Bambel

Parlem de la fi de l’amor i en canvi estem més obsessionades que mai a estimar?

Ball de graduació. Maryland, 1942

Ball de graduació. Maryland, 1942 | Marjory Collins, Library of Congress | Domini públic

Estirada al llit, mòbil en mà, Andrea Abreu conversa amb si mateixa sobre l’amor i les relacions en temps de xarxes socials. La precarietat dels vincles, la necessitat de validació, el postromanticisme, el ghosting o l’ansietat s’entrellacen en aquest relat tan erràtic com lúcid.

En la nit tancada i tèbia del meu quarto, ric controlant l’aparença del meu perfil bo de la cara. Avui és un altre dia d’aquells en què fingeixo que hi ha algú que em mira a l’altra espona del llit. Quina casualitat que m’agradi dormir al cantó del matalàs que m’afavoreix més, penso, i dic hosti, segur que li encanta que llegeixi, a mi em semblaria superbonic que algú llegís abans d’anar a dormir. Em giro cap a la tauleta de nit i deso el llibre sobre la terrible pila que no m’acabaré de llegir fins, com a mínim, d’aquí dos anys. De cua d’ull ho comprovo, espantada: tots els coixins estan ben posadets, tots estarrufats i empinats com si no s’hi hagués ajagut mai ningú a sobre, ni tan sols jo. Les espelmes de soja que he encès s’estan consumint i tot fa olor de festeta d’aniversari. No hi ha ningú, preciosa, i em dic preciosa perquè vaig descobrir que és molt sa parlar-se a un mateix com si fos un ésser estimat, que això millora el diàleg intern. No sento cap respiració, tret de la meva, i em poso els dits al clatell per comprovar que tinc taquicàrdia. Tu ets tonta i ta mare no ho sap, em dic, i em responc titi, que no ets tonti, amor meu, ets més llesta que la fam.

Agafo el mòbil de la tauleta de nit i faig una repassadeta ràpida pel perfil d’una cinquantena de persones, sense respirar, com qui fa sentadillas: amunt-avall, amunt-avall, exercici de l’ànima cascada. Com més gent, més destrucció massiva del meu esperit. Més rutines de glutis, més caixes de melatonina, més omega 3 vegà. Jo no entro a Bambel per enamorar-me, ni tan sols per fotre un clau, hi entro per comprovar que encara existeixo. Soc el quisso estúpid que s’acosta al seu amo que treballa i l’insta a llançar-li la piloteta, només per atrapar-la i tornar-la un altre cop a una cantonadeta i masegar-la fins a arrancar-li el cuir. Soc el quisso que no tornarà a portar-te la piloteta, però que de tant en tant necessita corroborar que, si te la donés, estaries disposat a llançar-l’hi.

[23.42, 14/11/2022] El meu número personal: sabeu allò de la psicologia conductual de l’alleugeriment momentanii de l’ansietat? cada cop tinc més dubtes amb lo de la cognitiva conductual pura i dura però sí q tinc la certesa que sovint x mi bàmbel ha sigut un alleugeriment momentani absolut de lansietat, abans davaular si els pensaments intrusius que tinc sobre la meva dubtosa vàlua personal eren certs o no entrava directamnt a la xarxa social i feia una vintena de matxs, i llavors doncs ja em quedava tranquil·la ah buenu si a aquest alemany recautxutadíssim que perfectament podria campar per la isla de las tentaciones i que ve a fer el nòmada digital per una comunitat digital absolutament empobrida com la meva opina que les meves cinc fotos rigorosament escollides mereixen un like doncs llavors és q estic bé, soc el bé, que bé, sí, bé, ja podem tornarhi fins al proper cop que necessiti una validació ràpida que pot ser aquesta nit mateix o demà al matí, jo què sé, prò si hi ha alguna cosa certa en tot lo dels alleugeriments momentanis de l’ansietat és precisament el caràcter temporal que tenen: a escala micro, en el moment, ens apaivaguen el malestar, però les consequencies que tenen amb el pas del temps són pitjors: no fer servir bambel per alleujar-me l’ansietat ara em pot resultar incòmode, prò a la llarga serà millor x la meva pobra xaveta, ferlo servir ara em desperta la sensació falsa d’estar acompaynada, d’alleugerirme l’angoixa i la solitud, prò amb el pas del temps fa que el trau del meu mal sigui més fondo

[23.57, 14/11/2022] El meu número personal: quants dols puc viure d’una tirada? en un sol mes? en una única setmana? No ho sé, diguemho tu. Fotli fort. Amunt! Em dius que tagrado que construïm una parella junts que més endavant voldries viure amb mi. Per tu deixo el poliamor i construïm una història romàntica jeràrquica amor meu. Ens fem un tremendu LOVE bombing i de cop i volta comences a respondre cada tres hores. Com se suposa que he d llegir les distancies entre missatge i missatge? Què cony ns passa? no podem parlar de viure juntis i després convertirnos en una conversa sense foto, en un ninotet gris anònim envoltat per un cercle encara més gris.

