Open All Areas: Nous públics europeus

L’objectiu d'Open All Areas és aprendre sobre la formació informal d’adults que normalment no són inclosos a les institucions culturals.

Welcome, de Peter Morgan.

Welcome, de Peter Morgan.

Els dies 20 i 21 de juny va tenir lloc el primer dels set workshops que s’organitzen dins del programa Open All Areas, un programa d’Audiences Europe Network, amb subvenció de la Unió Europea a través del programa Grundtvig d’aprenentatge continu. L’objectiu del programa és aprendre sobre la formació informal d’adults que normalment no són inclosos a les institucions culturals, a partir de la presentació i discussió de casos pràctics de cadascuna de les ciutats on s’organitza el workshop.

El workshop «Copenhaguen – A study visit» ha estat organitzat pel Center fur Kunst & Interkultur de Dinamarca, amb la participació de representants dels altres socis del programa i professionals convidats. [1]

Projectes comunitaris i d’inclusió

A la primera sessió es van presentar quatre projectes de l’àrea de Copenhaguen que tenen una intenció clara d’arribar a un públic que normalment no participa en la programació cultural.

SKIS és un programa de compromís comunitari que va ser presentat per Malene Dybbol i Marian Hovmand Skov. Aquest programa ajuda les entitats culturals a fer activitats d’integració social en barris d’habitatge social. És un programa de tres anys, del 2012 al 2015, que implica sis municipis de l’àrea de Copenhaguen i vint-i-una entitats culturals (sis biblioteques, quatre centres culturals, cinc museus, quatre escoles artístiques i dos teatres). L’eix de treball se centrava a passar de la dicotomia «ells/nosaltres» al «nosaltres» inclusiu treballant la dansa, la música, el llenguatge, la creativitat i els llocs, i la fotografia i el cinema. En una primera fase s’ha buscat construir relacions a través de les activitats; en una segona fase s’han buscat temes comuns per treballar la qüestió «qui som?», i en una última fase es farà una reflexió d’«inreach» sobre com es pot mantenir l’impacte d’aquestes activitats i els mètodes de treball un cop acabi el programa.

El Projecte ArtReach, del centre d’art contemporani Nikolaj Kunsthal, va ser presentat per Hilde Ostergaard. ArtReach va ser un programa realitzat del 2010 al 2012 amb l’objectiu de crear, mostrar i comunicar l’art contemporani als joves. Es va demanar a tres artistes que treballessin amb projectes locals a través de reunions, seminaris, una exposició, un documental del procés de treball i una publicació. Finalment, però, segons que va explicar Nikolaj Kunsthal, va ser un projecte massa ambiciós que no va arribar a prou joves i no va crear sinergies. Actualment duen a terme un projecte dins el programa SKIS basat en el cinema, on, en una primera fase, es formen uns quants joves i, en una segona fase, aquests joves són assistents a l’oferta pedagògica per a les escoles.

Els projectes de The Culture Yard van ser presentats per Mikael Foch. Aquest centre és fruit de la recent remodelació d’una zona del port i de les antigues drassanes al nord de la ciutat d’Elsinore, per incloure-hi una gran biblioteca, sales de concert, sales d’exposicions, un centre de cultura per a nens i un museu. Per programar es coordinen amb les altres tres institucions del port –el Kronborg Castle, el Museu Marítim i el teatre– i ho fan a partir de tres dimensions: l’artística, el coneixement i el networking i l’aspecte social. Tenen tres laboratoris de cultura que inclouen la població de l’entorn: Clik i New Media Art Festival, Kunstkab (festival per a nens) i el Knejpe Festival (músiques del món a les tavernes).

Finalment, el projecte The Wall, del Museu de Copenhaguen, va ser presentat per Jette Sandahl i Sidsel Risted Staun. A partir de les obres del metro que actualment ocupen gran part de la ciutat, s’estan realitzant moltes excavacions arqueològiques que creuen que cal explicar a la població. The Wall és un contenidor adaptat com a centre expositiu sobre la història de la ciutat i les troballes arqueològiques que va rondant per la ciutat al ritme de les obres, des del 2010 fins al 2014. Inclou un dispositiu interactiu, «The city skape», que ja recull més de dos milions d’imatges gràcies al fons del museu i a les aportacions ciutadanes.

