Les biblioteques experimentals de Seül

Si tota la informació ja és a Internet, ¿què hem d’anar a buscar a les biblioteques? A Seül n’hi ha quatre que aposten per fer que el llibre porti cap a l’experiència física i no cap a la pantalla.

Desfilada de la Creu Roja. Brisbane, 1944

Desfilada de la Creu Roja. Brisbane, 1944 | State Library of Queensland | Domini públic

En una societat en què hem convertit les biblioteques en espais multimèdia i transversals, un projecte experimental de biblioteques a Seül encara té els llibres com a protagonistes. Per assolir aquest fi, els centres converteixen la lectura en una vivència. En una societat que disposa de tota la informació amb un sol clic, el futur de les biblioteques pot passar per les biblioteques temàtiques, en les quals accions quotidianes com cuinar, viatjar o escoltar música s’entremesclen amb la lectura per transformar-la en una experiència sensorial, artesanal i col·lectiva.

Sota la màscara corporativa de Hyundai Card Libraries, en els darrers cinc anys a Seül han obert les portes quatre petites biblioteques de concepte i existència absolutament inesperats. En l’època en què les biblioteques tendeixen a ser grans espais transversals i multimèdia, aquestes quatre són petits laboratoris especialitzats. En l’època en què les biblioteques s’han poblat de persones que busquen en l’àmbit llibresc un context per submergir-se en les pantalles, en aquestes quatre els llibres es consulten en relació amb objectes que els donen sentit: els textos condueixen a una acció física, en comptes de menar-te a la tecnologia. A les biblioteques del Disseny, de la Cuina, de la Música i del Viatge els llibres encara són els protagonistes.

La Biblioteca del Disseny sembla un petit museu d’art contemporani, amb un jardí central que articula els tres pisos de l’edifici. Les tres zones es regeixen per criteris clàssics de la biblioteconomia: a la primera hi ha els llibres d’art contemporani, els catàlegs de museus, les publicacions periòdiques i els volums de disseny industrial; d’aquests també n’hi ha a la tercera àrea, junt amb els d’arquitectura, els de disseny d’interiors, públic i orgànic, i els de fotografia; mentre que a la segona àrea hi ha bibliografia sobre disseny de llibres, màrqueting, comunicació audiovisual, disseny d’usuari i títols diversos. Per exemple, en un racó minúscul del segon pis s’han recollit, al costat d’un cubicle amb vistes a les teulades dels hanok del barri, una vintena de llibres sobre la petitesa: lavabos, miniatures, minimalisme, micropisos.

Perquè un llibre sigui seleccionat per al fons de la Biblioteca del Disseny cal que sigui inspirador, útil, mediador, influent, transversal, clàssic (de facto o en potència) i bonic. Les altres biblioteques també han fet públiques les pautes que han seguit els curadors respectius per seleccionar el catàleg de títols. El que singularitza el projecte, per tant, no és un nou concepte sobre la dimensió llibresca de la biblioteca, sinó la curadoria i la posada en escena, que genera una atmosfera totalment diferent de la que trobaríem a la biblioteca d’una facultat de disseny. L’arquitectura i les atencions s’han posat al servei de la creació d’una experiència diferent, sensorial, artesanal i molt agradable. Al costat de les taules i les butaques de lectura hi ha màquines de cafè i neveres amb ampolles d’aigua. A totes les superfícies en què es poden recolzar els llibres hi ha caixes de fusta amb llapis Faber-Castell i fulls en blanc. Tot ha estat pensat i escollit perquè el lector se senti un ésser privilegiat, que gaudirà de la possibilitat de traduir la lectura que faci en apunts, dibuixos, realitats futures.

Hyundai Card Design Library

A cadascuna de les quatre biblioteques s’ofereixen punts de llibre diferents, que remeten a la singularitat de cada projecte i a la sintonia entre totes quatre encarnacions, amb una aposta indubtable pel paper, com a tacte i com a disseny. El fulletó que explica la Hyundai Card Libraries és d’un gust exquisit, perquè el llibre de paper és al centre de totes les experiències: bibliografia sobre art, artesania i disseny a la Biblioteca del Disseny; llibres de receptes, sobre matèries primeres o sobre cuina a la de la Cuina; literatura de viatges, mapes, guies i la col·lecció sencera de la National Geographic a la del Viatge; biografies de cantants, assaig musicològic, partitures i títols melòmans a la de Música. Al voltant, s’hi despleguen les interfícies que permeten convertir la lectura en vivència i en record. Aquells llapis de la Design Library . Aquells discs i tocadiscs de la Music Library (en venda a la botiga veïna, Vinyl & Plastic). Aquells mapes interactius de la Travel Library. Aquelles safates i cassoles, aquells fogons i aquells forns de la Cooking Library. El lector es converteix en agent, actor, maker. En aquest context estimulant, el seu coneixement no prové de Youtube o de Viquipèdia, sinó d’un llibre que, generalment, selecciona en parella o amb amics. Gràcies al mapa, al tocadiscs, al cafè o a la taula de restaurant la lectura es torna col·lectiva, experiència de grup, experimentació amb els cinc sentits. Com ha escrit en Damon Krukowski  a  a The New Analog. Cómo escuchar y reconectarnos en el mundo digital (Alpha Decay): “Penso que la pertorbació digital de la nostra vida cultural és una oportunitat per a repensar aquella divisió analògic/digital i tornar a analitzar allò de què ens hem desfet –no per netejar-lo i tornar-lo a posar en funcionament de la mateixa manera que abans, sinó per entendre quines d’aquelles coses són les que encara necessitem”  (la traducció és nostra).

