El fenomen millennial

Un intent de definir la generació més popular del moment, comparant-la amb les generacions limítrofes i analitzant el fenomen en altres indrets del planeta.

Baralla a l'aigua a South Beach, 1928

Baralla a l’aigua a South Beach, 1928 | Izzy Orloff, State Library of Western Australia Pictorial Collection | CC BY

Nascuda entre els vuitanta i els noranta, la generació millennial darrerament centra totes les mirades: des de la premsa i les empreses fins als equipaments culturals que ens preocupem per omplir els centres de públic jove. Volem començar aproximant-nos al fenomen des d’una mirada sociològica que analitza com es defineixen les generacions; postcolonial, perquè compara com s’empra el terme més enllà de l’àmbit occidental, i en relació amb les generacions limítrofes: amb els pares, els Baby boomers, i amb la generació Z.

El terme millennial remet majoritàriament a un fenomen sociològic localitzat a països de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), va tenir un pic de popularitat el 2016 i s’ha divulgat principalment a partir d’articles d’opinió de mitjans prou reconeguts (a la revista Time i el diari The Guardian, entre d’altres). En contraposició a les postures que tracten el concepte de millennial com quelcom immanent i preexistent, altres postures –com ara la de l’humorista Adam Conover o els psicòlegs Kali H. Trzesniewski i M. Brent Donnellan– contextualitzen el naixement, l’apogeu i l’aplicació del terme millennial per desmitificar una etiqueta dels joves nascuts entre 1981 i 1996.

Com es defineixen les generacions?

Abans d’endinsar-nos en la caracterització dels millenials, voldríem fer un petit repàs de com s’estableixen les diferents generacions. Segons el Pew Research Center, l’apropament a l’anàlisi generacional implica seguir les passes dels mateixos grups de persones pel que fa a un seguit de problemes, comportaments i característiques. La manera de gestionar això demana que es delimitin adequadament les diferents generacions, i aquesta fronterització es duu a terme per mitjà de diferents variables, com ara la demografia, les actituds, els esdeveniments històrics, la cultura popular i el consens preponderant entre els investigadors. Per tant, és necessària l’advertència que «les línies que defineixen les generacions són eines útils per a l’anàlisi, però cal entendre-les com a pautes, més que no pas com a distincions estrictes». Partint d’aquests criteris, PRC considera que la principal característica dels millennials és demogràfica –més concretament, el fet que són els fills de l’anomenada «generació del Baby Boom».

La sociòloga Almudena Moreno, però, adverteix a Verne que és important tenir en compte l’origen del terme millennial: «De hecho, ella [Dra. Moreno] solo ha encontrado una referencia académica, la de los autores que acuñaron el término. Fueron Neil Howe y William Strauss, en un libro publicado en el año 2000 con el título Millennials Rising: The Next Great GenerationHowe i Strauss són obertament els pioners d’una indústria basada en la definició dels millennials. Aquesta profunda connexió, gairebé originària, entre l’etiqueta millennial i la seva comercialització és quelcom destacable, que ens ajuda a relativitzar-la. Com ja adverteix Samantha Raphelson, aquestes etiquetes son més útils per als publicistes que per als mateixos joves als quals defineixen:

«Les etiquetes ajuden les empreses i els mitjans de comunicació», diu Erica Williams Simon, estratega de l’impacte social i la comunicació. «Les etiquetes ajuden les persones que volen arribar als joves però a les quals els joves ignoren (…).»

Per això ens sembla interessant assenyalar les delimitacions internes i externes de l’etiqueta millennial. Internes, perquè introdueixen una lectura postcolonial, que desmitifica la visió de la joventut en clau estrictament occidental. I externes perquè, tal com hem comentat, la distinció entre generacions és difícil i complexa –però ajuda a comprendre el lligam entre els membres de les generacions comparades.





Delimitacions internes: Àsia i l’Àfrica

Com que l’etiqueta de millennial es vincula a l’àmbit occidental i s’ha universalitzat des d’aquí, volem destacar els termes propers que s’empren en l’àmbit asiàtic («Strawberry generation» i «Sampo generation») i quina és la percepció del terme millennial  en el continent africà.

El primer cas asiàtic, la «generació maduixa», es refereix a la generació nascuda a Taiwan de 1982 en endavant, que es caracteritza per una criança absent de pobresa i dificultats, una incapacitat d’aguantar la pressió i un sentiment infundat que «tot ens correspon». El segon cas que destacarem és el de la «Sampo generation», a Corea del Sud. Aquest terme és un neologisme sud-coreà que es refereix a una generació de joves que «ha renunciat» a una parella estable, al matrimoni i a tenir fills –presumiblement, per raons de pressió social i dificultats econòmiques, com ara l’increment del preu de les matrícules universitàries, el cost de vida i la manca d’habitatge assequible. És un terme que ha evolucionat fins a englobar una «pèrdua il·limitada». Aquesta tendència és semblant a la «Satori generation» japonesa, una generació jove marcada per la renúncia –encara que aquesta renúncia sigui lleugerament positiva, ja que Satori és una manera de referir-se a la «il·luminació espiritual a través de la renúncia» en el budisme.

