Com desafiar el canvi climàtic des de la cultura? Aquesta és la pregunta que planteja la segona edició del Premi Internacional a la Innovació Cultural, amb l’objectiu d’estimular iniciatives que ofereixin solucions imaginatives a un dels problemes globals més decisius del segle XXI. Els deu projectes finalistes són una bona mostra de la diversitat d’idees amb què afrontar aquest repte. El conjunt de propostes rebudes ens ajuden, a més, a identificar algunes tendències generals en la lluita contra el canvi climàtic.
El Premi Internacional a la Innovació Cultural busca en cada convocatòria, amb la tria d’una temàtica diferent, servir com a plataforma per identificar, accelerar i donar visibilitat al nou panorama de la producció cultural. Aquesta vegada, el gran nombre de propostes presentades, la seva qualitat i el grau d’elaboració són un reflex de la rellevància que el canvi climàtic té a escala global. N’és una bona prova la presència d’iniciatives que ja estan en marxa o que tenen un llarg recorregut.
En la segona edició del premi es van rebre 218 projectes, que representen, considerant que moltes de les propostes han estat redactades per col·lectius o agrupacions, més de cinc-centes persones procedents de 59 països.
Un cop analitzades les propostes per part d’una comissió tècnica integrada per personal del CCCB, s’han seleccionat els deu projectes finalistes que passaran a ser valorats per un jurat internacional. La proposta premiada es durà a terme en el marc de l’exposició «Després de la fi del món» que, juntament amb el Debat de Barcelona, SoyCámara i el programa educatiu, complementaran la línia de programació del CCCB durant 2017-2018 vinculada a aquest tema tan decisiu i cabdal.
Deu propostes per a l’antropocè
<3 Earth
El projecte proposa la creació d’un espai experimental expositiu que uneix la construcció física i simbòlica del canvi climàtic amb el performatiu. A través de xerrades, trobades, teatre i accions multidisciplinàries, pretenen escenificar una dimensió contemplativa i convidar el públic a reflexionar-hi, i alhora comunicaran sobre els efectes del canvi climàtic, les polítiques actuals d’actuació per frenar-lo i les dificultats de la comprensió d’un tema tan ampli. El col·lectiu està format per Xisi Sofia Ye, Max Grosse, Marc Salicrú, Víctor Ruiz, Anna Serrano, Elena Martín, Román Cadafalch, Adrià Botella i Albert García-Alzórriz.
Eat Drink Spill Hope
Teresa Borasino continua una de les seves línies de treball per explorar un nou model alimentari basat en una agricultura regenerativa, una distribució i comercialització justa i una alimentació basada en cultius locals que tinguin un impacte positiu en el medi ambient. Tota la recerca es formalitza en l’elaboració d’un receptari que servirà de base per impartir tallers i cursos de cuina. El projecte conclou amb sopars performàtics que conviden a reflexionar sobre com el consum de determinats aliments afecta l’ecosistema.
Estrategias postdigitales para el antropoceno
Sandra Álvaro i Ramón Sangüesa tenen com a objectiu fomentar una visió posthumanista de l’antropocè, creant una nova relació entre institucions, públics i l’entorn tecnològic. A partir d’una sèrie de tallers, es pretén oferir al públic eines que l’apoderin en l’obtenció de dades, la seva interpretació i l’ús crític i operatiu dels seus resultats amb la finalitat de promoure formes de comprendre, narrar i actuar en aquesta era geològica en la qual tots estem implicats.
Hoy es un día cualquiera, a mediados de 2030
El col·lectiu format per Víctor González, Lorenzo García-Andrade, Leticia Ybarra, Carlos Gárate, Virginia Lázaro i Eloy Vicente planteja un programa cultural transdisciplinari per abordar la crisi ecològica planetària a través d’activitats que reflexionen sobre la quotidianitat l’any 2030, data límit dels objectius de desenvolupament sostenible. El projecte dissenya una convocatòria expositiva, xerrades, conferències, performances, activitats participatives i tallers per abordar la temàtica i cridar a l’acció.
La Ruleta Gaia
El col·lectiu Laboratorio de Pensamiento Lúdico proposa un joc col·lectiu per a la generació de futurs especulatius sobre l’evolució del planeta i els organismes que li donen vida. El projecte és una instal·lació participativa basada en una ruleta de casino, que imita el nostre entorn en escala temporal i espacial. A través de diferents partides, es modelaran relats de futur sobre el futur del planeta. El col·lectiu està format per Estel Cristià, Raúl Herrera, Constanza Mendoza, Rubén Moldes, Antonio R. Montesinos, Susana Rodilla, Christina Schultz i disposa de l’assessoria d’Andri W. Stahel.
