Cap a un procomú de dades

Implicacions per al conjunt de la societat de les polítiques de dades de les plataformes de l’economia col·laborativa.

Filera d'alpinistes | Max Pixel

Filera d’alpinistes | Max Pixel | Domini Públic

Sense comuns de dades al servei de les institucions, el mercat i la societat, l’ecosistema de l’economia col·laborativa es fa difícilment sostenible i es decanta cap a un horitzó d’impactes desapoderants i extractius, amb conseqüències en molts camps. Analitzem les implicacions de les polítiques de dades, centrant-nos en les polítiques públiques i la recerca, passant per l’accés a aquestes i la participació ciutadana.

L’economia de plataforma, o més coneguda com a col·laborativa, pot adoptar models molt diversos, que plantegen a la societat tant nous reptes com oportunitats. Des dels models procomuns de les comunitats de programari lliure o Viquipèdia basats en la governança compartida de les comunitats, el coneixement obert i la responsabilitat social, fins als models extraccionistes d’Uber o Deliveroo, amb una governança que segueix una lògica extraccionista, tecnologia tancada i d’impactes disruptius i que genera controvèrsies importants (com hem vist recentment en relació amb el sector del taxi, per citar-ne un exemple).

Un element distintiu de tots dos models el trobem en la política de dades. Una política de dades obertes garanteix a les comunitats transparència i accés al valor que s’ha generat en les interaccions de la plataforma. Però, més enllà de les implicacions que puguin tenir les polítiques de dades per a les comunitats que interactuen en aquestes plataformes, amb aquest text volem convidar a reflexionar sobre les implicacions que tenen per al conjunt de la societat les polítiques de dades en les plataformes de l’economia col·laborativa. Ens centrarem en dos àmbits: les polítiques públiques i la investigació. No per casualitat tots dos estan lligats a l’àmbit institucional: en les polítiques públiques tenen un paper central les institucions de govern, mentre que la investigació se segueix duent a terme principalment des de les institucions de coneixement per excel·lència, les universitats.

En assenyalar la importància de la política de dades (i en concret de les dades obertes) a les plataformes de l’economia col·laborativa per a l’acció institucional, voldríem cridar l’atenció sobre la necessitat de generar nous recursos, nous comuns, per a un model sostenible de l’ecosistema de l’economia col·laborativa. Adam Smith argumentava a La riquesa de les nacions que el mercat sense recursos procomuns no pot operar; en la mateixa línia, Yochai Benkler ho argumenta a La riqueza de las redes respecte a l’entorn digital. Sense el comú de les carreteres seria difícil pensar la mobilitat física, i el mateix passa en l’entorn digital: sense comuns com ara nodes de connexió de dades, comuns de dades al servei de les institucions, el mercat i la societat, l’ecosistema de la economia col·laborativa es fa difícilment sostenible i es decanta per un horitzó d’impactes desempoderants i extractius, amb implicació en molts camps.

Pràctiques de dades en l’economia col·laborativa

D’una banda, trobem models que van ser els primers a aparèixer, com el que apuntàvem de la Viquipèdia, que es basen en una política de dades obertes, en què les bases de dades sobre les interaccions que es duen a terme a la plataforma estan disponibles per ser descarregades. Aquest tipus de models procomuns ha generat activitat econòmica a partir de les dades, com l’ecosistema d’empreses al voltant de la Viquipèdia; ha permès importants estudis sobre els més diversos àmbits de recerca, des de preferències socials fins a l’estat de conflictes armats.

Altres casos, com el d’Airbnb, es basen en un model tancat de les seves dades, que, com és ben sabut, suposa un element de tensió amb l’administració de les ciutats (ja que no tenen manera de conèixer el volum d’activitat de la plataforma a la ciutat, o si aquesta respecta les regulacions que hi imperen). També planteja problemes de cara a la privacitat i els drets digitals dels usuaris i usuàries de les plataformes. Més enllà d’algunes dades ofertes per Uber, la situació és que són escasses les dades obertes i accessibles sobre les grans plataformes disruptives que concentren l’activitat d’aquest sector a les ciutats.