Pel que fa a l’Àfrica, la definició difereix de la consensuada per l’OCDE. En qüestions demogràfiques, els millennials avui dia representen bona part de la població africana –en algunes regions, la generació Z representa gairebé el 50% de la població. Una altra qüestió central en la definició dels millennials a l’Àfrica és que la seva relació amb les noves tecnologies no és tan holística ni estreta –característica que freqüentment es destaca– com la dels seus coetanis a l’OCDE –la penetració d’Internet a l’Àfrica és significativament més baixa que la mitjana global, i avui dia les nacions africanes ocupen les darreres posicions en el rànquing de penetració de les xarxes socials.

Delimitacions externes: entre els baby boomers i la generació Z

De les generacions que delimiten externament l’etiqueta de millennial, en destacarem les dues que són significatives per definir-la: els boomers i la generació Z. La tria es basa principalment en la tendència a definir els millennials en contraposició als pares (els boomers) i a la generació més jove i en procés de construcció (la generació Z). A banda d’un rebuig generalitzat i clar a autoetiquetar-se com a millennial, l’espai generacional posterior als boomers és desdibuixat i complex.

La relació conflictiva entre boomers i millennials queda ben representada en aquest intercanvi entre Stephen Koukolas (economista i divulgador) i  Osman Faruqi (periodista a ABC Life). En una carta d’opinió a The Guardian, Koukolas admet que els millennials mostren ressentiment pels boomers, sentiment que considera exagerat perquè, tot i les dificultats econòmiques del jovent, els boomers també van haver de passar per això en el seu moment, i en el futur els millennials viuran millor –és a dir, creu en una mobilitat social intergeneracional sempre positiva i en el progrés. A més a més, continua Koukolas, com que avui dia els joves tenen més possibilitats d’accés a l’educació superior, tindran accés a feines més bones. El darrer argument de la carta és que els interessos de les hipoteques avui dia són més baixos i, per tant, adquirir una llar hauria de ser més fàcil. La resposta de Faruqi es dedica a negar totes les afirmacions de Koukolas. Pel que fa a l’educació superior, comença parlant d’una mobilitat social negativa pel que fa al jovent d’avui dia. Continua qüestionant si el deute universitari i les altes taxes universitàries són raonables, i parla de la sobrequalificació i la manca de llocs de feina que requereixin estudis superiors. Pel que fa a l’habitatge, Faruqi parla d’una baixada del nombre de joves (25-34 anys) propietaris d’habitatge, i cita diversos fragments d’un estudi del Reserve Bank of Australia que parla del fet que la capacitat dels joves per adquirir habitatge ha disminuït d’una manera brusca i clara.

Pel que fa a  la generació Z, Jessica Tarlov caracteritza aquests joves per la major implicació política, els etiqueta de «Reign Makers» i els distingeix dels millennials a través d’exemples culturals, com ara: Emma Watson (millennial) vs. Emma González (generació Z), Nicki Minaj (millennial) vs. Cardi B. (generació Z), Gossip Girl (millennial) vs. Riverdale (generació Z), etc.

Allò que caracteritza la generació Z és que factors tals com la precarietat econòmica, la darrera revolució tecnològica, l’impacte cultural iniciat l’11-S, etc. han estat part de la seva vida des del principi. Per tant, tal com també considera Michael Dimock, allò que defineix les dues generacions no difereix gaire:

És, però, altament probable que les dades històriques, tecnològiques, conductuals i actitudinals ens parlin d’un contínuum entre les generacions, més que no pas d’un llindar. Com s’ha vist en el passat, això significa que les diferències entre els membres d’una mateixa generació poden ser tan notòries com les diferències entre generacions diferents, i que els més grans i els més joves convencionalment definits com a membres d’un mateix grup en realitat solen sentir-se més propers a les generacions limítrofes que no a la que se’ls ha assignat. Això, doncs, ens recorda que les generacions són grups inherentment diversos i complexos, i no meres caricatures.

De fet, el pioner en estudis generacionals Chuck Underwood afirma que la generació Z no existeix, perquè no hi ha hagut cap canvi significatiu en els models familiars, religiosos, etc. En resum:

Per declarar que ha nascut una nova generació, les diferències han de ser profundes (…). Una generació mor, i en neix una altra, només quan els temps i els ensenyaments que els nens petits absorbeixen emmotllen valors íntims que són significativament diferents respecte dels de la generació que els precedeix. I, això, encara no ho hem vist.

Justícia intergeneracional

El fil conductor del fenomen millennial: l’actual manca de «justícia intergeneracional». Aquest terme, que es podria definir grosso modo com la idea d’equitat o justícia entre generacions, implica també la possibilitat de l’equitat i el tracte just cap a les generacions encara per néixer. Aquest terme interrelaciona problemàtiques socials, econòmiques i filosòfiques.

No ens voldríem allargar en aquesta qüestió, però, per resumir la manera en què tota la informació precedent connecta amb la noció de «justícia intergeneracional», citarem l’avís d’incendi de Zygmunt Bauman:

Va preguntar quant de temps comportaria combinar el rancor de l’exèrcit francès de baby-boomers enfurismats per l’amenaça a les pensions familiars amb el de la classe del 2010, a la qual s’ha negat el dret a la pensió. Però combinar-ho per a què?, hauríem de demanar-nos. Per arribar una nova guerra entre generacions? Per convertir-ho en un nou atac dels sectors extremistes bel·ligerants cap a una classe mitjana cada cop més precaritzada, desanimada i capcota? O en el consens intergeneracional que aquest món nostre, caracteritzat per l’ús de la hipocresia com a eina de supervivència i per cremar les esperances només de néixer, ja no és sostenible i necessita una renovació (que ens arriba amb un endarreriment letal)?

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari