Propera Parada: Estació Ciutat

Aprenents de jardineria del Jardí Botànic de Mont-real pesen el fruit dels seus cultius. Mont-real, 1941 | Bibliothèque et Archives nationales du Québec | Domini públic

A la classe dels lleons tenen una missió. Els alumnes de segon de primària han penjat un mapa de Barcelona on es veuen els carrers de l’Eixample que rodegen l’escola. «Hem posat gomets negres a sobre de les adreces de cada nen», explica un d’ells, el Roc. A més, han reservat uns quants gomets verds per enganxar-los als parcs i les places que rodegen el CEIP Joan Miró.

Aquests punts indiquen les ubicacions on col·locaran quaranta sensors per mesurar la qualitat de l’aire, en llocs per on habitualment es mouen. Pot semblar un joc de nens, però aquesta acció permetrà «traslladar l’evidència científica a les polítiques públiques», assegura Carolyn Daher, coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Tub de difusió per mesurar la qualitat de l’aire | © CCCB, 2017. Autora: Claudia P. M. Santibáñez

Aquest centre educatiu només és un dels vint, dos per districte, que durant tota una jornada instal·laran fins a vuit-cents punts per mesurar la pol·lució que emeten els vehicles de la ciutat. El sensor és un tub amb un tap a cada extrem, l’un blanc i l’altre, gris. El més fosc es col·loca a la part superior i el blanc es retira perquè hi entri l’aire. A l’interior, el tub conté una xarxa minúscula que absorbeix les molècules de diòxid de nitrogen.

Els nens, amb l’ajuda dels pares, que carreguen una escala, col·loquen els tubs a dos metres i mig de terra i els lliguen amb brides per assegurar-los. «Per nosaltres és interessant saber la contaminació que hi ha al voltant de casa, quin camí fem per anar a l’escola i si podem fer un altre recorregut millor», comenta la Laura Molina, que és mare de l’Àlex.

Aquesta és la primera vegada que s’instal·len tants tubs a Barcelona per mesurar la qualitat de l’aire. Ara, les dades que hi ha són molt limitades. És com si la fotografia de la contaminació atmosfèrica de la ciutat estigués pixelada. La dispersió de les partícules en suspensió que emeten els vehicles pot variar molt d’un carrer a un altre, fins i tot canvia notablement en funció del moment del dia.

Al cap d’un mes, els pares i els nens recolliran tots els tubs que han col·locat per portar-los al laboratori. Els investigadors validaran les dades que hauran recollit els ciutadans en comparar-les amb les de les set estacions instal·lades a la capital catalana per millorar la resolució espacial de la contaminació.

Ciència ciutadana

El projecte xAire és una de les receptes més destacades de l’Estació Ciutat, una iniciativa per millorar la salut ambiental de les ciutats en el marc de l’exposició «Després de la fi del món», que es pot veure fins a l’1 de maig al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Els responsables de l’Estació Ciutat van idear aquesta activitat que té com a antecedent l’experiència Mapping for Change, una iniciativa similar que es va dur a terme a Londres en què els ciutadans també tenien l’oportunitat de conèixer millor la pol·lució dels llocs que sovintegen.

Estació ciutat | © CCCB, 2017. Autora: Claudia P. M. Santibáñez

«La idea és construir un sac de projectes de ciència ciutadana, en consonància amb els objectius de la conferència de l’ONU sobre el canvi climàtic», explica Josep Perelló, comissari de l’Estació Ciutat. Alguns dels objectius prioritaris són millorar la qualitat de l’aire, augmentar la biodiversitat i millorar la qualitat del sòl.

Una altra de les receptes rellevants consisteix a col·locar biocarbó (un producte d’origen orgànic reciclat a partir de la transformació de biomassa) en sòls urbans perquè actuï com a adob. Gràcies a aquesta acció, les plantes i els arbres de la ciutat poden créixer més sans i, en conseqüència, milloren la superfície foliar de les ciutats i la qualitat de l’aire. La cooperativa d’inserció social Idària elabora el biocarbó per a aquesta activitat, pensada des de les Facultats de Química i Biologia de la Universitat de Barcelona.

Les receptes de xAire i biocarbó són dues mostres dels microprojectes de ciència ciutadana, en què persones de diferents àmbits sumen esforços. L’enfocament fuig del paternalisme i del do it yourself per construir projectes cooperatius en què tots els actors treballin de costat, explica Amanda Masha-Caminals, directora de l’Estació Ciutat.

Tota la informació està penjada en línia, al lloc web de l’Estació Ciutat, on es poden consultar les vint-i-una receptes que s’han dissenyat amb la col·laboració de trenta grups de recerca compromesos amb el medi ambient. La seu de l’Estació Ciutat és al passatge de Trullàs del Poblenou, al districte de Sant Martí. On hi havia hagut un solar, ara hi ha un espai de trobada per teixir noves relacions entre diferents actors de l’administració, la recerca, les escoles, les famílies i els veïns.

Estació ciutat | © CCCB, 2017. Autora: Claudia P. M. Santibáñez

La inspiració de l’Estació Ciutat sorgeix de l’Estació Beta, la zona que sempre tanca el recorregut de les exposicions de línia beta que es fan al CCCB. Segur que alguna vegada hi heu anat a fer un taller o a escoltar-hi una xerrada. En el cas de «Després de la fi del món», l’artista i enginyera Natalie Jeremijenko se l’ha fet seva i hi ha instal·lat la Clínica de Salut Ambiental. A primer cop d’ull sembla un lloc ple d’andròmines, però aquest espai amaga un munt de propostes per millorar la qualitat de vida de les persones i la resta d’éssers vius a la ciutat.

L’artista denuncia la relació de superioritat que els humans establim amb la natura i planteja redissenyar-la a la recerca de la col·laboració i el benefici mutu. Jeremijenko entén que els problemes mediambientals són els problemes de salut de l’entorn on vivim, per als quals cal trobar una solució. Més enllà de les parets del CCCB, la ciutadania pren la paraula i un compromís que ens porta cap a la propera estació per millorar el medi ambient, la de l’Estació Ciutat.