El canviant panorama del sector editorial està generant intensos debats al voltant de la seva reconfiguració. Cal una reflexió en comú sobre l’evolució d’aquesta indústria i el seu maridatge amb les noves tecnologies. Tenim al davant noves exigències i necessitats, alhora que actors emergents amb models de producció i negoci que es van obrint pas.
Des de fa més de deu anys la indústria editorial està patint canvis profunds i accelerats que estan estretament relacionats amb l’emergència de l’àmbit digital. Encara que des de fa dècades les tecnologies digitals són una eina al servei de la realització de diversos oficis associats a l’activitat editorial com la redacció, la correcció, la traducció, la il·lustració, la maquetació o la impressió, la seva irrupció en la gestió de la comunicació, la promoció i el màrqueting, en els canals de venda, en les instàncies de prescripció, en el suport en què es comercialitzen i es llegeixen els continguts i fins i tot en l’acte mateix de la lectura és un fet molt més recent.
Els canvis profunds i radicals que pateix l’ecosistema del llibre tenen diverses conseqüències directes com el replantejament del paper dels principals actors de la cadena de valor del sector editorial, l’exigència que tots ells redefineixin els seus models tant de producció com de negoci i el reajustament de cada actor amb vista tant a la indústria com al mercat.
Avui dia els actors de la cadena de valor del sector editorial s’han d’enfrontar a nombroses amenaces que en comprometen la supervivència: en primer lloc, la pèrdua parcial o total del seu rol com a intermediaris; en segon lloc, el desplaçament per part d’altres actors fins fa poc temps aliens al sector que s’hi estan ficant —empreses natives digitals de l’àmbit dels continguts, companyies de desenvolupament de programari, operadors de telefonia o proveïdors d’accés a Internet i de serveis en línia— i que al final poden ocupar el lloc que els correspon a ells, i, finalment, la submissió a les regles imposades per aquests nous actors i la pèrdua del seu poder de negociació a l’hora de definir les regles de joc del seu negoci.
Actualment hi ha diversos factors que exigeixen als actors de la indústria editorial replantejar els seus models de negoci, com també redefinir el seu catàleg de productes i serveis perquè responguin a les condicions, necessitats i exigències canviants del seu entorn, la qual cosa pot ajudar-los a trobar noves maneres de generar els ingressos que necessiten per garantir la rendibilitat i la sostenibilitat de la seva activitat a mitjà i llarg termini. Entre aquests factors cal destacar els següents: en primer lloc, l’omnipresència tant dels dispositius mòbils com de la connexió a Internet que fa que avui dia estiguem exposats a una gran varietat de tipus de continguts fàcilment accessibles que busquen captar i acaparar la nostra atenció; en segon lloc, la devaluació del llibre com a font d’accés al coneixement, de lleure i d’oci a causa de l’atractiu, la rapidesa, la lleugeresa o la gratificació immediata i efímera que altres opcions de baix cost o gratuïtes com els videojocs, la música, els vídeos o les xarxes socials poden oferir més fàcilment; en tercer lloc, l’augment del volum de consumidors que només estan disposats a pagar molt poc per accedir als continguts o que fins i tot tenen la convicció que l’accés a aquests ha de ser gratuït i que exigeixen que ho sigui, i, finalment, la transformació en l’experiència del consum de continguts com a conseqüència del recurs cada vegada més estès entre el públic a dues alternatives d’accés enfront del model tradicional de compra de productes culturals en suport físic —llibres, revistes, pel·lícules, discos, etc.—, que en suposa la propietat: d’una banda, el pagament per llicències d’accés als continguts sota condicions d’ús que generalment imposen diverses restriccions de manera, temps i lloc, i, de l’altra, les descàrregues de continguts d’accés gratuït mitjançant vies tant legals com il·legals.
Cada vegada són més les empreses —en molts casos es tracta de startups procedents del sector tecnològic— que estan desenvolupant eines i serveis associats al disseny, al desenvolupament, a la producció, a la promoció, a la comercialització, a la visibilització, a la compra, a l’organització i al consum de continguts en l’àmbit digital. En aquest context, a Espanya han sorgit, al marge de les grans corporacions, iniciatives com 24Symbols, Bookmovies, Manuscritics, Mylibreto, Realiza tu libro, Røter o SeeBook, els serveis dels quals obren noves possibilitats no només als diferents actors de la indústria editorial, sinó també als consumidors i que estan buscant obrir-se un lloc en una cadena de valor que actualment es troba en procés de reconfiguració. Moltes de les solucions tecnològiques desenvolupades per aquestes empreses poden afavorir significativament l’enriquiment de l’experiència del consum de continguts, per la qual cosa d’alguna manera representen una oportunitat per a aquells actors de la cadena de valor del sector editorial que tinguin la capacitat d’identificar el seu potencial i que estiguin disposats a explotar-lo per treure’n profit.
A causa de les iniciatives que s’hi desenvolupen, de la manera com estan evolucionant i de la seva projecció a futur, l’autopublicació, el préstec d’e-books en biblioteques, la lectura per subscripció i tant les aplicacions com els llibres enriquits són algunes de les àrees de l’àmbit dels continguts digitals que en aquest moment potser resulten més prometedores per als actors de la indústria editorial.
En el futur les opcions de supervivència de la indústria editorial en general i dels seus actors en particular passen per la comprensió de les transformacions que estan tenint lloc en el seu entorn, per la gestió de la seva adaptació a les condicions canviants d’aquest, per l’exercici d’un rol actiu i per la intervenció directa en el seu procés de reconfiguració, pel replantejament dels seus models tant de producció com de negoci, per la creació de noves formes de generar ingressos, per la redefinició del seu catàleg, per l’establiment d’una relació estreta amb els seus públics que permeti conèixer-los detalladament a través de l’analítica de dades, per la integració d’un ampli ventall tant de serveis com d’eines l’explotació dels quals els permetrà treure més profit als seus continguts en l’àmbit digital, per l’adequació del preu d’aquests a les necessitats i expectatives dels consumidors i per la posada en valor del resultat del seu treball amb el propòsit que els usuaris tinguin raons per estar disposats a pagar per consumir allò que els ofereixen.
L’actual és un moment fascinant per al conjunt de la indústria editorial, que, a l’hora de gestionar la seva transició cap a l’àmbit digital, té al davant incomptables desafiaments i oportunitats als quals treure profit per reinventar-se i assegurar-se la seva supervivència.
El Bookcamp Kosmopolis va celebrar la seva quarta edició l’any 2015 interrogant-se sobre els límits del llibre.
AHEBWA OSBERT | 25 abril 2016
thanks for your great job
Im a studend studying BOOK PUBLISHING at MAKERERE UNIVERSITY here in Uganda
Deixa un comentari