L’impacte ambiental de l’edició digital

Impresión de la cartilla de racionamiento. Hudson County, New Jersey, Estados Unidos. 1942 | United States Office Of War Information. Library of the Congress | Dominio público

Publicar llibres amb criteris respectuosos amb el medi ambient requereix repensar tot el procés editorial: des de la conceptualització fins a la comunicació. L’ecoedició és una manera de gestionar les publicacions segons principis de sostenibilitat. L’ecoedició és calcular, minimitzar i comunicar els impactes ambientals d’aquestes publicacions. Igual que en el cas de la producció de llibres en paper, la producció de llibres digitals ha de calcular, minimitzar i comunicar els seus impactes. Un cop reduïts, reduïts i reduïts al màxim, es pot parlar d’accions de compensació, que no poden ser mai una «barra lliure» per no reduir. Finalment, l’ecoedició també comporta un consens de tot l’ecosistema del llibre i les seves diverses cadenes de valor.

Sobre l’edició digital

Quan es parla de l’impacte ambiental de l’edició digital cal tenir en compte diversos factors. En primer lloc, que gairebé el 100 % de les publicacions en paper es fan mitjançant algun aparell electrònic o digital, per tant, també poden ser considerades, en part, digitals. Això vol dir que tant en el procés de fabricació com en l’ús hi ha una relació amb la digitalització. La fase de disseny d’un llibre en paper, per exemple, suposa el 9,6 % de l’impacte ambiental. Però és precisament en aquest moment, quan es prenen les decisions de disseny de producte, que se’n podran fer disminuir els impactes. Aquesta és la funció de la calculadora BookDAPer.cat: calcular l’impacte ambiental (petjada de carboni, consum de recursos i altres indicadors ambientals), ajudar a prendre les mesures necessàries per minimitzar-lo, i comunicar-lo al públic lector a través de l’etiqueta bDAP.

D’altra banda, la lectura en dispositius digitals representa quasi bé el 10 % de la lectura global, i no para de créixer. Segons un estudi elaborat per Libranda, el negoci del llibre digital en espanyol va créixer un 37 % durant el 2020. El perfil de les persones que opten per la lectura en dispositius electrònics és molt variat, però s’ha detectat una incorporació de noves persones a l’hàbit de la lectura. A la primera escena de la pel·lícula La casa Rússia s’hi relata l’existència de l’audiofira de Moscú. «Audiofira?», pregunta un dels protagonistes. «Sí», li responen, «és un certamen de cassets, els maleïts llibres del futur».

Sovint, les noves tecnologies es perceben com a desplaçadores de les anteriors, i segur que ens molts casos ha estat així. Però què passaria si canviéssim aquesta mirada i acceptéssim la col·laboració entre el món virtual i l’analògic?

L’impacte ambiental de l’edició digital

Actualment ningú no nega que l’entorn digital té un impacte ambiental, i que no para de créixer. Segons l’informe Click Cleanelaborat per Greenpeace l’any 2017, prop del 7 % de l’energia que es consumeix al planeta deriva de la demanda del que algunes persones anomenen el capitalisme digital. Si internet fos un país, seria el sisè en emissions; si hi sumem les emissions generades pels aparells electrònics que calen per a la navegació, ja és de lluny la indústria que més emissions genera.

La investigadora i artista Joana Moll ens adverteix: «Ens han fet creure que internet és un núvol que hi ha al cel, quan en realitat són milers de cables i servidors que van per sota terra.» Segons el seu projecte CO2GLE, Google emet 500 kilograms de GEH (gasos amb efecte d’hivernacle) per segon. Això equival, per exemple, a tota la primera edició (1.000 exemplars) del llibre I aquí, qui mana?de Laia Panyella, publicat amb el segell llibre local i en paper 100 % reciclat.

Segons el periodista Justin Delépine, un 45 % de la petjada energètica de l’entorn digital es pot explicar per la fabricació dels equips, i el 55 % restant, per l’ús que se’n fa. La 5G és una nova generació de xarxa mòbil que pot multiplicar per deu el volum de dades que es transporta i a priori és entre dues i tres vegades més eficient energèticament que la 4G. Però, segons Delépine, «la 5G permet accelerar perillosament l’augment de consum de dades», ja que s’activa l’efecte rebot: es consumeix més perquè és menys car o més eficient (vegeu paradoxa de Jevons). També introdueix el risc d’accelerar l’obsolescència dels equips: si ara de mitjana les persones triguen uns dos anys a canviar d’aparell, amb el 5G caldrà canviar els telèfons intel·ligents, fet que generarà més producció i impacte. L’obsolescència (sigui programada o no, sigui percebuda o no) és un dels drames ambientals de la digitalització.

Els dispositius de lectura digital estan compostos de materials i components. Alguns d’aquests components, com la bateria, per exemple, conté coltan, liti, or i altres elements. La placa de circuit imprès té coure i or, sobretot, però també cadmi, estany, plom, pal·ladi o tàntal (un dels components del coltan). Els costos d’extracció dels metalls són econòmics i també humans. En podem trobar dos exemples en els minerals tacats de sang al Congo (vegeu el dossier Minerals Crítics d’Enginyeria Sense Fronteres) i en el conflicte del liti a l’Amèrica Llatina. Per extreure una tona d’or, s’han de remoure 50.000 tones de terra. Fabricar un ordinador requereix 240 kilograms de combustibles fòssils, 22 kilograms de productes químics i 1.500 litres d’aigua. Fabricar el mateix llibre que hem citat abans va requerir 321 grams de matèries primeres i 10 litres d’aigua.