De cara a pal·liar aquesta situació tan deficient, han aparegut iniciatives pioneres i creatives. Com és el cas d’Inside Airbnb, que ofereix dades obtingudes a través de web scraping o rastreig de dades de la plataforma Airbnb. O com el projecte europeu DECODE, que desenvolupa i proveeix infraestructures per garantir que tota aquesta economia digital emergent centrada en les dades (fins ara principalment explotades amb finalitats privades, molt sovint al marge de consideracions ètiques bàsiques), generades i recollides gràcies a la interacció de la ciutadania, estiguin disponibles per a un ús social i comunal més ampli, així com amb les proteccions de privacitat adequades.

An introduction to DECODE | Nesta UK
An introduction to DECODE | Nesta UK

En el context concret de la ciutat de Barcelona hi ha ja una sèrie d’exemples sobre com l’articulació de dades obertes sobre alternatives econòmiques o participació ciutadana són possibles a escala estratègica, econòmica i tecnològica, també amb el suport de les comunitats que contribueix a apoderar. Així, trobem iniciatives de mapatge d’actors de l’economia procomuna, social i solidària (com P2PvaluePam a Pam o Teixidora), monitoratge ambiental basat en sensors oberts (iniciativa Smart Citizen), estadístiques públiques de crowdfunding cívic (a través de plataformes com Goteo) i mapes de punts d’accés ciutadà a Internet (Guifinet). O la plataforma Decidim, infraestructura oberta de democràcia participativa de codi lliure per a ciutats i organitzacions, en evolució constant i que estrenarà un pilot de sobirania de dades en el marc del projecte DECODE.

Noves polítiques públiques, informades

La manca d’accés a les dades de les plataformes que operen a la ciutat en fa molt difícil la regulació, com també la intervenció per fer front als impactes disruptius que generen, així com per aprofitar les oportunitats que aquestes ofereixen. Com indiquem, l’accés a les dades és un dels principals elements de tensió entre les plataformes i l’administració pública. Els defensors de models tancats de dades argumenten la capacitat d’«autoregulació» de les grans plataformes, com planteja Arun Sundararajan. El seu argument principal es basa en què, com que les grans plataformes disposen de les seves pròpies dades, estan en una posició estratègica per sobre de les administracions, que haurien de quedar-se’n al marge.

A l’altra banda trobem aquells que apunten l’oportunitat que suposen les dades obertes per a un desenvolupament més participatiu de les polítiques públiques, no deixant al marge l’administració, sinó involucrant-hi en major mesura la ciutadania. Les alternatives a diverses problemàtiques generades per les economies de plataforma passen per desplegar un cert grau d’experimentació en polítiques públiques i promoció de nous models procomú i oberts, més enllà de regulacions restrictives «contra» el model imperant dels grans operadors unicorns. Aquesta és la perspectiva que es va debatre i es va articular juntament amb diferents actors de l’economia col·laborativa procomuna durant Procomuns a Barcelona el 2016 i el 2017, en sintonia amb altres fòrums sobre el cooperativisme de plataforma a Nova York o com Open Coop a Londres.

Una de les conclusions apunta que l’obertura i l’anàlisi de dades sobre economia col·laborativa poden tenir un paper fonamental per accelerar la necessària comprensió i presa de decisions per part d’administracions i agents públics, seguint l’estela de promoció de dades públiques obertes iniciada per entitats com BCN Open Data o The Data Place. Per això, la pròxima trobada Sharing Cities Summit aquest mes novembre (a Barcelona) tractarà de manera prioritària la necessitat de traçar estratègies conjuntes per facilitar que la ciutadania pugui accedir, gestionar i participar de la governança de les dades que generen en la interacció amb les plataformes digitals i, també, de la seva dimensió econòmica.

