Univers Internet

Quant contamina Internet?

L’eficiència que aporta Internet és indubtable, però el fet que el seu impacte ecològic sigui menor que altres activitats no vol dir que sigui innocu.
Manchester des de Kersal Moor, William Wylde (1857).

Manchester des de Kersal Moor, William Wylde (1857). Font: Wikipedia.

No és el mateix enviar un milió de correus electrònics que un milió de cartes. L’impacte ecològic no és el mateix si es decideix comprar un llibre digital en comptes d’un llibre en paper, veure una pel·lícula en streaming en lloc de fer-ho en DVD o organitzar una reunió per Skype amb un company de feina britànic, en comptes de viatjar-hi amb avió per fer-ho en persona. L’eficiència que aporta Internet en moltes transaccions diàries és indubtable, però el fet que el seu impacte ecològic sigui menor que altres activitats no vol dir que sigui innocu. Comencem amb la notícia incòmoda. Internet consumeix grans quantitats d’energia, tot i que mesurar-ho no és gens fàcil. A continuació, una sèrie de preguntes i respostes per aclarir uns quants dels dubtes al voltant d’aquest tema.

Quan parlem d’Internet, què estem mesurant?

Per a Jon Koomey, expert en l’impacte mediambiental tecnològic, els elements més importants a mesurar són el que anomena «the big three»:

Font: Jon Koomey

Font: Jon Koomey.

  1. L’equip que fem servir per accedir a Internet (ordinadors, tauletes, portàtils, routers).
  2. Els centres de dades (que emmagatzemen i allotgen les pàgines web).
  3. Les xarxes d’accés (el cablejat i les antenes que transporten les dades).

Llavors, quin és l’impacte mediambiental d’Internet?

El primer que transcendeix després d’haver analitzat diferents fonts és que ningú no ho té del tot clar. The Guardian va arribar a la xifra de 300 milions de tones de CO2 l’any el 2010, «l’equivalent al consum d’energia a Turquia o Polònia junts». The New York Times va parlar d’un consum de 30.000 milions de megavats el 2011, l’equivalent «a l’energia que generen trenta plantes nuclears», en el seu polèmic article Power, Pollution and the Internet. Segons Gartner, la petjada de carboni d’Internet va superar la de la indústria de l’aviació el 2007, i va arribar a representar un 2% de les emissions internacionals. Estudis més recents del CEET a Austràlia van concloure, el 2013, que la indústria de telecomunicacions en el seu conjunt produeix 830 milions de tones de diòxid de carboni l’any, una xifra que, segons les seves estimacions, es duplicarà el 2020.

En termes globals, l’institut australià afirma que el consum se situa entre l’1,5% i el 2% de la totalitat de l’energia global, cosa que el fa estar en el cinquè lloc de països que contaminen més. Jon Koomey calcula que, si tenim en compte tots els elements que fan funcionar Internet, «probablement s’acosta al 10% del consum elèctric, però és molt complicat tenir dades exactes. Es pot fer servir un ordinador per jugar amb videojocs sense estar connectat a Internet o escriure un text, però tot sovint aquesta despesa s’inclou com a part de la xarxa, quan no és així».

Font: Jon Koomey.

Font: Jon Koomey.

Si Internet és virtual, d’on prové el seu impacte mediambiental?

A diferència d’un cotxe que expel·leix combustible pel tub d’escapament, és més complicat visualitzar l’impacte ecològic de la xarxa. El causant principal de la seva petjada mediambiental és l’energia necessària per fer funcionar la infraestructura. Les antenes de mòbil, els dispositius necessaris per accedir a Internet i els centres de dades requereixen grans quantitats d’electricitat. Aquesta electricitat pot ser de fonts renovables, però sovint no ho és. A l’Índia, per exemple, el 70% de les 400.000 antenes per a mòbils no té accés a fonts fiables d’electricitat, tal com va denunciar Greenpeace en el seu informe How Clean is Your Cloud?. Per suplantar la manca d’energia, fan servir generadors que funcionen amb combustible dièsel. Els grans centres de dades a occident disposen de generadors també proveïts amb dièsel que entren en funcionament quan es produeixen fallades de subministrament.

Per què els centres de dades consumeixen tanta energia?

Després dels dispositius, els centres de dades són els majors consumidors d’electricitat. Perquè ens fem una idea de les seves necessitats energètiques, Facebook n’està construint un a Prineville (Oregon) que tindrà una capacitat de consum de 78 megavats, suficients per subministrar energia a 64.000 llars.

Data Centre de FaceBook en Prineville.

