Nikola Tesla assegut al seu laboratori de Colorado Springs amb el seu “transmissor amplificador” generant milions de volts, 1899. Dickenson V. Alley, Wikipedia. CC-BY
Imagini’s que va en un avió confortablement assegut. Mira per la finestra i quasi nota la suavitat dels núvols. Al seu voltant, altres passatgers dormen, juguen a videojocs o llegeixen un llibre. Vostè va pensant que, quan aterri l’avió, connectarà l’iPhone i farà una trucada a la seva família. Sona la veu suau d’una hostessa per megafonia. Para atenció i.. de sobte, descobreix que el missatge ha estat enregistrat fa molt de temps. Espantat, escolta que el pilot automàtic el deixarà sa i estalvi en un aeroport el qual només està projectat en plànols i encara no és operatiu. Aterrador, oi?
Desperti del malson. Aquest exemple l’explica una de les veus més eminents que tenim actualment, el sociòleg i filòsof Zygmunt Bauman. Als seus 87 anys, ens alerta dels profunds canvis que estan experimentant les nostres societats. Diu que vivim en ‘una modernitat líquida’ i que una de les principals pors contemporànies és perdre el control. El pitjor és ser conscients que ningú té el control del que ens passa diàriament. I, en cas de tenir alguna pista, sabem que no podem fer res per canviar el rumb dels esdeveniments. Ja pot ser un tsunami, un atemptat terrorista, un huracà com el Katrina, un terratrèmol, una crisi energètica o altres pors més petites però amb un origen global, com que t’acomiadin de la fàbrica on has treballat durant 20 anys, que esclati una revolta social o et robin el cotxe.
“Ens movem en arenes movedisses i quan intentem sortir d’elles encara ens enfonsem més”, puntualitza el pensador polonès, en un to no gaire esperançador.
#Citizenspower?
Els ciutadans portem gairebé dues dècades flotant en la ‘massa líquida’ d’Internet. Les eines dissenyades fins ara (obertes i tancades) ens han permès noves formes d’informar-nos i d’expressar-nos: des de les primeres webs en un rudimentari HTML, als primers mitjans digitals, passant pels blocs, els wikis i les actuals xarxes socials.
No obstant, ara que disposem d’eines molt potents– amb més capacitat d’emmagatzematge i un major volum d’usuaris connectats alhora– les nostres interaccions són més supèrflues i efímeres. Quina mena de coneixement transmetem a diari? Anunciem als nostres amics que estem prenem un cafè, publiquem la foto del cap de setmana o enviem a l’univers un tuit amb la nostra opinió resumida en 140 caràcters. Per fer-nos una idea del volum d’aquestes superficialitats, cada dia s’escriuen 500 milions de tuits i els mil milions d’usuaris de Facebook generen 2.500 milions de continguts nous cada 24 hores (fotografies, vídeos, recomanacions i actualitzacions d’estat).
Algú dirà que no tot el que s’envia a les xarxes socials és banal. Cert, també han servit per proclamar revoltes com la ‘Primavera àrab’. Però abans que el periodista nordamericà Andy Carvin ens l’expliqués a través de Twitter i que tinguessin un ressò a Facebook, el blog ‘Guerreros del teclado’ (2007) de la periodista Lali Santdiumenge (per citar un exemple proper) ja recollia les paraules d’alguns dels activistes que van incitar a la caiguda de Gadafi, Ben Ali o Mubarak.
#Netdemocracy
Fa anys que Internet s’ha demostrat com el nou espai d’interacció de la humanitat. Però com diu l’assagista tecnològic Howard Rheingold (creador del terme ‘comunitat virtual’), el nostre futur depèn de com fem servir la tecnologia que s’ha infiltrat en les nostres vides i que ha amplificat, distret, enriquit i complicat cada instant dels nostres dies.
En el seu nou llibre, Net Smart, Rheingold proclama que fem un ús intel·ligent d’Internet. I diu: “He decidit no centrar-me en com Google ens fa estúpids, com Facebook està acomodant la nostra privacitat o com Twitter trosseja la nostra atenció”.
Internet, i tota la seva accelerada evolució, ens porta cap a uns canvis irreversibles que han fet trontollar des dels vells models de negoci fins a la manera de fer política. Qui controla el poder ara? “Fa temps que la política i el poder s’han separat”, continua dient Bauman. “Mentre la primera s’ha estancat en estructures locals, on ja no queda res per controlar; el poder –entès com els capitals, els mercats, el comerç, la informació o la criminalitat- ha emigrat a un nivell superior, al ciberespai, l’espai públic i global dels fluxes que està construint la modernitat líquida en la qual vivim”.
És moment, doncs, de reinventar el sentit de les democràcies actuals i la manera en que les persones exercim el nostre paper de ciutadans. De repensar quin profit podem treure de les nostres interaccions a Internet per millorar el món global que habitem. Com proposa Rheingold, és moment de “desenvolupar habilitats noves que ens ajudin a mantenir l’atenció, participar, col·laborar, consumir informació amb un esperit crític i crear xarxes intel·ligents per adquirir i conservar el coneixement humà”.
A menys que… volguem viure permanentment en un malson i descobrir un dia que el món està pilotat per mans incontrolables.
El CCCB ha obert un cicle de conferències titulat: Ciutadania, Internet, Democràcia (del 12 de novembre al 4 desembre) per debatre i reflexionar sobre aquestes qüestions amb reconeguts experts de l’àmbit tecnològic. En les diferents sessions es parlarà del desencant de la política i la seva revitalització a través de nous mitjans digitals, es farà una crítica a l’ús que fem de les actuals xarxes socials i es donarà una volta a moviments ciutadans com ‘ Occupy’ que persegueixen canvis globals.
Deixa un comentari