La ciutat i les seves dades petites

Quin paper tenen les dades i interaccions petites en la configuració de les nostres ciutats?

Botiga d'ultramarins. Moundville, Alabama, USA.

Botiga d’ultramarins. Moundville, Alabama, USA. Font: Wikipedia.

La ciutat és un sistema dinàmic que s’estableix sobre una base material i es mou a partir de les interaccions dels seus habitants. Gràcies a aquestes interaccions, la «forma» real de la ciutat transcendeix la mera configuració física. En un parell de dècades, la xarxa ha marcat un canvi de ritme en la producció d’aquests intercanvis i ara forma part de la lògica cultural dominant, amb la qual cosa ha trastocat les dinàmiques amb les quals configurem el nostre entorn.

Les noves tecnologies han fet paleses moltes d’aquestes interaccions en permetre monitorar-les i fins i tot difondre-les obertament. D’aquesta manera, el «flaneur digital» ha passat de ser una exòtica fantasia a una realitat mundana [1]. Gràcies a la rapidesa amb què hem adoptat la cultura en xarxa, les seves eines i mitjans de comunicació, anem deixant petjades en forma de dades que han despertat l’interès de les administracions i corporacions per l’accés, la interpretació i l’ús d’aquesta informació. Això es reflecteix en els avenços tecnològics i els nous nínxols de mercat que han sorgit recentment amb la mateixa celeritat i abundància amb què anem generant dades.

No obstant això, més enllà del discurs abstracte i de la fascinació del màrqueting d’empreses que pot provocar la capacitat de captar, interpretar i manipular aquesta creixent capa de dades, és suggerent plantejar la nostra relació amb aquestes des d’una òptica propera, amb resultats tangibles i pròxims al lloc d’intercanvi. Veurem a continuació dos exemples: un procés veïnal i una iniciativa institucional amb alguns punts reals de contacte i amb diferències en el seu acostament a la tecnologia. Hi ha una coincidència temporal i d’escala, ja que ambdues se situen simultàniament al barri de Sant Antoni a Barcelona.

Hi ha un suposat diàleg entre les bones intencions institucionals i la capa de relacions en què es poden rastrejar les preocupacions, les necessitats i els requeriments reals dels ciutadans. Veurem com hi influeix la lectura i l’ús de les «dades petites».

Encaixant peces

A iniciativa d’una xarxa de suport veïnal i de l’Associació de Veïns del barri de Sant Antoni a Barcelona, a mitjan 2013 va sorgir la idea de donar suport a Eduard Tió, un jove dissenyador, en promoure el disseny i la fabricació d’una joguina per a la campanya de Reis. Aquest grup de veïns té com a objectiu principal donar suport a persones que, per la seva situació econòmica, s’enfronten a dificultats d’alimentació i habitatge bàsiques. Les iniciatives que promouen, però, van més enllà de la simple assistència. Amb el suport de diversos comerciants del barri, han anat generant idees i projectes que promouen l’autonomia dels veïns i fins i tot la creació de noves ocupacions. L’intercanvi d’informació s’origina amb el senzill boca-orella de tota la vida (amb el qual també es transmeten dades) i es recolza amb grups de whatsapp i trucades a Facebook, cosa que permet a aquests veïns estar en contacte continu, resoldre necessitats puntuals i projectes complets.

Aquesta xarxa de veïns va aconseguir el suport del FabLab de l’IAAC, d’Elisava i d’empreses de pintura com Bruguer i Seijas per a la fabricació de les peces de la joguina que el seu creador va anomenar CREA.Tu. A més, van proporcionar els mitjans i les eines per oferir al jove dissenyador un espai per treballar els acabats i donar a conèixer la joguina, així com la connexió amb els canals de distribució locals. Aquest suport en xarxa també va fer possible l’aportació de 2.300 euros per cobrir els costos materials de fabricació de dues-centes unitats que s’han comercialitzat en el mercat de Sant Antoni, una botiga de joguines del barri i entre els mateixos veïns. El jove dissenyador, per la seva banda, va liderar tot el treball de producció de la joguina i ha animat primer el seu entorn d’amics i després altres veïns a imaginar possibilitats similars.

Joguina CreaTu. Eduard Tió amb De Veí a Veí i Associació de VeÍns de Sant Antoni.

