El passat 6 de novembre va finalitzar l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945” i amb ella, un altra mostra vinculada també a la figura de Brangulí, a la fotografia i a la ciutat: “Barcelona 2000-2011”. Aquesta exposició, que els visitants de “Brangulí. Barcelona 1909-1945” es trobaven en l’espai final del recorregut expositiu, és la primera al CCCB que neix d’un projecte participatiu a Internet. “Barcelona 2000-2011” mostrava més de 4.600 imatges de 598 autors contemporanis que, inspirant-se en els temes que va treballar Brangulí a principis de segle XX, ens van ensenyar com és la ciutat ara, un segle després de la Barcelona del fotògraf.
El CCCB, amb la col·laboració de Barcelona Photobloggers, va engegar la iniciativa “Brangulí va ser aquí. I tu?” durant 3 mesos (de juny a setembre de 2011) per aconseguir crear una exposició amb totes les fotografies rebudes a través d’Internet. El 22 de setembre es va inaugurar “Barcelona: 2000-2011” amb 4.696 imatges, de les quals un jurat va triar-ne 324 finalistes i 10 guanyadores, que es van imprimir en format especial per la mostra. A la inauguració van assistir més de 400 persones, la majoria participants, amics i familiars. És moment ara d’avaluar altres aspectes no quantitatius del projecte, alguns apunts que hem après de l’experiència de treballar amb una comunitat d’usuaris en un projecte participatiu.
Àlbum del grup de Flickr “Brangulí va ser aquí”, a través del qual es va vehicular la participació en el projecte. Conté 4.696 imatges.
Com veuen Barcelona els fotògrafs? Participació per temàtiques
Dels deu temes de la convocatòria “Brangulí va ser aquí. I tu?” (esdeveniments polítics i socials, museus, vida al carrer, espais emblemàtics, platges, transports, Barcelona de nit, reformes urbanístiques, espais de treball i espais industrials) el que més fotografies va rebre va ser el de “Vida al carrer”, possiblement per tractar-se del tema més ampli, que acceptava més diversitat d’imatges. En la categoria d’”Esdeveniments polítics i socials” – la segona amb més participació –, les protestes ciutadanes per la crisi econòmica i la càrrega policial als acampats de Plaça Catalunya han estat el centre d’atenció dels objectius. La zona del Fòrum, la plaça de les Glòries i la plaça Monumental destaquen en “Reformes urbanístiques” i el MACBA és el museu més fotogènic. Treballadors d’oficina i netejadors de carrer predominen en la categoria “Espais de Treball” mentre que a “Transports” es repeteixen escenes de passatgers que viatgen absents al metro.
El procés de treball
Els diversos concursos de fotografia que hem convocat a través d’Internet, com ara “El teu post-it” o el concurs d’autorretrats de Bamako ens han servit d’experiència per detectar errors i millores a l’hora de dissenyar processos participatius amb usuaris o seguidors del CCCB. En aquest sentit, “Brangulí va ser aquí. I tu?” ha estat el concurs online de fotografia del CCCB que més ha cuidat el tracte amb la comunitat que n’ha format part i l’ha fet possible.
Hem dissenyat el projecte participatiu de forma conjunta amb Barcelona Photobloggers
Abans de posar en marxa el concurs fotogràfic i el web a través del qual es vehicularia la participació, vam contactar amb Fran Simó, un dels fundadors de Barcelona Photobloggers, una de les comunitats de fotògrafs de Barcelona més actives a Internet. Fran Simó coneixia la trajectòria del CCCB en la convocatòria de concursos online i en una conversa prèvia a la realització del projecte, ens va fer una sèrie de consideracions molt útils a l’hora d’engegar un projecte participatiu. I és que les institucions culturals sovint ens oblidem de qui hi ha altra banda, a qui ens adrecem i per què ho fem. Fran Simó va convertir aquella conversa en un document que podeu consultar aquí.