L’oda al futur
Un projecte col·lectiu que proposa un calendari de jornades per fer visibles els indicis de l’acceleració de sis punts de la geografia catalana en què ja es poden experimentar les conseqüències del canvi climàtic. Grups activistes d’aquests paisatges (designats com a ODA: «Obrador de Dissidència Activista») es coordinaran amb tres obradors més per poder materialitzar i mostrar els paisatges sensibles en dispositius assagístics, dramatúrgics, performatius, gràfics i de mobilització. La proposta la presenten Daniel Barbé Farré, Annelies Broekman, Rafael Diez, Josep Ribera, Jordi Huguet, Núria Vidal, Susanna Abella, Sergi Solà, Ramon Gabarrós, Carme Torrent, Jordi Mas, Marian de la Chica, Ariadna Serrahima, Diego Bustamente, Katharina Hetzeneder, juntament amb les organitzacions Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua, L’automàtica, Can Batlló, Oficina de Disseny, Grup de Defensa del Ter, Plataforma de Defensa de l’Ebre, Martorell Viu, Prou Sal i Paisatges Inestables.
The Apocalypse Project
La filipina Catherine S. Young des del 2013 està duent a terme aquest projecte i està generant any rere any noves experiències i reflexions. Juntament amb científics i enginyers, l’artista especula situacions futures i analitza les conseqüències del canvi climàtic en diferents àrees: desastres mediambientals i refugiats climàtics, olors que desapareixeran, menjar i menú del futur, indumentària… Els diferents experiments i instal·lacions s’acompanyen de workshops i activitats educatives i participatives.
The Newton Machine
James Auger i Julian Hanna (Madeira Interactive Technologies Institute, Portugal) i Laura Watts (IT University of Copenhagen, Dinamarca), en col·laboració amb Community Energy Scotland, intenten desenvolupar un prototip de bateries que funcionen per gravetat per emmagatzemar l’energia renovable. Es tracta d’una investigació que explora les necessitats de comunitats locals concretes amb l’objectiu d’ajudar-les a aconseguir l’autosuficiència energètica neta i gratuïta. El projecte consta de tres fases: un laboratori d’experimentació, un laboratori en viu i de prototipat i un workshop on presentaran tota la seva experiència.
Upcycling de Barri
Marc Benito i Aniol López són els membres del col·lectiu Taller Esfèrica i exploren els beneficis de l’economia circular i el tractament dels residus plàstics a una escala domèstica i local. Seguint la filosofia d’iniciatives com Precious Plastic, proposen la creació d’un espai de trobada amb tres objectius principals: educació ambiental pràctica, desenvolupament de productes compatibles amb la gestió circular de recursos i la microgestió de residus plàstics.
We Are All Climate Refugees
Com seria el món si tinguéssim la possibilitat de veure’l des de la perspectiva d’un refugiat climàtic? L’associació BeAnotherLab, a través de «The Machine to Be Another», ha creat un sistema que combina realitat virtual, art performàtic i metodologies del camp de la neurociència per crear en l’usuari experiències immersives i sensorials empàtiques. En aquesta ocasió la utilitzen per fer dos documentals VR amb els quals experimentar en primera persona el que significa ser refugiat climàtic.
Vies i tendències
Encara que bona part dels projectes presentats al premi estan orientats a sensibilitzar sobre el canvi climàtic i la situació present, és possible detectar-ne diferents tendències que van més enllà de la divulgació. Les iniciatives exploren pràctiques tradicionals que havien estat abandonades per les tendències de producció i consum capitalistes, es plantegen prototips, es desenvolupen noves propostes que s’avancen a les problemàtiques del futur i es realitzen exercicis de prospectiva on predomina el disseny especulatiu. El conjunt dels projectes permet extreure’n un seguit de conclusions:
- La procedència dels projectes reafirma l’abast d’un canvi de sensibilitat a nivell global.
- Els col·lectius participants s’organitzen en estreta col·laboració entre artistes, científics, dissenyadors, gestors culturals, activistes, etc., fet que demostra que aquest tipus d’iniciatives ajuden a establir ponts que fomenten la comunicació entre diferents oficis i disciplines.
- Els projectes incideixen sobre diferents objectius i temàtiques, emfatitzant el fet que les conseqüències del canvi climàtic afecten tots els aspectes de la vida i que les nostres decisions quotidianes deixen empremtes perdurables en l’entorn.
- La hibridació de formats hi és una tònica general i la majoria de les propostes continua la línia de l’edició anterior del Premi, fomentant la participació dels públics amb suggeridores propostes de gamificació com una altra via per a la sensibilització i el coneixement.
D’altra banda, els projectes permeten albirar un canvi de paradigma (o paradigmes) ja anticipat en la recent edició de Kosmopolis:
- Un canvi filosòfic que proposa una crítica renovada a l’antropocentrisme i la necessitat d’un nou gir copernicà: no som el centre de l’univers ni la mesura de totes les coses.
- Un canvi radical de sensibilitat sobre el regne vegetal i animal, sustentat en les ciències i disciplines que demostren la sofisticació i complexitat de les intel·ligències no humanes.
- Un canvi en les maneres d’assumir l’antropocè, mitjançant la creació de relats que transcendeixin les visions nihilistes i distòpiques.
El canvi climàtic està entre nosaltres i ha arribat per quedar-s’hi, però les iniciatives culturals i les propostes presentades a aquesta convocatòria del Premi Internacional a la Innovació Cultural ens ensenyen que hi ha maneres i maneres amb què conscienciar i educar en les seves causes i sobretot a enfrontar-se a les conseqüències. I ho fan sense caure en la desesperança, el cinisme o el nihilisme.
Deixa un comentari