Pràctiques ecològiques a la indústria del cine

L’ecologisme arriba a la indústria del cine per fer-la més sostenible i respectuosa amb l’ecosistema dels llocs en què opera.

May Allison i Helen Taft amb una càmera de cine

May Allison i Helen Taft amb una càmera de cine | Library of Congress | Sense restriccions conegudes de drets d’autor

A través de pràctiques tan senzilles com la reutilització d’ampolles, o d’una política de gestió d’aliments més sostenible, les noves productores cinematogràfiques han aconseguit avançar vers una indústria cinematogràfica més sostenible i respectuosa amb l’ecosistema dels llocs en què opera. Aquests petits gestos suposen l’inici d’una transformació ecològica de la indústria, que les grans superproduccions que més impacten tenen amb l’entorn hauran d’encapçalar.

Jurassic World: el regne caigut és l’última entrega de la saga que Steven Spielberg va llançar el 1993, que imagina un món on els dinosaures tornen a la vida i, per primer cop, comparteixen la Terra amb els humans. Dirigida pel realitzador espanyol Juan Antonio Bayona, autor de superproduccions com The impossible o Un monstre em ve a veure, Jurassic… és un exemple paradigmàtic de green filming o rodatges sostenibles, un nou concepte que cada cop fa més forat en la indústria cinematogràfica.

Gravada sobretot al Regne Unit i a Hawaii, abans de començar l’enregistrament es va dissenyar una estratègia que contemplava mesures de sostenibilitat ambiental i humanes que implicaven tots els departaments. Per començar, van optar per una cosa aparentment tan senzilla com eliminar les ampolles de plàstic d’un sol ús, i van donar a tots els membres de l’equip ampolles reutilitzables que es podien reomplir de l’aigua de les garrafes distribuïdes per tot el set. Es va incentivar l’equip, de forma divertida, perquè reciclés, amb cartells i senyals en forma de dinosaures. La majoria dels vehicles usats durant el rodatge eren híbrids, i prop del 75% de la il·luminació, LED.

Alhora, es va llançar un programa de donació de menjar al Regne Unit per gestionar les sobralles diàries del càtering, que en total van suposar 145 kg d’aliments. La unitat de producció de Hawaii va fer el mateix amb tot el material d’oficina restant: el va regalar a les escoles locals.

No és un exemple aïllat de superproducció que implementa mesures de sostenibilitat. La pel·lícula Spider-Man 2, per exemple, s’ha considerat el blockbuster més eco-friendly de la història de Sony Pictures. I n’hi ha moltes més, des d’El primer home fins a Mamma Mia, passant per l’últim lliurament de Caçafantasmes o la popular sèrie d’HBO Joc de trons.

The Amazing Spider-Man 2 Featurette - Sustainability

Com ja ha passat en altres sectors, la sostenibilitat ambiental s’ha convertit en un tema clau també en aquest àmbit de la cultura. No podia ser d’altra manera: cada procés de producció es duu a terme en enclavaments en els quals es produeix un gran impacte a causa de l’ús de transports, la construcció de decorats, la il·luminació, la restauració i el subministrament d’aigua. I no ens descuidem dels centenars de persones que durant setmanes o fins i tot mesos trepitgen paratges naturals.

Perquè ens en fem una idea, només a Londres es calcula que la indústria audiovisual genera la mateixa quantitat de diòxid de carboni que una ciutat de 20.000 habitants. I no és només que consumeixi una quantitat ingent de recursos, sinó que també en malgasta: el 95% del material utilitzat en una producció sol acabar a les escombraries.

«La indústria audiovisual és molt consumista. Necessita una quantitat ingent de recursos, que no són il·limitats, i que fa servir durant molt poc temps. Si has de construir un decorat, fas servir molta fusta que al cap d’uns quants dies ja no serveix per a res, i moltes vegades després es destrueix. Compres vestuari i després el llences. I etcètera. És totalment insostenible», es lamenta Esmeralda Ruiz, responsable de sostenibilitat de Fresco Film, una empresa amb seu a Màlaga que ofereix serveis a produccions cinematogràfiques internacionals com Joc de trons i a canals en línia com HBO.

L’augment de la conscienciació en el sector, sumat a les lleis i les iniciatives de les administracions per impulsar polítiques de sostenibilitat ambiental, que cada cop són més freqüents, està fent que s’implanti progressivament el green filming en la producció de pel·lícules, videoclips, documentals i sèries de televisió. El cine s’està tornant verd.

Fins i tot hi ha ciutats, com Nova York, que exigeixen que en les produccions que es filmin al carrer s’apliquin mesures de sostenibilitat, i que disposen de guies amb recursos per a tots els departaments que participen en un rodatge: des de consells per reciclar fins a opcions de transport verd, passant per vestuari reciclat o de lloguer, pintura menys contaminant, etc. Aquesta metròpoli fins i tot va crear un segell per distingir les pel·lícules «sostenibles», que s’utilitza per promoure el film.

Hi ha organitzacions, com Film London i Greenshot, que impulsen mesures per fomentar que els equips de realització s’ocupin de reduir l’energia i els recursos emprats durant el rodatge; no només per responsabilitat amb el planeta, sinó també perquè ser eco-friendly pot resultar igualment rendible.

En aquest sentit, l’any 2017 la Unió Europea va llançar el projecte Green Screen, que té una durada de cinc anys i un pressupost de 2,2 milions d’euros, i que pretén identificar en l’àmbit europeu i aplicar a escala regional una sèrie de polítiques mediambientals que permetran reduir la petjada de carboni de la indústria audiovisual. I, alhora, compartir bones pràctiques.

