Internet, més superficials o més llestos?

Internet està erosionant la nostra capacitat de concentració i pensament crític, o potencia la nostra agilitat cerebral, i ens permet aprendre més i més ràpid?

À l'école. Dins la sèrie de postals: France en l'an 2000. XXIème siècle. (Atrib. a J.M.Côté, 1901).

À l’école. Dins la sèrie de postals: France en l’an 2000. XXIème siècle. (Atrib. a J.M.Côté, 1901). Font: Wikimedia Commons.

El 2008 el tecnòleg americà Nicholas Carr va publicar un article en el qual afirmava que Internet estava erosionant la nostra capacitat de concentració i de pensament crític, i fins i tot assegurava que la Xarxa canviaria l’estructura del nostre cervell i la nostra manera de pensar. Experts de diversos àmbits van començar a fer estudis i a reflexionar sobre la relació entre la Xarxa i les nostres capacitats cognitives. Alguns coincidien amb Carr, però d’altres com Clive Thompson descartaven aquests arguments i asseguraven que sempre que sorgia una nova tecnologia es produïa el mateix debat. Aquests «tecnooptimistes» afirmen que la Xarxa no solament potencia la nostra agilitat cerebral, sinó que a més ens permet aprendre més i més ràpid, en definitiva, ens està fent més intel·ligents.

A Fedre Plató explica que Sòcrates no deixava de lamentar-se davant aquella invenció. Però què se’n faria, de la societat!, es preguntava contrariat. Allò suposaria la fi de la cultura que ell tant havia conreat, temia el vell savi, que estava convençut que el desenvolupament de l’escriptura portaria la població a abandonar del tot la seva memòria i a convertir-se en oblidadissos, buits de coneixement.

El filòsof anava fins i tot més enllà i assegurava que, com que les persones llavors podrien accedir a una gran quantitat d’informació sense necessitat de rebre una instrucció adequada, potser se sentirien erròniament cultes, encara que –deia– no serien altra cosa que purs ignorants que desconeixerien la veritable saviesa.

Sòcrates no anava gaire errat i aquella nova tecnologia va tenir els efectes que va predir. Tal com havia intuït, el coneixement es va començar a bolcar sobre el paper, de manera que ja no feia falta recordar-ho tot. No obstant això, no tot va ser negatiu, com va pressuposar el savi, ja que l’escriptura i la lectura, lluny de posar fi a la cultura, van contribuir a propagar la informació, a estimular noves idees i a expandir el coneixement humà, si no la saviesa.

Arguments similars als que Sòcrates esgrimia respecte a l’escriptura es repeteixen des de fa uns quants anys a la nostra societat, tot i que ara a l’ull de l’huracà es troba Internet. En els últims anys, prominents biòlegs, pensadors, psicòlegs, psiquiatres, filòsofs, educadors, escriptors i tecnòlegs han reflexionat entorn de la qüestió de com la Xarxa i les noves tecnologies estan modulant el nostre cervell i la nostra manera de pensar.

Per a molts, la World Wide Web representa una revolució cultural sense precedents, que permet que en una sola tarda sigui possible accedir a més informació de la que estava emmagatzemada a la cèlebre biblioteca d’Alexandria o que a un sol clic tinguem a la nostra disposició més d’un milió de terabytes, la majoria d’ells d’accés gratuït. Aquests tecnooptimistes, entre els quals hi ha experts com Clive Thompson, consideren que la Xarxa és una cosa positiva, summament beneficiosa i enriquidora per a l’ésser humà, que, a més, fa àgil la ment i entrena les neurones.

No obstant això, per a d’altres, navegar de manera intensiva erosiona la nostra capacitat de concentració, de memòria i de pensament profund i creatiu. Al·leguen que accedir a continguts en línia requereix un focus d’atenció canviant i curt que pot anar en detriment de l’atenció sostinguda, essencial, per exemple, per a l’estudi. Asseguren que Internet està provocant canvis en el nostre cervell, indelebles, i no precisament per a bé: asseguren que, en definitiva, ens està fent més ximples.

google_stoopid

«Ens fa Google més estúpids?». Artícle de la revista The Atlantic.

L’efecte Google

Nicholas Carr, un tecnòleg americà i antic director de la Harvard Business Review, va ser segurament qui va obrir definitivament la capsa dels trons quan, el 2008, va publicar un article, polèmic i provocatiu, a la revista The Atlantic, que va titular: «Ens fa Google més estúpids?», seguit posteriorment d’un llibre, Superficiales. ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes? (Taurus Pensamiento, 2011). En tots dos, Carr escrivia: «En els últims anys tinc un sentiment incòmode que alguna cosa o algú ha jugat amb el meu cervell, ha remapat els meus circuits neuronals i ha reprogramat la meva memòria […] No penso com solia fer-ho i en sóc conscient sobretot quan llegeixo […] Ara la meva concentració comença a anar a la deriva al cap de dues o tres pàgines; em poso nerviós, perdo el fil, començo a buscar una altra cosa a fer. […] La lectura en profunditat que acostumava a venir de manera natural s’ha convertit en una lluita».