[23.59, 14/11/2022] El meu número personal: Cada cert temps penso: jaaa hi tornem a seeer.

Ball de graduació. Maryland, 1942

Ball de graduació. Maryland, 1942 | Marjory Collins, Library of Congress | Domini públic

[00.00, 14/11/2022] El meu número personal: Això era una cita de Bauman

[00.10, 15/11/2022] El meu número personal: La precarietat dels lligams humans és un atribut destacat —per no dir el més característic— de la moderna vida líquida. El caràcter flagrantment escindible dels vincles humans i la freqüència amb què es trenquen actuen com a recordatori constant de la mortalitat de la vida humana. Serveix de ben poc qüestionar la validesa d’equiparar la pèrdua per separació d’un company o companya amb la pèrdua «autènticament definitiva» causada per la mort física; el que compta és que, en tots dos casos, «un món», sempre «únic» en cada cas, s’esvaeix, i que no hi ha voluntat o esperança de desafiar —i, encara menys, de subvertir— la irrevocabilitat de la desaparició. La desaparició d’un company o companya de la nostra vida potser no és sinó una metàfora de la «mort d’un tu» de què parlava Jankélevitx, però es tracta d’una metàfora que amb prou feines tendeix a distingir-se del que representa. Passa el mateix amb el moment posterior al trencament, dedicat a teixir nous vincles, reconegudament condemnats a ser arranats de nou en el futur, com ho van ser els anteriors en el passat. La mort per delegació es converteix en un enllaç indispensable i constant que connecta la seqüència interminable de «nous començaments» i esforços per «renéixer», trets característics de la moderna vida líquida i etapes necessàries en cadascuna de les sèries infinitament prolongades de cicles «mort-renaixement-mort». En el drama que es desenvolupa contínuament en la moderna vida líquida, la mort és un dels personatges principals del repartiment, i reapareix a cada acte. (Por líquida: la societat contemporània i les seves pors, Zygmunt Bauman)

[00.12, 15/11/2022] El meu número personal: Ttotes hi vam entrar per fer un experiment social. Totes les meves amigues ens vam quedar solteres alhora, quan la covid va afluixar van ensorrar-se tot de parelles de feia molts anys. Ens pensàvem que ens menjaríem el món, i vam acabar menjant-nos quatre cigales i vint atacs d’ansietat. Totes entrem a les apps de lligar pel mateix motiu que jo: a veure quin pa s’hi dona. Després da-li que da-li a quedar amb gent jarrapaa que ens ghosteja i que els hi estreny el condó, cony. Redeu més m’estreny a mi la quota d’autònoms i cagumtot si la pago, la pago, tiu. Quina mena de món és aquest? Ningú no em manava fotre el nas on no toca, prò tot és culpa de l’Eva Ilouz

[00.12, 15/11/2022] El meu número personal: Jo vaig entrar a bumble perquè volia entendre què volia dir l’Eva ilouz quan parlava tan malament de les apps per lligar, tot va ser per culpa d’un paràgraf en què parla del mercat sexual contemporani com si fos un supermercat on hh massa oferta i per tant es fa difícil estimar el valor d’un produtce.

[00.12, 15/11/2022] El meu número personal: Ella parlava dalgo q jo vaig interpretar com la validació ràpida de supermercat i en parlava com dalgo nociu i vaig pensar: ah, que hi ha validació ràpida de supermercat gratis? Sí. I em vaig descarregar l’app. Les persones circulen pels meus dits com un lector pels carbassons sense bossa de plàstic després que la dependenta em toqui la cresta x no haverme posat guants. Hosti, senyora, que el plàstic és un problema molt greu! O treuen les bosses o enfonyo els dits en la papaia fins que en regalimi tot el suc, per déuuuuu…

[00.12, 15/11/2022] El meu número personal: puc posarhi alguna cita? clar que puc