Data Centre de FaceBook en Prineville. Font: Facebook.

Tot i així, hi ha qui sosté que no existeix una manera més eficient de sostenir Internet. Centralitzar els servidors en un lloc permet aprofitar sinergies d’un lloc per minimitzar-ne el consum. «Un dels avantatges del núvol és que es pot concentrar molta més potència de càlcul i processament amb menys servidors, amb la qual cosa al final sempre hi ha un estalvi d’energia. Però, perquè es redueixi la contaminació, l’única via és l’ús de fonts renovables, a més de mirar de ser eficients energèticament», explica David Carrero Fernández-Balillo, expert en sistemes i Country Manager de Stackscale Spain.

Servidors de Facebook.

Servidors de Facebook. Font: Facebook.

Llavors, si són més eficients, d’on ve el problema mediambiental?

El problema sorgeix de les fonts d’energia per fer-los funcionar. Avui dia la major part dels centres de dades treballen amb empreses energètiques que creen electricitat a partir de plantes de carbó i centrals nuclears.

L’informe How Clean is Your Cloud? va trobar que el 55,1% de l’energia utilitzada per Apple per als seus servidors ve d’instal·lacions de carbó, un 49,7% en el cas d’IBM un i 39,4% en el cas de Facebook. Aquestes xifres importants, al seu torn, suposen les emissions de milers de tones de diòxid de carboni a l’atmosfera i l’emissió d’aire brut.

Estan fent res les grans empreses per posar-hi remei?

Els moviments no són pocs. Al març del 2013, Apple va anunciar que la totalitat dels seus centres de servidors funcionen ja amb energia renovable, tot i que la notícia té una mica de trampa. Part d’aquesta meta s’està aconseguint amb la compra de crèdits de carboni per compensar el consum de plantes nuclears i carbó d’alguns dels seus centres.

L’empresa ha construït, a més, dues plantes d’energia solar a Maiden (Carolina del Nord) per satisfer les necessitats de les plantes de servidors que la marca té en aquesta població. La multinacional també està construint un centre de dades a Prineville (Oregon) que funcionarà amb una barreja d’energia solar, hidroelèctrics, eòlica i geotèrmica.

Facebook està construint un centre a Iowa que obrirà el 2015, proveït exclusivament d’energia eòlica. La companyia s’ha posat com a objectiu subministrar les seves instal·lacions amb un 25% de renovables per a aquell mateix any. El 2011, la companyia va llançar l’Open Compute Project, una iniciativa en la qual la xarxa social comparteix informació i know how sobre la gestió dels seus centres de dades per promoure les bones pràctiques a la indústria i ajudar d’altres a millorar la seva eficiència energètica.

Google també ha posat en marxa diverses iniciatives per ser més transparents en aquesta matèria. Conscients de l’interès creixent dels mitjans i la pressió d’organitzacions com Greenpeace, la companyia va decidir convidar un periodista de Wired a visitar un dels seus centres. També han decidit ser més transparents amb la creació d’un espai dedicat als seus centres de dades i un compromís perquè l’impacte dels seus centres sigui neutral.

«Els servidors de Google carreguen 20.000 milions de pàgines al dia, processen 100.000 milions de cerques al mes, subministren correu electrònic a 425 milions d’usuaris de Google i processen 72 hores de vídeo que es pugen cada minut a YouTube. I, malgrat tot, som capaços de fer-ho amb relativament poca energia, comparat amb altres indústries. Els centres de dades són els responsables d’entre un 1,1 i un 1,5% de l’ús global d’energia (comparat amb el transport, que ocupa el 25%), i els centres de Google representen menys de l’1% d’aquesta xifra. És una mostra dels increïbles avenços en la potència de càlcul que s’aconsegueix per vat que confirma la llei de Moore. Buscar virtualment tota la informació en línia per a mil milions d’usuaris amb només el 0,01% de l’energia global il·lustra la poca energia que cal per transportar electrons comparat amb àtoms», segons Urs Hölzle, un dels responsables de la infraestructura tècnica de la companyia en un debat organitzat pel New York Times.

Totes aquestes grans empreses tenen una cosa en comú. Inverteixen milions de dòlars a construir la seva pròpia infraestructura per minimitzar-ne el consum i estalviar costos. El problema, segons que denuncia Koomey, és que hi ha moltes altres companyies que també tenen la seva pròpia infraestructura i que s’estimen més donar prioritat al funcionament més que no pas a l’eficiència. «Adoptar bones pràctiques pot estalviar un 50% de consum elèctric, però moltes no ho estan fent», segons l’investigador nord-americà.

