Per als adolescents Internet suposa un espai d’oci, d’interacció i de construcció de la pròpia identitat. Poques vegades es pregunten l’origen i el destí de la informació que circula per aquesta xarxa infinita i aparentment volàtil. L’activitat en línia obre espais de relació i admet temàtiques impensables en el món presencial. Definir l’esfera privada i la capacitat de controlar la informació que s’exposa sobre un mateix són reptes actuals que cal explicar, entendre i abordar des dels agents involucrats en l’educació. Aquest post explora per què és important la privacitat d’uns joves que experimenten a cor obert en l’eternitat digital.
La revolució comunicativa no ha fet més que començar. Joves i grans ens hem sumat al carro de la modernitat perquè promet fer-nos la vida més fàcil, més còmoda o més divertida, però encara hem d’entendre què és, com funciona i quines en són les contrapartides. El fet que puguem tenir comptes de correu o perfils «gratuïts» ens altera l’esquema clàssic basat en la transacció econòmica. Encara estem aprenent que quan no paguem per un servei, com a contrapartida, el producte són les nostres dades personals. El nostre nom, la nostra adreça, els nostres gustos, els nostres contactes, el nostre historial mèdic, els llocs que vam visitar ahir o el llibre que ens agradaria comprar. Acceptaríem una barra de pa a canvi de l’agenda o les fotos del mòbil? Rotundament no, però ho fem cada vegada que ens descarreguem una aplicació de franc. Socialment estem acceptant la invasió constant de la nostra dimensió més personal i sensible, sense plantejar-nos-en les conseqüències.
Segons el Pew Research Centre, el 90% d’adolescents es connecten com a mínim una vegada al dia i una quarta part ho fan constantment. Internet és eina, mitjà i aparador, mentre els joves fan un doble paper com a consumidors i alhora productors d’informacions. En aquest context la definició de l’esfera privada en el segle XXI –això és, distingir entre allò públic i allò íntim– esdevé un exercici complex. D’una banda, hi ha la privacitat física i la identitat pròpia del món off-line, però cal sumar-hi la privacitat en línia i la gestió de la «petjada digital». Amb l’arribada dels smartphones i la connexió permanent, gestionar aquesta identitat múltiple i entendre els codis dels dos mons requereix acompanyament i guiatge. La privacitat és quelcom que s’aprecia quan falta i, com deia Cory Doctorow en aquesta entrevista al CCCB, les conseqüències de la pèrdua de privacitat no són immediates.
A continuació s’exploren cinc factors clau que cal conèixer per comprendre per què és important la privacitat digital per als adolescents del segle XXI.
Factor #1 – Un laboratori d’identitat
Les xarxes socials suposen un aparador nou i accessible on presentar-se i representar-se a si mateixos. Pràcticament el 80% d’adolescents té un perfil propi en alguna xarxa social (FAD, 2015). Facebook, Twitter i altres plataformes formen part del seu dia a dia. L’entorn en línia facilita la superficialitat i convida a generar continguts de manera espontània i impulsiva. Publicar va acompanyat de la «recompensa» o el «fracàs» segons com reaccionin els altres, quants són i com ho fan. El nombre de dits amb el polze amunt implica una nova forma de mesurar la popularitat d’una persona i créixer en un medi voraç pot comportar crisis que s’han d’abordar des de l’ús responsable i l’acompanyament conscient.
Factor #2 – L’aparador constant
La quantitat d’informació accessible sobre qualsevol persona no té precedents. Controlar, comparar i fer seguiment d’un mateix i dels altres és molt més senzill en un espai on pràcticament tot es fa a la vista dels altres. D’acord amb Ballesteros i Megías, els joves afirmen que es renuncia en gran mesura als espais d’intimitat i que fins i tot persones desconegudes poden tenir molta informació sobre ells. Tenir un perfil a una xarxa social no predisposa automàticament a ser una víctima de ciberassetjament per part d’un desconegut, no és un factor de risc per se. El risc està en els usos: donar molta informació personal i ser procliu a comunicar-se amb desconeguts en dupliquen les probabilitats, com explica aquest article de Sengupta i Chaudhuri (2013).
De fet, els adolescents són cada vegada més conscients i recelosos del seu espai, i les noies són especialment crítiques. Que siguin reflexius sobre la relació entre el que possibilita la xarxa i el detriment de la privacitat, és important. Però, en un context mancat d’alternatives, les opcions són o la no-participació (desaprofitant les oportunitats que puguin brindar) o l’ús indiscriminat (sense conèixer el cost d’oportunitat).