Museus i centres d’exposició

Dins la segona sessió dedicada als museus i als centres d’exposició, Gunnar Munksgaard va presentar el projecte «Arken over the bridge», un museu d’art contemporani de la perifèria de Copenhaguen que va obrir el 1996 amb l’objectiu i la funció de tenir exposicions i projectes d’inclusió per a tothom. Munksgaard va presentar tres programes: 1. El projecte jove, on des del departament d’educació contracten per una durada d’un any sis assistents d’entre 15 i 17 anys que col·laboren en la realització de tallers familiars i d’adults el cap de setmana. 2. Kreativ Brobys (crear ponts educatius), un programa estatal per a joves d’entre 14 i 25 anys en què ells participen en l’aspecte d’art contemporani. 3. Espais culturals per a la ciutadania, on conviden grups escolars infantils a passar una setmana al museu fent activitats i l’últim dia els pares són convidats a rebre una visita guiada per ells.

El Thorvaldsen Museum és un museu del centre de la ciutat, obert com a tal el 1848 i conservat igual des de llavors. El projecte presentat per Line Esbjorn és «The citizens learning project», adreçat a joves d’entre 15 i 35 anys, on treballen transversalment tècnics de diferents departaments del museu. Cada jove identifica dos objectes del museu rellevants per a ell i n’explica la història als tècnics del museu. A partir d’aquí van crear una app per compartir aquestes històries, incentivar la participació del públic i incloure-hi les respostes dels tècnics del museu. D’altra banda, Esbjorn va presentar el projecte de benvinguda als immigrants a la ciutat que el Thorvaldsen Museum porta a terme en col·laboració amb una escola d’idiomes i amb la qual desenvolupa materials per donar als nous alumnes.

El projecte Copenhagen Art Festival va ser presentat per Lene Crone Jensen. Aquest festival d’art ha funcionat fins al 2012 i actualment està «adormit» per falta de subvenció per part del Danish Arts Council. Es duu a terme en diferents espais expositius i de museu d’arreu de la ciutat, així com a l’espai públic.

Finalment Elisabeth Delin Hansen va presentar el Nikolaj Kunsthal, un centre d’art contemporani situat al centre de la ciutat, que fa deu anys era gratuït i que va passar a ser de pagament. Això va significar una reducció dràstica dels visitants, de cent mil a quaranta mil anuals. Continua sent gratuït un dia a la setmana, els dimecres, i la majoria de visitants tenen entre vint i quaranta anys. Recentment s’ha decidit dur a terme un canvi de concepte de treball intern, per fer-se més visibles a la gent. Van instal·lar l’oficina a la sala d’exposicions, i la gent podia entrar-hi i ser present en les reunions i el procés de treball. També convidaven empreses a fer reunions de treball amb ells sobre els processos de treball.

Teatre i arts escèniques

Dins de la sessió dedicada al teatre i a les arts escèniques es van presentar els projectes de quatre institucions.

Allan Klie va presentar The Copenhagen Music Theater, un teatre d’òpera que s’ha convertit en teatre musical. Actualment durant una temporada ofereixen vint-i-cinc produccions diferents, que van de l’òpera al rock i l’electrònica. El seu lema és: «No tot és per a tothom, però hi ha d’haver alguna cosa per a tothom en cada temporada». També formen part del programa SKIS, on tenen el projecte «Secrets de la caravana». Aquest projecte consisteix en sis caravanes amb dos artistes en cadascuna que s’instal·len en un barri de la ciutat, durant sis setmanes, del 12 d’agost al 21 de setembre, amb l’objectiu de recollir històries dels veïns, portar-les a escena i publicar-les en un blog. Prèviament hi ha hagut un diàleg amb els tècnics municipals del barri i els educadors socials; així, els artistes procuren treballar conjuntament amb els projectes comunitaris i les entitats culturals del barri.

Taller de Copenhagen - Open All Areas 2013.

Taller de Copenhagen – Open All Areas 2013.

