En els darrers anys estem assistint a profundes i accelerades mutacions del mitjà audiovisual. La irrupció de nous actors dins d’aquest ecosistema ha comportant un canvi radical de paradigma, que ha afectat de manera decisiva els mitjans tradicionals. Alguns s’han intentat adaptar als nous temps amb més o menys encert, altres continuen aferrats a mantenir unes convencions que es comencen a posar en dubte. Amb la certesa que obligadament hem deixat enrere un model i mentre esperem que s’afermin les bases sobre les quals establir-ne un de nou, vivim en una època de canvis i convulsions. Tot i la incertesa del moment, al nostre parer, es poden entreveure algunes característiques del que podria esdevenir aquest nou entorn audiovisual.
La gramàtica audiovisual ho impregna tot
Mai en la història les imatges en moviment no havien pres tal rellevància a la nostra vida. A dia d’avui el llenguatge audiovisual ja no sols pertany exclusivament al cinema i a la televisió. Una de les idees centrals de Pantalla Global és precisament que les pantalles s’han apropiat de tots els espais de la quotidianitat: cinema, televisió, ordinadors, telèfons intel·ligents, tauletes digitals, pantalles de vigilància, etc. El llenguatge audiovisual és molt més present en tots els àmbits de la vida i, per tant, cada cop ens és més familiar.
D’una banda, això comporta que cada cop ens resulti més senzill llegir i comprendre les imatges. Aquesta major educació audiovisual també ens permet interpretar textos més complexos. D’altra banda, cada cop és fa més freqüent l’ús del llenguatge audiovisual per explicar, transmetre, divulgar o comunicar-se. Prova d’això és el creixent nombre de manuals d’instruccions de qualsevol tipus que podem trobar en forma audiovisual. Es freqüent, doncs, trobar-nos en situacions on un vídeo pren el lloc d’un text per fer-nos arribar la informació.
I alhora que el llenguatge audiovisual es fa més present en tots els àmbits, també creix la seva influència sobre els altres llenguatges. Si tradicionalment el cinema o la televisió han begut de la literatura, el teatre o el còmic, entre d’altres, ara es fa palès un transvasament invers. La premsa escrita, les novel·les, les arts escèniques incorporen trets característics del llenguatge audiovisual i, en ocasions, fins i tot integren peces audiovisuals en el seu discurs.
La nova lògica de la producció
Un dels motius d’aquesta penetració de l’audiovisual en la vida privada té a veure amb la democratització dels mitjans de creació i difusió. Cada cop és més fàcil tenir accés a
les tecnologies d’enregistrament i edició d’imatges, que abans estaven en mans d’una minoria privilegiada. L’abaratiment, la major usabilitat i la portabilitat d’aquests dispositius té un efecte directe sobre lalògica de la producció.
La tecnologia digital té un paper clau en aquest canvi. El vídeo digital ha possibilitat un important descens dels costos de producció dels dispositius d’enregistrament i, en conseqüència, n’ha afavorit l’ús per a un major sector social.
D’altra banda, l’automatització dels mecanismes també ha estat clau en la simplificació d’aquestes eines. La tecnologia està al servei de l’usuari. Ja no és necessari ser un expert per tal d’utilitzar una càmera. Amb un simple telèfon mòbil o una càmera compacta podem gravar de manera senzilla i ràpida, sense haver-nos de preocupar d’òptiques, il·luminació, profunditat de camp… De la mateixa manera, el programari d’edició també s’ha fet més amable i accessible. També cal destacar la integració d’aquestes eines en dispositius mòbils, que ha possibilitat la gravació d’imatges en qualsevol lloc i moment.
Això ha provocat que persones sense coneixements previs sobre el llenguatge audiovisual s’atreveixin a gravar i editar les seves pròpies peces. Sense entrar en la discussió sobre la qualitat d’aquestes peces, el que és innegable és que mai en la història tanta gent no havia creat tantes obres audiovisuals. Això, al seu torn, té com a conseqüència l’alliberament de les normes clàssiques i la creació de nous llenguatges, fruit de l’experimentació.