Evitar fer un ús de la participació únicament com a estratègia de màrqueting, tractar els participants d’una forma justa, aconseguir que els processos siguin transparents i oberts i que els resultats siguin equitatius (tant per la institució com per l’usuari) són alguns factors que poden influir l’èxit o fracàs d’un projecte participatiu.
Aquests consells previs de Fran Simó van marcar el disseny de “Brangulí va ser aquí. I tu?” i van obrir la via de col·laboració del CCCB amb Barcelona Photobloggers. Vam dissenyar les bases del concurs conjuntament, preparar el web Brangulí va ser aquí i obrir un grup a Flickr des d’on es centralitzaria la participació i el debat al voltant del concurs. El treball previ de co-creació del projecte amb un col·lectiu de fotògrafs i blocaires com Barcelona Photobloggers també va facilitar la difusió de la iniciativa entre la comunitat fotogràfica de Barcelona. L’èxit de la convocatòria es va fer visible ja el primer mes, amb més de 2.500 fotografies al web, que va rebre més de 15.000 visites de juny a novembre de 2011.
Participa però a canvi de què? Exposar al CCCB
Un dels punts més controvertits d’un procés participatiu és com recompensar el treball d’un autor que hi col·labora amb obra. En aquest cas, vam decidir que era tan important reconèixer la tasca dels participants com que les seves fotografies quedessin contextualitzades i lligades a l’obra de Brangulí. La solució d’exposar al CCCB era la més equilibrada per totes dues parts: el fotògraf veu reconeguda la seva obra en un espai expositiu i el CCCB aporta valor a l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945” amb la mirada dels autors contemporanis sobre els temes que va fotografiar Brangulí.
L’exposició participativa, un projecte transversal del CCCB
La comunicació 2.0, tal i com hem explicat en altres articles, sol estar molt lligada als departaments de premsa i comunicació de les institucions culturals. Aquest fet limita sovint les iniciatives participatives que acaben essent enteses únicament com a estratègies de difusió. En canvi, si el projecte es treballa de forma transversal entre diversos departaments de la casa, pren força i millora la seva resolució final. Passa de ser un projecte comunicatiu a ser un projecte cultural. L’equip intern d’una institució comença a treballar amb el mateix rigor un projecte fet per usuaris que un fet per comissaris o artistes, un factor de canvi importantíssim. L’espai expositiu de “Barcelona. 2000-2011” va ser pensat i treballat per ser coherent amb l’exposició precedent de Brangulí i perquè l’obra dels participants es presentés amb els criteris de qualitat que mereixia. Han contribuït a la realització d’aquesta exposició els equips de comunicació, informàtica, audiovisuals, producció, exposicions i conservació.
Muntatge, inauguració i espai de l’exposició “Barcelona 2000-2011”.
Trobades presencials, reforç per la comunitat
Els participants de Brangulí va ser aquí han estat en contacte virtualment a través del grup de Flickr que es va crear pel projecte i molts d’ells ja es coneixien gràcies a Barcelona Photobloggers. Tot i que existia aquest contacte a través de les xarxes, l’organització d’esdeveniments presencials al CCCB va ser un reforç molt important per la comunitat.
Poques setmanes després de fer pública la convocatòria, el CCCB va organitzar una visita guiada gratuïta a l’exposició “Brangulí. Barcelona 1909-1945”. Entre els assistents – un grup d’unes 50 persones –, hi havia membres de Barcelona Photobloggers, gent del col·lectiu Espai Fotogràfic i molts altres aficionats a la fotografia. A més de ser un motiu de trobada, l’activitat va contribuir a divulgar la figura i obra de Brangulí. Podeu llegir una crònica de la visita aquí.
El dia 22 de setembre es va celebrar la inauguració de l’exposició, un altra excusa per tornar a reunir la gent que havia fet possible l’exposició. Hi van assistir més de 400 persones, la majoria fotògrafs i familiars dels participants.
