Els museus seran socials o no seran

Sis propostes inspiradores sobre com estan canviant les organitzacions culturals per convertir-se en espais oberts, diversos i integradors.

Desfilada del sufragi femení. Washington, D.C., 1913

Desfilada del sufragi femení. Washington, D.C., 1913 | Library of Congress | Domini públic

Des dels inicis, el congrés Museum Next s’ha demanat pel futur dels centres culturals. En l’última edició, celebrada a Londres, els debats més importants van girar al voltant del paper i la responsabilitat dels museus a l’hora d’incorporar veus i comunitats múltiples en la seva activitat.

Museum Next és un dels fòrums professionals on podem copsar quines són els interessos, els reptes i alguns dels projectes estrella en què estan treballant els museus i espais culturals d’arreu del món. El 2024, i després de cinc anys d’aturada de les trobades presencials, Museum Next Live es va celebrar a Londres del 10 al 13 de juny. L’esdeveniment és un bon termòmetre de l’estat anímic dels museus i els equips que hi treballen. I aquest any, si haguéssim de mesurar la temperatura de l’eufòria digital i tecnològica que ha dominat les tendències museístiques darrerament, podríem assegurar que estem freds, sota zero. De les tres jornades de Museum Next Live Londres, només una es va dedicar a projectes i estratègies digitals, i el segon i el tercer dia el que va dominar van ser les presentacions i les converses sobre les múltiples i riques experiències educatives, de mediació i de treball amb públics que estan impulsant les organitzacions culturals. En poques paraules, es va parlar molt poc de Tiktok, una mica d’intel·ligència artificial i moltíssim de com transformar les institucions culturals en espais més oberts, diversos i integradors.

El discurs general que va planar en l’esdeveniment va ser el de defensa del museu sostenible, ètic i accessible, inclusiu amb les persones, les comunitats i el veïnat. Un museu on la participació del públic vagi més enllà de compartir fotos boniques a Instagram i que desplegui programes educatius i de mediació que incorporin persones històricament excloses dels grans relats i dels equipaments culturals.

Es fa difícil resumir un esdeveniment de tres dies amb prop de quatre-cents assistents de més de cent organitzacions culturals i amb un programa de  cinquanta activitats –entre tallers, visites culturals i presentacions– que va tenir lloc en vuit seus. Tot i això, compartim una llista breu dels museus, les persones, les experiències i les idees més inspiradores de Museum Next 2024.

El Young Victoria&Albert Museum, o quan els infants decideixen com és el museu dels seus somnis

Si hi ha una joia de la corona entre el riquíssim ecosistema de museus londinencs, sens dubte és el renovat Young V&A. Ubicat en un preciós edifici victorià al multiètnic districte de Bethnal Green, el museu (reobert l’estiu del 2023) el van pensar i dissenyar nens i nenes d’escoles del barri després d’un procés de cocreació amb experts i l’equip educatiu del V&Albert. Helen Charman, responsable d’aquesta transformació i  Director of Learning & National Programmes, va guiar-nos per les diferents galeries i espais de joc, fantasia i aprenentatge del museu, que mostra prop de dues mil peces de la col·lecció del Victoria&Albert des de la sorprenent mirada dels infants. Poquíssimes pantalles i molts espais acollidors de disseny preciós: un museu exemplar que està pensat per despertar la curiositat i l’enginy de persones de tres a catorze anys, però que és impossible que no enamori a tothom. Podeu llegir més coses sobre com es va fer el museu aquí.

The Migration Museum of London, el museu que va néixer (i créixer) dins d’un centre comercial

¿Us imagineu un museu dins d’un centre comercial? Soroll, productes per tot arreu i multituds de persones comprant a tota velocitat. Amb aquest panorama hostil, l’any 2020 es va obrir el Migration Museum de Londres dins del centre comercial de Lewisham. Les exposicions i les activitats es duien a terme entre botigues de sabates esportives i Starbucks. L’experiència, després de quatre anys de funcionament i segons la directora artística Aditi Anand, no pot haver estat més profitosa i enriquidora. Amb més de set mil visitants mensuals, el Migration Museum ha impactat i ha generat experiències culturals rellevants entre el veïnat i els habituals del centre comercial. ¿Què ha passat? Doncs que el museu s’ha instal·lat allà on ja hi havia gent i que si haguéssim d’escollir un espai popular per trobar-hi moviment, varietat i diversitat de persones, potser diríem un centre comercial. Match perfecte per a un museu que després de l’esforç immens per adaptar-se a un entorn peculiar, ha trobat per fi la ubicació definitiva i a partir del 2026 haurà de tornar a reinventar-se dins d’un edifici d’estudiants.




