Receptari d’ecoedició: el continent també importa

Publicar llibres amb criteris respectuosos amb el medi ambient requereix repensar tot el procés editorial: des de la conceptualització fins a la comunicació.

Dos homes enquadernant llibres, 1943

Dos homes enquadernant llibres, 1943 | State Library of New South Wales | Domini públic

L’ecoedició és una manera de gestionar les publicacions segons principis de sostenibilitat. És possible fer un llibre amb criteris que respectin el medi ambient? L’editorial cooperativa Pol·len proposa una sèrie de recomanacions basades en la seva experiència, marcada per l’aprenentatge de la impremta verda El Tinter. Aquestes inclouen la valoració de la necessitat de publicar, la concepció del producte en clau de filosofia residu zero, els criteris per escollir format, paper i tinta i la comunicació de l’impacte ambiental.

Publicar o fer pública una obra és una decisió que emana d’una vocació d’explicar, de comunicar, de participar, de fer-se veure i fins i tot de cultivar un ego (propi o d’un col·lectiu). Ara bé, si es decideix fer el pas de publicar aquella obra en paper (heus aquí que apareix el continent, allò que conté), s’hauria de partir d’una investigació prèvia de l’ús del producte final, de la seva durabilitat, del seu públic objectiu i tants altres «per què» que s’han de posar sobre la taula. Deixem els continents digitals per a una altra ocasió, ara endinsem-nos en la cel·lulosa.

La primera decisió

Publicar o no publicar, aquesta és la qüestió. En el marc del taller d’ecoedició que l’equip de Pol·len vam impartir al Bookcamp Kosmopolis 2017, l’activista ecologista Jordi Bigues va recordar una proposta que a escala interna s’està fent a l’Ajuntament de Barcelona per controlar l’estoc i la producció de publicacions. S’ha decidit prescindir dels pròlegs institucionals quan no són rellevants, una mesura revolucionària si es tenen en compte les tones de paper que «es llencen» en prolegòmens que cada any tenen la mateixa forma i color.

L’expressió ecoedició neix arran de l’impuls, el 2008, d’entitats, empreses i persones expertes per difondre un concepte que impregna tota la cadena de valor del llibre. Ecoeditar és una manera de gestionar les publicacions que pretén minimitzar els impactes ambientals que es produeixen en la publicació de llibres i revistes. Amb l’embranzida d’aquest grup, el 2009 s’inicia un projecte europeu que concreta la recerca, el Greening Books, format pel Centre Tecnològic Leitat, l’empresa de software Simple i la impremta El Tinter.

Un dels eixos d’aquella recerca va ser l’anàlisi de cicle de vida (ACV), una tècnica per avaluar els impactes ambientals associats a totes les etapes de la vida d’un producte, en aquest cas el llibre. Per exemple, durant el projecte es va constatar que, si bé un 49,4% de la petjada de carboni se n’anava en primeres matèries (paper, principalment), i malgrat que la distribució també hi tenia un paper rellevant, el disseny, el 9,6%, també era rellevant.

Petjada de carboni d’un llibre

La concepció, el fet de com pensar els productes des de l’origen, és una de les claus de l’anomenada economia circular i de la filosofia residu zero, per a les quals els productes han de ser dissenyats per tenir un impacte ambiental positiu quan siguin reintroduïts en el cicle productiu.

Hi ha altres elements, decisions polítiques preses en el moment de pensar el contingut i el continent, que també hi tenen impacte. Una de molt important és la tirada del llibre. Segons dades del 2015 de Comercio Interior del Libro, la taxa de devolucions d’estocs de llibres a les editorials va ser del 30,1% (partint de les xifres de facturació i devolució). Les petites editorials tenen una taxa menor (22%), amb tendència a la baixa. Sovint, la destinació d’aquests estocs n’és la destrucció. No seria més efectiu ajustar les tirades amb precisió? Deveu pensar que no es pot predir quants llibres es venen d’un títol, però sí que es poden explorar solucions imaginatives: començar amb una tirada més reduïda, impresa amb òfset, i després imprimir sota demanda, per exemple (amb impressió digital).

Una altra decisió rellevant és la tria de llicències: l’ús de les llicències Creative Commons, menys restrictives, i altres llicències obertes permetrà augmentar la vida d’un llibre, ja que aquell contingut no morirà un cop exhaurit el miler d’exemplars de tirada d’una suposada primera edició.

Publicar un llibre a través d’un micromecenatge és també una manera d’obrir la participació en la fase de pensar el contingut i el continent. La tirada ponderada, és a dir, l’estudi de quants exemplars es publicaran d’aquell llibre en un moment determinat, és possible gràcies a la primera anàlisi que es fa en un micromecenatge, a part d’assegurar una difusió d’aquell llibre abans que surti publicat.

