En els darrers anys, la digitalització dels fons museístics i la progressiva incorporació de les eines 2.0 en els centres d’art i cultura ha donat lloc a nous formats d’exploració de les exposicions temporals i permanents. A través d’Internet l’usuari pot contemplar creacions artístiques que es troben repartides arreu del món, explorar els eixos temàtics dels centres culturals o descobrir obres descatalogades.
Les exposicions virtuals són un primer pas en l’horitzó de creativitat i interacció que permeten les eines i dispositius digitals.
Aquí presentem quatre estils que van de la simplicitat fins “Ecosistemes virtuals” més complexos:

Keelman Heaving in Coals by Moonlight (1835), National Gallery of Arts.
La retrospectiva de J.M.W. Turner a la National Gallery of Arts: no és especialment sofisticada, però exemplifica un tipus d’ exposició virtual que constitueix una primera via arxivística: la simulació de l’espai físic, en què l’usuari tria quina obra pot veure. Una idea simple i fàcil d’entendre, sense un recorregut elaborat.

Whirl (2009), Tim Burton, Museum of Modern Art.
L’exposició de Tim Burton al MOMA: Concebuda des del seu origen com una exposició física i virtual, en què la web complementa el que l’usuari pot gaudir al museu. Conté elements interactius, un disseny específic i vídeos “making off” de la pròpia exposició. És una manera de concebre el procés creatiu com un artefacte expositiu amb diferents graus d’interactivitat.

George Washington Carver, The Smithsonian.
El Smithsonian constitueix en si mateix, una xarxa complexa de virtualitat expositiva. Conté càmeres, eixos temàtics en museus al llarg dels EUA i una actualització constant vinculada amb altres entitats culturals en xarxa. Seleccionem un dels seus recorreguts de la història dels Estats Units, el African American Cultural Heritage, per seva combinació arxivística i l’ús audiovisual d’alt contingut pedagògic. El Smithsonian estableix aquí un tipus d’itinerari pensat explícitament per a l’usuari en línia.

Santa Maria de Utrech (1636), Van Eyck, Museo Thyssen-Bornemisza.
La col.lecció permanent del Museu Thyssen estableix també un recorregut virtual, en aquest cas per la seva col lecció permanent que mimetitza el camí que pot seguir un visitant, contemplant cadascuna de les seves obres amb audioplayer. Destaquen també els seus mapes del temps, especialment didàctics.
Nati | 12 juliol 2010
Muy interesante aunque he echado de menos que mencionéis como se gestionas las expociciones virtuales cuando la propia obra es digital y no solo como se “virtualizan” obras físicas.
Saludos
Nati
Laura | 16 juliol 2010
Estic d’acord, estan molt bé els exemples. També he trobat a faltar l’exposició virtual sense contrapart física.
Salutacions,
Laura
Equip CCCB LAB | 20 juliol 2010
hola! gràcies pels comentaris. Aquest és un primer post que preten donar alguns exemples tentatius. Estem preparant un altre, i tenim en compte les suggerencies.
Deixa un comentari