Un conseqüència d’aquesta democratització de la tecnologia afecta la lògica de l’apropiació. La quantitat de material audiovisual a la xarxa és enorme i la facilitat tècnica fa que sigui comú entre els creadors integrar aquest material dins de les pròpies obres. Però molt d’aquest material està protegit per drets d’autor. Davant d’aquest conflicte trobem diferents veus que van des de la defensa aferrissada dels drets dels autors originals fins als qui defensen la legitimitat de l’apropiació de les obres de tercers.
Però potser el fet més determinant ha estat el canvi en el model de distribució. Aquest augment de la producció audiovisual no hauria arribat al ressò que ha tingut sense les noves possibilitats de transmissió que ens ofereix Internet. Plataformes audiovisuals a la xarxa, amb YouTube com a paradigma, han permès la difusió a escala mundial de vídeos. L’impacte d’aquestes obres ha estat tan gran que en certes ocasions ha creat fenòmens globals que ja formen part de la cultura de masses. També és innegable la seva influència en els mitjans tradicionals. La freqüent aparició d’imatges de les xarxes socials als noticiaris televisius o la influència de l’estètica amateur en el cinema són alguns dels exemples de la importància d’aquestes noves produccions.
Tanmateix, també hem de tenir en compte que això no ha produït la desaparició dels canals tradicionals de distribució. Aquests continuen dominant la major part del negoci audiovisual a escala mundial, ja que, de moment, continuen sent els únics amb un model de negoci clar, establert i rendible.
Narratives transmediàtiques
Com hem dit, cada cop som capaços de llegir textos audiovisuals més complexos. Això, sumat a l’aparició de nous mitjans, provoca l’aparició de narratives transmediàtiques. Henry Jenkins descriu aquest concepte com «una història narrativa ―món narratiu―, tan gran, que no cap en una sola plataforma i s’expandeix, necessita expandir-se, per diferents plataformes i formats ―ambdós autoreferencials―, construint una narrativa envoltant, immersiva, integradora i participativa».
La idea bàsica d’aquestes narratives és que la història es desenvolupa en diferents mitjans, però el relat no es tradueix a cadascun d’ells, sinó que cada plataforma explica una part diferent d’aquest gran món narratiu. Així doncs, el que veiem a la pantalla de la televisió no és el mateix que el que podem veure al mòbil, encara que es trobin dins el mateix univers narratiu.
Un dels exemples més coneguts d’aquest fenomen és la sèrie nord-americana 24. Partint d’una ficció televisiva de 24 capítols, el món narratiu s’ha expandit a través de llibres, capítols per a dispositius mòbils, videojocs i plataformes a la xarxa.
Si una cosa ha afavorit Internet ha estat la trobada de persones amb interessos comuns, que han establert xarxes per compartir coneixements entre elles. Potser aquest és el tret més innovador d’aquestes narracions. El fet que el públic hagi deixat de tenir un paper passiu per assumir-ne un d’actiu. En els blocs i les xarxes socials els usuaris no sols parlen i intercanvien informació dels seus llibres, les sèries i les pel·lícules preferits. S’estableixen debats, anàlisis i dissertacions sobre aquestes narracions, en alguns casos d’una gran profunditat. I fins i tot amplien aquests mons narratius amb nous relats que desenvolupen i fan créixer encara més les històries proposades pel text original. Si bé la fanfiction no és una cosa que vingui de nou, també és cert que Internet i les noves tecnologies audiovisuals en permeten un major desenvolupament i impacte.
Un nou ecosistema
En aquest nou ecosistema mutant és difícil guiar-se i es fa necessari crear noves cartografies. La complexitat de la qüestió i les seves ràpides alteracions ens obliguen a estar atents a tots els esdeveniments que es produeixen al nostre voltant. Per facilitar en la mesura del possible aquesta tasca, la tercera fase de Pantalla Global planteja un arxiu col·laboratiu per reflexionar sobre els canvis que experimenta el mitjà audiovisual. Creiem que és una bona manera de crear entre tothom un recull de recursos útils i de qualitat que ens permetin reflexionar sobre aquestes transformacions.
Deixa un comentari