Posant les bigues de la casa al seu lloc. Missouri 1938 | Russell Lee, Library of Congress | Domini públic
«We will drill, baby, drill!»
Donald Trump, 20 de gener de 2025
El Contra-creixement és una maquinària activa d’interrupció. El seu objectiu no és l’adaptació al desastre ecològic, sinó el desmantellament de les lògiques extractivistes que el sostenen. Aquest article inaugura una trilogia que articula un Moviment de Contra-creixement, tant en la societat com en el camp de l’arquitectura.
En un moment històric en què les forces neoliberals i negacionistes de l’emergència climàtica creixen i es reprodueixen a l’empara de la ultradreta, el camp de coneixement de l’arquitectura està atrapat en una contradicció constant: d’una banda, necessita evolucionar cap a pràctiques sostenibles; de l’altra, però, la seva mateixa definició està lligada a la idea de construcció sense límits –una lògica que esgota els recursos i accelera el col·lapse. El creixement es presenta com a prosperitat, desenvolupament, llibertat creativa; el decreixement, en canvi, es percep com una condemna a l’austeritat, l’escassetat i la contenció. Aquesta dicotomia fa que, en comptes d’haver-hi un diàleg entre una arquitectura basada en el creixement i una altra en el decreixement, es creï una mena de bipartidisme polaritzat, un binarisme en el qual el creixement gaudeix del múscul dels recursos financers, mentre que el decreixement es margina o es fa servir com a eina de màrqueting per a pràctiques extractivistes. Per arribar a una lògica de decreixement, seria urgent revisar-ne el significat per fer-lo accessible, popular i atractiu, però per aturar les pràctiques basades en el creixement il·limitat i extractiu cal un moviment nou, un «Moviment de Contra-creixement».
El Moviment de Contra-creixement no només pal·lia problemes existents o sobreviu al desastre, ataca les causes.
XXXI aforismes
I. En contra de l’economia de l’excés
El creixement és l’expansió il·limitada de la producció, basada en l’acumulació acrítica, la idea de progrés i la recerca de benefici econòmic per sobre de la vida o dels recursos disponibles.
L’arquitectura del creixement es basa en sistemes d’explotació i extracció il·limitats dels recursos naturals i humans dins i fora dels estudis d’arquitectura, l’acadèmia o la seva producció cultural.
En la pedagogia del creixement es fomenta el desinterès tant per la política com per la responsabilitat de les accions necessàries per dur a terme els nostres dissenys.
La pedagogia del creixement converteix la creativitat en rendiment, la imaginació en un producte i el pensament col·lectiu en competició individual.
La pedagogia del creixement és capitalista, és a dir, fomenta l’esgotament dels recursos de manera acrítica i es recolza en l’explotació de la feina d’unes classes en benefici d’unes altres.
La pedagogia arquitectònica del creixement és la que es basa en l’acumulació de coneixement tècnic amb l’objectiu de construir per a les lògiques del mercat. El seu objectiu final és la formació d’arquitectes que contribueixin a la innovació disciplinària, tecnològica i de disseny, sense tenir en compte l’esgotament de recursos naturals o humans.
La pedagogia arquitectònica del creixement fomenta la competitivitat i no afavoreix la col·laboració entre estudiants, perquè se centra en la idea noucentista del geni únic. És una educació basada en l’ambició no pas de coneixement, sinó de rendiment i de resultats individuals com a preàmbul de les dinàmiques neoliberals, és a dir, basades en el benefici econòmic.
La pedagogia arquitectònica del creixement no posa l’èmfasi en el pensament crític pel que fa a les formes de treball professionals, que imiten les classes de disseny basades en lògiques de sobreproducció, explotació i autoexplotació.
II. En contra de la resiliència
El sector de la construcció esgota el 40% dels recursos globals i produeix el 40% dels residus sòlids i el 33% de les emissions de CO2 relacionats amb l’energia. Al seu torn, la sostenibilitat i el decreixement s’han presentat com a solucions salvadores de la indústria.
El decreixement és la reducció deliberada del consum i la producció com a estratègia per minimitzar l’impacte ecològic i social del creixement, i no ataca necessàriament les estructures que el sostenen.