Si publico, com ho faig? Aprofundint en el paper i les tintes

Reduir l’impacte d’una publicació passa per minimitzar la petjada de carboni, reduir les primeres matèries, l’energia, l’aigua i els residus que genera tot el procés de concepció, producció i final de vida. Per això, una lectura simplista portaria a concloure que canviant les tintes i el paper ja n’hi ha prou. Per contra, si bé és clau prendre decisions en aquest àmbit, la mesura principal s’ha de prendre en el moment de pensar i dissenyar el producte. Això no s’ha de traduir en canvis forçats, sinó en canvis consensuats i amb visió a llarg termini: a Pol·len en un inici dissenyàvem amb marges d’1,5 cm (en lloc de 2,5), fet que ens permetia estalviar una de cada sis pàgines. Finalment, hem tendit a ampliar-los, perquè la nostra decisió no satisfeia les persones lectores.

L’elecció del format i del paper és bàsica en el nostre receptari. El manual pràctic de l’Ihobe, la societat pública de gestió ambiental del Govern basc, estableix set passos per a la implantació de l’ecoedició. Per exemple, cal afavorir l’ús de formats de paper estàndards reconeguts internacionalment, de paper amb etiqueta i distintius ecològics, reciclats (òfset reciclat, estucat reciclat o papers mixtos i de qualitat) i, si finalment no optem per reciclats, aleshores el paper ha de ser de fibres verges de boscos gestionats sensiblement. El distintiu Forest Stewardship Council (FSC) certifica que aquells papers no provenen de tales il·legals de boscos, per exemple.

En la fase d’impressió, és bo usar màquines que s’ajustin al format del paper i amb el format del llibre, fet que implica tenir una impremta de referència que pugui treballar amb els formats que trieu. Finalment, les tintes fetes amb olis vegetals són més recomanables perquè tenen menys impacte; a l’hora de pensar el disseny, és millor concebre dissenys poc foscos (no al 100%, sinó al 75% o al 50%).

Què és i per a què serveix el segell FSC | FSC España

Menys impactes i menys costos, és possible?

És més car fer-ho bé? L’ecoeficiència és el grau en què s’assoleix una relació òptima entre els recursos utilitzats en la gestió d’un servei i els resultats obtinguts. Pensar abans de publicar un llibre, estudiar-ne l’abast i la utilitat és ecoeficiència i permet evitar no només els errors conjunturals, sinó també els ambientals i els estructurals.

Escollir-ne el format, el tipus de paper, la composició de les tintes és ecoeficiència, però, no ho oblidem, també és prestigi, és imatge. Si bé al principi els papers certificats tenien un afegit de cost econòmic arran que les empreses hi carregaven el cost de les auditories certificadores, ara això ja no passa en gairebé cap cas. La certificació s’ha convertit en una demanda per a l’excel·lència i, si s’aplica estratègicament, permet, a més a més, una reducció de la despesa global de l’empresa.

Si encara no us heu convençut, saltem a una analogia alimentària. És més car menjar eco? Canviar la nostra dieta convencional cap a uns productes més ecològics és més car? No necessàriament. Si el consum d’aquests productes implica repensar com comprem i com cuinem, l’estalvi està assegurat. L’autora Bea Johnson, artífex internacional del residu zero en l’àmbit domèstic, ho demostra en xifres que ha extret del canvi radical en la seva pròpia economia familiar. No oblidem, tampoc, que canviar la nostra dieta no només representa una millora en salut a escala micro, sinó que a escala estructural contribueix a la justícia ecològica i social.

El diàleg amb les persones lectores: comunicar l’impacte ambiental

Un element molt important de l’ecoedició és la comunicació de l’impacte ambiental de la publicació. En tots els llibres de Pol·len incloem una motxilla ecològica, Bookdaper.cat –fruit del projecte Greening Books–, una declaració ambiental de producte simplificada que dóna informació dels impactes en petjada de carboni, en primeres matèries, energia, aigua i residus de tot el procés d’edició del llibre. En aquesta motxilla també s’inclouen els estalvis assolits a partir de l’adopció de bones pràctiques. En aquesta mateixa declaració és útil visibilitzar els segells que tinguin els papers o altres primeres matèries i fer palès si els nostres proveïdors són empreses que tenen un sistema de gestió ambiental.

Les opcions de comunicar-se amb les persones lectores són múltiples: es pot incloure, per exemple, una referència dins del llibre sobre què fer-ne un cop s’hagi llegit: incloure’l en una xarxa bookcrossing, portar-lo a una llibreria de segona mà… i tantes altres vies de continuar la vida d’aquell contingut-continent.

L’autor d’aquest article se’n reserva tots els drets

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Receptari d’ecoedició: el continent també importa