Estudis digitals

CCCB © Miquel Taverna, 2011.

En els darrers anys, en el món universitari i en el de la cultura s’ha desenvolupat un nou camp d’investigació que es coneix com digital humanities. Els treballs que fem a l’Institut de Recherche et d’Innovation (IRI) tenen a veure directament amb aquest camp, tot i que la seva naturalesa i la concepció que els presideix van més enllà de les digital humanities.

El que designa aquesta expressió en l’era de les tecnologies electròniques equival en certa manera al que abans eren les «ciències auxiliars» en l’àmbit de les lletres i de la filologia (epigrafia, arxivística, biblioteconomia o documentació). Les noves disciplines, però, plantegen uns reptes més amplis pel que fa a les ciències en general, en relació a l’epistemologia i a les condicions de la investigació científica, la creació artística, la invenció o la innovació socials.

Per començar, les digital humanities faciliten l’ús de formes de recerca noves, basades amb una mena d’«investigació col·laborativa» que admet la participació de persones que no són investigadors en sentit estricte. Aquest fet suscita novament les qüestions que ja va plantejar Kurt Lewin en relació amb la «investigació-acció».

D’altra banda, no es tracta només de l’alteració que ha introduït l’ús de tècniques digitals en els mètodes i els instruments de treball: el que està en joc és quelcom que estaríem temptats de considerar una «fractura antropològica» induïda per la digitalització, amb la condició d’admetre, però, que el procés d’hominització ha estat marcat per la possibilitat permanent de fractures de diferent naturalesa, ja que la capacitat de trencament és pròpia d’aquesta forma de vida que coneixem com «ésser humà» i que també coneixem com «llibertat».

Podem parlar de fractura antropològica en la mesura que la digitalització ha alterat profundament allò que Simondon va anomenar la individuació psíquica i col·lectiva i que Leroi-Gourhan va analitzar com un procés d’exteriorització. Per això cal que veiem les digital humanities com una branca d’allò que ens proposem d’anomenar digital studies: en efecte, les digital humanities no poden practicar-se ni teoritzar-se sense haver conceptualitzat prèviament l’organologia que sorgeix amb la digitalització i que afecta a totes les formes del saber: saber tècnic, saber vital, sabers teòrics.

Entre els sabers acadèmics, i en particular entre els sabers teòrics, l’organologia digital ha afectat en profunditat tant les ciències humanes com la física contemporània, i més en general, les ciències experimentals. Per exemple, la nanofísica, en tant que mecànica quàntica aplicada, només pot constituir-se a través de l’organon digital que és el microscopi d’efecte túnel. El mateix podem dir de la genòmica i de les biotecnologies, que pressuposen òrgans de tractament digital de la informació a què queden reduïts els nucleòtids que conformen la vida.

Podríem establir consideracions similars en tots els camps. El que avui, a Barcelona, ens proposem estudiar amb el nom de digital studies intenta descriure tot això i contemplar les digital humanities des d’un punt de vista més ampli. Pel que fa a les digital humanities stricto sensu, hem començat a investigar-les sistemàticament, juntament amb el CCCB, tant en el pla de les tecnologies culturals com en el de les tecnologies cognitives.

En qualsevol cas, fem extensiu el tema de les digital humanities als digital studies, per exemple en els treballs sobre la filosofia de la Xarxa que hem dut a terme conjuntament amb Alexandre Monin i el World Wide Web Consortium, així com en la col·laboració desenvolupada amb France Télévision, Microsoft i altres entitats sobre les noves eines per a la recerca i l’ensenyament superior que han sorgit amb l’organologia digital i sobre les conseqüències que podria i hauria de tenir aquesta novetat en l’ensenyament secundari i el primari. D’altra banda, no fem distinció entre qüestions culturals i qüestions educatives, i considerem que cal repensar en profunditat les relacions entre política cultural, política educativa, política industrial i política dels mitjans de comunicació.

Per tot això, al llarg de la jornada I+C+i del 9 de novembre examinarem alhora els elements teòrics, els elements tecnològics i els camps d’aplicació d’aquestes consideracions, tal com els està posant en pràctica des de fa gairebé sis anys l’IRI, juntament amb el CCCB, Microsoft i la resta d’entitats col·laboradores.

Traducció del francès: Zoraida de Torres Burgos.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari