La indústria agroalimentària oculta una part important dels elements que configuren la traçabilitat dels aliments, i així afavoreix el consum acrític. Concebut com una metàfora, el projecte (des)vestim(la) reflexiona sobre el consum alimentari des de l’estètica dels aliments. El projecte es converteix en una intervenció a mig camí entre l’experiència estètica, la reflexió i la conscienciació social. Aquesta experiència va tenir lloc al centre d’art contemporani El Konvent, a Berga, un espai que des d’un entorn de creativitat col·lectiva i multidisciplinari proposa un nou tipus d’intervenció artística per superar les friccions entre natura i acció humana, entre tecnologia i cultura.
Entre l’art, la recerca i les dades hi ha un ampli espai de significat per a accions que, partint d’una temàtica inspiradora, activin la creativitat col·lectiva. Què passa quan diferents tècniques i filosofies de cocreació de coneixement ens porten –de nou, perquè provenen d’allà– al terreny de la creació artística, amb la voluntat de generar la reflexió i convidar a l’acció pròpies de l’activisme? A mig camí entre la recerca-acció i la intervenció artística, un grup de persones interdisciplinàries es reuneixen al centre d’art contemporani El Konvent per desplegar una sèrie de dinàmiques que connecten tecnologia, art i consum.
Punt de partida: (des)vestir aliments
Darrere de l’estètica dels aliments hi ha una sèrie d’aspectes rellevants: l’origen, el tipus de producció, la manipulació que han rebut, el tracte econòmic i social de les persones que els han conreat o elaborat, etc., que n’acaben definint la traçabilitat.
Com a persones, a l’hora d’escollir els aliments, ens aproximem al consum des de diferents perspectives: per aspectes funcionals (el preu, la comoditat…), socials (conèixer els agents que intervenen en la cadena de producció, distribució i comercialització), pel tipus de producció o manipulació (ecològica, integrada…), per qüestions ambientals (recorregut, embolcall, malbaratament), per raons de salut (dieta equilibrada, variada, saludable…) o emocionals (promoure un consum just socialment i amb connexió amb la persona que produeix els aliments o els elabora).
De totes maneres, la gran indústria agroalimentària, que controla bona part de la cadena de producció i consum d’aliments, oculta una part important dels elements que en configuren la traçabilitat i, d’aquesta manera, afavoreix el consum acrític.
Concebuda com una metàfora, (des)vestim(la) vol desvestir l’estètica de tot allò que consumim per tal de mostrar-ne la traçabilitat, els valors. Per fer-ho, i d’acord amb el recorregut del projecte, (des)vestint aliments impacta artísticament en els aliments per vestir-los amb noves capes que no eren visibles sense la intervenció. D’aquesta manera, es cerca provocar l’acció d’aquella persona que contempla l’obra.
El Konvent: espai i persones
El centre d’art contemporani El Konvent, antic convent de monges de final del segle xix situat a Cal Rosal –en ple eix del riu Llobregat–, és un centre artístic social i multidisciplinari que és contingut i continent alhora de tots tipus d’experiències que apropen la cultura i el saber als seus límits. L’equip de persones conforma una barreja interdisciplinària: belles arts, recerca indisciplinada, activisme del coneixement, periodisme i lletres, tecnologies digitals i, sobretot, moltes ganes de superar les friccions entre la natura i l’acció humana, per una banda, i la fricció de la mateixa tecnologia amb la cultura i el coneixement, per l’altra. Aquest indret màgic es va convertir –de l’11 al 13 de maig del 2018– en un espai de cocreació i de recerca-acció pensat perquè, al final de les jornades (fruit d’aquesta interacció interdisciplinària), es generés una obra que convidés a l’acció.
Des-metodologia de cocreació
Sense un pla o un programa definit, s’estableixen una sèrie de principis i espais que cal anar descobrint, així com una certa facilitació i gestió del temps. Es parteix del principi dual del codisseny, que combina fases de divergència (en les quals es poden suggerir i crear possibilitats i alternatives conjuntament) amb moments de convergència (posades en comú i reflexió sobre allò desenvolupat). De manera iterativa, a mig camí entre una metodologia de recerca i un espai d’exploració artística, la sala vermella és l’epicentre de tot plegat. A la sala hi ha una llarga taula, que durant els tres dies es converteix en l’espai on es planifica el procés de creació. Una part d’aquesta taula conté aliments que permeten explorar què mengem i quina traçabilitat té; des d’unes faves, una carbassa o uns plàtans de procedència ecològica fins a aliments processats i etiquetes amb tot tipus d’informació a la superfície. L’altra part de la taula està ocupada per tecnologia de tot tipus: retoladors i post-it, impressores i tisores, càmeres Polaroid i digitals, ordinadors portàtils i antigues màquines d’escriure estan a disposició de les persones que participen en la trobada.
