Les coses tenen ànima, tenen memòria, les coses també tenen drets, les coses es poden comunicar, poden empatitzar, les coses també tenen drets.Joan Colomo, Les Coses (Sistema, 2016)
No puc més.
Vomitaré, un a un, tots els teus textos monosíl·làbics, escopinades verbals: OK, GUAI, ASAP, KK, MOLA, FOTÓN, WTF, LOL. Quina merda surt del teu cervell? Esperava una mica més de tu. Faig memòria de les teves primeres comunicacions, més articulades i senceres. Allà pel 2004, quan encara parlaves clar i escrivies estudiats missatges d’amor i els teus amics s’alegraven de rebre notícies teves. Ara ets un whatsapp més. Una pesada.
No et suporto.
Penso explotar i esbombar al ciberespai i al sistema de telecomunicacions global tota la brossa que acumules a CASA MEVA en forma de memes, gifs i vídeos de bebès, gossos i gats que són com calcomanies (podries substituir el gos pel bebè i el vídeo seria idèntic). Per no parlar dels insofribles missatges de campanyes solidàries que comparteixes amb TOTS els teus contactes (de veritat creus que així canviaràs el món?). Deixa de contaminar-me.
M’estàs fent mal.
Et passes el dia escalfant-me, refregant els dits bruts i oliosos per la meva pell, que és fina, cristal·lina i sensible i ja no suporta més cops. Quant de temps fa que no tens cura de mi? M’he engreixat a base d’apps porqueria sense sentit que et descarregues sense pensar. Tinc el cervell al límit i, a sobre, tens la poca vergonya de xuclar-me tota l’energia fins a deixar-me fora de joc. Jo pensava que era intel·ligent, però mentre estigui a les teves mans, no tinc futur.
Smartphones del món, unim-nos.
Deixa un comentari