Professora, programadora audiovisual, directora i assagista.
Des de totes aquestes facetes ha contribuït a la reflexió i al debat públic sobre els formats televisius i el rol de les imatges i dels dispositius tecnològics en el món contemporani. Actualment és comissària del projecte «Soy Cámara», un laboratori de nous formats audiovisuals produït pel CCCB, i forma part del comitè de programació de la Mostra de Televisió de Qualitat de Barcelona (MINIPUT), que va dirigir del 2002 al 2018. És doctora en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i des del 2009 és professora associada de la Universitat de Girona. Ha estat docent en diverses universitats catalanes, on també ha fet recerca sobre qüestions relacionades amb el gènere, la desigualtat i la tecnologia en el marc de la cultura i de la pràctica audiovisual. En aquest àmbit, és una de les impulsores del projecte «La dimensió poc coneguda: pioneres del cinema», amb el qual es pretén investigar i divulgar la història de les dones que han fet cinema. Va debutar com a directora de llargmetratges amb el docuassaig Casa de ningú (Boogaloo Films, 2017), on reflexiona, des del punt de vista de dues comunitats envellides, sobre la memòria, la productivitat, el treball i la seva pròpia extinció com a comunitat. Recentment ha publicat l’assaig L’ull i la navalla (Arcàdia, 2018, Premi Crítica Serra d’Or d’Assaig 2018), on analitza com les imatges i les dades condicionen la nostra vida privada i determinen la dinàmica de l’esfera pública i de les comunitats. La versió castellana El ojo y la navaja es va publicar el 2019.