Sirenes i robots

Regata I.L.Y.A. [Inter-Lake Yachting Association]. Put-in-Bay, Ohio, 1906 | Library of Congress | Domini públic

–Vine, tan celebrat Ulisses, honor de l’Acaia!
Atura el teu vaixell i a la nostra veu dóna orella!
Mai ningú no ha doblat per aquí amb el negre navili,
que de les nostres boques la veu no escoltés, que és dolcesa;
però després se’n torna joiós i més ple de ciència.
Car nosaltres sabem tot quant a Troia la vasta
els argius i els troians han sofert per divina volença,
com tot allò que passi damunt la terra nodrissa.
Homer, Odissea
(traducció de Carles Riba)

El cant de les sirenes promet a qui l’escolta el coneixement d’allò que vol saber. El mite adverteix que se les ha de témer per enigmàtiques i inhumanes, atraients i fatals. Són molts els que van morir per escoltar-ne el cant; i els pocs supervivents, com Ulisses, tampoc no ens expliquen què és exactament el que van sentir. Només sabem que les sirenes coneixen tot allò que passarà, que brinden la possibilitat d’esbrinar el propi destí. L’illa rocosa des d’on canten és un oracle enmig del mar, i el seu cant és una profecia.

Mitologia científica

La Mediterrània amenaça, enfonsa, ofega, o bé és un obstacle infranquejable. Quan Ulisses, a l’illa de Calipso, mira el mar, no el contempla per la seva bellesa, no n’admira la superfície llisa, espurnejant sota el sol, només mira fixament a l’horitzó i veu imaginàriament allò que no pot veure.
Raül Garrigasait

En els últims anys, l’augment de les temperatures està deixant de ser una amenaça futura: l’experimentem quotidianament a través d’esdeveniments extrems. El canvi climàtic ja no és només un debat polític i acadèmic abstracte, sinó que és una sensació corporal, un impacte local, un problema social i ecològic. Regular i inexorable a escala climàtica, el canvi resulta caòtic i incert en la curta escala de la percepció humana.

La incertesa és terriblement incòmoda per als humans: impossibilita la previsió i ens exposa al risc. Per això hem creat eines que intenten reduir la impredictibilitat del nostre entorn i donar sentit al que és desconegut, des de la família o l’agricultura fins a la política, la ciència i els mites. Els monstres marins, entre els quals les sirenes, són un bon exemple de com els mites fan explícita la incertesa: representen els perills d’aquelles aigües d’on ningú no ha pogut tornar per explicar què hi ha.

Igual que els mites, els models climàtics que la ciència utilitza per imaginar com serà el món a finals d’aquest segle assenyalen un futur que ens és desconegut i ens adverteixen dels perills que correm si no canviem el rumb. Com si ens acostéssim a l’illa de les sirenes sense taps a les orelles.

Però ¿què hi ha de veritat en aquestes prediccions? ¿Com podem jutjar la utilitat d’un mite? Aquí és on entren en joc els personatges mitològics, aquells éssers mig humans, mig déus capaços d’anar més enllà de la resta de mortals i tornar per explicar-nos-ho. Uns dels herois contemporanis més preuats per la comunitat oceanogràfica són els robots Argo, un instrument robust que ha revolucionat l’oceanografia moderna. Aquests instruments se submergeixen a 1.000 metres de profunditat a mercè dels corrents marítims, i cada deu dies pugen a la superfície i mesuren la temperatura, la salinitat i altres variables de l’oceà per després transmetre-les per satèl·lit. Tal com va fer Ulisses, els Argo erren pels mars tot donant-nos la seva versió, fragmentada i parcial, del que «veuen i senten». Actualment hi ha 4.000 Argos funcionant arreu de l’oceà global que, com Ulisses, ens revelen què hi ha de cert en models i mites que fonamenten el nostre imaginari futur.

L’oracle del Mediterrani

Van desbocades les lleis de la terra,
s’enuncien en la calma del mar.
Coneixem la teva ànima i el teu avenir,
escolta’ns i en sabràs més que ningú.
Els secrets de la mar s’obliden a la costa.
Tarta Relena

Dades obtingues amb observacions i models de la temperatura mitjana del Mediterrani des de l’any 1850 fins al 2100. Imatge extreta de l’article científic de Rosselló et al, 2023.

Aquest gràfic representa l’evolució de la temperatura mitjana del Mediterrani en el passat i proposa dos escenaris futurs que han estat calculats a partir de models socioeconòmics diferents: en un es redueixen dràsticament les emissions de CO₂ i en l’altre tot continua com fins ara. Aquesta simulació computacional, igual que la mitologia, pot servir per explicar el món que ens envolta i ajudar-nos a fer front a la incertesa del nostre destí.

Enmig d’una calma traïdora, els cants de sirena pronuncien les paraules tranquil·litzadores que tothom desitjaria sentir: parlen d’un món alliberat de sofriment i interpreten la música per complaure el visitant mentre, en realitat, el van enfrontant amb el seu propi reflex i les conseqüències de les seves decisions.

Sense haver de lligar-se al pal d’una nau com Ulisses, sense haver d’embarcar-se o envoltar-se de mar, els Argo han capturat el cant de les sirenes per a nosaltres. Les dades, profètiques, ens enfronten amb el nostre destí. ¿Què podem fer davant de l’evidència? ¿La profecia és una sentència o és una oportunitat?