I Carr apuntava Internet com la causa principal d’aquesta falta de concentració. Al·legava que, en definitiva, la Xarxa ens està ensenyant a no pensar i que la nostra dependència creixent de la tecnologia està canviant la nostra estructura cerebral. «Internet és un obstacle per cristal·litzar idees noves o aprofundir en les antigues. Ens incita a buscar el que és breu i ràpid, i ens allunya de la possibilitat de concentrar-nos en una sola cosa. Quan obres un llibre t’aïlles de tot perquè no hi ha res més que les seves pàgines. En canvi, quan encens l’ordinador, t’arriben missatges pertot arreu; és una màquina d’interrupcions constant», considera.

Una cosa similar opina Howard Rheingold, assagista nord-americà expert en les implicacions culturals, socials i polítiques dels nous mitjans de comunicació, el qual creu que Internet potencia la credulitat, la distracció i la superficialitat, amb el resultat que les nostres ments estan en una lluita contínua per ser disciplinades. La ubiqüitat de la informació, opina Rheingold, fa que sigui menys probable que busquem noves línies de pensament abans de connectar-nos a la web, la qual cosa redunda en un pensament menys substancial que satisfà les necessitats immediates en detriment d’una comprensió més profunda.

Diversos estudis sorgits en els últims cinc anys validen les afirmacions de Carr i apunten al fet que Internet està danyant la consolidació de memòria a llarg termini. Per exemple, s’ha vist que quan una persona sap que pot recuperar fàcilment una informació no es molesta a recordar-la, com han demostrat una sèrie de treballs publicats a la revista Science i realitzats per les universitats nord-americanes de Harvard, Columbia i Wisconsin-Madison, en els quals es mesurava la capacitat de recordar d’un grup de voluntaris; van veure que aquests retenien menys informació si sabien que hi podrien accedir més tard.

Perquè, a què treu cap recordar dates, noms, episodis de la història quan sabem que ho podem consultar a Google? Internet s’ha convertit en el que molts experts han qualificat com una espècie d’ampliació de la nostra memòria i l’han batejat com a «efecte Google». Encara que, de fet, no és un fenomen propi de l’era digital. Ja el 1985, Daniel Wegner, un psicòleg americà, va demostrar que tendim a despreocupar-nos d’aprendre coneixements que sabem que té un altre membre del grup i va proposar el concepte de «memòria transactiva».

El problema, assenyalen els crítics amb Internet, és que els nostres cervells necessiten la informació emmagatzemada a la memòria a llarg termini per elaborar pensament crític. Ens calen els records únics per entendre i interactuar amb el món que ens envolta, per la qual cosa si confiem a Google l’emmagatzematge del nostre coneixement, assenyalen, pot ser que estiguem perdent una part important de la nostra identitat.

Clifford Nass, mort recentment, ha estat un altre dels gurus bel·ligerants contra la dispersió digital que en la seva opinió comporta Internet i les noves tecnologies de la informació. Aquest sociòleg de la Universitat de Stanford va ser dels primers a establir una relació entre la deficiència d’atenció i la multitasca. Per a Nass, estar contínuament exposats a pantalles i cada vegada fer més tasques alhora de tot tipus, cosa que estimula la navegació per Internet, no ajuda a la concentració ni tampoc a la capacitat d’anàlisi. No sols això, minva la nostra empatia.

I pel que sembla, a més, és capaç de provocar canvis profunds similars als que es troben en els cervells dels addictes a les drogues. En una recerca liderada per Hao Lei, de l’Acadèmia de Ciències Xinesa, i publicada a PlosOne, van escanejar el cervell de 35 joves addictes a Internet i hi van trobar alteracions en el cablejat neuronal, així com una disminució del volum de substància grisa i alteracions en les connexions de fibres nervioses que unien àrees del cervell implicades en la presa de decisions, l’autocontrol i les emocions. Gunter Schumann, catedràtic en psiquiatria biològica del King’s College de Londres, va trobar resultats similars en addictes als videojocs. En tots dos casos, aquests canvis són similars als que s’han vist en addictes a drogues com l’heroïna, cocaïna o marihuana.

Anàlisi visual dels mapes de anisotropia fraccional. Article: Abnormal White Matter Integrity in Adolescents with Internet Addiction Disorder.

Anàlisi visual dels mapes de anisotropia fraccional. Article: Abnormal White Matter Integrity in Adolescents with Internet Addiction Disorder.

