L’any 2016 hi haurà més de 10.000 milions de mòbils connectats a Internet i l’any passat a Espanya ja hi havia més línies d’smartphones que d’ADSL, tal i com va apuntar Albert Sierra en la seva presentació sobre apps de patrimoni a la jornada DIGIMUS. Les xifres d’ús i implantació de la tecnologia mòbil evidencien un canvi vertiginós en la forma de transmetre i compartir continguts culturals, tant per part de les institucions com per part dels usuaris. Algú ja comentava en la darrera edició de MuseumNext a Edimburg que hem arribat al punt en què un visitant d’un museu porta més tecnologia a sobre que la que pot tenir la institució en les seves sales. Arribats a aquest punt, les organitzacions culturals hem d’estar preparades per seguir informant i transmetent coneixement a través d’una tecnologia que s’implanta veloçment entre la població. Ja són molts els museus que presenten les seves webs, col·leccions o exposicions a través d’aplicacions mòbils, però és suficient amb això? Aquells museus que no tenen app mòbil n’haurien de tenir? És una urgència, una necessitat, una moda?
Allegra Burnette, directora creativa i de digital media al Museum of Modern Art (MoMA), va presentar a MuseumNext Barcelona diferents projectes mòbils del MOMA per concloure que el treball amb mòbil és evolutiu, dinàmic i d’aprenentatge continu. L’estratègia mòbil d’una institució és un procés continu d’experimentació que ha d’estar en sintonia amb els objectius de l’organització.
Més apunts que vam prendre de la presentació d’Allegra Brunette i que us poden ser útils si esteu pensant en llençar algún projecte amb mòbil:
- Cal pensar aplicacions mòbils que generin experiències en l’usuari
- És interessant anar més enllà de la visita guiada tradicional de museu i oferir contingut sota demanda, que vagi més enllà de la informació que ofereix la col·lecció/exposició.
- Cal experimentar amb continguts pensats/adreçats a diferents públics.
- Él mòbil permet explorar models diversos de negoci i sostenibilitat.
En la conferència Connected Environment, Jason daPonte, fundador de Swarm, va plantejar un seguit de casos sobre els canvis que els telèfons mòbils estan produint en la manera de relacionar-nos amb el món, i de com l’anomenada “Internet de les coses” és cada dia més visible. D’entre els projectes que va mencionar, en destaquen tres:
- Tales of things, que crea històries al voltant d’objectes captats pels usuaris amb els seus dispositius mòbils i, al mateix temps, permet que altres usuaris descobreixin aquestes històries perquè els objectes estan etiquetats amb codis QR.
- Sundaydrive, una app que et permet fer una ruta turística i t’avisa si t’has saltat alguna cosa quan el gps detecta que t’has passat de llarg
- TubeTap, una aplicació que et permet controlar el temps de viatge a través del metro de Londres de manera que si el viatge es retrassa més de 15 minuts, l’aplicació demana a l’entitat metropolitana del transport de Londres que et retornin els diners
Un altra de les keynotes de MuseumNext Barcelona relacionada amb els dispositius mòbils va ser la Hein Wils del Museu Stedelijk d’Amsterdam i Ferry Piekart (consultor independent) que van fer una divertida demostració de realitat augmentada fent saltar dinosaures entre les butaques del Teatre CCCB. ARTours, l’empresa darrera de projectes com el que van presentar Wils i Piekart, desenvolupa aplicacions de realitat augmentada que utilitzen la ciutat com a llenç. Mostren com era la ciutat, com serà i com hagués pogut ser. Juguen amb els assistents del festival de música Lowlands creant animals que apareixen de les seves samarretes com per art de màgia. O els permeten descobrir obres d’art amb la mostra itinerant Artoteque.
Altres experiències relacionades amb el món del mòbil que van presentar durant #MuseumNext i que ens semblen interessants:
- MuPon: Mobile discounts to foster repeat visitors & an art-going lifestyle – Paul Baron i Tomomi Sasaka (DAGAGO NPO) són els creadors de l’aplicació mòbil Mupon que ofereix descomptes exclusius per accedir al museu i a esdeveniments artístics dins Tòquio.
- A crowdsourced, networked, shared, mobile thing – Merete Sanderhoff, investigadora de la National Gallery de Dinamarca, va presentar el seu projecte col·laboratiu realitzat entre nou museus danesos per crear una experiència mòbil basada en compartir material de domini públic.
- Touch and Go(gh) – Jolein van Kregten, del Museu Van Gogh, i Ebelien Pondaag de Fabrique, van presentar Touch and Go(gh), una aplicació interactiva que permet jugar amb l’obra de VanGogh, descobrir els escenaris reals que va pintar i conèixer la seva tècnica pictòrica. L’aplicació estarà properament disponible en els iPads que el museu posa a disposició dels seus visitants.
Sobre usos de codis QR:
- Smart Objects for direct and transient public engagement in museum spaces and social networks. Claire Ross del University College London i Chris Speed de la University of Edinburgh van explicar diversos exemples de l’ús creatiu de codis QR, que es fan servir no només per a llegir informació, sinó també per a rebre respostes dels usuaris per tal d‘establir una conversa amb ells a través dels objectes del museu. Van mencionar projectes com The tales of things (ja mencionat per Jason daPonte) Thingema i QRator, un sistema que permet al públic, comissaris i investigadors acadèmics crear nous tipus de continguts, per afavorir la comprensió del museu i enfortir la comunitat, així com per establir nous continguts del museu.
- QRpedia – Alex Hinojo, ambaixador Wikipèdia, va presentar dos projectes culturals de Wikipèdia d’ús de codis QR. Un es va desenvolupar amb la Fundació Miró amb motiu de la mostra Joan Miró. L’escala de l’evasió. Es van crear 17 codis QR que ampliaven informació sobre les obres exposades. El resultat final van ser 12.381 escanejats dels codis QR i més d’1.200.000 visites a la Viquipèdia. L’altre projecte el va desenvolupar la wikipedista Lori Phillips al Children’s Museum of Indianapolis i també feia servir codis QR per ampliar l’experiència de l’usuari.
Deixa un comentari