[00.15, 15/11/2022] El meu número personal: Els avaluadors romàntics premoderns seleccionaven com si fossin en una subhasta, perquè actuaven en condicions d’escassetat. Els avaluadors romàntics i sexuals moderns escullen com si fossin al supermercat, sense un punt de referència clar per a l’elecció, perquè no saben què volen. Cal dir, aleshores, que la inserció de pràctiques romàntiques i sexuals en el mercat de consum deriva en una deflació del valor. Arran de les trobades sexuals té lloc una situació de mercat: els actors sexuals s’enfronten al que podríem dir-ne una deflació emocional, molt similar als mecanismes econòmics que provoquen la caiguda dels preus o del valor dels béns, ja sigui perquè la competència n’abaixa els preus, ja sigui perquè l’augment de l’eficiència disminueix el valor de la producció. (La fi de l’amor. Una sociologia de les relacions negatives, Eva Illouz)

Ball de graduació. Maryland, 1942

Ball de graduació. Maryland, 1942 | Marjory Collins, Library of Congress | Domini públic

[00.24, 15/11/2022] El meu número personal: Jo vaig entrar-hi com a experiment social i vaig acabar bramant per un home molt més jove que jo. Era un home guapo, gairebé de mentida. La diferència entre aquest home i jo és q aquet home encara creu en alguna cosa. Estava enamorat de la seva ex però no era capaç de dirmho. Li vaig dir que sisplau no jugués a jocs amb el mòbil quan ens vèiem. Ens vam veure tres cops i ja es va avorrir de mi. Jo no li agradava en sèriu, prò sempre em semblava que parlar era un problema. Cada cop que algú m’ha ghostejat, ha passat després que jo obrís la boca per dir alguna cosa més enllà de que bones les patates, que bona la teva cigala. He fet esforços monumentals per no semblar massa jo i mhe calçat unes sabates superpetitones que eren la versió espantada de mi mateixa. Ell estava penjat de la seva ex. I jo estic enamorada del iogurt de coco d’alpro. Cadascú té les necessitats i els gustos que té i jo a la seva llista no hi era. Vaig trastocarme. Tant, que vaig començar a enviarli missatges cridant (pq estaven escrits amb majúscules): COVARD, NO EM FACIS GHOSTING! Ell em va dir que sisplau deixés de parlarli i jo no parava de cridar, pobrissó

[00.24, 15/11/2022] El meu número personal: què em passa, tiu?

[00.25, 15/11/2022] El meu número personal: Pànic! El ghosting em fot pànic. I el haunting i el love bombing i l’aove. pànic, tinc pànic del meu

[00.25, 15/11/2022] El meu número personal: del meu què

[00.25, 15/11/2022] El meu número personal: de mi

[00.25, 15/11/2022] El meu número personal: Doncs jo vaig veure l’hector bellerin en una foto amb una boina i vaig entrar a bumble per veure si trobava algú que s’hi assemblés. No és el primer cop que em passa. Tb vaig tornar a veure High School Musical 2 i vaig entrar-hi x veure si hi havia algú com el Chad. Lo pitjor és que hi havia algú q s’hi assemblava, prò no em va fer matx. Crec que el món ara mateix està fet pq sens endugui l’Héctor bellerin. Ningú no ens ho ha dit directament prò ho diu tothom: estimal, Héctor bellerin, bellerin-rin-rin-ring-ring? Bellerin, és un home, sí, miral, prò sembla algo que no és un home, miral, és vegà i porta mullet.

[00.30, 15/11/2022] El meu número personal: x q l’he d’estimar, Senyor? x q?

[00.31, 15/11/2022] El meu número personal: Miral, es posa xandall i camisa de vestir, estimal, i l’estimo i entenc x q la penya envia missatges q no reben resposta durant mesos i mesos.

[00.32, 15/11/2022] El meu número personal: Bellerin, revisa la safata d’entrada

[00.32, 15/11/2022] El meu número personal: Jo és q no crec que estimi només crec que m’enganxo esporàdicamnt a persones amb conductes evitatives.

[00.33, 15/11/2022] El meu número personal: Jo, jo… si és q soc literal

[00.33, 15/11/2022] El meu número personal: Hola?