Les quatre biblioteques contenen estructures que evoquen una casa portàtil. A la del Disseny és l’esquema d’una cabanya de fusta; a la del Viatge és un sostre en forma de rusc irregular que recorda el de la claraboia d’un Bed and Breakfast; al de la Música hi ha mòduls que evoquen la intimitat de l’habitació en què els adolescents creen la seva banda sonora (i una sala de concerts o discoteca), i al de la Cuina, una mena d’hivernacle exterior que funciona alhora com a menjador, i un altre hivernacle, aquest interior, que classifica i mostra tot tipus d’ingredients. Es tracta d’oferir espais segurs, silenciosos, en què es puguin desenvolupar habilitats i coneixements que no són propis ni de l’acadèmia ni de l’empresa. Que són pràctics, però que es vinculen a la vida domèstica, a l’oci (com ara la lectura per plaer, arrecerats en una llar semipública, compartida), i no a la carrera professional ni a la transformació directa de la feina en diners.

Per entrar en aquestes quatre biblioteques és necessari tenir una targeta de crèdit Hyundai. La seva mera existència, de fet, és conseqüència de la crisi que travessava el departament bancari de la multinacional. El CEO de Hyundai Card and Hyundai Capital, Ted Chung, va decidir apostar uns quants milions d’euros en una iniciativa sense precedents: la construcció de quatre centres de coneixement que fossin llocs de reunió atractius per als joves, espais creatius i socials, alternatives a la cafeteria o al karaoke, on també hi hagués lloc per a la seducció. Escoltar música, dissenyar una habitació o una casa, preparar un viatge o cuinar plegats: i si tot això passava dins d’una biblioteca? L’accés exclusiu i el ressò mediàtic van fer rendible la idea disruptiva.

Hyundai Card Music Library

Aquests quatre centres culturals inesperats prossegueixen la missió de Chung Ju-yung, creador de l’imperi Hyundai i model per als emprenedors globals: còctel Molotov d’home que es va inventar a si mateix, aprenent de Ford, psicòpata de la rapidesa i l’eficàcia i home compromès amb el seu país. A Made in Corea. Chung Ju-yung and the Rise of Hyundai, Richard M. Steers recorda que el 1970 va fundar la Universitat d’Ulsan i, al final dels anys noranta, va finançar un nou gran edifici per a l’Ewha Womans University. Potser al segle XXI l’estratègia per potenciar l’educació d’una societat no passa per les institucions educatives per a joves, sinó per les biblioteques temàtiques per a totes les edats.

L’existència de biblioteques privades no és una característica exclusiva dels nostres temps (les millors biblioteques universitàries dels Estats Units ho són; fins i tot la Biblioteca Pública de Nova York pertany a una fundació privada), però és cert que en els últims anys hi ha entitats que ofereixen als clients beneficis exclusius en les seves fundacions culturals obertes al públic. A Espanya, això passa amb els centres culturals de “la Caixa”, que són gratuïts per als seus clients i amb pagament d’entrada per a la resta de visitants. Més enllà de la típica aliança entre empresa i política pública, que a Espanya ha menat al col·lapse de les xarxes locals dels centres culturals i socials de les caixes d’estalvi, aquests experiments s’han de llegir com a laboratoris d’iniciatives que en el futur podrien aplicar-se a les biblioteques públiques. Viatjar, cuinar, escoltar música o dibuixar són accions profundament humanes, que impliquen la lectura però no la tenen com a fi sinó com a mitjà. Aquesta lògica pot ser absolutament fèrtil per continuar imaginant les biblioteques futures. Si la informació ja és a Internet, què hem d’anar a buscar a les biblioteques? Doncs experiències profundament digitals, però no en el sentit electrònic de la paraula, sinó en el manual, en el que té els dits com a protagonistes: des de la lectura de tota la vida fins a diferents artesanies creatives. No és en va que la majoria dels estudis d’arquitectura, tot i que també disposin de caríssims programaris de simulació tridimensional, continuïn treballant amb maquetes de cartró.

Aquest article té reservats tots els drets d’autoria

Vegeu comentaris1

  • Gicelt Solaro | 16 gener 2019

Deixa un comentari

Les biblioteques experimentals de Seül