Les regles del joc del cooperativisme de plataforma

Les normes legals exerceixen un paper fonamental en la capacitat de dissenyar i implementar amb èxit plataformes cooperatives.

El 3 de setembre de 1967 (Dia H), Suècia va canviar el sentit de circulació del trànsit, passant de conduir per l'esquerra a fer-ho per la dreta. Kungsgatan, Estocolm

El 3 de setembre de 1967 (Dia H), Suècia va canviar el sentit de circulació del trànsit, passant de conduir per l’esquerra a fer-ho per la dreta. Kungsgatan, Estocolm | Peter Segemark, Nordiska museet | CC BY NC-ND

El cooperativisme de plataforma és l’alternativa de govern i propietat compartida que busca fer front a la incipient economia de plataforma desenvolupada per empreses milionàries com Uber, Airbnb o BlaBlaCar. Un ecosistema on la col·laboració entre iguals deixi de ser un fenomen d’explotació i lucre per les grans corporacions requereix canvis a les estructures organitzatives de les empreses. Així doncs, es crida a la Unió Europea a legislar i regular un mercat que explota i desprotegeix els ciutadans. Més enllà de propostes d’autogovern i eines d’organització innovadores, necessitem pensar en normes que facilitin l’adopció de principis de justícia i eficiència. El debat queda obert, de quina banda es decantarà la balança de les empreses del futur?

«Posa les regles o les posaran els teus rivals», això diu el títol d’uns dels llibres més exitosos sobre estratègies de competència legal, posant els actors econòmics davant una clara disjuntiva: o bé es juga amb les regles de la competència o bé se la sotmet a la normativa pròpia[1]. No cal dir que la segona solució és la que promet una major probabilitat d’èxit, especialment durant els primers passos de models econòmics inexplorats. Des de la victòria de Henry Ford sobre la patent de Selden fins al litigi de quaranta anys que va haver d’afrontar Thomas Edison, passant per les complexes estratègies de Bill Gates amb les condicions de llicència estàndard dels contractes i la protecció de drets d’autor del seu software, una anàlisi dels factors econòmics clau sens dubte revela que gaudir de normatives convenients des de la primera embranzida d’un model econòmic és l’ingredient crucial per l’èxit.

Una suposició com aquesta pot semblar força evident. Al cap i a la fi, les normatives legals creen els mercats, defineixen els seus límits i influeixen a les seves decisions i comportaments. Tot i així, sovint s’infravalora el pes de les estratègies legals competitives, potser per l’aversió natural als litigis i els advocats, o perquè tendim a creure que «l’Estat no hauria de triar el guanyador», sinó crear un «terreny de joc anivellat» que posi a tots els competidors en igualtat de condicions.

Aquesta conclusió sobre la tendència general a infravalorar les estratègies legals també aplica al «cooperativisme de plataforma», expressió que s’ha encunyat per a designar l’experimentació amb la propietat i gestió compartides a l’economia en línia, per oposició a les macroempreses amb ànims de lucre que estan explotant la cooperació virtual entre «iguals»[2].

A primera ullada, una observació així sembla severa, sobretot perquè el debat actual s’enriqueix gairebé diàriament amb iniciatives que busquen desenvolupar nous instruments, tant teòrics com pràctics, per a plantejar plataformes col·laboratives que siguin l’autèntica expressió d’una economia social i solidària.

Esquema de funcionament de Loomio, un programa que facilita la presa de decisions col·lectives | Loomio

Esquema de funcionament de Loomio, un programa que facilita la presa de decisions col·lectives | Loomio

Les investigacions i els estudis estan més actius que mai, treballant en la creació de models organitzatius, eines per a la presa de decisions i plans de finançament. S’està creant software que facilita decisions corporatives (Loomio, Enspiral) i noves solucions per fer front a les lleis tributàries i laborals (FreedomCoop). També s’ofereixen instruments per fomentar la capacitat d’autogestió i la creació de comunitats en línia (Fairshares), i s’inventen noves eines per trobar formes innovadores de coordinar capital i treball (Mastly, Timefounder). Basades en cadenes de blocs, s’estan programant eines per crear organitzacions descentralitzades (Backfeed, Comakery) i divises locals en consonància amb els valors d’una economia social (Colu). Aquests experiments també inverteixen plans de finançament més enllà del capital de risc (Purpose Capital, The Working World, Transform Finance, Community Shares) i sistemes de pagament (Fairpay). A més, dins el camp de la propietat intel·lectual i la privacitat s’estan proposant solucions que obren una via de reflexió en oposició a la llei de copyright tradicional (copyleft, copyfair) i a la intrusiva arrogància de les plataformes capitalistes.