Joguina CreaTu. Eduard Tió amb De Veí a Veí i Associació de VeÍns de Sant Antoni. Font.

El resultat de la iniciativa ha portat a plantejar la idea de reinvertir els ingressos a donar suport a projectes de joves que no troben espai en el mercat laboral convencional, però que puguin aportar solucions adaptades a la realitat del barri. Una mena de «planter maker» que generi projectes que resolguin reptes puntuals i que es puguin replicar entre joves del barri. Aquest projecte constitueix una interessant resposta ciutadana a la conjuntura actual, basant-se en eines i accions de fabricació distribuïda. Com a comunitat, els veïns demostren que són capaços d’usar les dades i els recursos que tenen a mà per començar a caminar i culminar projectes que responguin a necessitats reals i properes sense esperar que siguin creats i promoguts per institucions o organismes aliens. És una acció perfectament replicable en què es proposen i es porten a la pràctica idees sorgides de l’entorn quotidià i que es materialitzen de manera comunitària.

Rastrejant emocions

El cas CiutatBeta és una iniciativa institucional [2] que reflexiona sobre la possibilitat de dissenyar la ciutat per a «ciutadans emergents». Aquest procés comença per detectar elements clau existents a la ciutat com la «empatia urbana» o l’emergència de processos oberts del tipus bottom-up (que es desenvolupen de baix a dalt), que incideixen en la configuració del teixit urbà. Cerca entendre formes d’intercanvi d’informació a nivell de veïns i la possibilitat de generar noves mètriques que podrien ser creades i gestionades pels ciutadans per conèixer els seus barris, canalitzar iniciatives, resoldre conflictes locals i negociar amb l’administració, que normalment hi intervé basant-se en criteris d’eficiència i productivitat.

Prenent com a base una metodologia per a processos d’aprenentatge obert, durant el procés CiutatBeta es va convidar grups veïnals (entre ells els veïns del projecte CREA.Tu) [3] amb la intenció d’apropar a la realitat social, històrica, cultural i urbana del barri.

El grup de treball de CiutatBeta va estar format per un equip multidisciplinari amb diferents perfils laborals i experiències professionals que va tenir al seu càrrec la definició d’un prototip per interactuar amb els veïns i entendre les dinàmiques emocionals del barri. Alegries, conflictes, decepcions i tot tipus d’impressions que s’originen en carrers, places, negocis, i com es manifesten en forma de records, felicitacions, insults, queixes i recomanacions. Aquesta informació es va plasmar en un mapa físic on els veïns van localitzar les seves emocions seguint un codi de colors i també a través d’una versió en línia disponible durant la festa major del barri. Com a estratègia d’acostament, es van utilitzar petits cartells seguint el model dels anuncis informals del barri amb els quals s’anuncien des de classes particulars fins a la cura de nens i gent gran. També es va fer ús de les xarxes socials. Aquest prototip es va anomenar #SentAntoni.

Anuncis SentAntoni en comerços i carrers del barri de Sant Antoni, Barcelona.

Anuncis SentAntoni en comerços i carrers del barri de Sant Antoni, Barcelona. Sara Rodriguez Cosmen.

El seguiment per a la definició del prototip es va fer amb un fort suport en el treball en línia, sessions presencials i reunions amb entitats del barri que, a manera de connectors, eren informades dels objectius d’aplicar el prototip, els avenços, la definició de les dates i els llocs d’aplicació. De la mateixa manera, els resultats de l’experiència van ser compartits amb les entitats de barri a través d’un heptàleg exposat el dia d’avaluació de la festa major i a la revista del barri.

Prototip SentAntoni. Mapa físic de registre d’emocions. Festa Major Sant Antoni.

Prototip SentAntoni. Mapa físic de registre d’emocions. Festa Major Sant Antoni. Sara Rodriguez Cosmen.

Avui dia, la gran quantitat de dades en xarxa fan possible generar eines que exploren, mapen o visualitzen emocions com el primerenc Emography o el recent WeFeel. La sofisticació en l’ús de dades és tal, que es poden fer mapatges basats en el registre de crims o en la segregació a les ciutats.

