Tècnics instal·lant flaps i cablejat en un model d’hidrocanoa. NASA, 1946 | NASA on The Commons | Sense restriccions conegudes de drets d’autor
Aquest manifest marca el primer aniversari del projecte Reconstrained design, impulsat explícitament per replantejar la idea de disseny: els seus camins cada vegada més estrets, les suposicions predominants i els dictats empresarials. El manifest comença amb un preàmbul que resumeix la història del gènere «manifest» i els seus orígens en les avantguardes històriques de fa cent anys i continua amb dotze principis que destaquen reptes específics del disseny, cadascun basat en una citació que convida a la reflexió o bé posant-la en qüestió. Amb aquest text volem forçar nous espais imaginatius de discurs, introduir noves idees al públic, promoure el compromís amb la política, la tecnologia i altres facetes de la vida quotidiana i subvertir l’statu quo del disseny.
Com s’escriu un manifest? Segons F.T. Marinetti, el líder del futurisme italià i es podria dir que el millor (i més prolífic) escriptor de manifests de la història, els ingredients clau de qualsevol manifest són «violència i precisió»[1]. Els manifests no tenen pietat, han de ser agosarats i directes com els anuncis que imiten. Del «Fondazione e Manifesto del Futurismo» l’any 1909 fins al «Manifesto della Cucina Futurista» del 1930, Marinetti i els seus camarades van escriure centenars de manifests sobre tota mena de temes [2]. El problema amb els futuristes era, sobretot, que creien massa en el futur. Tal i com ho va dir Marinetti: «Al contrari del que és habitual, nosaltres els futuristes desdenyem l’exemple i la cautela de la tradició, per poder, a tota costa, inventar alguna cosa nova, encara que tothom ens prengui per bojos» [3].
Aquesta rauxa és el que feia excitants els futuristes, però des del nostre punt de vista també era la seva debilitat més gran. No tenien cap mena de distància crítica, tant és així que es van convertir en les animadores de no només moviments progressistes com el sufragisme sinó també del feixisme, la guerra, els residus industrials, el tancament de biblioteques i altres inconvenients de la modernitat. Els seus rivals vorticistes de Londres, capitanejats per Wyndham Lewis i Ezra Pound, van escarnir la seva actitud reverencial respecte la tecnologia. En deien «automobilisme», per la indústria capdavantera de l’època prèvia a la guerra: «L’AUTOMOBILISME (el marinettisme) ens avorreix. No volem fer enrenou per un motor de cotxe, o no més que pels ganivets i les forquilles, els elefants o les canonades de gas. Els elefants són MOLT GROSSOS. Els motors de cotxe poden córrer molt» [4].
També eren reticents a la tecnologia i al progrés els dadaistes, que liderava un altre escriptor prolífic de manifests, Tristan Tzara. Actiu durant la carnisseria de la Primera Guerra Mundial, el dadaisme es va presentar com «totalment en contra del futur», fins i tot demanava «l’abolició del futur». Tzara va aportar una mirada irònica i autocrítica a l’actitud masculinista dels manifests, així que el manifest del 1918 comença amb una definició marinettista: «Per fer un manifest, has de voler: ABC fulminar contra 1, 2, 3 enlairar-te de ràbia i esmolar les ales per conquerir i disseminar petits i grans abecés, signar, cridar, jurar, organitzar la prosa en una forma d’evidència absoluta i irrefutable», i segueix carregant-se la pròpia plataforma: «Escric un manifest i no vull res… i en principi, estic en contra dels manifests, així com també contra els principis»[5]. Els dadaistes consideraven que totes les creences fermes eren sospitoses. Per a ells, totes les velles virtuts s’havien dessagnat de significat en la carnisseria sense sentit de la Primera Guerra Mundial. A nosaltres ens sembla que en algun punt mig d’aquests dos extrems hi havia el manifest perfecte: directe i assertiu alhora, crític i autoconscient, sense prendre’s a si mateix o al futur massa seriosament i a la vegada, en el fons, amb una seriositat absoluta. La nostra provocació busca això: un manifest que no sigui massa dogmàtic ni massa irònic. El món ja n’ha tingut prou de tots dos.
«Une Assemblée tumultueuse. Sensibilité numérique» publicat en «Les mots en liberté futuristes». Filippo Tommaso Marinetti, 1919 | Metropolitan Museum of Art | Domini públic
Manifest
Repte #1: Capgirar aquesta declaració d’intencions
«Hem de fer passar Amèrica de la cultura de les necessitats a la dels desigs, s’ha d’entrenar a la gent a desitjar, a voler coses noves abans que les antigues hagin estat totalment consumides. Hem de forjar una nova mentalitat a Amèrica. Els desitjos de les persones han de sobrepassar les seves necessitats.» Paul Mazur (Harvard Business Review, 1927) [6]
Repte #2: Reclamar els mitjans: prou d’obsessionar-se amb els fins
«L’antropologia moderna […] s’oposa el pressupòsit utilitarista que l’home primitiu canta mentre sembra perquè creu que sinó no creixerà res, el pressupòsit que el seu objectiu primer és l’econòmic i que les seves altres activitats hi estan supeditades. Plantar i cultivar no és menys important que el producte final. La vida no és concebuda com una progressió lineal dirigida i justificada per aconseguir una sèrie d’objectius; és un cicle en el qual els fins no es poden separar, que no es pot disseccionar en una sèrie de fins i mitjans.» John Carroll [7]
Repte #3: Com que les coses s’automatitzen cada vegada més, promoure l’acció i no l’apatia
«Quan s’automatitza (per altra banda) la seva funció es compleix, esclar, però també queda segellada hermèticament. L’automatisme tendeix cap a la segregació, cap a una mena d’autosuficiència funcional que exilia l’home cap a la irresponsabilitat de ser un mer espectador.» Jean Baudrillard [8]
Repte #4: Acabar amb tota aquesta bestiesa vàcua de dissenyador famós
«La meva espremedora no és per fer suc de llimona, és per començar una conversa.» Philippe Starck [9]
Repte #5: Interrompre la idea de llegat i de productes heretats
«Tots els invents i les innovacions, per definició, representen un avenç en l’art més enllà de les bases existents. Malgrat això, la majoria de les innovacions, particularment en retrospectiva, es veuen essencialment graduals, evolucionistes. Si la natura no fa salts sobtats, tampoc sembla que ho faci la tecnologia.» Robert Heilbroner [10]
Repte #6: Més que alimentar la il·lusió de l’invencible, treballar a partir de la realitat de la incertesa i l’efímer
«Tot relluïa, daurat, en la penombra, transformant aquell casino tronat en una cova màgica de conte de les mil-i-una nits. Però per a mi tenia un significat més profund, pressentia que la realitat era un escenari que es podia desmuntar en qualsevol moment, i que no importava que res fos extraordinàriament bonic: se l’escombraria amb la resta del passat.» J. G. Ballard [11]
Kleine Dada Soirée. Theo van Doesburg, 1922 | Wikimedia Commons | Domini públic
Repte #7: Deixar de banda la feina fàcil de la crítica de saló i emprendre la tasca més difícil de proposar alternatives factibles
«És cert que sé dir-te millor el que no fem que el que fem.» William Morris [12]
Repte #8: Preguntar-se (abans d’anar posant coses al món): estic preparat per jugar a ser Déu?
«No està bé jugar a ser Déu amb masses de gent. Per ser Déu has de saber què fas. I per fer alguna cosa de bo no n’hi ha prou amb pensar que tens raó i bons motius.» Ursula K. Le Guin [13]
Repte #9: Dissenyar ecològicament
«Un es fon en l’altre, els grups es fusionen en grups ecològics fins que arriba aquell moment en què la vida que coneixem topa i entra en el que considerem que és la no-vida: percebe i roca, roca i terra, terra i arbre, arbre i pluja i aire. I els elements fan niu en el tot i en són inseparables… totes les coses són una i una, totes: el plàncton, la fosforescència fulgurant de la mar i els planetes que giren, i l’univers que s’expandeix, tot relligat amb la corda elàstica del temps. És recomanable mirar des del bassal de marea a les estrelles i altre cop al bassal.» John Steinbeck [14]
Repte #10: Adoptar una mentalitat khadi
«El progrés veritable rau en la descentralització, alhora territorial i funcional, en el desenvolupament de l’esperit de les iniciatives locals i personals, i de la coordinació lliure d’allò simple amb allò complex, en comptes de l’actual jerarquia de centre i perifèria.» Petr Kropotkin [15]
Repte #11: Tenir paciència pels dies tranquils
«No és que un altre món sigui possible, és que ja ve, ella. Els dies tranquils, la sento respirar.» Arundhati Roy [16]
Repte #12: Començar a construir el futur que vols, amb tecnologia o sense
«La gent em demana que els predigui el futur, quan tot el vull fer és evitar-lo. Encara millor: construir-lo. Però predir el futur és molt més fàcil. Mires la gent que tens al voltant, el carrer on ets, l’aire visible que respires i predius el mateix de sempre. No vull el mateix. Vull que sigui millor.» Ray Bradbury [17]
[1] Marjorie Perloff. 2004. The Futurist Moment: Avant-Garde, Avant-Guerre, and the Language of Rupture. University of Chicago Press, Chicago.
[2] Umbro Apollonio, ed. 2009. Futurist Manifestos. Tate Publishing, Londres.
[3] F. T. Marinetti. 2006. Critical Writings. Ed. Günter Berghaus. Trad. Doug Thompson. Farrar, Straus and Giroux, Nova York.
[4] Wyndham Lewis. 1992 (1914). Blast 1. Black Sparrow Press, Santa Rosa.
[5] Tristan Tzara. 2003. Seven Dada Manifestos and Lampisteries. Ed. i trad. Barbara Wright. Calder, Londres.
[6] Citat a Adam Curtis. 2002. The Century of the Self. BBC, Londres.
[7] John Carroll. 2010 (1974). Break-Out from the Crystal Palace: The Anarcho-Psychological Critique – Stirner, Nietzsche, Dostoevsky. Taylor & Francis, Londres.
[8] Jean Baudrillard. 2005. The System of Objects. Trad. James Benedict. Verso, Londres.
[9] Citat a Donald A. Norman. 2005. Emotional Design: Why We Love (or Hate) Everyday Things. Basic Books, Londres.
[10] Robert L. Heilbroner. 1967. “Do Machines Make History?”. Technology and Culture 8.3 (July): 335-45. DOI: 10.2307/3101719
[11] J. G. Ballard. 2008. Miracles of Life. Fourth Estate, Londres.
[12] William Morris. 2003 (1890). News From Nowhere. Oxford World’s Classics, Oxford.
[13] Ursula K. Le Guin. 2014. The Lathe of Heaven. Diversion Books, Nova York.
[14] John Steinbeck. 1995. The Log from the Sea of Cortez. Penguin Classics, Londres.
[15] Petr Kropotkin. 1976. The Essential Kropotkin. Ed. Emile Capouya and Keitha Tompkins. Macmillan, Londres i Basingstoke.
[16] Arundhati Roy. 2003. War Talk. South End Press, Londres.
[17] Ray Bradbury. 1991. “Beyond 1984: The People Machines”. Yestermorrow: Obvious Answers to Impossible Futures. Joshua Odell Editions, Santa Barbara.
Deixa un comentari