L’accent en la innovació de la cultura Maker desenvolupada en aquest país, així com el viratge cap al mercat afavorit per la trobada amb l’economia Shanzhai, fan de la promoció dels Makerspaces no només una oportunitat per impulsar l’economia del país, sinó també una via de modernització del seu sistema educatiu, ancorat en la tradició i focalitzat en el gaokao, les proves d’accés a la universitat, que afavoreix un aprenentatge basat en la repetició de memòria. El fet d’aprehendre fent i l’experimentació lliure que caracteritza els processos Maker són les claus per a un canvi educatiu cap a un sistema capaç de produir una nova classe productiva, nous professionals que puguin crear i prendre riscos per conduir al canvi del «Fet a la Xina», la concepció del país com a proveïdor de mà d’obra barata per a les companyies d’occident, al «Creat a la Xina».
D’aquesta manera, el 2011, només un any després de la creació de XinCheJian, les autoritats de Xangai van proposar la creació i el finançament de «cent cases d’innovació», espais situats en centres comunitaris destinats a l’entrenament en l’ús d’eines postdigitals. Segons David Li, que col·labora activament en la implementació d’aquests centres, «Ja n’hi ha 72 que estan en desenvolupament en centres comunitaris al voltant de Xangai. La política mediàtica dels Makerspaces del ministre Li Keqiang ha atret l’atenció cap a aquesta iniciativa i donarà lloc a un desenvolupament important durant el 2015».
Més ambiciosa és la construcció, a la Universitat Tsinghua de Pequín, del Makerspace més gran del món. Un edifici de 16.000 metres quadrats destinat a incorporar l’experimentació amb hardware obert al currículum de tots els estudiants d’aquest centre, el més prestigiós del país en la formació d’enginyers. Aquesta universitat també ha creat el «Dia dels Makers», el primer dels quals es va celebrar l’any passat, una trobada que, juntament amb el prestigi associat a aquest centre, contribueix a la promoció de la incorporació de la cultura Maker a l’educació.
El suport governamental a l’expansió d’aquest moviment a la Xina també ha fet possible la instauració d’una fira Maker. Les Maker Faires constitueixen una altra iniciativa associada a la publicació Make. Iniciades el 2006 als Estats Units, aquestes trobades s’han estès arreu del món, aglutinant workshops, exposicions i demostracions relacionats amb el DiY Making i atraient aficionats de tot el món. La primera Maker Faire de la Xina es va celebrar a Pequín el 2012 gràcies al suport de la Lliga Jove Comunista, i posteriorment es va traslladar a Shenzhen, on en l’edició passada va atraure 30.000 visitants.
Més mediàtica va ser la visita, el mes de gener passat, del primer ministre xinès al Makerspace Chaihuo de Shenzhen, cosa que subratllava la importància d’aquest moviment per al desenvolupament econòmic del país, després que el novembre passat l’alcalde d’aquesta ciutat, Sahnzhen Xu Qin, publiqués la Declaració Global dels Makers, fent d’aquesta ciutat un lloc d’acollida i promoció d’aquesta nova cultura productiva.
La interferència de l’estat en aquest moviment no és exclusiva d’aquest país. La Casa Blanca va anunciar fa poc la celebració de la seva pròpia Maker Faire, així com el suport de l’administració d’Obama a companyies sense finalitat de lucre, per promoure aquest moviment. En un àmbit més controvertit, el Programa de Projectes Avançats per a la Defensa dels Estats Units (DARPA) està invertint milions de dòlars en projectes sorgits d’aquesta cultura.
Aquest suport es basa en la reubicació dels Makers com un moviment econòmic, una revolució del tipus Silicon Valley, en què la cultura Maker es percep com un nou procés d’innovació, basat en la implementació de productes tecnològics cap al progrés econòmic i que la separa dràsticament dels ideals que van portar a la fundació dels primers Hackerspaces a Europa. La crítica activa de les implicacions de la implementació de les noves tecnologies en la societat, el manteniment d’una experimentació lliure d’interessos econòmics cap a la creació disruptiva de nous processos socials i l’apoderament ciutadà mitjançant l’aprenentatge col·laboratiu dels processos materials que conformen el nostre món i que condueixen cap a una intervenció en aquest i la independència del mercat de consum. La cultura Maker no només dóna lloc a nous productes, sinó també a noves formes de treball i producció. Convertit en un fenomen global, en què ha entrat a formar part la Xina i la seva gran infraestructura fabril, aquest moviment podria donar lloc a una nova distribució geopolítica de les forces de producció i econòmiques.
Però, al mateix temps, a la Xina, on la implementació de les noves tecnologies ha estat guiada cap al progrés econòmic i el control i vigilància de la població, el que ha donat lloc a una xarxa de comunicació separada del món i fèrriament controlada per l’estat i a on la llibertat d’expressió només és possible en forma de subterfugi. Es tracta d’un país en què les trobades civils són vistes amb recel i impossibles de dur a terme sense el suport i l’aprovació de l’estat, i on la població es troba summament proletaritzada, amb un sistema educatiu ancorat en la perpetuació de la tradició i on es formen professionals especialitzats en detriment del pensament crític i especulatiu. Per a aquesta població ocupada en la seva subsistència i en la seva promoció social, consistent en l’accés al mercat de consum, el moviment Maker pot suposar un inici d’obertura i d’apoderament ciutadà. XinCheJian és un lloc d’acollida per a gent de tota procedència: «Ser a Xangai té els seus avantatges, ja que tothom ve a Xangai. XinCheJian és visitat tot sovint i nosaltres donem una càlida benvinguda a Makers d’arreu del món. Com la mateixa ciutat de Xangai, XinCheJian ha estat internacional des del primer dia, cosa que ha contribuït moltíssim al seu ambient lúdic». Qualsevol que s’acosti a aquest Makerspace s’hi troba una gran família, internacional, un espai lúdic on, al marge de la necessitat i les ofertes de lleure convencionals, es dóna forma a noves idees sempre amb les mans a la matèria. Quan es pregunta al seu fundador què ha donat lloc a la creació de l’ambient d’aquest espai, contesta: «La idea de ser obert i mantenir-lo divertit».
Ara bé, el fet de comprometre’s en la producció de coses de manera col·lectiva hauria de donar lloc a la comprensió crítica de com aquestes noves tecnologies s’implementen en la societat. El fet d’obrir la caixa negra dels aparells que se’ns apareixen completament realitzats i conformen la nostra cultura, els retorna al seu context, mostrant els procesos socials, economics i culturals que els hi han donat origen. Una manera de pensar amb els objectes, com l’anomena Garnet Hertz, un dels iniciadors del Critical Making, una manera de pensar la tecnologia que es relaciona amb els laboratoris creats per Matt Ratto i altres desenvolupaments sorgits de la trobada de la tecnologia i enginyeria amb el disseny i les humanitats, com l’enginyeria crítica o el disseny disruptiu i ficcional. A la Xina, on les noves tecnologies d’informació i computació han estat implantades de manera accelerada al marge del seu desenvolupament històric, s’està generant una cultura amb un context que és més difícil de rastrejar. Centrats en l’avanç cap a una nova societat basada en la innovació i el progrés econòmic, la reflexió humanística dels efectes teòrics i socials de la implementació d’aquestes tecnologies queda per fer. I això està sumint el país en un avanç cec que ignora quina societat està creant.
* Entrevista realitzada a David Li al març de 2015.
Deixa un comentari