Del 20 al 22 de novembre tindrà lloc a Saragossa el V Congreso Iberoamericano de Cultura sota el lema “Cultura digital, cultura en Xarxa”. El CCCB hi participarà presentant un projecte del que formem part des de fa quatre anys: la Anilla Cultural Latinoamérica-Europa, una Xarxa de co-creació, col·laboració i participació que enllaça Amèrica Llatina i Europa en el camp de l’acció cultural contemporània a partir de l’ús intensiu de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i Internet de segona generació. Aquest post sintetitza una trajectòria comú de tots els centres implicats i els reptes a que s’enfronta la seva comunitat, que seran un dels eixos de la presentació de Saragossa.
L’Anella Cultural Llatinoamèrica Europa neix en un context de profunda transformació local i global. La seva creació i el seu desenvolupament no haguessin estat possibles sense les extraordinàries eines que ens proporciona la revolució digital, però seria un error limitar aquest projecte a l’àmbit de la cibercultura. La velocitat del canvi tecnològic és un factor clau en la manera en què concebem la cultura del segle xxi i, no obstant això, cal evitar una fascinació acrítica per les noves tecnologies. El que en realitat està en joc és l’emergència d’una cultura més democràtica, oberta i distribuïda. Una cultura més horitzontal, en què la creació i gestió de processos, xarxes i plataformes interpel·len el modus operandi tradicional. És a dir, alteren les maneres de difondre el coneixement, l’accés a la producció i reproducció de continguts, transformant gèneres i formats, estils de programació i també les formes de prescripció habituals.
Des de la primera reunió presencial a São Paulo fa ja gairebé quatre anys, les institucions que integren l’Anella van posar en comú un cos teòric emergent i la necessitat d’una praxi que afavorís els punts en comú, sense oblidar les diferències pròpies de cada context. Tots, d’una manera o una altra, coincidíem a establir relacions p2p (entre iguals), en un horitzó de xarxes distribuïdes que permetés transcendir les limitacions de les xarxes centralitzades i descentralitzades. També hi va haver un clar consens sobre la necessitat d’evolucionar cap a una Internet dels Ciutadans posant en una adequada perspectiva històrica la Internet dels científics i els experts i la Internet que estan creant les multinacionals de la informació. Hi va haver un intens debat sobre la funció dels artistes en aquest nou escenari i sobre l’evolució del «que abans s’anomenava públic». I va haver-hi acord en l’activació de nexes permanents entre ciències i humanitats, malgrat totes les resistències i els prejudicis que encara prevalen.
Aquesta posada en comú va ser decisiva per entendre el treball fet en aquests anys. Un treball conseqüent, amb reunions setmanals i projectes compartits, no exempt de dificultats i contradiccions, però amb un balanç promissori que permet entendre amb claredat quins són els obstacles i desafiaments de l’Anella Cultural en els propers anys.
- La crisi econòmica sistèmica és, sens dubte, un dels factors més influents. Les indústries culturals clàssiques estan en crisi, els pressupostos destinats a cultura i educació es continuen reduint i no és gens senzill disposar dels recursos econòmics bàsics perquè pugui prosperar un projecte d’aquesta naturalesa.
- S’imposa, en conseqüència, innovar en les fonts de finançament i en el coneixement dels programes de cooperació nacionals i internacionals, com també en les propostes alternatives dels últims anys, com el crowdfunding.
- Les sessions d’autocrítica realitzades al començament d’aquest any van permetre, a més, detectar amb transparència aquells factors que depenen de les metodologies internes de treball, de l’aportació conceptual i formal feta per cada institució, de les dificultats tècniques i d’aquells obstacles provocats per les diferències horàries.
La veritat és que, més enllà dels impediments existents, l’Anella Cultural Llatinoamèrica Europa és avui una xarxa activa d’institucions, grups i col·lectius que han creat algunes experiències inèdites en la cultura hispanoamericana de l’últim lustre, encara que el seu veritable potencial estigui encara per desenvolupar. El desafiament d’aquest futur passa per la continuïtat i evolució dels processos, les xarxes i les plataformes que han fet possible aquest projecte. La incorporació de nous membres, com el node Uruguai o el possible ingrés de Mèxic, és un al·licient de primer ordre per a l’expansió del programa de treball. Els projectes en curs per al 2014 són un altre estímul decisiu. Però, sobretot, la consciència que estem contribuint amb humilitat, esforç i perseverança a una conversa local i global on es discuteix i es decideix el sentit de la cultura al segle xxi. Una cultura on tothom sap alguna cosa, però ningú no ho sap tot. Una cultura entre iguals, més oberta, democràtica, horitzontal i distribuïda.
Deixa un comentari