Una dona capbussant-se des del moll, 1892 | John S. Johnston, Library of Congress | Domini públic
El concepte de metavers fa referència a un món virtual immersiu, i malgrat que darrerament torna a sonar amb força, gràcies a l’interès mostrat per una de les grans empreses d’Internet —que fins i tot ha canviat de nom—, no es cap concepte nou, ja que hi ha referències literàries o cinematogràfiques al metavers des de fa temps. Hem demanat a una sèrie de col·laboradors que ens donessin una visió lliure d’aquest univers virtual, proposant-los un joc en què cadascú pogués expressar el que li suggeria. Heus aquí el resultat. Esperem que en gaudiu amb curiositat i bon humor.
- Con-tacte, d’Inés Macpherson
- Un món feliç en el metavers, d’Enric Luján
- El metavers interpretat com un panòptic de la ment humana, de Jose Valenzuela
- Metavers: mems, horitzó i futur, de Proyecto UNA
- Versos del metavers, d’Antònia Folguera
Con-tacte
Inés Macpherson
Als anys vuitanta, la ciència-ficció ens va obrir la possibilitat d’entrar en contacte amb els espais virtuals, amb allò que William Gibson va anomenar ciberespai. Als noranta, Neal Stephenson ens va oferir una altra paraula entre les pàgines del seu Snow Crash: el metavers, un espai que va més enllà del nostre univers palpable, que se situa al món virtual i on es pot interactuar a través d’avatars digitals. Però si ens allunyem del naixement dels conceptes, les idees bateguen per moltes altres obres del gènere, ja sigui literari o cinematogràfic. Des de la societat esclavitzada de Matrix fins a la possibilitat de passar una vida plena després de la mort dins d’una realitat virtual, com en el capítol «San Junipero» de Black Mirror. Perills, formes d’intentar vèncer la nostra finitud o crear un espai per reinventar-nos, i una pregunta que sempre batega entre les línies de la ciència-ficció quan ens endinsem en aquests universos: on s’ha de posar el límit?
«Sé que aquest filet no existeix», diu el personatge de Xifra a Matrix, i, sense voler, ens recorda la importància de diferenciar entre el món palpable i el virtual, de no perdre’s en el segon com a fugida, com a manera de no enfrontar-se a la realitat. La possibilitat de viure a través del que veiem a la pantalla, dels estímuls que sentim al cervell sense moure’ns de casa, i oblidar el tacte, el contacte real, la connexió… Perquè podem connectar per xarxes, ens podem connectar a un món virtual, podem comprar, veure un concert… però i el contacte físic? On queda la memòria de la pell?
Un món feliç en el metavers
Enric Luján
Hi ha un conte de G. K. Chesterton («Sobre la propiedad privada», a Fábulas y cuentos, Valdemar, 2009) que relata la història d’un pilot que pateix un accident d’aviació en el qual perd les dues cames. Els homes de ciència que l’operen (educats tots ells en el Mètode) aprofiten l’ocasió per amputar-li els braços, també, i substituir-li totes les extremitats per versions mecàniques. Quan el pacient es desperta, ells constaten la seva incredulitat i n’hi ha un que l’intenta tranquil·litzar: «La cama natural és un instrument d’allò més inútil.» La reacció del pilot és netament visceral: demana que li portin les noves cames (mecàniques) per clavar-li un munt de coces. Tot plegat resulta que és un malson, que Chesterton resol fidel al seu estil àcid: «Es va despertar en un hospital normal i corrent, i va descobrir que el món encara no havia progressat tant com havia imaginat.»
El que és «eficient» des del punt de vista del progrés tècnic no ha de ser necessàriament sensat des de la perspectiva de l’experiència viscuda. Amb la substitució de l’Univers per un Metavers, l’essència del conte es repeteix. El que se’ns extirpa en aquest cas no són les extremitats, sinó la totalitat del món exterior, que està en procés de ser suplantat per una imitació mecànica.
El metavers interpretat com un panòptic de la ment humana
Jose Valenzuela
Fragments extrets de la tesi doctoral «El metavers interpretat com un panòptic de la ment humana», defensada el 16 de novembre del 2045 per la neurofilòsofa Llucia Valenzuela.
«… Un mecanisme cerebral de recompensa tan rudimentari que ja s’havia explotat amb el naixement de les màquines escurabutxaques a les acaballes del segle xix, que es va refinar amb jocs com Candy Crush i que va arribar a les cotes màximes amb els dissenys publicitaris interactius i personalitzats del metavers…» (p. 96)
«… què podíem esperar d’un entorn capaç de registrar, ara sí, cadascun dels nostres gestos, converses i fins senyals fisiològics? No hi ha secrets per a ell…» (p. 134)
«… ja coneixíem la capacitat de la realitat virtual per modificar la nostra actitud o la nostra percepció de l’entorn físic o social, però fins ara no s’havia posat mai a prova sota paràmetres comercials estrictes, cosa que…» (p. 176)
«… un entorn dissenyat per empresaris no podria tenir cap més finalitat que la de generar beneficis econòmics. Tota la resta (connectivitat, assistència, salut) es podria considerar part de la campanya de màrqueting de diferents personalitats de l’àmbit tecnològic, més interessades en les criptomonedes que en…» (p. 201)«… la ment s’adapta a l’entorn, i si aquest entorn es regeix per les lleis de la ficció, acaba sentint que forma part d’una ficció» (p. 233)
«… l’única conclusió possible és que era predictible. Al seu dia vam veure experiments en què unes rates preferien morir de gana que deixar de prémer el piu que els estimulava el centre de plaer. Som aquests rosegadors, però en una altra mena de gàbia.» (p. 298)
Metavers: mems, horitzó i futur
Proyecto UNA
Versos del metavers
Antònia Folguera
Em pregunto qui soc, jo, per parlar del metavers. No cal que digui res sobre el metavers, ja s’ha dit tot. El versos següents són com objectes trobats fent servir google autocomplete, editats, remesclats, una mica postproduïts. De vegades rimen, la majoria no. La selecció original s’ha fet en anglès, perquè els algoritmes encara no estan prou entrenats en altres idiomes.
El metavers és el futur
El metavers està arribant
El metavers està arribant i el món no està preparat
El metavers és trist
El metavers és el mal
El metavers és una mala idea
El metavers és pervers
El metavers ja és aquí
El metavers és un malson distòpic
El metavers és antic
El metavers no existeix
El metavers no és el futur
El metavers no està per sobre de les lleis del món real
El metavers no és web3
El metavers no és el que creus que és
El metavers té molts beneficis per a tothom
El metavers té molt potencial
El metavers té la seva pròpia economia virtual
El metavers s’ha convertit en un gran negoci
El metavers ha arribat
El metavers era second life
El metavers era significativament més interessant que la vida real i quotidiana
El metavers era una fugida de la realitat
El metavers era un món nou
El metavers era inevitable
El metavers no reemplaçarà el món real
El metavers no passarà mai
El metavers donarà forma al nostre futur
El metavers innovarà massivament
El metavers serà un fracàs
El metavers fa olor d’esperit adolescent
El metavers no és veu bé
El metavers té mal gust
El metavers sembla estúpid
El metavers sembla real
Ja som al metavers?
Deixa un comentari