L’experiència d’usuari en el cooperativisme de plataforma

Reflexions sobre disseny de plataformes col·laboratives i sistemes de reputació que permetin construir confiança i solidaritat en xarxa.

Els homes d'una unitat de reparació i salvament de la RAF treballen en un Spitfire danyat, Normandia 19 de juny de 1944

Els homes d’una unitat de reparació i salvament de la RAF treballen en un Spitfire danyat. Normandia, 19 de juny de 1944 | Imperial War Museums | Domini públic

El «cooperativisme de plataforma» és un concepte força recent proposat per Trebor Scholz i Nathan Schneider per alterar l’escenari de l’economia col·laborativa, dominat per unes poques corporacions «unicorn» i pel que moltes persones consideren una perspectiva neocapitalista. L’emergència del concepte és ben oportuna, ja que coincideix amb el sorgiment de noves propostes relacionades amb l’economia social i solidària, que replantegen el vincle entre economia, societat i democràcia dins i fora de les organitzacions. El concepte del cooperativisme de plataforma permet connectar la tradició del software lliure (des d’una perspectiva Digital Commons) amb les actuals demandes dels «crowd-workers», afectats per les versions més extractives de l’economia de participació.

En relació amb la guia recentment publicada Ours to hack and to own, editada per Trebor Scholz i Nathan Schneider, i amb el recent simpòsium «Cooperativisme de Plataforma 2016: Construcció de l’Internet cooperatiu» (PlatformCoop), celebrat a Nova York fa uns dies, volem resumir algunes perspectives relacionades amb el disseny, l’experiència d’usuari i la cocreació de plataformes digitals en aquest context. Centrant-nos especialment en una sessió d’investigació exploratòria que vam moderar a la desconferència del simpòsium, la qual va tenir com a resultat un seguit de possibles vies d’actuació relacionades amb els sistemes de reputació en línia per a cooperatives de plataforma.

De crowd-workers i followers a cooperativistes i propietaris

Com assenyalaven Scholz i Schneider a Ours to hack and to own, l’enfocament del cooperativisme de plataforma se situa en la intersecció entre la governança compartida i la propietat compartida. Per a les organitzacions basades en els Principis de Rochdale de 1844, la tecnologia hauria de constituir una oportunitat de crear un major impacte social i econòmic. Al mateix temps, les modernes plataformes digitals han d’estar inspirades en el moviment cooperatiu, basat en la democràcia i l’autogestió. Segons Scholz, aquestes noves estructures tecnològiques han d’incorporar els seus valors i treballar per recolzar les economies locals. Així, el cooperativisme de plataforma hauria de ser una resposta al nou Renaixement de l’industrialisme —en paraules de Douglas Ruskoff—, que actualment es troba centralitzat i controlat per unes poques companyies, cosa que genera un nou capitalisme digital on treballadors i usuaris són mers seguidors.

Cooperativisme de Plataforma 2016: Construcció de l'Internet cooperatiu

Cooperativisme de Plataforma 2016: Construcció de l’Internet cooperatiu. Nova York, 2016 | J. Grassi | CC BY-NC-SA

De fet, al llibre, Mckenzie Wark fa referència a l’economia política vectorial, on la major part de la informació és propietat privada, quelcom en molts sentits pitjor que l’economia política del capitalisme. És el que Steven Hill anomena «societat freelance», composta per «crowd-workers» amenaçats per una «economia de no participació». Pel que fa a l’avaluació laboral de persones que treballen en la reputació i les plataformes cooperatives, és necessari incorporar les bones pràctiques de l’economia col·laborativa, segons Kati Sipp.

En relació amb el seu ús, la tecnologia digital basada en el cooperativisme hauria d’acabar amb les desigualtats de les persones implicades. Al llibre, Juliet B. Schor analitza tres casos típics propers al cooperativisme de plataforma (els bancs de temps, la permuta d’aliments i els makerspaces o espais de creadors), i destaca la qüestió clau de les desigualtats de raça, classe, educació o gènere. Per aquest motiu, Schor proposa un grup diversificat de fundadors i primers participants.

Una altra perspectiva important, destacada no només a la col·lecció d’articles del llibre sinó també al simpòsium, sorgeix d’experiències de l’actual context polític i econòmic de Barcelona, amb intervencions de ponents com Mayo Fuster i Francesca Bria, que van assenyalar els problemes de la sobirania tecnològica, els equilibris de gènere, la governança transparent i altres reptes de la cocreació de polítiques públiques, en aquesta cruïlla entre economia social i economia de participació.

