Sobre la sessió “La funció social dels museus” de Nina Simon al Museu Picasso.
Nina Simon és experta en disseny de processos participatius i espais d’aprenentatge pels visitants de museus. Des què va publicar el seu llibre a Internet, The Participatory Museum, Simon ha multiplicat la feina i viatja arreu del món explicant com convertir la cultura en una experiència interessant per les persones.
Una de les seves últimes parades formatives va ser a Barcelona el passat 17 de novembre. El Museu Picasso la va convidar a impartir una conferència i un taller adreçat a professionals del sector cultural. L’objectiu d’aquesta enriquidora jornada va ser abordar la funció social del museu a través de les estratègies i les dinàmiques de participació amb els públics.
“Per esdevindre participatius, el museus haurien de ser llocs d’ús qüotidià, espais de confiança que inspiren el públic a crear i compartir”. La recepta de Nina Simon és clara i senzilla però es converteix en tot un repte per al canvi en institucions més tradicionals, on la interacció museu-públic és gairebé inexistent. Com aconseguir que les institucions culturals siguin espais més oberts al visitant? La pregunta preocupa, vist el nombrós públic assistent a la conferència de Simon i la quantitat de preguntes que van sorgir al final de la seva presentació. Estan preparades les plantilles de museus per aquest canvi? Com convéncer els directius que la participació no suposa una pèrdua d’autoritat? Què fer amb el contingut generat pel públic en un projecte?
Nina Simon va respondre a totes les qüestions incidint en una premisa bàsica: cal observar què fan els visitants dins del nostre museu i planificar com volem relacionar-nos amb ells. Simon va fer una demostració, a través de múltiples exemples, de que és possible construir nous models de relació amb els públics amb petites i efectives idees. També és cert que la majoria de casos que Simon va plantejar són de museus d’Estats Units, on, tal i com assegurava laconsultora en una conversa, el públic està molt més acostumat a participar de forma més directa en els projectes museístics.
La sensació que tenim alguns dels professionals que treballem en projectes participatius és que els processos de relació amb els públics esdevenen complicats: perquè prima sempre l’autoritat del museu sobre el feedback del públic o perquè costa molt conèixer bé qui hi ha a l’altra banda, els reclamats estudis de públic. Les eines 2.0 han visibilitzat i facilitat la relació entre persones però seria una error creure que són l’única via de comunicació. Com combinar espai presencial amb espai virtual?, va ser un altra de les questions plantejades pel públic.
Potser alguns vam trobar a faltar més reflexió sobre la co-creació amb públics vinculada a projectes culturals concrets – un procés que el CCCB Lab està treballant amb l’exposició Pantalla Global -. Tot i això, el discurs de Simon sí que ens va transmetre les idees, l’optimisme i la frescor necessaris per dur a terme nous projectes i la sensació que, tal com deia un personatge infantil de latelevisió catalana, “els petits canvis són poderosos”.
Conxa Rodà | 26 novembre 2010
Excel·lent crònica, Lucía, gràcies!!
Tens raó al darrer punt, ens va faltar temps!!! Apuntat x propera ocasió;)
Al blog del Picasso hem publicat un rapport del taller
http://www.blogmuseupicassobcn.org/2010/11/una-fructifera-sessio-de-treball-amb-nina-simon-al-picasso
i hi ha penjat el vídeo de la conferència també
Va ser un plaer tenir uns participants tan actius!!
Conxa
@innova2
admin | 03 desembre 2010
El plaer va ser nostre!
Deixa un comentari