El canvi climàtic des d’una perspectiva de gènere

La Sra. Dunn i el seu fill, Colin, travessen un paller àrid i polsós. Wimmera, 1940 | State Library of Victoria | Domini públic

El canvi climàtic i la manca d’igualtat de gènere són dos dels grans reptes a què ens enfrontem com a espècie. Però, tot i existir un consens gairebé planetari sobre els perills del primer i, en menor mesura, sobre la desfavorable situació de la dona, sovint es consideren assumptes independents. En realitat, però, estan molt interrelacionats, en especial als països en desenvolupament.

El canvi climàtic ens afecta a tots, però en major mesura les persones i els col·lectius més desafavorits. Els majors índexs de pobresa i els pitjors efectes de l’escalfament global es donen a les mateixes zones, el sud-est asiàtic i l’Àfrica subsahariana. I, arreu del món, entre els més desafavorits –i, per tant, més vulnerables–, les dones acostumen a ser majoria. De fet, representen un 70 % dels més pobres del món.

Les dones, majoria en els col·lectius més afectats

Les dones són majoria entre les comunitats més rurals (representen els dos terços de la força de treball en els països menys desenvolupats), que estan exposades a l’augment de la sequera i la desertificació.

Les dones rurals produeixen fins a un 60 % del menjar de la llar, però rarament són propietàries de la terra. A la zona subsahariana, representen un 75 % de la força de treball, però només posseeixen un 1 % de la terra, segons Oxfam. I quan la tenen, en general són terrenys més petits i marginals. En l’actualitat, el 60 % de les persones que pateixen desnutrició són, segons el World Economic Forum, dones i nenes.

Les dones són majoria entre els pobres energètics obligats a destinar nombroses hores per buscar biomassa per cremar o aigua per beure.

El 2016, al món hi havia 1.100 milions de persones sense accés a l’energia. D’aquests, entre el 50 i el 70 % són dones i nens. D’altra banda, un terç de la població mundial no té accés a instal·lacions de cuina netes i encara ha de fer servir biomassa sòlida per cuinar.

La tasca de recollida de biomassa recau sobretot en dones i nens, que poden dedicar entre dues i més de vint hores setmanals a recollir fusta i encara més hores per cuinar amb forns ineficients. Com a resultat, tenen menys temps per estudiar, participar en altres activitats o simplement descansar. La UNESCO estima que les dues terceres parts dels nens que no van a l’escola són nenes i que una de cada quatre dones joves en països en desenvolupament no han completat la primària, fet que perpetua el cicle de marginació. Addicionalment, pateixen una major taxa de mortalitat prematura pels ambients de fum.

Les dones són majoria entre el nombre de morts en desastres naturals, com ara inundacions o sequeres extremes, amb catorze vegades més de possibilitats de morir.

Una dona empeny un rodet d’aigua a El Fasher. Darfur, 2011 | UNAMID | CC BY-NC-ND

Els rols de gènere tenen un paper rellevant en l’increment del risc. Per exemple, perquè no saben nedar o perquè, tot sovint, cedeixen el seu menjar a nens i homes. D’altra banda, si sobreviuen, la recerca sembla indicar que durant els fenòmens climàtics extrems s’incrementa la seva càrrega de treball, ja que han de tenir cura de més dependents.

Les dones seran majoria entre els 50-200 milions de refugiats climàtics (80 % de dones i nens) que, fins al 2050, es preveu que s’intentaran escapar dels impactes del canvi climàtic al seu entorn.

Només el 2016, Oxfam estima que 23,5 milions de persones es van veure obligades a fugir a conseqüència de catàstrofes climàtiques com ara sequeres o pluges torrencials.

En general, el canvi climàtic –amb la desertificació, l’augment del nivell del mar o la disrupció a l’agricultura– provoca un augment dels fluxos migratoris i genera un entorn més hostil que potencia els conflictes. En el darrers seixanta anys s’estima que un 40 % dels conflictes intraestatals tenien algun lligam amb els recursos naturals o el medi ambient.

Les dones, minoria en els organismes de decisió

En general, els rols de gènere, les relacions de poder, els ingressos i els actius redunden en diferents contribucions a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i en diferents graus de vulnerabilitat davant del canvi climàtic. Així, els impactes climàtics adversos afecten més les dones i accentuen les desigualtats i discriminacions de gènere. Malgrat això, les polítiques d’adaptació i mitigació del canvi climàtic no tenen en consideració el gènere.

Aquestes polítiques (com les relatives a l’agricultura, la gestió de plagues i malalties o la conservació i ús eficient de l’aigua) són crítiques per a un desenvolupament sostenible. Algunes són beneficioses tant per a homes com per a dones, com ara l’accés a l’energia neta. D’altres, com les que afecten l’ús de la terra, poden acabar intensificant les desigualtats existents. En general, els desequilibris entre els ingressos i l’accés als recursos econòmics fan previsible que l’adaptació serà molt més difícil per a dones i llars encapçalades per dones.

És essencial assegurar que les dones puguin accedir al coneixement, la informació i les tecnologies d’adaptació i que les polítiques es dissenyin de manera adequada a les seves circumstàncies. Tot i això, només un 33 % de les INDC (Intended Nationally Determined Contributions), els compromisos nacionals voluntaris de reducció d’emissions de GEH presentats davant les Nacions Unides, inclouen explícitament una dimensió de gènere i, a més, ho fan només en països en desenvolupament.

Caps de les delegacions a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2015 (COP21). París, 2015 | Presidencia de la República Mexicana | CC BY

Les dones, però, no poden ser reduïdes a un paper de víctimes: la seva contribució en l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic és essencial i imprescindible.

Si agafem Europa com a mostra, les dones estan, en general, més preocupades pel canvi climàtic que els homes i estan més disposades a emprendre accions per canviar.

En aquest sentit, la seva participació pot suposar una diferència. Per exemple, a l’Índia, segons les Nacions Unides, el nombre de projectes d’aigua potable és un 62 % més elevat a les àrees amb consells locals dirigits per dones que en els dirigits per homes. D’altra banda, segons Oxfam, les granges de països en desenvolupament dirigides per dones educades tenen un 22 % més de productivitat.

La necessària contribució de les dones és difícil en un món en què, tot i representar prop de la meitat de la població mundial, estan infrarepresentades en els organismes de decisió.

La manca de representativitat és general: el 2016 només un 22,8 % del total de parlamentaris nacionals i un 4 % dels CEO de les grans empreses del Fortune 500 eren dones. I el 2011 ocupaven només un 7 % dels ministeris de medi ambient, energia o recursos naturals i suposaven un 3 % dels responsables de ciència i tecnologia.

També participen en franca minoria a les Conferències de les Parts (COP) sobre canvi climàtic. A la COP23, celebrada el passat novembre, les dones en representaven el 38 %.

És necessari reclamar i fomentar la participació activa de la dona i proposar noves polítiques –climàtiques i de desenvolupament– que contribueixin a transformar les estructures socials, productives, econòmiques i institucionals de manera que fomentin la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament sostenible.

Homes i dones tenen diferents necessitats, prioritats i possibilitats a l’hora de mitigar els efectes negatius del canvi climàtic i d’adaptar-s’hi. Per aquest motiu, no podem deslligar les polítiques contra el canvi climàtic de les polítiques de gènere: les accions i les polítiques sobre el canvi climàtic no només serien més efectives si tinguessin en consideració els aspectes de gènere, sinó que també podrien impulsar una major igualtat.