Disseny centrat en la comunitat, codesenvolupament àgil de plataformes i fonts obertes

Partint d’un punt de vista similar, Una Lee, a la taula rodona «Com construir cooperatives de plataforma», organitzada per Sasha Constanza-Chok (Civic Media MIT i rad.cat), va dissertar sobre processos de disseny centrats en la comunitat i sobre el concepte de «justícia del disseny»: com dissenyar amb les comunitats i dins d’elles per avançar en la justícia social. Un enfocament tàctic per al desenvolupament d’interfícies i de plataformes, que posa els dissenyadors en contacte amb persones històricament marginades pel disseny, per tal d’iniciar una col·laboració radical i establir relacions que permetin crear plataformes, processos i sistemes que per fi tinguin un impacte en la vida d’aquestes persones. Un exemple: la tasca de facilitació i d’investigació en acció que hi ha al darrere de contratados.org, que ha permès desvetllar procediments i responsables de contractacions per salaris baixos en el flux de migració Mèxic-Estats Units.

Taula rodona «Com construir cooperatives de plataforma». Cooperativisme de Plataforma 2016
Taula rodona «Com construir cooperatives de plataforma». Cooperativisme de Plataforma 2016

Un altre element clau del debat plantejat en aquesta taula rodona va ser la necessitat d’adoptar i incorporar estratègies inspirades en el plantejament del lean startup (en el que es basen la majoria de les grans «plataformes extractives d’economia de participació», como Uber o AirBnB). En aquest sentit, una interessant perspectiva al voltant del concepte lean és la que el considera també un procés d’aprenentatge, segons Evan Henshaw-Plath, i planteja que les noves cooperatives de plataforma haurien d’incorporar una retroalimentació inicial en les seves corbes d’aprenentatge i desenvolupament. Basar el seu creixement en «plataformes mínimes viables», establertes de forma modular al voltant de l’experiència d’usuari. Un enfoc similar al de l’anàlisi inicial de Dimmons en la seva revisió de les metodologies per al disseny i la incubació de plataformes col·laboratives, que també assenyalava la necessitat de definir i d’ampliar noves formes de finançament per a les cooperatives de plataforma (defugint àngels comercials agressius i altres fórmules altament especulatives).

Un altre aspecte clau debatut en la taula rodona va ser la importància de la font oberta: quan les plataformes basades en el cooperativisme fan seu el desenvolupament àgil d’estratègies dels seus «competidors extractius», la millor via d’actuació sembla estar en l’open source i en l’ètica del moviment pel software lliure. En aquest sentit, Micky Metts, activista de Drutopia, recordava que Richard Stallman es va basar en la tradició hacker de la dècada de 1970 per endegar el projecte GNU. Com va destacar Paola Villareal, els estàndards oberts (com oHail, un estàndard API per a serveis de vehicle compartit) són bàsics per estimular el desenvolupament de plataformes de tecnologia cooperativa veritablement obertes.

Què passa quan l’experiència d’usuari cooperativista inclou les insígnies obertes per establir un sistema de reputació just?

Durant el simpòsium, després de la taula rodona, nosaltres dos (Enric Senabre i Ricard Espelt) vam voler profunditzar en la qüestió crítica del codisseny i l’enfoc i requisits de l’experiència d’usuari des de la perspectiva de les cooperatives de plataforma, tema que vam tractar amb altres coneixedors de l’«experiència d’usuari cooperativista». Així, el tercer dia del simpòsium, al Civic Hall, vam organitzar una breu sessió exploratòria, emmarcada en la desconferència de PlatformCoop, amb participants que venien del món dels mitjans digitals i el desenvolupament de software, sindicats i organitzacions de justícia social, tots ells interessats en aquest plantejament.

Vam definir una sessió dinàmica, entesa com un procés de construcció modular de noves històries d’usuaris de cooperatives de plataforma en general, seguint la manera com treballen els practicants del desenvolupament àgil per identificar noves necessitats de software. En el nostre cas, aquesta interacció ens va permetre articular les discussions al voltant de diferents temes, partint de les expectatives i les necessitats del cooperativisme (en relació amb aquestes històries d’usuari i amb interfícies de plataformes en general), tot aplicant un enfocament d’investigació basat en el disseny.

La sessió no va funcionar exactament com esperàvem, ja que la intenció era començar amb una pluja d’idees i generar tantes històries d’usuari com fos possible, sobre diverses menes de requisits. En comptes d’això, vam plantejar una reflexió inicial sobre quines funcionalitats i característiques concretes (diferents de les interfícies actuals de plataformes online i xarxes socials en general), si és que n’hi havia, podíem explorar. Això va bloquejar momentàniament la sessió, però després d’aprofundir en alguns dels elements necessaris per generar confiança en línia en comunitats relacionades amb cooperatives i sindicats, vam acabar centrant-nos en una qüestió clau: la reputació en línia en qualsevol aplicació de xarxes socials.

platformcoop

Quan començàvem a elaborar una definició bàsica de la història d’usuari en l’àmbit dels sistemes de retroalimentació i de reputació impulsats per cooperatives, van ressonar en el debat exemples formulats en anteriors jornades del simpòsium PlatformCoop. Com ara el cas dels crowd-workers que no volen incloure la seva foto al perfil en línia, o el revers de la confiança en línia: quan les plataformes d’economia de participació són valorades per usuaris «externs a les plataformes», como a FairCrowdWork Watch; o quan els usuaris poden crear llistes negres de sol·licitants indeguts a plataformes de finançament com MTurk gràcies al cercador CrowdWorkers; o l’exemple de les revisions d’ocupadors i ofertors de llocs de treball a Contratados.