Tenir una estratègia digital al teu museu no és tan… difícil

Nick Hodder: «People don’t hate change. People hate change when they don’t have agency.» Nick Hodder és Assistant Director of Digital Transformation a l’Imperial War Museums, una xarxa de museus històrics dedicats a la guerra amb cinc seus per tot Gran Bretanya. A MuseumNext va parlar de com es pot fer realitat una estratègia digital (sense morir en l’intent). El que sol passar quan organitzacions culturals grans i amb molts recursos expliquen com s’organitzen digitalment és que alguns dels assistents a la sala sospiren i pensen, amb resignació: «Sí, molt bé, potser algun dia passarà això al meu museu (petit i desorganitzat)». Tot i això, Hodder va aportar idees i consells sensats i escalables a qualsevol museu. El primer i més important: és impossible fer cap canvi estratègic en un museu si les persones que en són responsables no tenen agència, és a dir, capacitat real d’acció i de presa de decisions. Dit d’un altra manera, deixeu de fer informes i plans de futur si no teniu tot el suport intern per executar-los. Altres consells interessants i de sentit comú: no us deixeu enlluernar per la velocitat de les innovacions tecnològiques i centreu les estratègies digitals en el públic a qui van adreçades, estigueu preparats per equivocar-vos i per adaptar-vos constantment, conegueu bé la cultura organitzativa interna per no generar massa expectatives i plantegeu estratègies realistes i adaptades als recursos de la vostra organització. Factors com la creativitat o la confiança en els equips interns són, per a Hodder, més rellevants que no pas ambicionar plans de futur molt exigents. «Necessitem estratègies d’adaptabilitat i no digitals», va concloure.

Curadoria dinàmica, o com es pot donar poder al públic per intervenir en una exposició

Enriquir els programes i els continguts culturals incorporant el coneixement i l’expertesa de les persones que visiten el museu o participen en les seves activitats és desitjable; les institucions culturals, però, ¿fins a on estan disposades a obrir-se a la participació externa i perdre el control del seu discurs?

Verónica Reyes Carrillo és mediadora cultural i responsable de diversitat i inclusió al Museum for Communication de Berna (Suïssa), i juntament amb el comissari Ulrich Schenk van parlar de «curadoria dinàmica», una pràctica que han aplicat a algunes de les exposicions i que consisteix a crear dinàmiques de mediació dins de les sales perquè els visitants puguin dir-hi la seva, posar en qüestió i/o modificar el discurs expositiu. Un exemple és la iniciativa «Words Matter», que convida les persones que visiten una exposició a assenyalar amb adhesius textos que considerin que contenen paraules ofensives o frases inapropiades. L’equip de mediació del Museum for Communication treballa per rebre, escoltar, validar, incorporar i visibilitzar altres discursos. Entendre que els museus són espais vius, permeables a la crítica i a mirades més diverses és una de les raons de ser de la mediació cultural, tal com l’entén Verónica Reyes. Començar a tractar les persones que visiten els museus com a game-changers és el camí.




Projectes educatius i de mediació: ¿és possible crear vincles llargs i duradors amb comunitats diverses?

Sonia Mutaganza i Fouzia Sadala són dues joves afrodescendents que treballen al museu de la fotografia d’Anvers (Bèlgica), el FOMU, en la producció i la curadoria d’activitats. Fa ben pocs anys eren elles les que anaven al FOMU com a participants dels programes públics, fins que el museu les va contractar. Entrar a formar part de la plantilla d’un equip cultural és, opinen, clau per crear museus realment més inclusius. Ara lideren diversos projectes dins de l’organització, com els Community Dinners, sopars en què expliquen la programació futura del FOMU a entitats i associacions del teixit associatiu i artístic de la ciutat, o el NightWatch, un programa de residències artístiques que atrau joves d’entre setze i vint-i-sis anys perquè desenvolupin projectes propis. Deixar de tractar les persones com simples números, estar obert a la crítica i treballar relacions de confiança a llarg termini amb les comunitats d’usuaris són algunes de les claus per construir museus més oberts i diversos. «Cal donar oportunitats als joves i tractar-los d’igual a igual, com a col·legues, experts i crítics», van explicar. La burocràcia i el fet de tenir unes expectatives molt altes davant d’un projecte són algunes dels entrebancs amb els quals topen. El seu cas és un exemple inspirador que és possible trencar les parets del museu per integrar-hi persones brillants i crítiques.

Com es poden assentar els discursos queer i decolonials en la pràctica cultural

Dos noms de persones expertes que cal tenir molt en compte: Dina Jezdic i Margaret Middleton. Van participar a Museum Next amb presentacions diferents però que tenien en comú un punt fonamental: els museus del futur són els que estan disposats a canviar i a integrar de forma coherent i curosa les pràctiques artístiques i els discursos queer i decolonials. Dinna Jezdic és comissària independent, programadora i experta en art feminista, antiracista i indígena. A Londres va parlar de pràctiques curadorials decolonials en museus, tema sobre el qual ha basat la tesi doctoral.

Margaret Middleton és dissenyadora d’exposicions i ha escrit nombrosos articles i publicacions sobre com es pot aconseguir una inclusió efectiva de les comunitats LGBTQ a la programació i als continguts de les exposicions. Al seu web podreu trobar articles especialitzats i recursos realment útils.

Conclusió general: els museus seran socials o no seran. Seran museus del futur els que sàpiguen convertir-se en espais mal·leables, poc rígids i preparats per al canvi permanent. Amb més o menys recursos tecnològics, els museus rellevants –siguin grans o petits– seran aquells que aconsegueixin tenir una identitat pròpia i genuïna, espais preparats per integrar múltiples veus a les seves col·leccions i activitats i amb facilitat i habilitat per fer arribar a la gent històries potents i significatives.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Els museus seran socials o no seran