Aprenem més i més ràpid

No tots els neurocientífics estan d’acord amb Carr i els experts que al·leguen que Internet ens està fent més ximples. «La generació més estúpida? –es pregunta Clive Thompson, periodista especialitzat en ciència i tecnologia, i autor del llibre Smarter Than You Think. How Technology is Changing Our Mind (Més intel·ligent del que creus. Com la tecnologia està canviant la nostra ment)–. De cap manera, tot el contrari, Internet està fent que siguem més llestos, perquè ens està ajudant a aprendre més i més ràpid».

De fet, quan la institució Pew Research Center, dins del projecte Pew Internet & American Life Project, va preguntar al seu panell de 370 experts a la xarxa sobre aquesta qüestió, vuit de cada deu van respondre que Internet, efectivament, estava augmentant la intel·ligència humana.

Per a Thompson, estem en un període de transició: estem passant de ser pensadors privats a pensadors públics, en el sentit que ara compartim els nostres raonaments amb d’altres a la xarxa. I això té efectes positius i profunds tant en nosaltres com a individus, en la forma en què es gesten les idees i els pensaments, com en la forma en què generem idees socialment. «Ara la dimensió social és summament important», considera aquest expert, per al qual la nostra societat està aprenent de ple a adaptar-se a Internet. «El debat i la lluita en marxa entre detractors i entusiastes són els mateixos que s’han produït amb totes les revolucions tecnològiques, com la impremta o el naixement dels mitjans de comunicació», afirma.

Internet no està canviant la nostra manera de pensar, rebat el neurocientífic Joshua Greene, de Harvard, als crítics amb aquesta tecnologia; ens proporciona un accés sense precedents a la informació, però no ha canviat el que els nostres cervells en fan, una teoria que també defensa el psicòleg cognitiu Steven Pinker, també de Harvard, per al qual «els mitjans electrònics no renovaran els mecanismes del cervell per processar la informació».

A més, apunten, és gairebé axiomàtic al·legar que Internet canvia el nostre cervell i els seus processos perquè, de fet, tot el que fem provoca canvis en el cervell. Qualsevol pensament que tinguem, qualsevol experiència influeix en el constant procés de cablejat i recablejat de les nostres xarxes neuronals. Sense anar més lluny, llegir aquest article li està deixant empremtes, a vostè lector, en el seu cervell, com també anar a córrer, xerrar amb un amic o consultar una pàgina web. Això és a causa d’una qualitat única del nostre cervell, la plasticitat cerebral, gràcies a la qual durant tota la vida les nostres neurones tenen la capacitat d’anar adaptant-se a un entorn canviant.

I atès que la majoria de l’ús d’Internet que fem és per buscar informació i per comunicar-nos, els experts com Thompson creuen que la xarxa llavors hauria d’afectar el cervell perquè fóssim millors en aquestes coses. Probablement, afirmen, això ja està passant i som millors que generacions anteriors no digitals a l’hora de tractar amb informació abstracta.

Navegar per Internet estimula el nostre cervell. Neurocientífics de la Universitat de Califòrnia han descobert que, de fet, exercita la ment molt més que llegir. I Gary Small, director del Centre per a la memòria i l’envelliment de l’Institut Semel de neurociència i comportament humà vinculat a la Universitat de Califòrnia, va fer un experiment en el qual va escanejar l’activitat neuronal en gent d’entre 55 i 76 anys, la meitat de les quals eren usuaris habituals d’Internet i l’altra meitat, analfabets digitals. Van veure que aquells que ja feien servir abans Internet tenien el doble d’activitat que els qui no ho feien. «Una tasca senzilla com buscar una informació a la web sembla que millora els circuits cerebrals en adults, la qual cosa podria obrir noves vies d’estimulació cognitiva en persones grans, per ajudar-les a mantenir cervells sans», considera Small.

Per a Howard Gardner, psicòleg cognitiu creador del concepte d’intel·ligències múltiples, segurament Internet és un enorme espai d’emmagatzematge d’informació i estem immersos en el procés d’externalitzar el dipòsit de coneixement com ja vam fer amb la capacitat de càlculs aritmètics i la calculadora. Pot ser que perdem algunes habilitats en aquest procés, com la de concentrar-nos durant un temps prolongat i ser capaços de recordar grans quantitats d’informació a llarg termini, però, molt possiblement, Internet també ens està dotant de noves capacitats.

Vegeu comentaris5

  • Amilcar Vargas | 29 novembre 2013

  • Ricard Lorenzo | 29 novembre 2013

  • Carlos A. Scolari | 30 novembre 2013

  • Alba Hernandez | 29 gener 2014

  • mariag918266@gmail.com | 08 juny 2015

Deixa un comentari

Internet, més superficials o més llestos?