Astronauta, 2017 | Pxhere | Domini públic
Coincidint amb l’exposició del CCCB «Mart. El mirall vermell», destaquem algunes sèries recents en què el planeta vermell té un paper important. En un món que tendeix a la distopia i a l’apocalipsi, els viatges a l’espai són esdeveniments que il·lusionen la humanitat i, sens dubte, el proper gran objectiu de descoberta és Mart. L’aventura espacial té un component de viatge d’aventures que funciona molt bé per explicar històries, que fa aflorar la imaginació imprescindible de la ciència-ficció i que ha inspirat nombroses sèries com les que proposem aquí.
«Mart és un mirall en què la Terra contempla la seva essència.»
Kim Stanley Robinson
El passat 18 de febrer el rover Perseverance aterrava a la superfície de Mart. I això marca un canvi de paradigma, no pas perquè no s’hi hagués aterrat abans –als anys setanta ja s’havia trepitjat la superfície del planeta–, sinó pel laboratori d’astrobiologia que hi aterra. Per primera vegada extraurem recursos d’un planeta, amb dues finalitats: comprovar si hi ha hagut vida (microbiològica) i convertir diòxid de carboni en oxigen per preparar un futur viatge tripulat al planeta vermell.
La ciència no acostuma a tenir una vessant cinematogràfica, però l’aventura espacial en concret té un component de viatge d’aventures que funciona molt bé narrativament. Hi ha coratge, hi ha tensió, hi ha risc, hi ha errors, hi ha decisions morals, hi ha drama familiar, hi ha competència i hi ha metàfores geopolítiques i filosòfiques, i és un camp per fer aflorar la imaginació imprescindible de la ciència-ficció. Tot plegat, un magma molt ric per explicar històries del qual les sèries s’han aprofitat.
L’aterratge tripulat de l’Apolo 11 a la Lluna és un dels grans moments de tota la història de la televisió. Un pilar fonamental que va servir per consolidar el mitjà per davant d’altres, amb una retransmissió global de més de 600 milions d’espectadors, i que va tenir un impacte cultural profund, no només als Estats Units.
Podem debatre si els viatges a l’espai es financen per motius patriòtics o científics, però sigui quina sigui la bandera que els embolcalla, són esdeveniments que il·lusionen la humanitat i, sens dubte, el proper gran objectiu de descoberta és Mart.
Vivim en un món que tendeix a la distopia i a l’apocalipsi. Èxits recents com Years and Years o El colapso ens posen en una situació de futur pròxim catastròfic. El pessimisme i la sensació de vulnerabilitat que ens desperten l’emergència climàtica i la pandèmia fan que costi imaginar altres escenaris possibles. Però Mart funciona com a refugi, com a utopia. Hi ha hagut vida a Mart? Podem ubicar-hi una colònia? Es pot convertir en un planeta B per als humans? La recerca espacial pot posar remei a la crisi climàtica?
A continuació fem un repàs de les principals sèries recents en què Mart té un paper important.
For all Mankind (‘Per a tota la humanitat’): la ucronia
Aquesta sèrie meravellosa, de la qual es parla massa poc, parteix d’una ucronia segons la qual la Unió Soviètica va arribar a la lluna abans que els Estats Units. A les televisions de tot el món no veiem Neil Armstrong trepitjant la lluna, sinó un cosmonauta soviètic que defensa la vida marxista-leninista.
La decepció americana és forta. Però no haurien d’estar contents d’aquest èxit per a la humanitat? Potser la cursa espacial era més aviat una campanya de promoció nacional. Uns Jocs Olímpics on només era rellevant qui obtenia la medalla d’or.
La sèrie indaga en moltíssimes qüestions, amb certa ironia històrica en relació amb el passat recent. Feminisme i drets LGTBI dins la NASA, militarització de la lluna, mirall geopolític en diàleg amb la realitat, conciliació familiar dels astronautes… Segurament aquesta ucronia dona a entendre que, sense una guerra freda espacial, tots aquests programes han quedat en segon terme. Però encara s’han de lliurar unes quantes batalles… com la de fer aterrar una missió tripulada a Mart. I sobretot retransmetre-ho de forma global per televisió: no hi ha millor campanya de comunicació.
Away: el que va poder ser i no va acabar sent
Havia de ser una gran superproducció de Netflix, pensada per tenir tres temporades, però es va cancel·lar. La primera i única temporada de la sèrie posa el focus en la conciliació familiar entre l’astronauta Emma Green (Hillary Swank) a l’espai i la seva família a la Terra.
Tot i que no és una bona sèrie, perquè els personatges pequen de poca dimensió, la segona temporada s’havia d’ubicar a Mart, i tot apuntava que seria més interessant. «Plantejàvem una temporada amb les grans preguntes que tothom que investiga el planeta vermell vol respondre. Hi ha vida a Mart? Si n’hi ha, està viva o fossilitzada? Per a mi, l’espai i el cosmos són l’expansió de les nostres imaginacions, i és una pena que no ho puguem explorar», apuntava la productora executiva Jessica Goldberg.
The First: més sacrifici personal i cancel·lació abans d’arribar a Mart
Abans que Away, el guionista Beau Willimon (House of Cards) ja havia treballat en una sèrie en la qual la conciliació familiar i el sacrifici personal de l’astronauta eren el centre de la història. Igual que Away, va ser cancel·lada abans que la tripulació arribés a Mart. Sembla que les missions fallides no només són cosa de la ciència.
La sèrie, amb Sean Penn de protagonista, planteja un futur pròxim pel que fa a la tecnologia, i ja hi apareixen uns dels principals artífexs de la cursa espacial moderna: els multimilionaris. Sembla que el nou boom d’investigació espacial ve donat per aquests nous agents, que, de forma privada, també volen formar part de la cursa.
