Crisi climàtica | Etiquetes

Pedagogies d’atac

Contra-creixement i educació arquitectònica.

Hem de repensar la natura a la ciutat tenint en compte formes de vida no humanes i una distribució més justa.

Per reaprendre a viure a les ciutats d’avui, necessitem desplaçar el poder salvatge del Sol i posar l’ombra al centre.

Cal repensar la nostra relació amb el foc i fomentar sistemes que permetin incendis més beneficiosos que perjudicials.

L’exercici de l’espiritualitat és un punt clau per afrontar la profunda transició ecosocial de la qual som part avui.

El reconeixement de personalitat jurídica als ecosistemes obre la idea de justícia a un món no dominat per l’omnipotència dels éssers humans.

Una mirada al futur de la pagesia i a les dificultats per mantenir una manera de viure i d’entendre el món.

A la recerca dels cants de sirenes en temps de narratives climàtiques.

Malgrat el silenci, els cotxes elèctrics perpetuen alguns dels imaginaris de la petromasculinitat i les seves dinàmiques extractivistes.

L’autolimitació no implica constrènyer, sinó definir col·lectivament els nostres límits com a societats.

Com podem definir una vida bona que sigui capaç de satisfer les nostres necessitats sense superar els límits ecològics.

Un recorregut pels diferents significats de la paraula «casa» i els camins que ens obren per pensar el nostre present i el nostre futur.