El ciberactivisme africà contra la censura

Àfrica ha estat un laboratori d’experimentació tant d’espionatge i censura a Internet com de denúncia de la societat civil.

Un estruç mort amb els peus enredats en filferro de pues. Rift Valley, 1936

Un estruç mort amb els peus enredats en filferro de pues. Rift Valley, 1936 | Library of Congress | Domini públic

En molts àmbits, el continent africà només ha estat un laboratori per a les corporacions transnacionals i els governs occidentals. Encara que sembli increïble, un d’aquests àmbits ha estat el digital, però en la seva dimensió més fosca: el control, l’espionatge, la censura. Els interessos d’algunes empreses que desenvolupen solucions de control d’Internet han coincidit amb els de governs lliberticides que volien controlar els seus ciutadans més enllà de qualsevol idea de drets fonamentals. Mentrestant, les societats civils s’han organitzat per denunciar i combatre els abusos, i han assolit èxits considerables, entre ells, generar una xarxa de solidaritat tan creativa com incansable.

Si en els últims anys l’univers digital s’ha convertit en un reducte de la construcció social, també s’ha descobert com un lloc en què no és difícil trepitjar els drets més fonamentals. Cara i creu d’una mateixa realitat, un espai de participació social i política en contextos de severes faltes de llibertat, un escenari d’experiències innovadores de ciutadania, potser en altres una mica més amables, i alhora, un entorn abonat per a l’espionatge, un context en el qual els drets es pretenen violar i trepitjar, de vegades (només, de vegades) impunement. El continent africà no només no ha estat aliè a aquest joc tan macabre, sinó que n’ha estat un tauler privilegiat. Per algunes condicions concretes, el continent africà ha estat el laboratori d’experimentació de moltes tècniques i eines d’espionatge a Internet i de censura. I en paral·lel, també és l’escenari d’un dinàmic i creatiu moviment de les societats civils que intenten revertir la situació.

Ja fa més d’una dècada que es va activar la perniciosa aliança entre empreses que desenvolupen eines de vigilància a Internet i governs africans que volen controlar processos de contestació o, simplement, els seus ciutadans, en general, molt més enllà dels límits dels drets humans. Julie Owono és una advocada camerunesa establerta a França i la directora executiva d’Internet Sans Frontières, una ONG dedicada a la defensa dels drets digitals. Owono explica que fa deu o quinze anys les empreses d’espionatge digital es van trobar les condicions perfectes per experimentar les seves «solucions» en alguns països africans. Un terreny amb pocs usuaris d’Internet, és a dir, una població perfectament controlable i pràcticament verge en l’àmbit legal. «Hi havia un pràctic buit jurídic en termes de drets digitals, de dret a la intimitat, de protecció de les dades personals», comenta Owono.

En aquest context es van assajar els sistemes DPI (Deep Packet Inspection) que permeten espiar sistemàticament les comunicacions sobre la base de continguts clau, o les eines que permetien «mapar» comunitats, fer un mapa de qui era qui en un col·lectiu de contestació, qui parlava amb qui, com es relacionava a través de les converses. Al llarg dels últims anys els noms de països com Etiòpia, Egipte, Gabon o Nigèria han aparegut vinculats a la compra d’eines espia per controlar les comunicacions dels seus ciutadans. A l’altra banda, empreses italianes, franceses, britàniques o israelianes apareixen com les venedores d’aquestes eines. Owono recorda el cas de l’empresa francesa Amesys, que ha estat duta als tribunals per l’organització FIDH com a presumpta còmplice dels crims comesos pel règim libi d’al-Gaddafi, a causa que aparentment les eines de la companyia francesa permetien al dictador libi identificar els dissidents.

#KeepitOn | Fighting internet shutdowns around the world
#KeepitOn | Fighting internet shutdowns around the world

En tot cas, els bloquejos, les apagades d’Internet són, en realitat, la fórmula preferida dels governs per censurar i controlar l’activitat en l’entorn digital. La campanya #KeepItOn va documentar 56 apagades en vint-i-sis països arreu del món, durant l’any 2016, divuit d’elles en una dotzena de països africans. Les autoritats del continent s’havien abandonat amb facilitat a aquesta deriva censora. L’any anterior la xifra de països africans sobre els quals s’havia estès el silenci digital havia estat la meitat. La campanya liderada per l’organització AccessNow i en la qual Internet Sans Frontières ha tingut un gran protagonisme, sobretot, en la informació sobre Àfrica, pretenia denunciar i sensibilitzar. Denunciar la facilitat amb què els governs recorrien a aquestes mesures i sensibilitzar sobre la gravetat d’aquesta pràctica.