De la poètica de les dades a l’acció i recopilació de coneixement
Les dades que recollim sobre la traçabilitat dels aliments tenen certa poètica. «Des de l’any 2005, la Unió Europea exigeix que les empreses alimentàries disposin d’un sistema de traçabilitat dels aliments», «El gener del 2013 es va detectar a Europa carn de cavall en productes de carn de boví processada, com hamburgueses o lasanyes», «Espanya va importar el 2011 més de 25,4 milions de tones d’aliments que van recórrer una mitjana de 3.827 quilòmetres», «2.000 de les 22.000 persones que treballen en la recollida de fruita a Lleida ho fan en condicions de misèria», «Un terç dels aliments produïts al món per al consum humà es malgasta», «A la Unió Europea es malgasten 88 milions de tones d’aliments a l’any. Espanya és el setè país europeu que malgasta més aliments», «El 60% del mercat mundial de llavors està controlat per només tres empreses», « La mitjana de consum de productes de comerç just a l’Estat espanyol és de 0,86 € per persona. A França és de 6,75 €; a Itàlia, de 21,57 €; a Suïssa, de 59,12€», i un llarg etcètera. Dades que ens ajuden a transitar de la conscienciació-discussió a la inspiració-creació.
La dinàmica de cocreació va generar set propostes d’intervenció, algunes de les quals es van acabar fusionant mes endavant: (1) «Guerrilla gardening», projectils amb llavors de plantes prohibides; (2) «Codis (n)ous», una nova codificació en la qual la persona és protagonista del procés; (3) «Taula parada d’aliment reciclat», l’escenificació d’un sopar romàntic fruit d’aliments recuperats de les deixalles; (4) «Fils de packaging expandit», una sèrie de fils d’informació expandida resultants de la informació de les etiquetes; (5) «Forats d’informació i desinformació», una connexió amb l’origen de l’aliment a través d’un forat que ens ajuda a focalitzar-lo; (6) «Seguir fils», que representa la traçabilitat física entre espais, igual que Ariadna al laberint, i (7) «Cordes d’opinió», proposta en la qual, a través del posicionament dels participants, es visualitza la tensió entre els diferents criteris de consum a partir de l’origen dels aliments.
Sopar romàntic
Després de generar un espai de votació i debat, es prioritza la intervenció d’organitzar un sopar romàntic i s’inicia la recollida col·lectiva de productes alimentaris rebutjats per a la comercialització. Després de recórrer sis comerços de la ciutat de Berga, s’obté un lot d’aliments que, seguidament, són organitzats curosament. Un projector mostra el procés de creació de l’acció, des de la recollida fins a la disposició final a la taula.
Codis (n)ous
El punt de partida se situa en la conjuntura en la qual ens trobaríem si com a persones haguéssim de ser comercialitzades ─i, per tant, codificades─ com un aliment més. Ens inspirem en l’ou i els criteris de codificació que té (la xifra que tots tenen impresa a la closca). La primera tasca és cercar una sèrie de criteris que ens permetin codificar-nos. Aquest procés genera una discussió complexa, però enriquidora i plena de qüestions: quin tipus de substàncies consumim?, quina dieta seguim? quin estrès patim? I com condicionarien, tots aquests aspectes, la nostra qualitat com a producte de consum. Un cop consensuats els criteris, ens codifiquem segons una escala de compliment (de l’1 al 4) en funció de la quantitat de menjar processat que ingerim, del tipus de dieta (carnívora o vegetal), de la proximitat des del nostre indret de producció, del grau de consum de substàncies nocives al llarg de la vida i del grau d’estrès.
La zona de l’hospital –un dels espais més provocatius, inquietants i complexos d’El Konvent– és l’escollida per a la instal·lació Codis (n)ous. Abans que es concreti, l’Enric uneix suggeridorament el mural on s’han fet les propostes –situat a la sala vermella– a una ouera ubicada a la paret final de l’hospital, que es troba dues plantes per sota de la sala. Aleshores comença la part de muntatge de la instal·lació. En paral·lel, la Mònica i el David cerquen informació sobre cadascun dels àmbits de treball, que acaben folrant les parets de la banda dreta de l’hospital i mostren la immensitat de dades que hi ha a la xarxa sobre la traçabilitat dels aliments.
A l’esquerra, es pengen les fotografies Polaroid de les zones de pell tatuades i l’explicació de la seva codificació. El passadís central és recorregut pel fil que enllaça la instal·lació del sopar romàntic de la capella –la primera que el visitant troba– fins al final de la sala, on hi ha la ouera.
A mode de conclusió
Un cop finalitzades les accions es fa una reunió de tancament en la qual es posen en comú els diferents punts de vista sobre les experiències viscudes durant els tres dies de jornades: en resum, es valoren de forma molt positiva, i es conclou que han permès un procés de creació exitós. Es percep especialment la bona convivència entre l’equip, la voluntat de totes les persones d’actuar coordinadament, la capacitat de renúncia individual per afavorir la possibilitat que es generi un treball creatiu col·lectiu, l’empatia i màgia de l’espai i de l’equip d’El Konvent i les ganes de mantenir el fil de contacte per participar en noves propostes de creació.
Podeu consultar més informació de les jornades a través de la documentació que s’hi va generar:
- (des)vestim(la) – Jornades de creació interdisciplinària: llibrets tipus plecs (autoeditables)
- Relatoria col·laborativa de la Teixidora i imatges (Wikimedia)
Participants de (des)vestim(la): Pep Espelt, Ricard Espelt, Mònica Garriga, David Gómez, Cesc Maldonado, Hilari Mateo, Jofre Oliveras, Rosa Rodríguez, Montse Rosell, Enric Senabre, Núria Vega i Alex Zubarev.
Deixa un comentari