Exposicions virtuals (II)

Seguint l’estela del primer post que vam plantejar sobre exposicions en el mitjà digital, hem recopilat diversos exemples del que s’ha realitzat en els últims anys en mostres netament virtuals. És a dir, aquells projectes individuals o col.lectius que no tenen una contrapartida física com col.lecció museística o mostra comissariada. Cronològicament, cada un mostra un aspecte rellevant, innovador i dóna compte de l’evolució de les exposicions virtuals i les seves possibilitats. Aquí hi ha, doncs, una proposta de selecció. Quina és la teva?

Una mostra virtual que prové, curiosament d’una artista reconeguda per la representació física a gran escala: Jenny Holzer és famosa pel seu ús de les paraules i llegendes curtes sobre diferents materials com qüestionament de l’espai públic. Però l’any 1994 construeix Please Change Beliefs per adaweb, l’espai web generat per Benjamin Weil. PGB és un dels primers projectes d’una artista internacional en l’art col.laboratiu. Holzer planteja uns “truisms” o “veritats” que son valorats i / o modificats pel visitant. Recentment, l’artista ha aprofitat les xarxes socials per dinamitzar aquest projecte. Twitter ofereix a Holzer una finestra més per PCB.

La plataforma de media art sense ànim de lucre Rhizome.org porta des de 1996 organitzant exposicions, programes, discussions i material assagístic entorn l’art contemporani i les noves tecnologies. El 2005 el col.lectiu blacknetart, format per Mendi i Keith Obadike va comissariar el projecte Ya Heard, que mostra la relació entre noves tecnologies i art sonor. La intersecció entre l’art en xarxa i el sound art s’explora de manera intensa en aquesta exposició de Rhizome. Els artistes qüestionen els límits d’un mitjà (Internet) que, com diuen els comissaris “és visual, literari i aural”. L’art fet per a la xarxa pot vincular-se amb algun o tots aquests elements, i l’espai en línia es converteix aquí en camp obert per a l’exploració i la creació sonores.

En els últims anys, el valor de la memòria i la reivindicació del paper de la història personal han cobrat cada vegada més força en les definicions de la ciutat i les seves veus. La iniciativa Streets of Bournemouth, començada el 2008, és un exemple de memòria arxivística en línia que transcendeix el mer valor documental i es concep com a exposició i museu virtual: es recullen arxius de vídeo, àudio i material cartogràfic per compondre una ciutat i les seves històries.

El treball, que és col.laboratiu, interactiu i en constant evolució, es nodreix de materials dels ciutadans, a més dels arxius històrics de la ciutat i està cridat a ser un interessant pas pel que fa a les possibilitats per explorar el patrimoni històric, les opcions que ofereix la web i, també, els debats que es generen sobre l’espai públic i els seus agents.

Dintre del que és estrictament museístic, el projecte Artscope, del MOMA San Francisco, s’ha convertit en una excel lent mostra de com una gran institució aposta per l’exploració virtual d’un catàleg. Incloem Artscope perquè tot i que les obres d’art com a objecte existeixen, no hi ha una contrapartida física d’ Artscope en exposició no-virtual. El catàleg de 4965 obres s’ofereix aquí com un mosaic 2.0 en tot el seu esplendor, perquè el visitant navegui i recorri segons prefereixi: per autor, obra o paraula clau.