Narratives
Building Ware
Gabri Molist
Gabri Molist explora la influència de Chris Ware en la seva vida i la seva obra, en un viatge entre Brussel·les i Chicago a través del còmic.
Tecnologia
BDSM algorítmic
Frankie Pizá
Estètica, submissió i producció en l’era de l’obediència invisible.
Planeta
Ciutats més que verdes
Guillem Rubio Ramon
Hem de repensar la natura a la ciutat tenint en compte formes de vida no humanes i una distribució més justa.
Comú
La imaginació social en temps de pànic moral
Liliana Arroyo
La capacitat d’imaginar desafia l’ordre establert i ens permet dibuixar i impulsar altres mons que volem habitar.
El més llegit
Tecnologia
«Qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia.»
Efraín Foglia | Ferran Esteve | Lucía Lijtmaer | Luis Paadín | Óscar Marín Miró | Ramon Mas Baucells
Proposem un joc en què diversos autors expressen el que imaginen a partir d’aquesta citació d’Arthur C. Clarke.
Tecnologia
El jo a Internet
Jia Tolentino
Internet ha passat d’una utopia on tot era possible a un lloc ple de gent enfadada i obsessionada per la seva pròpia representació.
Educació
Henry Giroux: «Defensar que l’educació ha de ser neutral és dir que ningú n’ha de retre comptes»
João França
Una entrevista al fundador de la pedagogia crítica Henry Giroux sobre el sentit de l’educació, la sospita davant la neutralitat, la ideologia neoliberal i el fet que la incertesa actual pot ser un motor per repensar i generar noves possibilitats.
Cultura
Brevíssima història de la música trap
Max Besora
Repassem els orígens i les senyes principals d’aquest gènere musical fortament lligat a les tecnologies digitals i Internet.
Planeta
Timothy Morton: una ecologia sense natura
Roc Jiménez de Cisneros
Entrevistem Timothy Morton, filòsof i autor del concepte «Dark Ecology», que proposa repensar la nostra visió de l’ecologia, l’antropocentrisme i l’art.
Dossier destacat
Intel·ligència artificial
Tecnologia
El mal alumne
Estampa
Des de la pràctica artística, el Taller Estampa reflexiona sobre els discursos al voltant de la intel·ligència artificial.
Tecnologia
La singularitat
José Ignacio Latorre
La possibilitat d’aprenentatge de la computació ens condueix a un moment de singularitat tecnològica en el qual una intel·ligència artificial, capaç d’automillorar-se, superarà els límits d’allò humà.
Tecnologia
Les màquines ja saben com atemorir els humans
Cristina Sáez
El projecte Shelley estudia com es poden produir històries de terror fruit de la col·laboració entre humans i intel·ligència artificial.
Tecnologia
Màquines i humans: hem de parlar
Andreu Belsunces | Marta Handenawer
L’auge dels assistents personals virtuals fa necessari plantejar-se qui ajuda qui i fins on delegarem tasques a les màquines.
Narratives
El llibre que ve
Javier Celaya
Com la intel·ligència artificial, el big data i la realitat virtual canviaran l’ecosistema llibre en els propers deu anys.
Tecnologia
Quan la creativitat va deixar de ser (exclusivament) humana
Jose Valenzuela Ruiz
Com funcionen les intel·ligències artificials artistes? Analitzem el que semblava ser l’últim reducte de la creativitat humana.
Ciència
De la multiplicitat d’intel·ligències
Roc Jiménez de Cisneros
Què és la intel·ligència? Com definim amb precisió un concepte que només entenem superficialment?
Ciència
Avatars, cíborgs i robots: es pot augmentar la humanitat? (I)
Sandra Álvaro
El disseny de pròtesis biòniques o la creació de màquines intel·ligents són avenços cap a un augment de les nostres capacitats físiques i intel·lectuals.
Ciència
Avatars, cíborgs i robots: es pot augmentar la humanitat? (II)
Sandra Álvaro
La codificació de l’ésser humà i l’augment de processament dels ordinadors ha fet possible crear màquines capaces de respondre a les nostres accions.
Tecnologia
Conviure amb algoritmes intel·ligents
Sandra Álvaro
Els algoritmes ens permeten crear màquines més intel·ligents, però la seva falta de neutralitat i transparència planteja nous reptes.
Tecnologia
Injustícia algorítmica
David Casacuberta
Cada vegada fem servir més algoritmes per automatitzar decisions. Per això necessitem que les seves resolucions no només siguin correctes, sinó justes.
Ciència
La hipòtesi de la «vall inquietant» en els robots
Ferran Esteve
La hipòtesi de la «vall inquietant» defensa que quan un robot s’assembla a una persona sense aconseguir-ho a la perfecció produeix estranyesa i rebuig.