La situació que s’observa és extremadament vital, si bé, al mateix temps, inestable i desequilibrada. Si donem una ullada més profunda per comprovar la fermesa efectiva de moltes de les propostes en joc, la majoria es troben en una molt primerenca fase de proves o bé pateixen greus problemes financers. I no només això. Davant l’absència de models establerts, molts d’aquests experiments tenen grans dificultats a l’hora de concebre solucions innovadores que els permetin coordinar riscs, propietat, control i beneficis.

No obstant això, el que es requereix per sobre de tot és un debat complet i compromès envers les regulacions de mercat i els efectes de les normatives legals a la competitivitat. Si fem servir la reconeguda distinció establerta per Lawrence Lessig —l’autor de la fórmula «el codi és la llei»— el discurs actual al voltant el cooperativisme de plataforma se centra en l’arquitectura («el codi») i dedica molt poca atenció a les normatives legals[3].

Tanmateix, ambdós esforços haurien d’anar de la mà, ja que la normativa legal juga un paper fonamental en la capacitat de les plataformes cooperatives per dissenyar i implementar alternatives viables de manera exitosa: més enllà de les dificultats tècniques, establir eines efectives que incorporin els valors del cooperativisme només és possible si els models es mantenen competitius al mercat. D’altra forma, de què serveix concebre sistemes més equitatius si el mercat penalitza a aquells que s’han esforçat per fer-ho?

Potser pels seus orígens nord-americans, la falta d’un debat exhaustiu al voltant de la normativa legal del cooperativisme de plataforma és encara més sorprenent a Europa, on la reflexió al voltant d’aquestes qüestions amb prou feines tracta amb la deguda consideració les peculiaritats econòmiques, culturals i legals de la Unió Europea.

Al contrari, el sorgiment d’una reflexió adequada seria d’allò més desitjable, especialment perquè és justament ara quan està tenint lloc el procés de creació de normatives europees: al juny de l’any 2016, la Comissió Europea va publicar un comunicat sobre l’economia col·laborativa[4] i un altre, el 2015, sobre les plataformes en línia[5]. El cas Uber, encara pendent de resolució al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, es decidirà aquest 2017[6], i també el Parlament i altres institucions europees s’estan posicionant en relació a totes aquestes problemàtiques[7].

La targeta Fairpay utilitza la criptomoneda Faircoin i es pot utilitzar en comerços físics | Faircoop

La targeta Fairpay utilitza la criptomoneda Faircoin i es pot utilitzar en comerços físics | Faircoop

Ara bé, anem al quid de la qüestió: què significa debatre la normativa europea sobre cooperativisme de plataforma? La primera i més immediata resposta apunta a avaluar els efectes distributius d’aquest nou escenari econòmic, a fi d’entendre millor qui hi surt guanyant i qui perdent[8]. Això implica examinar com el cooperativisme de plataforma afecta a diferents grups socials, àrees geogràfiques o índexs com ara el d’igualtat de gènere, i ens portaria a investigar com condiciona la relació entre treball i capital[9]. En segon lloc, és necessari analitzar en major profunditat com impacta l’economia digital els principis i valors que guien les nostres societats[10], des de la «comodificació» de nous béns o serveis[11] fins a les conseqüències econòmiques i polítiques de la big data[12].

Però no només es tracta d’una qüestió de justícia i equanimitat. Amb massa freqüència, el debat actual es limita a assenyalar les injustícies existents i potencials d’aquesta nova economia, desatenent per tant l’anàlisi més tècnica dels fracassos del mercat, justament quan la Directiva de Serveis (2016/123/CE), la Directiva d’e-Commerce (2000/31/CE) i l’acquis communautaire sobre la protecció del consumidor s’estan posant en qüestió[13]. A causa d’aquesta diferència, el debat sobre cooperativisme de plataforma sovint no té en compte el profund reajustament de les regles de joc que està ocurrent (especialment pel paper i els límits de l’autoregulació), augmentant així el risc que aquests canvis duguin a una desregulació massiva[14].