Missions: la resposta europea
Des de França també s’ha explorat una sèrie amb missió europea a Mart (i no hem d’esperar una temporada sencera per arribar-hi). No estem gaire acostumats a veure que l’Agència Espacial Europea sigui la protagonista d’aquest entorn, tan centrat en la NASA.
És molt interessant el rol de la intel·ligència artificial a la nau i la competició entre multimilionaris. No només hi ha rivalitat ESA/NASA, sinó també entre magnats nord-americans i europeus que inverteixen en la cursa espacial. L’empresa ZSpace no deixa gaire marge de maniobra per veure que la referència d’SpaceX d’Elon Musk hi és molt present.
Comparada amb les anteriors, és una sèrie que es diverteix amb possibles escenaris fantàstics. Mart pot ser un cau de sorpreses i la sèrie vol jugar a explorar-les. Més ficció que ciència.
The Expanse: més enllà de la colonització
Segle XXIV. Mart ja és una colònia amb una població establerta, i la Terra segueix el seu camí governada per les Nacions Unides. Ambdós planetes tenen desavinences ideològiques, però acorden esclavitzar la població que viu al cinturó d’asteroides per minar gel i convertir-lo en aigua per als seus territoris. L’enfocament de The Expanse és des de la ciència-ficció, però el punt de vista és bastant plausible.
Com deia Carl Sagan, «la imaginació ens durà sovint a mons que no han existit. Però sense la imaginació no anirem enlloc». I d’aquest concepte parteix la sèrie creada per Mark Fergus i Hawk Ostby, basada en les novel·les de Daniel Abraham i Ty Franck. Una història narrada a partir de l’any 2307, en el moment que els habitants de Mart intenten terraformar el planeta per poder respirar sense necessitat d’escafandres i els humans nadius del planeta vermell estan ressentits amb els terrícoles perquè no han vist mai un cel blau, però alhora estan orgullosos d’ells mateixos perquè s’ho han construït tot, de zero, sense herències de generacions passades.
The Expanse (2015) es pot veure i gaudir des d’una visió futurista, purament sci-fi, però la grandesa de la sèrie rau en el fet que allò que t’expliquen podria ser perfectament real en un futur. Un futur en el qual tenim dues faccions polítiques enfrontades, com és habitual en la història de la humanitat. En aquest cas, però, les tensions no són entre països, sinó entre planetes, entre la Terra i Mart. Podrem arribar a tenir una vida multiplanetària, però la naturalesa humana continuarà provocant els mateixos problemes de sempre.
Mart: la docusèrie ficcionada
A mig camí entre el documental d’entrevistes a especialistes i la sèrie de ciència-ficció, aquesta docusèrie de National Geographic alterna dos formats, cosa que crea un híbrid amb voluntat pedagògica. Situa entrevistes reals i actuals (2016) amb experts i autors que donen impressions i opinions, i també presenta escenes de ficció de la vida a Mart d’una tripulació d’astronautes en el futur (2033). Curiosament, entre aquesta tripulació hi ha un astronauta espanyol, interpretat per Alberto Amman. Aquesta part ficcionada es basa lliurement en el llibre How We’ll Live on Mars, d’Stephen Petranek.
Gairebé més interessant que la ficció son les càpsules d’entrevistes amb els diferents experts: Neil deGrasse Tyson, astrofísic i divulgador; Elon Musk, el magnat fundador de SpaceX; Ann Druyan, escriptora i divulgadora; Andy Weir, autor del llibre The Martian…
Cosmos: la mare de tot
«L’evocació de Mart desperta una espècie d’entusiasme semblant al que devien sentir Marco Polo o Cristòfor Colom.» La fascinació per Mart forma part essencial de la trajèctoria científica de Carl Sagan, segurament el divulgador científic més conegut dels Estats Units, a qui l’any 1996, en morir, van homenatjar rebatejant la sonda espacial Mars Pathfinder com Carl Sagan Memorial Station.
L’obra més coneguda de Sagan és la docusèrie Cosmos: un viatge personal, i el capítol 5 de la primera temporada, titulat «Blues per al planeta vermell», està dedicat exclusivament a Mart. Ens deixa una frase com a llegat: «Si hi hagués vida a Mart crec que no hauríem de fer res per alterar-la. Mart seria dels marcians, encara que fossin microbis. Però suposem que no hi hagués vida. Llavors podríem viure allà i fer un Mart habitable com la Terra? (…) Si acabem transformant Mart, els marcians serem nosaltres.»
Més de quaranta anys més tard, tant Sagan com Cosmos continuen tenint una influència extremament rellevant per a moltes de les propostes audiovisuals que hem comentat. Recentment s’ha fet una continuació de la sèrie, anomenada Cosmos: A Space-Time Odissey, narrada per Neil deGrasse Tyson i coescrita per la col·laboradora habitual de Sagan, Ann Druyan.
Hem repassat alguns dels títols de sèries recents que s’han aproximat a Mart, generalment sempre amb més preguntes que respostes. Però queda una nova frontera… Quan rodarem a l’espai? Quan rodarem a Mart? Potser sembla una bogeria, però a principis del mes de maig es va anunciar que Tom Cruise i Elon Musk preparaven un projecte per fer-ho. Ho confirmava l’anterior administrador de la NASA, Jim Bridenstein, en un tuit.
Però, com en algunes de les sèries que hem comentat, i com en algunes missions espacials, sembla que els russos se’ls han avançat. El 5 d’octubre de 2021, el director Klim Shipenko i l’actriu Yulia Peresild viatjaran a l’espai per gravar la pel·lícula Challenge. La cursa espacial també es desenvolupa com a plató de rodatge.
Deixa un comentari