Una última conclusió – o més bé sensació – és la dificultat de donar per acabat un projecte participatiu un cop s’han creat les eines, adoptat unes metodologies de treball i consolidat una la comunitat d’usuaris. Quan el projecte “mor”, neixen noves idees i possibles iniciatives que milloren el que s’ha fet. La manca de temps i el propi ritme de treball i de programació d’una institució cultural com el CCCB fa complicat allargar la vida dels projectes participatius.
Kippelboy | 25 novembre 2011
Primer de tot felicitats pel projecte i per la crònica.
Llegint el post he trobat molts paral·lelismes amb el projecte que hem dut a terme a la Viquipèdia aquest any: Wiki Loves Monuments, on demanàvem a la ciutadania que fes fotos del patrimoni arquitectònic Europeu. Des d’Amical Viquipèdia hem potenciat la participació en la zona catalanoparlant. On s’han fet unes 11.000 fotos en llicència C.Commons
Del que es comenta al post, trobo diversos punts molt importants:
– És molt recomanable treballar amb comunitats ja existents. Crec que la clau de l’èxit del vostre projecte és haver connectat amb Barcelona Photobloggers. En aquest tipus de projectes no veig factible “perdre temps” intentant crear la “teva” comunitat quan ja hi ha grups existents, dinàmics i que funcionen. Al nostre projecte, els Viquipedistes només hem representat el 25% de participants. El nostre èxit es basa en haver localitzat a l’altre 75%, que eren usuaris ja existents a Flickr. A més ens ha servit per a que uns quants d’ells s’hagin replantejat rellicenciar tota la seva galeria en C.Commons.
– És un pols per a la comunitat: Segurament participar en aquest projecte ha sigut tot un repte per a BCN Photobloggers, i els ha servit per madurar com a grup, coneixent-se una mica més i sabent fins a on són capaços d’arribar i quines són les seves limitacions. A Amical Viquipèdia el Wiki Loves Monuments ens ha servit per saber quins són els nostres límits com a organització, i fer-nos decidir si pujar un esglaó com a associació o no.
– Reconeixement : És bàsic quan es tracta de projectes desinteressats a nivell econòmic. Les associacions fem aquest tipus de projectes perquè ens creiem la nostra feina o perquè entenem que és una tasca necessària. En la meva opinió la “recompensa”, sigui en forma d’exposició, de gràcies o d’acte públic, és un dels punts més importants del projecte. Es pot organitzar com a concurs, com a exposició, com a repte…però sempre hi ha d’haver una “meta” marcada. En el nostre cas ha sigut el reconeixement de Gencat, que ha incorporat una sel·lecció de 4.000 fotografies al seu Inventari oficial d’Arquitectura i Patrimoni immoble. Contingut públic generat per la comunitat.
– Repetició: Penseu que potser “dins” del CCCB aquesta proposta no té continuïtat, però sempre i quan s’hagin reforçat els llaços de BCN Photobloggers, el projecte serà útil. En el nostre cas, si hem aconseguit que la gent que ja és fotògrafa s’interessi pel patrimoni i publiqui en llicències lliures fóra del concurs…és un tot un èxit i de fet un dels motius pels quals es va organitzar l’activitat.
Per acabar, m’ha agradat molt l’apartat on comentes que “l’equip intern d’una institució comença a treballar amb el mateix rigor un projecte fet per usuaris que un fet per comissaris o artistes, un factor de canvi importantíssim.” -> Això és una molt bona senyal.
Felicitats de nou.
Kippelboy
Lucia Calvo | 29 novembre 2011
Gràcies Àlex per les felicitacions i per explicar-nos Wiki Loves Monuments http://www.wikilovesmonuments.eu/ El plus que té el projecte que heu fet amb la Viquipèdia respecte al de Brangulí és que potencieu els continguts amb llicències Creative Commons, un factor molt important per aconseguir una cultura més oberta y accessible a tothom. Felicitats també pel vostre projecte.
Crec que les institucions culturals hauríem d’estar més atentes i dedicar més recursos a aquest tipus de projectes participatius amb comunitats d’usuaris a Internet.
Salutacions,
Lucía Calvo
Deixa un comentari