Per què Greenpeace té tant d’interès en aquest tema?

L’organització ecologista s’ha centrat a denunciar la quantitat de centres de dades que es proveeixen d’energies brutes com el carbó i les nuclears. Les seves mesures de pressió han contribuït a generar un debat entre la societat i les empreses que formen aquesta indústria.

Per a Gary Cook, analista d’IT a l’organització ecologista, el problema és una qüestió de prioritats per al sector digital. Una cruïlla entre seguir els passos de les indústries contaminadores del passat i la possibilitat de ser els abanderats de la sostenibilitat.

«Per desgràcia, com hem mostrat en el nostre estudi, How Clean is Your Cloud?, la major part de les empreses d’Internet trien el camí ràpid i brut, i s’expandeixen sense tenir en compte l’impacte de les seves decisions sobre la societat. El resultat és que estan proveint els motors de la indústria d’Internet del segle XXI amb el motor de l’economia dels segles XIX i XX, amb carbó i nuclears», va explicar Cook en un debat organitzat pel New York Times.

A tall d’exemple, Cook denunciava el fet que totes les grans companyies d’Internet als Estats Units estan treballant amb Duke Energy a Carolina del Nord, amb unes fonts renovables que amb prou feines arribaran al 4% abans del 2030. L’organització ecologista reconeix els compromisos d’empreses com Facebook i Google, però diu que queda molt de camí per fer.

En què quedem, doncs? No se suposava que Internet era molt més ecològica que les tasques analògiques que havia de substituir?

Ho és i ho continuarà sent. Del 2000 al 2006 el trànsit d’Internet va pujar un 32.000.000% i el consum es va incrementar en un 200%, segons Jon Koomey. «És un triomf impressionant».

«No hem d’oblidar, a més, que Internet ajuda a millorar l’eficiència de les indústries no digitals, que representen el 90% del consum energètic mundial», afegeix el científic de Stanford.

Font: Jon Koomey.

Font: Jon Koomey.

Què puc fer per reduir la petjada del meu consum a Internet?

En la immensitat de la infraestructura digital, on un particular té poc o res a veure amb el seu funcionament, una de les millors maneres de reduir el consum energètic d’un web és per mitjà d’un bon disseny i una bona programació. Una pàgina amb codi net i un disseny equilibrat es carregarà més ràpid que un web ple de bàners, pop-ups, fotos pesades i programes externs que alenteixen aquell web.

«Amb un pes mitjà d’1,4 MB, els webs d’avui dia ocupen quinze vegades més espai que fa deu anys, sobretot per culpa de les imatges (881kb) i l’script (224kB) (…) Un web normal fa cent peticions de HTTP (…)», explica James Christie en una anàlisi sobre disseny sostenible publicat a A List is a Part.

Cada una de les visites a un web suma consum energètic. «El Dr. Alex Wissner-Gross, un físic de la universitat de Harvard, va calcular que visualitzar un web pot generar 20 mg de CO2 per segon. Això augmenta a 300 mg de CO2 per segon quan es visualitza un web amb imatges complexes, animacions i vídeos. Quan estàs assegut a Londres veient un web allotjat a Califòrnia, hi ha dues plantes energètiques en com a mínim dos continents que generen CO2 a fi que puguis veure aquell vídeo o llegir un diari en línia», diu Christie.

També hi ha mesures tan senzilles com «comprar equips amb la potència necessària per al nostre ús per tal d’optimitzar el consum d’energia, i després, si no cal, apagar sempre els equips, fins i tot el router d’ADSL a la nit», diu Carrero.

Quant pot estalviar una bona optimització d’un web? El cas de Menéame.net

Amb una mitjana d’entre 350.000 i 400.000 visites al dia i 40 milions de pàgines vistes al mes, Menéame és una de les pàgines amb més visites a la península Ibèrica. «El consum l’hem tingut molt mesurat des del començament per dues raons. Una per qüestions de necessitat: com menys consumeixes, menor és el cost del consum. La segona és per estil. Ricardo Galli és doctor en Informàtica i una de les seves obsessions són els sistemes d’estalvi en la càrrega de les pàgines», explica Benjamí Villoslada, que, juntament amb Galli, va fundar l’agregador de notícies social el 2005.