A diferència de les anteriors, el valor del prototip SentAntoni no radica a generar un altre registre quantitatiu, sinó a qüestionar el que significa recollir dades. No explora dades a la xarxa, sinó que situa els recopiladors a peu de carrer, cosa que força la interacció directa amb els veïns. Els ha permès qüestionar i debatre la seva relació amb l’entorn. L’expressió emocional de l’espai compartit ha posat en evidència la necessitat de reflexió a l’entorn on viuen i comparteixen experiències i diferències amb altres persones. Tot el procés es descriu detalladament a l’informe obert publicat a la pàgina web de CiutatBeta. La metodologia emprada va facilitar la implicació del grup de treball en el desenvolupament del prototip des de la fase de disseny fins a la fase d’aplicació. No obstant això, la implicació de part de les entitats del barri no es va desenvolupar com s’esperava. Les entitats connectores van participar amb entusiasme en l’inici del procés i, en menor mesura, en la definició i aplicació del prototip.

Prototip SentAntoni. Mapa virtual de registre d’emocions. Festa Major Sant Antoni.

Prototip SentAntoni. Mapa virtual de registre d’emocions. Festa Major Sant Antoni. Font.

Manejant dades sense laboratori

Els exemples anteriors ens porten a reflexionar sobre l’ús i la forma de les dades que compartim. En el primer exemple, hem vist un comportament complex en el qual molts subjectes diferents, a través d’interaccions personals i digitals, assoleixen un objectiu comú (fabricar una joguina) en un temps determinat. És un projecte sorgit d’una necessitat local concreta que es desenvolupa, materialitza i evoluciona facilitant spin-offs. En el segon cas, la iniciativa arriba des de fora i s’acosta al barri a través dels veïns, compartint una metodologia empírica oberta i una eina que els permeti reflexionar sobre el seu entorn i registrar noves mètriques que s’espera que adoptin per a les iniciatives locals. És un germen de registre urbà aplicat, i encara és aviat per saber si tindrà algun dels resultats esperats.

En aquest punt és important recordar que la ciutat no és necessàriament un laboratori. Un laboratori és un ambient controlat en el qual es treballa amb una sèrie de variables aïllades, que es poden mesurar i interpretar. Però, a més, una de les característiques essencials de les proves experimentals és que poden reproduir-se de manera controlada per contrastar i verificar els resultats. Com a sistema dinàmic, la ciutat produeix abundants fenòmens sense control, les seves condicions no estan calibrades davant de valors de referència absoluts; els seus resultats són relatius i sempre relacionals. A mesura que es multipliquen els registres d’informació urbana i augmenta la manera com aquesta es crea, col·lecciona, emmagatzema i comparteix, alimentem la sensació que una major quantitat de dades refinarà els nostres models fins a arribar a una representació fidel i controlada de la mateixa ciutat. Encara que en principi aquesta és una idea suggerent, hem d’entendre que una població amb «més informació» no és igual que una població «més informada» i que la mateixa complexitat del sistema fa que qualsevol representació d’aquest sigui una mica parcial o esbiaixada. Disposar de més dades sense qüestionar els nostres mètodes d’aplicació no farà altra cosa que engrandir els nostres defectes d’anàlisi, mentre s’alleugen algunes ansietats corporatives o acadèmiques [4].

Hi ha promissòries iniciatives que revelen el potencial que té l’accés llegible a dades massives per a una població que aspira a tenir una consciència col·lectiva crítica. En l’apassionant camí per formar aquest criteri, no hem de deixar d’aprofitar el poder [trans]formador que tenen les dades i interaccions petites en la configuració de les nostres ciutats. Potser és aquesta l’única dada precisa que tinguem.


[1] Josep Grima. Foreword Brickstarter. Bryan Boyer and Dan Hill. Sitra 2013.

[2] CiutatBeta és una idea del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya, Transit Projectes SL amb la col·laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i d’altres entitats professionals.

[3] Xarx@ntoni, Associació de Veïns del barri de Sant Antoni, de Veí a Veí, AMPA Ferran Sunyer, Gegants de Sant Antoni; Comissió de la Festa Major, Comissió Calàbria 66, Centre Cívic Cotxeres Borrell, Escola Pia Sant Antoni.

[4] Leah Meisterlin. The City is not a Lab. ARPA Journal. Issue 1. http://arpajournal.gsapp.org/the-city-is-not-a-lab/ Consultado el 20 de mayo de 2014.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

La ciutat i les seves dades petites