Julie Owono recorda, per justificar la campanya, que quan els governs tallen Internet és per cometre atropellaments. En els casos africans, Internet es va bloquejar a Etiòpia enmig d’una severa onada de protestes a Oromia i en processos de contestació es van produir les apagades també a Zimbabwe, Mali o la RD del Congo, mentre que en països com Uganda, Gabon, el Txad, Congo-Brazzaville o Zàmbia els talls es van produir durant o després de les eleccions. En tots els casos, és l’efervescència social el que s’intenta silenciar i la possible repressió el que s’intenta amagar.

La campanya també va tenir una responsabilitat considerable en la resolució amb la qual el Consell de Drets Humans de l’ONU elevava l’accés lliure a Internet a la categoria de dret humà. Nacions Unides avalava el principi pel qual «els mateixos drets que els ciutadans tenen offline han de ser protegits també online». I de la mateixa manera, a l’abril d’enguany, els trenta governs que formen part de la Freedom Online Coalition es van comprometre a denunciar les apagades i a lluitar-hi en contra. Aquests gestos i els d’altres organitzacions internacionals mostren un canvi de mentalitat en relació amb l’espionatge, el control i la censura a Internet.

Les estratègies per defensar els drets digitals tenen diferents cares perquè són molts els actors amb papers principals en aquest escenari. Les organitzacions de defensa dels drets digitals recorden que l’amenaça a la llibertat en l’espai virtual ve dels estats, però també de les empreses. Julie Owono adverteix que al continent africà la legislació en matèria de tractament i protecció de dades personals és molt escassa. «No hi ha límits, no hi ha regles. Les empreses poden recollir i emmagatzemar més dades personals que a Europa. Els organismes encarregats de protegir les dades personals en la major part dels països africans o no tenen els recursos per fer-ho de manera eficaç, o estan massa a prop de les mateixes empreses», explica l’advocada camerunesa.

Juliana Rotich | BRCK, l'accés a internet per a l'Àfrica | TED Talks
Juliana Rotich | BRCK, l'accés a internet per a l'Àfrica | TED Talks

Les operadores de telecomunicacions són una amenaça per als drets digitals, de manera voluntària o involuntària. Voluntària perquè tenen accés a un gran volum de dades que, com se sap, són una matèria de comerç comú, i perquè en aquest sentit tenen molt pocs controls legals. Involuntària perquè, de vegades, també són pressionades pels governs per poder utilitzar les dades a les quals tenen accés. La directora executiva d’Internet Sans Frontières explica com, al Camerun, el Ministeri de Correus i Telecomunicacions ha enviat missatges de text amenaçadors utilitzant la xarxa de les operadores en què advertien de les penes per difondre missatges falsos, en ple esclat de la conflictivitat social.

Per aquest motiu, aquestes empreses operadores s’han convertit en l’objectiu de les organitzacions de defensa dels drets humans. Mentre treballen per augmentar el control legal i sabent que els camins legislatius són tortuosos i els seus temps són lents, han buscat una solució alternativa: canviar la realitat mentre no canvien les lleis. Intenten convèncer les operadores que guanyaran més diners si no es presten a les apagades imposades pels governs i, al mateix temps, adverteixen les empreses que aquesta violació dels drets pot afectar-ne la reputació internacional, que al mateix temps és també un patrimoni.

Les organitzacions que lluiten contra les apagades d’Internet a l’Àfrica han explorat una nova via per animar les empreses a no acceptar les pressions de les autoritats: la de la motivació. I quina motivació millor per a una empresa que els resultats econòmics. Els bloqueigs de la xarxa provoquen pèrdues i aquesta és la línia de treball més recent: documentar i difondre la quantitat perduda per una apagada, una estratègia que també s’ha desenvolupat en altres països.

Tot i que l’any va començar amb una apagada al Camerun, Julie Owono és optimista de cara al futur. «El 2016 hi va haver un pic de bloquejos d’Internet a l’Àfrica, precisament per la manca de consciència de la gravetat d’aquesta mesura. Però el que ha permès la forta mobilització del 2016 ha estat implicar-hi molts més actors. Estic gairebé segura que les apagades aniran disminuint», explica la directora executiva d’Internet Sans Frontières.

Després de les campanyes, les mobilitzacions i el treball conjunt d’activistes del continent i d’altres llocs, la pressió davant els talls i el control d’Internet, en general, ja no és patrimoni de les organitzacions de la societat civil. L’ONU s’ha implicat en la defensa dels drets digitals; les operadores saben que hi perden diners quan les autoritats cometen atropellaments; les empreses del sector tecnològic també saben que un Internet accessible a tothom augmenta el seu negoci. No obstant això, l’activisme i la solidaritat han estat les armes principals per avançar cap a un Internet lliure i accessible. Aquest horitzó continua estant lluny, però els ciberactivistes africans cada vegada estan més sensibilitzats, més preparats, més organitzats i més connectats en tot el que es relaciona amb la seguretat digital.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

El ciberactivisme africà contra la censura