L’atenció a l’estalvi és tal que, segons Villoslada, un web mal dissenyat podria estar consumint quatre vegades més per fer les mateixes funcions que Menéame. «T’estalvies diners i estalvies temps i diners al conjunt de la societat. Tothom se’n beneficia si es fan les coses més simples». Entre les mesures que executen, hi ha la d’estar optimitzant constantment la base de dades del web, una organització ordenada del codi que sosté la pàgina o evitar que hi hagi elements no necessaris. «Tenim un software per evitar els bots. Quan detectem que des d’una IP s’estan produint més de quaranta connexions per segon, ho bloquegem».

Per mantenir el web en funcionament, Menéame utilitza els servidors d’Amazon Web Services a Irlanda. «Ens permet pagar només pel consum que necessitem en cada moment. Necessites saber-ne molt per treballar amb ells, però està molt ben muntat. És probable que hi hagi alguns llocs més ecològics, però si estan mal dissenyats, pots acabar gastant més recursos que un lloc tan eficient com Amazon», afegeix Villoslada.

És possible trobar centres de dades que funcionen amb un 100% d’energia renovable?

Islàndia s’està posicionant com un lloc per a les empreses interessades a minimitzar l’impacte mediambiental dels seus centres de dades. El país disposa d’una font abundant i fiable d’energia renovable gràcies a la seva naturalesa volcànica. El 72% de l’electricitat que es genera al país prové d’energia hidroelèctrica i geotèrmica.

Verne Global és una empresa fundada el 2007 que té dos centres de dades al país. Empreses com BMW, Colt i Securitas són clients d’aquesta companyia. A més d’energia neta, l’illa forneix energia quatre vegades més barata que la mitjana de països industrialitzats.

A Suècia, el 60% de l’energia generada és renovable, una de les raons per les quals Facebook ha decidit instal·lar un centre de dades a Lulea, una població a cent quilòmetres del Cercle Polar Àrtic. «És un colós que permet a Facebook processar 350 milions de fotografies, 4.500 milions de “m’agrada” i 10.000 milions de missatges al dia», segons Bloomberg Businessweek.

En aquest poble remot, Facebook té accés proper a energia hidroelèctrica. A més, la instal·lació està dissenyada per aprofitar l’aire natural dels gèlids hiverns de Lapònia i refredar els servidors sense necessitat d’utilitzar aire condicionat.

Lulea FB Data Center - Ventiladors de refrigeració.

Lulea FB Data Center – Ventiladors de refrigeració. Font: Facebook.

Quina és la situació dels centres de dades a Espanya i Catalunya?

«A Espanya hi ha més de 1.800 empreses englobades en l’àrea de “Processament de dades i centres de càlcul”. La major part d’elles no té un centre de dades propi. I al revés, moltes empreses que sí que tenen centre de dades no consten en aquest grup. El que sí que existeix és una llista força completa d’empreses espanyoles que ofereixen els seus centres de dades a tercers», explica Jaime Fernández Gómez, responsable d’Infraestructura a Acens.

«Segons les estimacions de Datacenter Dynamics, a finals del 2013 els centres de dades d’arreu del món consumien més de 40 gigavats, i a finals del 2016 en consumiran més de 50. Una central nuclear mitjana produeix aproximadament 1 gigavat. Si comparem el nombre total de centres al món respecte del nostre país, es pot estimar que entre l’1% i el 2% d’aquesta energia es consumeix als centres de dades d’Espanya», afegeix Fernández Gómez.

Al gener del 2013, IBM va anunciar la pròxima obertura d’un centre cloud a Cerdanyola del Vallès, a Barcelona, que té com a client principal la Generalitat de Catalunya, que hi ha centralitzat les dades de Sanitat, Benestar i Família.

Així doncs, hi ha raons per amoïnar-se?

Trobar energia de fonts renovables és un problema que comparteix tota la humanitat, no només la indústria digital. Encara no hem estat capaços de trobar una fórmula que permeti proveir les nostres necessitats sense recórrer en part a energies fòssils. Per aconseguir-ho, Internet serà un element essencial.

Per al ciutadà, un bon inici és entendre que Internet no és infinit ni és invisible. No n’hi ha prou amb exigir a les empreses que millorin les fonts de proveïment de la seva infraestructura. Cadascú hi pot col·laborar amb dissenys web més lleugers, no deixant els dispositius en standby i tenint equips que s’ajustin a les seves necessitats. «L’eficiència de la computació s’ha duplicat cada any» durant els últims seixanta anys, segons Koomey, un factor que, al seu parer, demostra que Internet és part de la solució.

Vegeu comentaris3

  • Beatriz Tesier | 10 desembre 2015

  • Equip CCCB LAB | 11 desembre 2015

  • Sulfen | 24 gener 2016

Deixa un comentari

Quant contamina Internet?