[00.33, 15/11/2022] El meu número personal: Nestic fins a la figa de mi

[00.34, 15/11/2022] El meu número personal: No, andre, amor, tstimu

[00.34, 15/11/2022] El meu número personal: comporta’t amor meu

[00.34, 15/11/2022] El meu número personal: tstimu amor meu

[00.35, 15/11/2022] El meu número personal: fake it until you make it bitch

[00.37, 15/11/2022] El meu número personal: Jo, que he pecat per culpa meva, per culpa meva, per això reso a la Verge Maria, mare de Déu. JA NHI HA PROU PUTAAA

Ball de graduació. Maryland, 1942

Ball de graduació. Maryland, 1942 | Marjory Collins, Library of Congress | Domini públic

[00.41, 15/11/2022] El meu número personal: Tens un ullet més tancadet, em va dir mon pare la setmana passada. Que tinc un ull gandul??? vaig cridar com una desequilibrada escopint el tofu fumat del lild. Aaaaaaah (atac de ràbia imminent), jo, un ull gandul? Me cagon satanàs!!! Em va costar 2 dies de teràpia un total de 130 eurus. Canviar una de les meves fotos a bAMBEL. No sé si heu llegit el llibre de la consciència de zeno, al llibre la seva dona li diu que té un nas diferent de com ell s’imaginava i això li provoca un canvi de percepció de si mateix, una autentica crisi existencial. Em demano com podem viure tranquil.les sent contínuament autorepresentades i fragmentades. No sé tu, prò jo no paro de mirarme per tot arreu. Estimo el cos, estimo l’existència d’un cos prò de vegades només vull ser una bola de foc que flota, m’entens? Una bola que flota i s’eleva fins a despendre’s de terra i de la cobertura i q no li importi q no hi hagi cobertura i q no li importi res, de fet. Estic absolutament obsessionada amb el meu físic i no paro de mirarme als miralls per allà on passo.

[00:43, 15/11/2022] El meu número personal: Tenim una cita per això? En tenim una

[01.05, 15/11/2022] El meu número personal: […] «el meu grau de bellesa» està vinculat amb «les possibilitats que algú s’enamori de mi» o «les possibilitats que tinc d’obtenir el que vull», o «les possibilitat que la persona amb qui tinc una relació no em deixi per algú més sexi que jo», però la solidesa del vincle existent entre «la meva aparença» i «les meves possibilitats ser estimada / de casar-me / de tenir una relació» varien en funció del sistema social. I en la nostra societat hi ha un vincle fortíssim, potser el més fort de tota la història mundial, entre les variables «ser guapo/a» i «ser estimat/da». (La sala dels miralls, Liv Strömquist)

[01.06, 15/11/2022] El meu número personal: superbé 😊

[01.08, 15/11/2022] El meu número personal: vale, papi, tinc un ullet gandul tinc menys possibilitats d’amor així q què foto? M’enganxo la parpella perquè l’ullet em quedi obert tota la nit? Què foto bon senyor déu meuet totpoderós? Què foto si a nosaltres ens van ensenyar que si som lletges no ens mereixem l’amor. Algú ens ho va ensenyar i aquí em tens afluixant la mosca x desapendre una cosa i continuar fentme coses al cos x estar boníssima

[01.10, 15/11/2022] El meu número personal: x q tenim sempre ansietat quan coneixem algú?, vaig cridar fa un parell de dies a la meva amiga Usu, un altre cop. Per què? explicamu sisplau. I ella Andre ja t’ho vaig dir per què i jo no me n’enrecordo del que m va dir. Faig força amb el cap x enrecordarmen. Usu, què cony m vas dir? És el misteri de l’ansietat de bambel el q vull desxifrar. Necessito veritats, frases tretes de llibres de sociologia per aferrarmhi pq em nego a pensar que això és un problema individual com aquella mena de gent estúpida que fa 10 anys q té parella i gosa dirnos que tenim un patró i q busquem gent q ens ghosteja. Calla, tòtila, calla q no en tens ni idea, q és molt fàcil oblidar què és això quan tens la validació de l’altre a l’altre cantó del llit i ni tan sols recordes lo que era, això, perquè això ja no és lo que era, conèixer penya s’ha tornat un conte de terror més q mai en la història del conèixer penya.

[01.10, 15/11/2022] El meu número personal: No soc jo, no ets tu, és un fàquing problema estructural i continuar fent q la nostra inestable salut mental individual en tragini tot el pes (q d’altra banda tb és un problema estructural) rebenta les uninions entre les persones i ns deixa absolutament soles davant la violència brutal que comporta x un cos i una ment humana viure naixent i morint per amor dia sí dia també com si tot sens en refotés en absolut.