Factor #3 – En directe i per a tothom
Una altra de les novetats importants és que utilitzant les xarxes socials es desdibuixa l’esquema tradicional d’emissor i receptor. En el cas del mur de Facebook, per exemple, cada persona té de mitjana uns 130 «amics», que generalment inclouen contactes de coneguts de l’entorn familiar, l’escola i altres espais del seu dia a dia. Tots aquests contactes són potencialment receptors de qualsevol missatge que es llenci. En les xarxes socials funcionem pel mecanisme de l’audiència imaginada: produïm els missatges tenint en compte només aquelles persones de la xarxa que puguin estar relacionades d’alguna manera i no totes les persones de la llista dels contactes. És el que els experts en privacitat anomenen els «models d’amenaça».
Aquest estudi demostra que ser conscient de la diversitat de l’audiència ajuda a ser més estratègic a l’hora de publicar informació o estats sobre un mateix. Per exemple, el fet de veure fotografies dels contactes seleccionades aleatòriament que pertanyen a diferents àmbits pot generar un efecte dissuasiu. Per a un adolescent, el seu «enemic» poden ser els pares i els familiars i bona part d’ells desenvolupen estratègies de protecció (per exemple, modificant la configuració de la privacitat). Però, cal ampliar el debat perquè l’audiència imaginada no és explícita i sincrònica: potencialment i cada vegada més, hi ha caps, asseguradores, universitats o empreses de màrqueting, per posar alguns exemples, disposats a fer ús d’aquesta informació per al seu benefici.
Factor #4 – La privacitat
Fins ara ens hem concentrat en la identitat digital que de manera activa projecten els adolescents sobre ells mateixos, però en les xarxes socials el control sobre la pròpia informació ja no depèn d’ells, sinó que són també els altres els que poden proporcionar fotografies, comentaris o referències de qualsevol tipus, convertint la privacitat en un dret individual que requereix la complicitat de la responsabilitat col·lectiva. Dit d’una altra manera, preservar la privacitat depèn en una petita part d’un mateix, en bona mesura dels vincles amb qui convivim a la xarxa i a nivell macro depèn que socialment posem límits a la innovació irresponsable.
Factor #5 – La xarxa que tot ho sap i mai no oblida
Però en el moment en què les xarxes són l’espai de proves on els adolescents tendeixen a sobreexposar-se, convertint el perfil en una bitàcola minuciosa de la seva trajectòria, una foto o un comentari desafortunat pot acabar costant una feina, l’accés a institucions o un perjudici per a la seva reputació. Cada cop és més habitual «googlejar» els noms de les persones abans de contractar-les o en el moment que apareixen en algun mitjà de comunicació. Cada vegada veiem més històries de destitucions o carreres truncades a causa de missatges o continguts exposats en xarxes socials. I sembla que socialment aquests missatges fora de context i probablement caducs tinguin més raó que la mateixa persona confessant que era una errada, demanant disculpes o simplement admetent que era una jugada adolescent i que no tornaria a fer-ho. És més, aquesta xarxa mai no oblida. I si un vol esborrar els seus propis continguts, sempre en queda el registre en línia o fins i tot els testimonis d’altres usuaris que ho capturen i ho emmagatzemen.
La importància d’educar en l’ús responsable
Internet i particularment les xarxes socials són plataformes interactives on els adolescents aboquen una gran quantitat d’informació sobre ells mateixos de manera poc dirigida i reflexiva. Els quatre primers factors expliquen com l’entorn en línia té un efecte multiplicador sobre situacions que existien prèviament. La gran diferència, i possiblement l’aprenentatge més urgent, és que Internet i les companyies que hi ha darrere de les xarxes socials són un registre perenne i permanent, amb un negoci basat en la monetització de les dades personals dels usuaris. Els riscos per a la privacitat en l’ús d’Internet i les xarxes socials són poc tangibles i queden invisibilitzats.
Educar i formar adolescents en el segle XXI implica ensenyar-los a comprendre i relacionar-se amb el món en línia. Les eines disponibles encara són escasses i limitades, però suscitar-ne el debat a l’aula i la presa de consciència de bona part de la comunitat educativa és imprescindible. D’això depèn el futur individual dels nostres joves i el demà col·lectiu pel que fa a la reconquesta de la privacitat com a dret fonamental.
Deixa un comentari