A Espanya, Promálaga, una empresa municipal de Màlaga, és l’encarregada d’adaptar el projecte europeu al model espanyol. «Els rodatges sostenibles van a l’alça, cada cop més, i nosaltres hem volgut prendre la iniciativa en l’àmbit nacional», assegura Luz Molina, advocada assessora i responsable del departament jurídic de Promálaga, que lidera el projecte Green Screen a Espanya.

En el marc d’aquesta iniciativa europea, des de Promálaga han creat una calculadora de petjada de carboni, pionera en l’àmbit estatal, que permet mesurar el CO2 de la indústria audiovisual. A diferència d’altres eines d’aquest estil, aquesta «no està tan enfocada, des d’un punt de vista científic, a la mesura exacta de la contaminació, sinó que pretén conscienciar. Poder mesurar l’impacte directe de l’activitat que duus a terme t’ajuda a prendre’n consciència i t’empeny a actuar», considera Molina, que apunta que també volen promoure la creació d’un «segell verd» que distingeixi les produccions que apliquen mesures de sostenibilitat: des de càtering de km 0 fins a transport compartit i, si pot ser, elèctric, o reducció de plàstics i paper.

Aquesta filosofia «verda» és molt recent a Espanya. En algunes comunitats, com a les Canàries, que és destí de rodatge de grans superproduccions com Blade Runner, Fast and Furious o Exodus, «s’han hagut d’espavilar perquè les produccions no tinguessin efectes sobre l’ecosistema natural, que està protegit. Allà estan molt avançats en temes de consciència mediambiental, i exigeixen una sèrie de mesures als que hi graven», explica Molina.

MOME NYC Film Green Promo Video

Al capdavall, «tot el que envolta el rodatge es pot fer sostenible i ètic. No es tracta només de contaminació mediambiental, sinó de ser socialment responsables», subratlla Ruiz, de Fresco Film. Es tracta de pensar, diu, «com ho faries quotidianament. Compraries pomes envasades en porexpan procedents de l’altra punta del món, o optaries per anar a la fruiteria del barri i comprar-hi productes locals a granel? Té relació amb la responsabilitat que tenim amb el planeta, el medi i les persones», rebla.

En aquest sentit, aquesta productora espanyola, que va néixer amb la sostenibilitat a l’ADN, és pionera i és una de les principals impulsores de l’audiovisual verd. Ja hi ha alguns clients que els arriben exigint-los criteris de sostenibilitat, a vegades perquè, a més, els reporten recompenses. Als Estats Units, per exemple, una producció pot accedir a ajudes o a promoció mitjançant segells verds segons el grau de mesures sostenibles que apliqui.

És el cas de la segona temporada de la sèrie Snatch. «Tenen un departament de medi ambient que durant el rodatge ens demanava informes diaris de consum d’aigua, de material reciclat desglossat per metres cúbics de plàstic, paper i residus orgànics. Aquesta mena de clients ens encanten», assegura Ruiz. HBO, que està darrere de Joc de trons, també exigeix que s’apliquin mesures mediambientals. En relació amb això, Ruiz assegura:

Disposem d’un manual de bones pràctiques i recomanacions sostenibles que enviem a tot l’equip a l’inici del rodatge: des que l’equip elèctric utilitzi LED i porti tot el material elèctric al punt verd, per poder-lo reciclar, fins que al departament de maquillatge s’utilitzin productes en envasos reciclables i que no experimentin amb animals. Que els materials de construcció tinguin segell ecològic, fustes que es puguin reciclar. Que la roba es llogui, en comptes de comprar-la, i que, en cas que es compri, es torni o se’n faci donació, però que no es destrueixi. En definitiva, es tracta de fer un ús responsable del que es compra. La nostra màxima és no consumir, per no haver de reciclar.

Potser la iniciativa estrella de Fresco Film és la implementació d’ampolles d’aigua reutilitzables. «Distribuïm garrafes d’aigua per reomplir les ampolles pels sets de rodatge i les zones de producció. No es pot beure aigua si no es té una ampolla. I els equips s’hi acostumen.» D’aquesta manera, només amb la gravació de Terminator, que en part va tenir lloc a Espanya, es van estalviar 95.000 ampolles de plàstic. En els rodatges a Espanya de Joc de trons, 9.950, i durant la segona temporada de la sèrie Snatch, 45.000.

«Ara hi ha cada cop més pel·lícules que es tornen verdes. La raó? Potser és per moda, potser és màrqueting o potser és conscienciació. En el fons és igual si és per netejar la imatge o perquè vols cuidar el planeta, perquè si ho fas ja aportes alguna cosa, i tot suma», recorda Molina.

I és que, com va sostenir durant el Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient de Barcelona Emellie O’Brien, una de les defensores més reconegudes de la producció sostenible en el món de l’entreteniment, fundadora de la consultoria Earth Angel, «la indústria de l’entreteniment és una de les més influents de la societat. Quan es comencen a aplicar mesures de sostenibilitat i responsabilitat mediambiental, aquesta filosofia impregna l’equip de rodatge, que l’aplicarà a casa seva i en futurs rodatges. Comencen a conscienciar-se, i això té un impacte».

O’Brien va explicar que, en el cas de Spider-Man 2, de Sony Pictures, van aprofitar el fet que la pel·lícula tenia una gran quantitat de fans per, a través de les xarxes socials, no només donar notícies de com avançava la gravació, sinó també explicar les mesures verdes que hi aplicaven. «I hi havia molta gent que hi responia!» Es tracta de «fer pel·lícules, sense organitzar cap desastre [mediambiental]». O renovar la indústria de l’entreteniment per adequar-la al món i als recursos de què disposem.

Aquest article té reservats tots els drets d’autoria

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Pràctiques ecològiques a la indústria del cine