbanes que defineixen el canvi d’època en què estem immersos, urbanistes i administracions públiques s’estan amagats a l’espera que tornin els good old times. Mentrestant la ciutat segueix el seu curs, i es desenvolupa a través d’altres agents, altres disciplines, altres mirades.
Aquest buidament de la pràctica urbanística suposa una arma de doble tall per a la ciutat. D’una banda, ha permès incorporar noves perspectives disciplinàries, cosa que fa palesa la necessitat d’una cultura transversal a l’hora d’iniciar els projectes i processos urbans. Però de l’altra, aquesta (auto?)exclusió d’urbanistes dels espais on s’estan generant les noves transformacions urbanes resulta perillosa per tal com les deixa orfes d’una visió integral de la ciutat —actuar de manera sectorial i parcial pot generar efectes molt negatius i inesperats—, així com d’instruments, metodologies i coneixements que les dotin de més consistència i eficàcia.
Innovació urbana: la vida més enllà de l’ortodòxia urbanística
L’erm en què s’ha convertit la planificació urbana avui dia ha permès l’emergència de pràctiques urbanes provinents d’altres sectors, la qual cosa està transformant la mateixa noció d’urbanisme tal com l’havíem conegut fins ara. Aquestes noves fórmules d’intervenir en la ciutat i de desenvolupar estratègies d’innovació urbana són múltiples i variades, tal com veurem tot seguit.
Un dels principals focus d’innovació urbana són les iniciatives promogudes per innovadors tecnològics que estan facilitant al ciutadà accedir a informació, prendre decisions i organitzar-se col·lectivament per tal de fer un ús més intel·ligent de la ciutat. Avui dia tenim una ingent quantitat d’aplicacions i plataformes que visualitzen i faciliten compartir informació sobre la teva ciutat o barri (Disqus, Livehood…), que ajuden el ciutadà a prendre decisions informades (Mindmixer, Near Interaction…), o que permeten tenir una posició activa i emprenedora respecte a l’hàbitat urbà (Urbapps, Social Lab…).
Lluny de limitar-se a fomentar un ús intel·ligent de les ciutats, aquest tipus d’iniciatives també estan sent capaces d’introduir-hi millores. Aquest és el cas de la plataforma digital peruana Datea, que va aconseguir modificar el traçat d’una línia de transport públic de Lima (El Metropolitano), gràcies als informes i problemes que detectaven les persones que hi participaven.
Un altre dels camps més rellevants en l’impuls de la innovació urbana actualment és el de les indústries culturals i creatives (ICC). La convergència en l’interès per la cultura lliure i la ciutat com a àrees d’investigació i experimentació és la que ha permès a aquest sector donar resposta a aquest «mentrestant» en què ens trobem. Probablement un dels exemples que reflecteix millor aquesta idea és ZAWP (Zorrotzaurre Art Work in Progress), un projecte que planteja la recuperació de patrimoni industrial buit de la península de Zorrotzaurre (Bilbao) a través d’activitats creatives i programes culturals, amb la qual cosa es planteja un model urbà alternatiu al del pla especial projectat per Zaha Hadid per a aquesta zona. La seva escala d’actuació el converteix en un dels exemples més complets d’innovació urbana, com també ho és el programa Esto no es un Solar a Saragossa, destinat a dotar d’ús solars de la ciutat a través d’un procés de decisió col·laborativa i donant feina a treballadors en atur. De la mateixa manera hi ha casos igual d’interessants però de menys envergadura com LaFábrika-detodalavida a Extremadura o Jazar a Pamplona. Totes aquestes iniciatives estan posant en escac les formes clàssiques de fer ciutat a través de la creativitat, l’emprenedoria comunitària i la lògica P2P (peer-to-peer).
Una altra de les derivacions més interessants des de les quals comença a néixer la innovació urbana associada a les ICC són els anomenats Laboratoris Ciutadans, espais hereus de la lògica dels Living Labs que es conceben com si fossin entorns d’aprenentatge, divulgació, experimentació i creació col·lectiva i col·laborativa. Tot i que el seu camp d’acció no sigui estrictament la ciutat, molts d’ells acullen i promouen iniciatives amb un fort caràcter urbà. Aquest és el cas de MediaLab Prado i Intermediae a Madrid, dos espais que, a través de la seva relació amb col·lectius d’arquitectura, estan aportant la infraestructura necessària per al desenvolupament de projectes d’intervenció urbana. En aquesta mateixa línia, també convé destacar la feina que han començat a desenvolupar a Hirikilabs, el laboratori ciutadà impulsat per Tabakalera a Donostia, així com el procés per a la creació d’un Laboratori Urbà Obert que s’ha iniciat a Saragossa a través d’Etopia. Centro de Arte y Tecnología i el programa Zaragoza Activa.
La proliferació d’aquest tipus d’espais queda reforçada per un context internacional propici: des del juliol el projecte Ciutadania 2.0 de la Secretaria General Iberoamericana (SEGIB), en col·laboració amb el Programa de Participación Ciudadana de Presidencia de Panamá, la Secretaria de Cultura de la Prefeitura de São Paulo, l’AECID, la Fundación Unidos en Red i el Banco de Desarrollo de América Latina CAF, va començar a impulsar el procés Innovació Ciutadana. Entre els seus objectius hi ha el de desenvolupar un document col·laboratiu per a la creació de Laboratoris Ciutadans en els diferents països de la regió.
Tots aquests elements ens permeten dibuixar un nou escenari des del qual començar a construir col·lectivament un futur alternatiu per a la presa de decisions i transformació de les ciutats. I aquí, la col·laboració i les sinergies entre sectors professionals i agents que operen en el territori (stakeholders) seran claus: només a través de la intel·ligència col·lectiva, la participació social, la innovació i la creativitat, l’emprenedoria, el potencial de les eines digitals i les TIC, l’ecologia, la sostenibilitat i un enfocament transdisciplinari aconseguirem consolidar la revolució urbana del segle XXI.
Deixa un comentari