Irene Solà

Escriptora i artista, guanyadora del premi Llibres Anagrama 2018 per Canto jo i la muntanya balla.

Irene Solà (Malla, 1990) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i va obtenir un Màster en Literatura, Cinema i Cultura Visual a la Universitat de Sussex. El seu llibre de poemes Bèstia (Galerada, 2012) va rebre el Premi de Poesia Amadeu Oller i ha estat traduït a l’anglès (Beast, Shearsman Books, 2017). La seva primera novel·la, Els dics (L’Altra Editorial, 2018), va guanyar el Premi Documenta 2017, i la segona, Canto jo i la muntanya balla (Anagrama, 2019), el Premi Llibres Anagrama 2018.

Els seus textos i obres s’han exposat i llegit a la Whitechapel Gallery i el Jerwood Arts Centre (Londres), al Bòlit de Girona, al MAC de Mataró, a ACVIC, a la Galeria JosédelaFuente (Santander), al Festival Internacional de Poesia de Sant Cugat, a la Festa de la Poesia de Sitges i al Festival Poesia i +. Col·labora regularment al digital de cultura La Llança. 

Ha rebut reconeixements diversos, com les ajudes a la creació literària del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Beca Art Jove o la Beca Ciutat de Vic, i va ser una de les artistes seleccionades dins del programa Barcelona Producció – La Capella 2017. L’octubre de 2018 va ser l’escriptora resident a l’Alan Cheuse International Writers Center de la Universitat George Mason (Virgínia) i aquesta tardor participarà al programa de residències Writers Art Omi – Ledig House (Nova York).

Planeta

El liquen

Maria Arnal | María Sánchez | Irene Solà

Un relat de peixos i de natura, de sequera i de pantans, de pedres i de veus a partir de les paraules de Donna Haraway

Tecnologia

Fora de línia

Anna Pacheco | Efraín Foglia | Felipe G. Gil | Irene Solà | Jorge Carrión | Libby Heaney | Liliana Arroyo | Maria Callís Cabrera | Estampa

Proposem a diversos autors una aproximació lliure, textual i sense enllaços a la idea de desconnexió i addicció tecnològica.

Narratives

La cuina rònega

Irene Solà

Una reflexió sobre l’escriptura a partir de resseguir el procés d’una novel·la ja acabada, en què la cuina es desdobla com a espai i com a metàfora de la creació.