The Royal Theater va ser presentat per Dorte Grannov Balslev. Aquesta és la institució d’arts escèniques més gran del país, amb la casa de l’òpera, la casa del ballet i la casa del teatre, en tres edificis diferents. Per contracte, el Royal Theater ha de donar rellevància als ciutadans d’entorns demogràfics, econòmics i culturals diversos. Actualment l’organització està en procés de crear un nou organigrama i una nova manera de treballar: incorporarà un cap de programes d’inclusió dins del departament de comunicació, i tècnics d’inclusió en cadascuna de les cases, de manera transversal. L’objectiu és fer caure les muralles de les entitats. Alguns dels programes que duen a terme són: el programa Kompagni B, on alumnes de setè, vuitè i novè grau formen la companyia de dansa, i fan intercanvis amb les escoles de dansa locals en diferents disciplines de ball; el Side by side, un projecte amb estudiants de música que toquen amb l’orquestra, i el programa Partnership amb una escola a la qual envien un actor en residència durant una temporada. També durant el dia europeu de l’òpera es programa òpera als bars de la ciutat.

Kitte Wagner va presentar el Nørrebro Teater, un teatre de comèdia, teatre de concert, varietés… Aquest teatre té dues sales, l’una de 612 butaques i l’altra de 200 butaques. El seu públic actual té entre 20 i 35 anys en un 30%, i entre 45 i 60 anys en un altre 30%. Des que ella va entrar a la direcció, va canviar el repertori del teatre, el preu, la comunicació, el finançament i fins i tot els processos interns de treball i de pensament. Wagner calcula que cada espectacle necessita uns 25.000 espectadors per funcionar bé.

Finalment el Huset KBH va ser presentat per Jakob Thorkild. El Huset KBH és un centre petit, amb set espais escènics diferents, i que es basa en voluntaris i ambaixadors, que programen, comuniquen, fan la producció, venen tiquets, etc. Programen proposant les idees al Facebook i segons el nombre de respostes i opinions les duen a terme o no.

Conclusions

De les tres sessions, ens quedem amb les reflexions següents, que finalment poden representar l’aprenentatge que traiem d’aquest workshop:

  1. Un punt enriquidor de les sessions ha estat comprovar que els projectes amb la comunitat s’insereixen en el cor de les institucions culturals i les modifiquen. Els projectes comunitaris han de ser un punt de partida per al desenvolupament de la institució, un agent de canvi, que pot permetre canviar processos de treball i també canviar de mentalitat. En aquest canvi, hi ha el concepte de construcció de ciutadania, i la reflexió sobre què entenem des de les institucions en aquest sentit i quin paper tenen o poden tenir les institucions en aquesta construcció.
  2. Un punt interessant de debat és de concepte. S’ha arribat a la conclusió que volem passar del concepte de «public» (passiu, receptor) al concepte d’«active audience» (actiu, cocreador…), aquell que participa de la mateixa producció de cultura. En aquest procés és important, doncs, construir complicitats.
  3. En els projectes participatius i comunitaris que s’han presentat, s’ha fet èmfasi en el procés d’aprenentatge com un procés segur. Són la base per continuar aprenent al llarg de la vida.
  4. Un punt de reflexió és també la participació, i, per aprendre’n, una de les conclusions és que les institucions culturals han de poder dotar de competències els joves.
  5. Un dels dubtes que han sorgit ha estat com connectar amb els grups que no estan institucionalitzats. Si les entitats culturals volem arribar a una diversitat molt gran de persones, cal també saber connectar amb persones que potser no estan tan assequibles com a col·lectiu, i és important trobar la manera i els canals.
  6. Com a conclusió, sorgeix la idea d’apoderament en cultura, entès com el procés pel qual una persona o un grup social adquireix o rep els mitjans per enfortir el seu potencial en termes culturals.

Del grup articketBCN han assistit a aquest workshop Elena Damià, Teresa Gonzàlez i Maria Ribas.


[1] Les entitats que participen al programa són: Audiences Europe Network, Rotterdam Festivals, ECCOM-European Centre for Cultural Organization and Management, Danish Center for Arts&Interculture, Demos, Audiences Norway, Audiences Northern Ireland i Centre de Cultura Contemporània de Barcelona – ArticketBCN.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Open All Areas: Nous públics europeus