A finals de setembre va tenir lloc a MediaLab Prado el LAB Meeting 2015, una trobada que va reunir per primera vegada bona part dels projectes i les experiències que han anat conformat una cultura lab en les últimes dècades. L’esdeveniment de Madrid ha generat un material molt valuós que ja pot ser consultat en línia, però que serà debatut, processat i enriquit en els propers mesos.
Van ser tres dies d’alta intensitat organitzats amb passió, coneixement i una atenció exquisida. Les ponències, els diàlegs, els debats i les taules de treball van crear un ambient favorable al lliure intercanvi d’idees i projectes impregnats d’un esperit inconformista, i l’entusiasme que provoca la florida de llavors plantades fa temps, juntament amb el cultiu de la imaginació i la perseverança i la consciència de nous territoris per als quals no hi ha mapes definitius. Per tot això, el Lab Meeting 2015 ha complert com a mínim tres dels seus objectius principals:
- Aconseguir una perspectiva de l’origen i desenvolupament de la cultura lab en el nostre context per establir una genealogia que ajudi a precisar millor el grau de novetat que suposa aquest fenomen.
- Conèixer amb més profunditat els diferents models de laboratoris culturals, artístics, tecnològics i socials, les seves concepcions, la manera en què van desenvolupar les seves propostes, els obstacles als quals es van enfrontar i els èxits assolits.
- Reivindicar l’aportació encara mal coneguda d’una cultura experimental d’artistes, científics, gestors i creadors que van assumir el repte de la recerca i la innovació permanents.
El que ve a continuació són apunts ―previs i posteriors― a aquestes jornades, on cada presentació va ser un node en ebullició dins d’un ecosistema conformat per xarxes, processos i plataformes que actuen com a catalitzadors del canvi en el nostre temps.
Quins processos i dinàmiques han permès l’emergència i evolució d’una cultura lab?
- Posar en qüestió la manera de concebre, crear, produir i distribuir coneixement propi del segle passat, activant una cultura de xarxes distribuïdes on cada node es pot comunicar potencialment amb tots els nodes.
- Situar a l’agenda cultural temes decisius en l’emergència d’una nova cultura, com el moviment de software lliure, la discussió sobre els drets d’autor i el copyright tradicional, els models de co-creació amb usuaris, la influència de l’educació expandida, etc.
- Reintroduir en el debat cultural la importància del que és públic, el que és comú i el procomú.
- Afavorir el cultiu d’una intel·ligència col·lectiva, que no s’oposa a les intel·ligències individuals, sinó que les enriqueix i les amplifica.
- Interpel·lar la manera tradicional de prescriure a causa de l’emergència de nous prescriptors i, en conseqüència, de la necessitat de negociar nous estils de prescripció més flexibles i democràtics.
- Col·laborar en la hibridació de disciplines i coneixements en un horitzó de tercera, quarta o cinquena cultura, on les ciències de l’home i les ciències del món han d’establir ponts imprescindibles.
- Conciliar una cultura dels diagnòstics (als quals tots podem ser adeptes) amb una cultura de les solucions que reivindiqui la praxi cultural com una necessitat de primer ordre per combatre els desafiaments provinents d’una crisi multifactorial: ecològica, econòmica, política, ètica, etc.
- Cridar l’atenció sobre els nous modus operandi que requereixen les institucions culturals i els seus estils de creació, producció i programació de continguts.
- Fomentar una consciència crítica sobre l’ús i abús de les noves tecnologies de la informació i el coneixement, com es pot comprovar en l’ascens, l’apologia i la desmitificació de la Xarxa 2.0.
- Reactivar un gran debat sobre gèneres i formats, incorporant-hi models provinents de la cultura hacker, de les troballes i derives de l’art contemporani, sense oblidar la coexistència de gèneres i formats tradicionals que, pel que sembla, gaudeixen de bona salut.
- Influir progressivament en una concepció més oberta i evolucionada dels públics, potser una de les transformacions més radicals i rellevants de l’última dècada.
- Introduir el debat sobre quines són les persones que decideixen les polítiques culturals, quina n’és la concepció i construcció i quins són els actors habitualment absents en la formulació i el desenvolupament d’aquestes polítiques.
- Expandir i amplificar la concepció tradicional d’educació amb la definició d’un horitzó d’aprenentatge permanent.
Present i futur de la cultura lab
- Trobades com el LAB Meeting 2015 i altres de similars en diferents ciutats del món (com LabWorks 2015) demostren el vigor d’un esperit creatiu, experimental, crític i autocrític que requereix transcendir els riscos de la «labificació», evitant els fetitxes semàntics i les apropiacions sospitoses.
- La diversitat de models, estils i metodologies no impedeix trobar una sèrie de punts en comú. I aquesta és una tasca imprescindible: definir allò que uneix, la pauta que connecta i no només les diferències, els errors o les contradiccions d’un procés obert.
- Difondre, debatre i enriquir un cos teòric que s’ha anat gestant al llarg del segle XX i que ja gaudeix d’una ingent bibliografia en el nou segle.
- Concebre la cultura lab amb tota la seva història, la seva diversitat i les seves mutacions com un dels èmbols decisius d’una nova cultura més lliure i democràtica.
- Art, ciència, tecnologia, disseny, humanitats… Les mescles i hibridacions acostumen a ser diverses, però totes es poden emmarcar en la necessitat de transcendir les limitacions de les dues cultures (C. P. Snow) i fins i tot algunes concepcions reduccionistes de Tercera Cultura.
- L’evolució i maduresa progressiva d’una cultura del risc i l’experimentació constitueixen una realitat de la qual cal «tenir cura», que cal «curar», consolidar i obrir sense dogmes, ni capelles excloents.
- La cultura lab es pot generar tant des dels marges o les perifèries com dins de les institucions culturals (universitats, escoles, museus, biblioteques, etc.).
- A la cultura lab hi ha pioners i referents indiscutibles, però també noves manifestacions que han nascut i evolucionen a partir de la seva pròpia experiència i una praxi amb aportacions inèdites.
- La cultura lab és una actitud davant de la concepció, creació, producció i distribució del coneixement al segle XXI. És un esperit que «bufa on vol» i pot sorgir en els espais, els grups i les institucions més insospitats.
Deixa un comentari