Ciència ciutadana i canvi social

La ciència ciutadana pot ser una eina de canvi comunitari gràcies a l’aportació dels ciutadans en la recol·lecció de dades i l’aplicació del mètode científic.

Treball de camp amb oques del Canadà | Wikipedia | Domini Públic

Per què participar en un projecte de ciència ciutadana? Per què implicar-se i dedicar esforços a recollir informació geolocalitzada, activar un sensor o classificar observacions? L’article repassa exemples que suposen un aprenentatge individual i un enfortiment del sentiment de comunitat. La tendència és també plantejar cada cop més la ciència ciutadana des de l’acció, potenciant-ne la capacitat de generar canvi social i entenent la participació com un procés de transformació individual o col·lectiva. L’article forma part d’una sèrie d’articles sobre ciència ciutadana a partir de l’experiència d’OpenSystems.

Els projectes de ciència ciutadana de més antiguitat han acostumat a justificar la crida a la participació argumentant que els recursos són limitats. Científics d’universitats o centres de recerca argumenten que no poden arribar a tot arreu i que els ciutadans poden ajudar a cobrir àrees geogràfiques fora del seu abast, o bé a dur a terme tasques que costaria dècades acabar. Per exemple, des dels anys vuitanta s’interpel·la l’aficionat a la natura per ampliar la base d’observadors d’aus en migració en el projecte del grup pioner de ciència ciutadana de Cornell Lab als Estats Units. O s’apel·la l’astrònom amateur per classificar milions de galàxies llunyanes amb Galaxy Zoo, una iniciativa global inicialment promoguda per astrònoms de la Universitat d’Oxford.

L’èxit d’aquests projectes de ciència ciutadana es basa en el boom d’internet i de les eines digitals assequibles, com ara els mòbils, que els permeten articular i sumar els esforços dels amateurs repartits pel planeta. L’interès a participar en aquests projectes es dona per descomptat. Qui no hauria d’estar interessat a preservar el medi ambient o a poder conèixer millor els confins de l’univers? No obstant, a mesura que la ciència ciutadana ha anat madurant i diversificant-se, les preguntes sobre per què, com o quan participar-hi s’han fet cada vegada més insistents.

El saber fer de la ciència ciutadana, l’anomenada ciència de la ciència ciutadana, ha anat enriquint els projectes tenint més en compte la perspectiva dels participants. S’hi inclouen materials per accelerar un aprenentatge autònom sobre un projecte de recerca real i així promoure la motivació de l’educació STEM. Les seves mecàniques també plantegen noves formes per a l’educació informal al llarg de la vida i en comunitat, fet que ha fomentat la creació d’aliances amb museus, centres de ciència o qualsevol altre espai de relació social o cultural.

Si anem un pas més enllà, podem concebre la ciència ciutadana com una recerca moguda per una ambició de canvi. En un sentit abstracte, la ciència ciutadana modifica el model de ciència que s’ha anat desenvolupant durant el segle xx, regit només per experts acadèmics i les institucions a les quals pertanyen. Però, en un sentit més concret i segurament més extrem, la ciència ciutadana té la capacitat de respondre a les inquietuds dels ciutadans. Els ciutadans deixen enrere el rol de simples participants per transformar-se en promotors de la recerca, tal com passa en processos col·lectius de generació de coneixement i en models de recerca i acció comunitària.

DIY Balloon Mapping Kits | Public Lab
DIY Balloon Mapping Kits | Public Lab

És emblemàtic el cas de Public Lab, una organització sense ànim de lucre nascuda per donar una resposta ràpida a una emergència ambiental: el vessament d’un petrolier de BP al golf de Mèxic l’any 2010. La prohibició de sobrevolar la zona afectada per part de les autoritats no va impedir als pescadors d’enlairar globus d’un metre de diàmetre a pocs centenars de metres d’altura i prendre fotografies aèries de la zona. El conjunt de les fotografies va difondre mundialment l’abast real de la tragèdia i va desmentir amb evidències el comunicat de la companyia petroliera. La mateixa estratègia ha permès guanyar judicis per vessaments il·legals a rius de diversos estats nord-americans, i el mateix mètode fins i tot ha servit per resseguir l’evolució de la controvertida frontera de Gaza.