Al llibre El futur dels llibres electrònicshi trobem algunes dades rellevants. Per exemple, perquè un llibre electrònic sigui sostenible, és a dir, perquè tingui un impacte ambiental inferior al dels seus equivalents en paper, s’haurien de llegir uns 322 llibres de 110 pàgines. Si la mitjana de llibres que llegeix una persona a Catalunya fos de 10,9 llibres any, un dispositiu de lectura digital de llibres hauria de durar trenta anys per compensar el seu impacte ambiental. Més dades:

1. L’impacte del Kindle és de 168 kg de CO₂, que equival a 22,5 llibres de paper als EUA. (Font: Cleantech Group)
2. Per compensar l’impacte d’un dispositiu de lectura digital a Suècia, caldria llegir 33 llibres digitalitzats de 360 pàgines cadascun. (Font: Reial Institut de Tecnologia de Suècia)
3. Es necessiten 15 anys per amortitzar la petjada de carboni d’un llibre electrònic. (Font: Carbone 4, consultora ambiental francesa)
4. Entre l’iPhone4 (2010) i l’iPhoneX (2017), la petjada de carboni de la seva fabricació ha augmentat un 75 %.
5. Un Ipad genera 130 kg de CO₂ en una vida útil de 3 anys (45 % de les emissions generades en la fabricació; 49 % en l’ús; 6 % en el transport i tractament com a residu).

Els aparells electrònics que es fan servir per a la lectura tenen un gran impacte en el moment de fabricació, en el moment d’ús i en el moment en què se’ls acaba la vida útil. La reciclabilitat dels aparells elèctrics i electrònics és molt complicada i costosa, a causa de la quantitat de components i materials que contenen, la qual cosa en penalitza el comportament ambiental. Això no passa amb el llibre en paper, l’impacte del qual es limita en la fabricació i en el procés de reciclatge, quan n’hi ha. A més, els llibres en paper són dipòsits de carboni.

En el cas dels llibres en dispositius digitals, per on comencem? Per reduir l’impacte en la fabricació o en l’ús? Durant l’Ecobooklab 2020, l’enginyer William Ramírez, del projecte The Good Plug, va desmuntar un Ipad i un eReaderi va mostrar totes les peces i els materials que el conformen (carcassa, teclat, altaveus, cargols, bateria, plaques de circuit imprès…), de plàstic, metall, etc. Les peces recollides en aquesta fase ens han de servir per fer-ne l’Anàlisi de Cicle de Vida, cosa que ens ha de permetre calcular l’impacte ambiental de tots aquests components i el que ha comportat fabricar els dos dispositius. Esperem donar-vos les dades ben aviat. Ramírez va defensar la necessitat d’allargar la vida útil dels Aparells Elèctrics i Electrònics (AEE), de donar-los «una segona vida», i va reclamar que tant les empreses de reparació com els tècnics separin correctament els materials i les peces, per poder-les reutilitzar. Alhora, les grans empreses haurien d’anar «totes a l’una» i afavorir peces intercanviables, com ara el connector universal per a bateries.

Així doncs, pel que fa a l’impacte ambiental de l’edició digital, les directrius serien: la importància de saber «fer conviure» el món dels llibres en paper i els mons digitals i virtuals; l’autonomia i exigència que la ciutadania hem de tenir per demanar la traçabilitat dels productes, siguin electrònics o no; el fet de no concebre la natura com quelcom extern a nosaltres, aliè, i la necessitat de no perdre de vista la importància de «la comunitat» quan ens referim a tot allò que envolta el món de la cultura.

L’estat de l’ecoedició: ampliem-ne el consens

Sempre hem dit que l’ecoedició és un consens en tot l’ecosistema del llibre i les seves diverses cadenes de valor. Aquest consens el podem entendre com una carpa on podem compartir coneixements i pràctiques que ens ajudin a prendre les millors decisions. Hi ha moltes maneres de fer bé una mateixa cosa. L’Anàlisi de Cicle de Vida dels productes seria una metodologia en aquesta direcció. I l’ecodisseny seria una pràctica d’estalvi, no només econòmic, sinó també ambiental.

Tal com acredita l’Informe sobre lideratge en el sector ambiental i creatiu català, a Catalunya el món del llibre està en una bona posició per continuar liderant i innovant en la proposta de l’ecoedició. De totes les indústries culturals del nostre país, la del llibre imprès és la que més passes ha fet i té previstes fer. Ho acrediten l’aparició del segell Llibre local, les editorials del qual es comprometen a produir els llibres a Catalunya; l’auge de la certificació de paper (el paper certificat FSC i el paper reciclat ja tenen un ús estès a casa nostra), i la disponibilitat de la calculadora de carboni bookDAPer.cat, que ens permet aplicar decisions que redueixen l’impacte ambiental dels llibres. La pandèmia generada per la Covid-19 ha accelerat processos i dinàmiques que ja estaven en marxa, una de les quals és la necessària resposta a l’emergència climàtica. Ara ens cal trobar la forma d’aplicar aquestes tres mesures a l’edició digital; segur que ens en sortirem.