Ara bé, què passa amb l’aspecte positiu de la generació de confiança entre cooperativistes de plataforma, que s’interconnecten digitalment de forma transparent i poden reconèixer mútuament el seu valor? I si afegíssim aquesta transparència i aquesta apertura? En aquesta etapa, tractant d’avançar, vam debatre sobre alguns exemples de font oberta, com ara les wikiestrelles, que qualifiquen la feina diligent de col·laboradors de la Wikipedia, o l’experiència catalana d’autovaloració de l’impacte social d’organitzacions d’economia social i solidària, o l’interessant cas dels Open Badges de Mozilla, normalment reservats a l’aprenentatge digital però que també podrien adoptar-se i adaptar-se…

Inspirant-nos en possibles noves icones de valoració positiva (més enllà del criteri clàssic, limitat i fins i tot perniciós dels sistemes de classificació per estrelles), en el debat es van definir algunes variants de la història d’usuari, resumides en la següent fórmula: «usuari + acció + component + objectiu» (com es planteja en els tallers de codisseny amb el model de facilitació de Platoniq):

Què passa si com a cooperativista de plataforma + pogués valorar i ser valorat de forma recíproca i independent + amb un sistema de generació i repartiment d'insígnies + per ajudar a construir confiança i solidaritat en xarxa?

Aquesta idea va conduir a interessants variacions de la història d’usuari entesa com a pauta, que creix si s’hi afegeixen altres accions o bé objectius relacionats amb models equitatius, aconseguint efectivitat per mitjà de la modularitat o del control de l’usuari sobre els nivells i la mena d’informació mostrada sobre ell mateix. Malgrat no tenir temps de considerar altres requisits possibles, aquesta història ens va permetre plantejar alguns elements clau, com:

  • La importància d’evitar formularis llargs i tediosos (si volem que el sistema de reputació incorpori indicadors significatius, més enllà de la classificació per estrelles o els «m’agrada» i «no m’agrada»).
  • La manera d’incorporar mecanismes entre pars eficaços a nivell tècnic, per tal d’assegurar una retroalimentació mútua que sigui sòlida i coherent.
  • La necessitat d’establir una experiència d’usuari que tingui també en compte la bellesa d’icones i de símbols, per tal de reforçar la motivació.
  • La possibilitat que l’agregació (i, evidentment, la massa crítica), així com l’avaluació individual oberta de determinades plataformes, ajudin a valorar dinàmicament les mateixes plataformes.
  • La interessant qüestió de la tutoria mútua i les habilitats necessàries per adoptar i generar aquesta mena d’insígnies, com a via per comprendre millor la lògica interna de les plataformes digitals i la manera de construir-les o de millorar-les.

Qüestions per investigar i desenvolupar en el futur

Amb posterioritat a la sessió, al marge d’aquest informe escrit, considerem que és important destacar el ressò que té en aquest resultat la tasca investigadora de l’Stanford Crowd Research Collective, sobretot pel que fa a la centralització i descentralització de sistemes de reputació entre plataformes de «crowd guilds», o la importància de tenir en compte la dimensió social de la sostenibilitat en la construcció de sistemes tecnològics, com planteja el KarlsKrona Manifesto.

Les passes següents haurien d’anar en aquesta direcció, per tal de plantejar l’«experiència d’usuari del cooperativisme de plataforma»: noves històries d’usuari que portin tant a la definició dels requisits potencials de les cooperatives de plataforma com a resultats d’investigació basats en el disseny. A partir de la propera edició del simpòsium PlatformCoop a Londres, veurem si els debats sobre codisseny poden ajudar a avançar en aquest nou paradigma de l’economia digital, per traslladar aquesta metodologia i aquests mateixos interrogants al nostre context local a Barcelona, especialment en relació amb cooperatives noves i ja existents que desenvolupen estratègies i plataformes digitals, en l’àmbit emergent de les cooperatives de consum agrícola i possiblement en altres contextos.

Vegeu comentaris7

  • Adam Hyde | 29 novembre 2016

  • john gieryn | 30 novembre 2016

  • john gieryn | 30 novembre 2016

  • Enric Senabre | 02 desembre 2016

  • Ricard Espelt | 06 desembre 2016

  • Adam Hyde | 08 desembre 2016

  • Clayton Dewey | 06 juny 2017

Deixa un comentari

L’experiència d’usuari en el cooperativisme de plataforma