A l’hora de buscar solucions a molts dels reptes del cooperativisme de plataforma, dependre exclusivament de les capacitats d’autogestió és clarament insuficient. Les normatives en sintonia amb els valors cooperatius són essencials tant per la creació de polítiques públiques com pel desenvolupament de solucions dissenyades d’acord amb els principis de co-creació i co-gestió. Només així les iniciatives socials podran competir en peu d’igualtat als emergents mercats en línia.

Fa uns mesos, al diari The Guardian, un dels primers promotors del cooperativisme de plataforma va llançar una proposta per comprar Twitter. En resposta als comentaris recurrents sobre la greu crisi financera i les preocupacions arran de l’intent de comprar Twitter per part d’un dels gegants virtuals més coneguts, la campanya #BuyTwitter va difondre una proposta perquè els usuaris compressin la xarxa social i la transformessin en una cooperativa. La iniciativa va aconseguir atreure certa atenció i va despertar les esperances de molts, però finalment va quedar paralitzada per raons pràctiques, en primer lloc per l’alt preu a pagar. L’esdeveniment va demostrar com resulta de difícil canalitzar l’entusiasme individual en un èxit col·lectiu quan no es compta amb el suport de forces financeres considerables ni amb estructures organitzatives apropiades.

Quan la vida no és com ens agradaria, de vegades ens rebel·lem i de vegades recorrem a la fantasia. Podem apedregar els busos de Google, un símbol de la gentrificació i l’escalada de preus, com en el llibre de Douglas Rushkoof, inspirat en esdeveniments ocorreguts a San Francisco l’any 2014[15]. O potser ens imaginem un món on totes les empreses són «socials» i la gent pot ser condemnada per «inversió anti-social»[16]; un futur on Twitter realment es converteix en una cooperativa pròspera, una altra xarxa social es funda amb èxit i Facebook no té més remei que «democratitzar» la seva estructura incloent usuaris a la seva junta directiva[17].

Però si el que volem és més aviat fer front a la realitat, hem de posar les estratègies de competència legal al bell mig del debat sobre el cooperativisme de plataforma, canalitzant així la discussió dins el marc de la Unió Europea en un moment en què la normativa està prenent forma. I és crucial fer-ho ara. Altrament, imaginar l’èxit dels models cooperatius es fa cada dia més difícil.


[1] R. G. Shell, Make your Rules or Your Rivals Will. Crown Business, 2004.

[2] L’expressió va ser proposada per T. Sholz en «Platform Cooperativism vs. The Sharing Economy», Medium, 5. 12. 2014. Vegeu també N. Scheineder, «Owning is the New Sharing», 21.12.2014, Shareable, http://www.shareable.net/blog/owning-is-the-new-sharing. Al novembre del 2015, Scholz i Schneider van organitzar el primer esdeveniment sobre cooperativisme de plataforma a Nova York, aviat considerat «festa inaugural» de l’Internet cooperatiu. Vegeu T. Scholz, Platform Cooperativism. Challenging the Corporate Sharing Economy. Nova York: Rosa Luxemburg Stiftung, 2016. www.rosalux-nyc.org/wp content/files_mf/scholz_platformcooperativism_2016.pdf; T. Scholz, N. Schneider (eds.), Ours to Hack and to Own, OR Books, 2016; V. Kostakis, M Bauwens, Network Society and Future Scenarios for a Collaborative Economy. Palgrave Macmillan, 2014.

[3] L. Lessig, Code and Other Laws of Cyberspace, Nova York: Basic Books, 1999; Cfr., del mateix autor, Code (Nova York: Basic Books, 2006).

[4] Comunicat: «Una agenda europea para la economía colaborativa», 02.06.2016, COM(2016)356.

[5] Comunicat: «Las plataformas en línea y el mercado único digital. Retos y oportunidades para Europa», 25.05.2016, COM(2016)288.

[6] Petició de decisió prejudicial pel Jutjat Mercantil No. 3 de Barcelona (Espanya), 7.8.2015 – Asociación Profesional Élite Taxi versus Uber Systems Spain, S. L. (Cas C-434/15).