El mapatge col·lectiu és una versió de la ciència ciutadana que ha possibilitat respondre amb dades a d’altres situacions d’emergència, com la de la fuita a la central nuclear de Fukushima (Japó) l’any 2011 amb Safecast. Entitats com la Creu Roja ja adopten estratègies participatives per a respostes humanitàries. En un altre nivell més quotidià i urbà, el grup Extreme Citizen Science de l’University College of London és conegut per haver pogut revocar la llicència d’una deixalleria de ferralla propera a una zona residencial després d’haver recollit dades que mostraven la violació sistemàtica dels límits de soroll fixats per l’Agència de Medi Ambient del Regne Unit. La contaminació acústica és també el tema del projecte conduït per Ideas for Change a la sorollosa plaça del Sol de Barcelona l’any 2017. Els mesuraments de soroll acreditaven els veïns queixosos i van generar un important impacte als mitjans.

Tornant a Anglaterra, Mapping for Change, una empresa social sorgida del mateix grup Extreme Citizen Science, acompanya veïns i veïnes a avaluar la qualitat de l’aire i prendre decisions argumentades per mitigar els riscos de salut associats. El cas de Mapping for Change també representa una manera alternativa de concebre la transferència de coneixement que caldria reforçar des de les universitats i centres de recerca. Un cas d’impacte espectacular relacionat amb la qualitat de l’aire és el de CurieuzeNeuzen, que primer (2017) va aconseguir moderar la reforma de la gran ronda que envolta Antwerp (Bèlgica) i després entrar de ple en el debat d’una campanya electoral estatal. Així mateix, en el marc del projecte xAire liderat des del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i del qual hem estat artífexs, més de 600 alumnes i famílies de 18 centres d’educació primària de Barcelona van mesurar la contaminació de l’aire en 725 punts de la ciutat durant els mesos de febrer i març de 2017, un mesurament de la contaminació amb una precisió i una extensió geogràfica sense precedents a la ciutat.

Una altra experiència sonada és la de la crisi de l’aigua de Flint (Estats Units, 2016), amb intoxicacions massives de plom, que va permetre elevar el cas fins a arribar al Senat. També a Barcelona hi ha altres experiències rellevants, com la de D-Noses amb el control de les pudors urbanes i el disseny de mesures per contrarestar-les, o bé MosquitoAlert per investigar i controlar mosquits que transmeten malalties, només per esmentar-ne dues més.

La ciència ciutadana també pot incidir en problemàtiques de caràcter merament social. Des d’OpenSystems, amb la Federació Salut Mental Catalunya, hem investigat els rols de cuidadors i familiars en el model d’atenció comunitària en salut mental. La recerca es basa en les preocupacions expressades per aquesta comunitat, que és la que també hi va participar. Altres projectes de ciència ciutadana cocreats amb diferents col·lectius tracten temes tan actuals com la violència de gènere, l’ús de l’espai públic o bé l’accés a l’habitatge.

Jocs x la Salut Mental | OpenSystems
Jocs x la Salut Mental | OpenSystems

Les dades i el seu rigor científic són fonamentals perquè les iniciatives de ciència ciutadana tinguin la credibilitat i l’impacte social merescuts i siguin, a la vegada, font de nou coneixement digne de ser publicat a les revistes científiques de major impacte. La combinació adequada d’aquests dos elements és la que pot assegurar canvis reals en molts nivells.

Una participació àmplia i diversa resulta cada cop més rellevant per engegar accions a través d’un diàleg permanent i basades en un coneixement socialment robust i arrelat en el context. La ciència ciutadana pot fer de contrapès davant les fake news i, encara més, pot esdevenir un actor principal en els nous models de participació democràtica i de decisió col·lectiva que proposa l’anomenada tecnopolítica. És a través de la participació que coneixerem, reconeixerem, entendrem i decidirem.


Membres d’OpenSystems que han participat en l’elaboració d’aquest article: Isabelle Bonhoure, Anna Cigarini, Josep Perelló i Julián Vicens.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Ciència ciutadana i canvi social