[01.12, 15/11/2022] El meu número personal: Dps de tot el q he llegit i après i reflexionat he continuat rebentantme viva amb cada persona q he conegut en els últims mesos, cada cop he caigut en una angoixa inexplicable, un sentit de la desorientació q m feia recaure cíclicament en la negligència de la salut, la hipervigilància del cos, el malvat diàleg intern.

[01.14, 15/11/2022] El meu número personal: Toooota l’estona basculant entre les idees més romàntiques i les més postromàntiques, intentant sobreviure en aquest moment històric en què no sabem ni què fotem pq ens carreguem tots els marcs referencials i allò era dolent però això d’ara també, quina merderada amiga.

Ball de graduació. Maryland, 1942

Ball de graduació. Maryland, 1942 | Marjory Collins, Library of Congress | Domini públic

[01.22, 15/11/2022] El meu número personal: I llavors què? Oscil·lo entre la idealització extrema i el menyspreu més absolut passo de l’1, me’l miro i penso folla’m tota vull un fillet dos tres quatre fillets un carro un macsicosi una casa un hortet els nens hipis podrits arrossegant-se pel pis com llimacs vull eixuga’ls-hi els mocs i vull un hort vull un amor-passió clàssic, dels d’abans, sofert, i rebentarme com una conilla i destrui’ns-e absorbi’ns-e x sempre fins a la fi dels temps i estimarte després de la mort pq com diu Romeo abans que s’inventés l’amor jo ja t’estimava, prò no. Després no, després 2, em desinflo i penso que tot plegat és un cuentu i q el q vull és estar bé amb mi mateixa el meu espai la meva vida les meves coses no dependre de ningú. I acabo del tot desconsolada i desarrelada perduda en la fi de l’amor i en el moment de lo postromàntic, enfonsada i abraçada a lo postromàntic, pena i tot em fa lo postromàntic i l’abraço, amor meuet.

[01.24, 15/11/2022] El meu número personal: Andre x postromanticisme.

[01.25, 15/11/2022] El meu número personal: És això la fi de l’amor? Si és així per què estem totes tan desesperades x estimar? Parlem de la fi de l’amor i estem més obsessionades q mai a estimar? De què va això? Tinc dèficit d’atenció? algun trastorn de personalitat?

[01.26, 15/11/2022] El meu número personal: q m’ha de venir la regla?

[01.29, 15/11/2022] El meu número personal: Ahir vaig demanar a la meva amiga Carmen si creia q estimar es podia triar i ella em va dir que sí, q s pot triar entre enamora’ns-e o no i jo vaig cridar q no com una desequilibrada q no, després quan vaig arribar a casa vaig pensar q sí q té raó que si no m surt a compte no m penjo de ningú i cada cop m’hi surt menys la veritat.

[01.22, 15/11/2022] El meu número personal: M passa q a estones penso de vritat no m’importa ningú, a tu no t passa?

[01.30, 15/11/2022] El meu número personal: Tinc el cor anestesiat………

[01.32, 15/11/2022] El meu número personal: Jo no ho volia això prò cada cop el món s’assembla més a bambel i bàmbel s’assembla més al món en el sentit q el món és estúpid i bambel també.

[01.40, 15/11/2022] El meu número personal: Jo em volis allunyar de les estructures romàntiques, jo volia aprendre a estimar-me a mi mateixa i ara del món adult només n’he après com he de ferme la rutina de neteja facial nocturna (i ni tan sols sé si la faig bé) i q és millor fer gasofa en aquesta gasolinera i no en aquella pq així acumulo punts de la targeta client., Jo volia fer les coses bé, però ja no sé    què és bé i encara q em desintal.li bambel i tu tel desinstal.lis i encara que ja no tingui Instagram i tu tb et desinstal·lis Instagram i tik tok i bereal sento, molt al fons del coret ple de cures i tiretes sento que la nostra manera d’estimar està profundament i irremeiablement travessada pel desencant 😊 😊 😊

Deixo el mòbil a la tauleta de nit. En la penombra ofegada de la meva habitació, penso a fumar un altre porro de CBD dels que tinc guardats al calaix de la còmoda. En comptes d’això, torno a agafar el telèfon, faig una última ronda a Bàmbel i arribo al final del barranc. Em quedo quieta mirant el buit de la caiguda: no hi ha més gent per classificar com a desitjable o indesitjable en aquest cul de món. Penso que hauria de deixar el mòbil fora de l’habitació, però sense voler m’adormo amb la pantalla desbloquejada sobre el pit.

Aquest article té reservats tots els drets d’autoria

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari