I si el teu estat d’ànim depengués dels bacteris del teu colon?

Un home i una dona menjant hotdogs d’un peu de llarg, 1953 | City of Vancouver Archives | CC BY

Els habitants d’aquell poblet d’Ontario, al Canadà, no se’n sabien avenir. Què redimonis els passava? Que potser els havien maleït? Aquell maig de l’any 2000 unes pluges torrencials molt fortes van fer que les aigües residuals de les granges de la zona, repletes de purins i amb uns nivells molt elevats de dues menes de patògens, inundessin i infectessin el sistema públic d’aigua. En conseqüència, milers d’habitants de Walkerton van posar-se malalts, afectats d’una gastroenteritis aguda. N’hi va haver set que van morir. I molts altres van començar a mostrar problemes psicològics. Cinc anys més tard, un de cada cinc veïns havia acabat desenvolupant una malaltia intestinal inflamatòria, així com depressió i ansietat cròniques.

Què hi havia tingut a veure, aquell episodi fatídic de gastroenteritis, amb la salut mental posterior dels residents de Walkerton? Segurament, moltes coses, per no dir totes. Se sap que, sovint, les persones que pateixes malalties gastrointestinals cròniques, com colitis ulcerosa o síndrome de Crohn, solen tenir, en comparació amb persones sanes, més tendència a patir ansietat, depressió i alteracions de l’estat d’ànim i emocionals. També sol passar a l’inrevés: les persones que comencen a desenvolupar trastorns psicològics acaben desenvolupant problemes gastrointestinals.

I és que cervell i intestí dialoguen, s’influencien i s’ajuden —i de vegades es perjudiquen— mútuament. Estan en comunicació contínua; una cosa que, si ens hi parem a pensar, sabem des de sempre, com demostra el fet que en el llenguatge habitual emprem expressions com «tenir papallones a l’estómac» o «cagar-nos de por», fórmules que justament reflecteixen aquesta relació. També l’experimentem quasi diàriament, com quan mengem alguna cosa que ens agrada i sentim una gran sensació de benestar i plaer, o com quan estem de molt mal humor perquè estem afamats. A molts de nosaltres, els nervis ens fan passar la gana, i una situació de molt d’estrès ens pots provocar desajustos intestinals, ja siguin diarrea, ja siguin restrenyiment.

L’eix intestí-cervell

Aquesta relació, que coneixem encara que sigui de forma inconscient, va descobrir-se científicament durant el segle XVIII. Un metge francès va adonar-se per primer cop que el tub digestiu té el seu propi sistema nerviós, el sistema nerviós entèric, que depèn del cervell. Tres segles després, el 1966, l’investigador Michael Gershon, recuperant la idea d’aquell metge francès, mentre investigava a la Universitat de Columbia (EUA) va descobrir que l’intestí allotja centenars de milions de neurones, moltes més que les que hi ha a la medul·la espinal i al sistema nerviós perifèric junts. I va encunyar l’arxifamosa frase que «l’intestí és el nostre “segon cervell”».

Aquestes neurones intestinals que va descobrir Gershon secreten neurotransmissors importants, com la serotonina, la dopamina o la GABA, encarregats de regular l’estat d’ànim i l’humor, i també permeten que l’intestí dugui a terme moltes funcions de manera independent. Això no obstant, i a diferència de les cerebrals, les neurones de l’intestí no tenen capacitat cognitiva, no generen pensaments conscients, ni són capaces de raonar o prendre decisions. Per aquesta raó, a pesar que l’èxit de vendes de Gershon, que parlant d’aquest segon cervell ha venut milions de còpies del seu llibre arreu del món, i malgrat que sigui una metàfora que avui dia és molt popular, la veritat és que l’afirmació no és del tot precisa.

Una xarxa de comunicacions

Totes aquestes neurones intestinals no poden pensar, però sí que senten coses. I envien informació a les seves col·legues del cervell; informació relacionada amb necessitats nutritives, però també, per exemple, sobre patògens potencials. I el cervell, al seu torn, envia preguntes i peticions a l’intestí. Tot aquest intercanvi de missatges es produeix a través de diferents canals de comunicació. El principal és el nervi vague, una autopista llarguíssima que s’estén entre els dos òrgans i transmet impulsos elèctrics a través de les fibres. Hi transiten constantment substàncies químiques i hormones que envien al cervell senyals sobre l’estat de l’intestí, i també permeten que el cervell impacti sobre l’entorn del colon. Els sistemes immunitari i endocrí també col·laboren i participen en aquest intercanvi de missives, igual que, en menor mesura, els sistemes circulatori i limfàtic.

Al centre de tot aquest entramat de comunicacions entre el cervell i l’intestí hi ha la microbiota intestinal, el conjunt format per més de trenta-nou bilions de microorganismes —sobretot bacteris— que habiten al colon, funcionen com un sol òrgan i duen a terme funcions vitals per a la supervivència humana, des d’ajudar-nos a pair els aliments i a extreure’n energia, fins a fabricar vitamines essencials i entrenar el sistema immunitari.

Tenen un paper fonamental en la salut i el benestar; tot i que, paradoxalment, no s’acaba d’entendre del tot. El que és clar és que, per tenir bona salut, necessitem que la nostra microbiota estigui sana, cosa que, per ara, els científics entenen que vol dir que estigui equilibrada i sigui resilient i diversa. Les alteracions i els desequilibris en la seva composició es relacionen amb trastorns i problemes de salut mental.

La primera pista de l’estreta relació que hi ha entre la ment i les tripes va descobrir-se mig segle enrere, quan es van dur a terme experiments amb ratolins que van demostrar que qualsevol tipus d’estrès, de la fam a la son, passant pels sorolls forts o la separació de la mare de les seves cries, els alterava la microbiota intestinal, cosa que es relacionava amb un risc incrementat de tenir problemes de salut. I és que els bacteris del colon són capaços d’influir en els nivells de serotonina, que és un dels molts missatgers bioquímics que regulen el nostre estat d’ànim i el nostre comportament; afavoreixen el metabolisme de la dopamina, que és el neurotransmissor associat a l’alegria, l’aprenentatge i la recompensa, i intervenen en l’alliberament de la GABA, una molècula essencial en la modulació del comportament.

Influència en l’estat d’ànim

Posteriorment, tres nous estudis han afegit evidències científiques a aquesta primera pista sobre l’eix cervell-intestí i han demostrat que la microbiota intestinal té un paper fonamental en la salut mental. El primer d’aquests experiments el van dur a terme investigadors de la Universitat de McMaster, amb Premysl Bercik al capdavant. Van observar que les dues menes de ratolins que tenien al laboratori —els uns, tranquils i tímids; els altres, nerviosos i agressius—, si bé menjaven el mateix, tenien composicions distintes de bacteris intestinals. Van decidir, aleshores, de fer un trasplantament fecal dels ratolins d’un grup als de l’altre. I van descobrir, sorpresos, que els animals també s’intercanviaven el caràcter.

En aquesta mateixa línia, poc després, a l’altra banda de l’Atlàntic, un grup de científics de la Universitat de Cork, dirigits per John Cryan i Ted Dinan, van fer servir el mateix tipus de ratolins tímids que en l’experiment del Canadà i van comprovar que eren capaços de canviar-ne el comportament administrant-los un suplement de bacteris beneficiosos o probiòtics: els animals es tornaven menys nerviosos i més atrevits, com si prenguessin dosis molt baixes d’antidepressius.

Posteriorment també s’han dut a terme estudis en aquesta mateixa línia amb persones, amb el propòsit de discernir la relació que hi ha entre el cervell i l’intestí i comprovar si és possible impactar en la salut mental a través de la microbiota. Per exemple, en un experiment de la Universitat de Califòrnia van donar a un grup de dones un làctic fermentat dos cops al dia durant quatre setmanes, i van adonar-se que es produïen canvis positius en les regions cerebrals encarregades de regular les emocions.

Comencen els problemes

Si una microbiota rica, diversa, equilibrada i resilient sol relacionar-se amb una millora del benestar emocional, una microbiota de composició desequilibrada acostuma a associar-se amb malalties i trastorns mentals, com l’ansietat i la depressió, però també amb l’autisme i fins el Parkinson, l’Alzheimer o l’esclerosi múltiple. Tot i que cal dir que aquesta via d’investigació encara és molt recent —amb prou feines fa quinze anys que s’hi treballa— i, de moment, hi ha molts indicis que n’apunten la certesa, però el coneixement encara és limitat.

Se sap que en moltes d’aquestes malalties neurodegeneratives i en molts trastorns mentals hi ha un denominador comú, que és que els que pateixen aquestes afectacions solen tenir la microbiota alterada i, per tant, problemes gastrointestinals. S’ha constatat, a més, que si es tracten els símptomes gastrointestinals s’aconsegueix millorar els símptomes de la malaltia neurològica. És més, hi ha estudis que han descobert que, en transferir bacteris de nens amb trastorns de l’espectre autista a ratolins sans, els animals desenvolupen símptomes semblants als de les criatures, com ara l’aversió social.

Molts microorganismes intestinals són capaços de secretar substàncies inflamatòries que poden escapar-se de l’intestí i escampar-se per tot el cos a través de la sang. I se sap que la inflamació crònica contribueix, entre altres coses, al desenvolupament de l’Alzheimer. I encara: hi ha molts gens implicats en aquesta forma de demència que també s’associen a la inflamació.

La revolució que ha d’arribar: els psicobiòtics

En aquest sentit, cada cop hi ha més estudis que apunten que la microbiota influeix en la forma en què ens enfrontem a la vida, de manera que com més saludable sigui aquesta comunitat, més influència positiva exercirà sobre la nostra salut emocional. El factor principal que influeix sobre la microbiota intestinal és l’alimentació, i ja hi ha investigadors centrats en l’estudi dels aliments que podrien permetre modular la comunitat de bacteris intestinals per impactar, al seu torn, en la salut cerebral.

N’hi ha que fins i tot investiguen còctels de bacteris beneficiosos capaços de produir substàncies neuroactives, com la GABA o la serotonina, que actuen sobre l’eix intestí-cervell, per reduir l’ansietat i la tristesa. Són els anomenats «psicobiòtics». Potser, en un futur no gaire llunyà, podrem recórrer a aquestes combinacions bacterianes per aixecar-nos la moral. Tot i que fa una mica d’angúnia pensar que un consorci de bacteris, des d’una raconada fosca de l’intestí, ens controla el cervell i l’estat d’ànim. No trobeu?