El decreixement és necessari, però corre el perill de convertir-se en una pràctica que no fa front a les veritables causes del desastre ambiental i social, i que es limita a una ètica de reducció preservadora de les lògiques extractives del poder. Aquest enfocament porta a un discurs sobre la sostenibilitat que sovint es converteix en un valor comercial utilitzat per institucions i empreses com a estratègia publicitària.
Sense una mirada crítica, la pedagogia del decreixement corre el perill de convertir-se en una pràctica que educa en la resignació.
La pedagogia arquitectònica del decreixement se centra sovint en l’ensenyament de tècniques de reducció de l’impacte ambiental, de reciclatge i de reutilització i optimització de materials. Tanmateix, en moltes ocasions aquesta pedagogia es limita a una disciplina de contenció, a un exercici tècnic de control de danys.
La pedagogia arquitectònica del decreixement pot arribar a fer que l’alumnat vegi l’arquitectura com una disciplina de gestió eficient de recursos que els limita el potencial creatiu i especulatiu.
La pedagogia arquitectònica del decreixement corre el perill de sacrificar la imaginació en nom de l’obediència normativa: formar arquitectes amb capacitat per gestionar les ruïnes, però no de transformar-ne les causes.
El decreixement, si no es radicalitza, es converteix en una ètica de la resistència: una pedagogia del desgast que educa per sobreviure, però no pas per imaginar altres futurs.
III. A favor de la resistència creativa
El Contra-creixement és la interrupció de la lògica del creixement per mitjà de la redistribució, la reprogramació i la filtració de recursos, i proposa maneres alternatives de produir més enllà del desenvolupament extractiu i il·limitat.
La pedagogia del Contra-creixement forma estudiants capaços d’analitzar i confrontar de manera creativa les lògiques del creixement destructiu.
La pedagogia del Contra-creixement ensenya a identificar els sistemes de poder, les entitats i les economies que sostenen la destrucció ecològica, i promou una actitud crítica activa.
La pedagogia del Contra-creixement promou la col·laboració per sobre de la competència individual i emfasitza el treball col·lectiu com a estratègia per a la producció arquitectònica.
La pedagogia arquitectònica del Contra-creixement reivindica l’arquitectura com a eina política de transformació i resistència enfront a la seva aparent neutralitat.
La pedagogia arquitectònica del Contra-creixement se centra en el disseny per explorar ficcions i narratives alternatives que proposin una organització espacial, social i econòmica diferent tant de la lògica colonial expansiva del creixement com de la resiliència del decreixement.
La pedagogia del Contra-creixement ensenya tàctiques d’infiltració cultural i mètodes de disseny que desarticulen les lògiques de mercat.
El Moviment de Contra-creixement busca formar una ciutadania capaç de qüestionar els sistemes que perpetuen el deteriorament ambiental i humà, que els identifica i els visibilitza, i estudia com desactivar-los per crear-ne d’altres.
IV. Cap a un Moviment de Contra-creixement
El Moviment de Contra-creixement no és només una proposta teòrica, sinó que és, també, una maquinària activa d’interrupció i reinvenció. El seu objectiu no és contenir el desastre, sinó desballestar les lògiques que l’alimenten. No es limita a imaginar futurs possibles, sinó que treballa per construir-ne.
El Contra-creixement s’allunya de l’estètica del desastre i proposa una ètica de la insurgència creativa.
El Contra-creixement actua des dels marges, s’infiltra en les estructures dominants i crea sistemes alternatius fora de l’ordre establert.
El Contra-creixement entén que la vertadera disputa no rau només en els recursos, sinó també en els relats, i per això combat també en el llenguatge: infiltra discursos, reescriu símbols, altera significats, modificant les narratives que justifiquen l’explotació.
El Moviment de Contra-creixement és una crida a repensar l’arquitectura, l’economia, l’educació i la producció cultural, negant tant la resiliència com l’adaptació.
El Moviment de Contra-creixement no educa en la resignació, sinó en l’atac i la defensa; no en l’espera, sinó en la reinvenció.
El Contra-creixement no és una promesa de paciència, sinó una política de la urgència per a un món en flames.
Deixa un comentari