[7] Projecte d’informe del Parlament Europeu a «Una agenda europea para la economía colaborativa», COM(2016)0356 – (2016/0000(INI)), http://www.europarl.europa.eu/committees/it/imco/search-in-documents.html; EESC «Opinion on Collaborative Economy», INT 793, 15.12.2016; European Committee of the Regions, «Collaborative Economy and Online Platforms: A Shared View of Cities and Regions», 7.12.2016, ECON-VI/016.

[8] Cfr. S. Fraiberger i A. Sundararajan, Peer-to-peer Rental Market in the Sharing Economy; T. R. Dillahunt i A. R. Malone, The Promise of the Sharing Economy among Disadvantaged Communities, Proceedings of the 33rd Annual ACM Conference on Human Factors in Computing Systems, 2285, 2015, http://dl.acm.org/citation.cfm?id=2702189&dl=ACM&coll=DL&CFID=538559005&CFTOKEN=56128162. Per a un posicionament diferent, cfr. R. B. Reich, The Share-the-Scraps Economy, 02.02.2015, http://robertreich.org/post/109894095095; «The Secret to the Uber Economy Is Wealth Inequality», Quartz, 16.12.2014, http://qz.com/312537/the-secret-to-the-uber-economy-is-wealth-inequality; Sobre gènere i economia colaborativa, cfr. N. Schoenbaum, Gender and the Sharing Economy, 43, Fordham Urb. L.J. 1 (2016); D. Iosub, D. Laniado, C. Castillo, M. Fuster Morell i A. Kaltenbrunner, Emotions under Discussion: Gender, Status and Communication in Online Collaboration, PLoS ONE, 2014.

[9] Es poden consultar les investigacions que duen a terme el Civic Media – Collaborative Design Studio de l’MIT (http://codesign.mit.edu) i el Dimmons Group de la Universitat Oberta de Catalunya (http://dimmons.net).

[10] Cfr. G. Smorto, The Sharing Economy as a Means to Urban Commons, 7 Comparative Law Review, 1 (2016).

[11] M. Bauwens, «The Sharing Economy Is a Ploy for the Commodification of Everything», P2P Foundation, 31 d’agost, 2014; B. Bergvall-Kåreborn i D. Howcroft, «Amazon Mechanical Turk and the Commodification of Labour», 29 New Technology, Work and Employment, 213 (2014).

[12] Cfr. S. Barocas i A.D. Selbst. «Big Data Disparate Impact», 104 California Law Review 671 (2016).

[13] G. Smorto. «A Critical Assessment of European Agenda for the Collaborative Economy». Treball d’investigació en representació del Parlament Europeu. Proceeding of Workshop on Collaborative Economy – European Parliament, Brussel·les, 8 de novembre, 2016 (propera publicació).

[14] M. Cohen i A. Sundararajan, «Self-Regulation and Innovation in the Peer-to-Peer Sharing Economy», 82 U Chi L Rev Dialogue 116 (2015); C. Koopman, M. Mitchell i A. Thierer, «The Sharing Economy and Consumer Protection Regulation: The Case for Policy Change», Mercatus Working Paper, Mercatus Center at George Mason University, Arlington, Va, Desembre del 2014; Id., «The Sharing Economy: Issues Facing Platforms, Participants, and Regulators», Sharing Economy Workshop, Project No. P15-1200, http://www.mercatus.org/sites/default/files/Koopman-Sharing-Economy-FTC-filing.pdf; D. Baker, «The Sharing Economy Must Share a Level Playing Field», Cato Unbound, 11-2-2015, http://www.cato-unbound.org/2015/02/11/dean-baker/sharing-economy-must-share-level-playing-field; A. Sundararajan, The Sharing Economy. The End of Employment and the Rise of Crowd-based Capitalism. Cambridge: MIT University Press, 2016.

[15] D. Rushkoff, Throwing Rocks at the Google Bus. London: Portfolio, 2016.

[16] R. Ridley-Duff, The Dragons’ Apprentice: a Social Enterprise Novel. Create Space, 2014. https://loomio-attachments.s3.amazonaws.com/uploads/f6be1c06387f69220fe8819374d3c4c8/The%20Dragons’%20Apprentice%20V1.1.pdf.

[17] S. Silberman, Reading Elinor Ostrom in Silicon Valley. Nova York: ACM, 2016. http://wtf.tw/etc/group/.

Vegeu comentaris1

  • Garito | 09 febrer 2017

Deixa un comentari

Les regles del joc del cooperativisme de plataforma