Xarxes virtuals, ciència oberta i revolució digital

Alumnes de l’Institut-Escola estudiant la clorofil·la al laboratori del centre. Autor no identificat. Generalitat de Catalunya. Arxiu Nacional de Catalunya. CC BY-NC-ND

Dieu que RG podria guanyar algun dia el premi Nobel, expliqueu-nos com.

La meva visió és connectar la ciència que es fa en tots els racons del món, utilitzant una plataforma que ajudi els investigadors a obtenir resultats de manera molt més ràpida. Perquè ens calen solucions de manera urgent: fonts d’energia sostenibles, una cura per al VIH i alimentar la creixent població. I totes aquestes solucions vindran de la ciència. Jo, que sempre vaig voler guanyar un premi Nobel amb la meva feina, ara em conformo si la meva plataforma ajuda d’altres a aconseguir-lo.

Per què RG ha estat pionera connectant els científics?

Tot i que hi va haver alguns intents anteriors de connectar els científics a la web, no va ser fins a l’arribada de la nostra plataforma que es va produir una veritable revolució: hem connectat vuit milions de científics perquè es puguin ajudar entre ells i que no guardin els experiments fallits en un calaix. Això i una aposta total per la ciència oberta han estat la base del nostre èxit. En resum, volem canviar els mecanismes i les inèrcies que regeixen la ciència des de fa uns 350 anys.

I la tecnologia ho fa possible…

Sí, el gran avenç de la tecnologia ho fa possible. El 1993, tota la informació de l’Institut de Salut Nord-americà (NIH) cabia en un CD. Avui, necessitaries més de 400 milions d’unitats per fer el mateix. La tecnologia fa possible i, al mateix temps, proporciona la solució d’un dels grans reptes dels nostres dies: treballar amb la ingent quantitat d’informació que genera la ciència que, a més, creix exponencialment any rere any.

Ijad Madischc al TechCrunch Disrupt Europe, Berlin 2013. TechCrunch. CC-BY

Com contribueix la vostra plataforma a treballar amb tota aquesta informació?

En els seus quatre primers anys de vida, els usuaris van pujar uns 2,5 milions de documents científics a la nostra plataforma. Ara mateix, pugen a la xarxa la mateixa quantitat en tan sols un mes. Són documents que tots els usuaris poden descarregar, comentar i discutir. I precisament es tracta d’això: no solament d’emmagatzemar informació, sinó de crear les connexions adequades entre les persones, entre els científics. I, com comentàvem abans, la tecnologia és l’eina per aconseguir-ho, altrament seria impossible.

Informació científica de lliure accés, suposo que no tothom deu estar gaire d’acord amb aquesta idea…

El sector editorial en ciència no ha canviat gaire en els darrers segles, però el món al seu voltant no s’assembla gens ni mica a com era aleshores. Per tant, si el primer no canvia, els científics trobaran altres vies per comunicar els resultats de les seves investigacions. Nosaltres esperem que això passi i es tradueixi en què, algun dia, tota la informació científica sigui accessible per a qualsevol.

Una xarxa global, tecnologia, canviar el món… Tot el que ens expliqueu sona força influït pel sistema americà d’innovació, una mica allunyat de la mentalitat alemanya en la qual us heu format.

La veritat és que els anys que vaig passar als Estats Units van tenir una gran influència sobre la meva manera de veure les coses. Una manera de pensar que les empreses alemanyes, més orientades cap als valors segurs, no acabaven d’entendre quan vam començar amb la nostra companyia. Com podeu veure, aquí tenim sales senceres d’oci només perquè els treballadors de RG es relaxin, parlin entre ells, absorbeixin també la cultura de treball i valors en què creiem. Els oferim menjar saludable i possibilitats de créixer professionalment. El resultat és que tots els nostres treballadors creuen que el seu treball afecta el projecte global, que poden aportar-hi coses i ajudar a millorar els processos.

Malgrat tota aquesta influència americana, vau decidir tornar a casa per fundar la vostra empresa. Expliqueu-nos per què.

Quan vam decidir crear l’empresa aquí a Berlín i no a Califòrnia, molts van creure que no funcionaria, però va ser tot el contrari. A Silicon Valley ja hi ha molta gent que ha creat coses grans. Aquí, en canvi, en ser una ciutat jove en temes d’innovació global, tenim molt de talent, gent amb ganes de crear coses noves que canviïn el món.

Ja per acabar, en una ocasió us vaig sentir dir que us agradaria viure cent anys més per veure com serà el món aleshores. Com us imagineu ResearchGate en aquest futur?

Fa cinc anys duia una bata de laboratori i treballava en un hospital, o sigui que no tinc temps de plantejar-me el que passarà d’aquí a cinquanta o cent anys. Però us puc dir una cosa: ara em llevo feliç cada dia perquè puc crear alguna cosa amb impacte per a la ciència i la societat.