Investigació-acció social

La segona derivada que cal activar al voltant de les dades que es poden generar per i des de l’economia col·laborativa, tal com vam analitzar des de Dimmons amb una perspectiva multidisciplinària del fenomen, passa per desplegar iniciatives transversals de recerca-acció, que impactin a la cruïlla del digital amb l’anomenada economia social. En aquest cas el dilema i la urgència parteixen d’una asimetria políticament preocupant: d’una banda, plataformes extraccionistes de model «unicorn», amb una posició dominant, proporcionen dades de manera controlada (que no oberta) per a investigacions favorables que acostumen a assolir un cert impacte en la literatura acadèmica. D’altra banda, les recerques que critiquen o llancen preocupacions sobre l’impacte d’aquestes empreses acostumen a ser difícils i complexes, perquè les poques dades disponibles sovint no compleixen els estàndards acadèmics de validació. No obstant això, amb l’auge de pràctiques com la ciència ciutadana, i algunes experiències en aquest camp que entenen la participació de diferents comunitats en la recerca més enllà del mer recull massiu de dades (amb exemples de referència com OpenSystems o Public lab), s’obre un camp prometedor en què (sumat a tot l’anterior) també es puguin generar i compartir dades obertes sobre l’economia col·laborativa a les ciutats.

Un repte que passa per la cultura de dades

No obstant això, cap desplegament tecnològic i social que passi per les dades (obertes o no, en major o menor volum, més ben o més mal visualitzades, etc.) pot pretendre ser comprès o tenir efectes per si mateix. Diverses perspectives assenyalen, tant des del món acadèmic com des de diferents comunitats de desenvolupament, que hi ha una narrativa necessària al voltant de les dades, en el marc d’una cultura emergent que ha d’evolucionar mentre els algoritmes o la intel·ligència artificial acceleren el processament massiu de la informació que generem. Les dades són dinàmiques i canvien constantment, i ofereixen pistes en tot moment sobre el que ve o interessaria corregir. Però una cultura de dades que es nodreixi únicament de perfils tecnològics, científics o tècnics i que no tracti d’incorporar el major nombre possible de punts de vista i problemàtiques, no té la base necessària per afrontar els reptes de la transformació social i econòmica del que és digital.

Pam a Pam. Segueix el fil | SETEM Catalunya
Pam a Pam. Segueix el fil | SETEM Catalunya

 

Des de la perspectiva de la ciutat com a espai paradigmàtic d’obertura –qüestionant com se’n visualitza el patrimoni, l’activitat econòmica o les reivindicacions socials en la seva capa física i la seva capa digital–, i com a part de la Biennal de Pensament de Barcelona, se celebraran a la ciutat del 15 al 22 d’octubre trobades d’un eix de coneixement digital obert (comissionat per Mayo Fuster i Thais Ruiz) per debatre sobre la governança i l’abast de les dades. Un espai de debat més on, entre altres coses, revisitar el format de datathon el 20 d’octubre en una trobada transdisciplinària que organitzem des de Dimmons i Liquen Data Lab juntament amb comunitats al voltant de Viquipèdia i la memòria de la co-creació col·laborativa de la ciutat, en particular la que involucra les dones. Per a l’ocasió s’obrirà, per exemple, el thesaurus de dades lligades al nomenclàtor de carrers de Barcelona. Una trobada entre diversos en què tractar altres preguntes, bàsiques i complexes, sobre el que generen les dimensions democràtiques de la gestió de dades i les seves connexions amb nous coneixements i problemàtiques, amb la qual cosa es contribueix a una nova cultura procomuna al voltant de les dades sense la qual no sembla possible articular alternatives.

Obrint un procomú de dades per a l’economia col·laborativa

Per les diverses raons que hem anat presentant, i seguint recomanacions com les del darrer informe de Nesta per a DECODE, voldríem obrir d’aquesta manera el debat públic i convidar a la co-creació d’un procomú de dades sobre economia col·laborativa, per contribuir així a fer-la més sostenible. En format encara beta, en fase de desenvolupament i obert a la creació d’un consorci per al seu desenvolupament ulterior, pensem que un procomú de dades al voltant de l’economia col·laborativa, com a node que sistematitzi, articuli i ajudi a creuar de manera federada fonts de dades, pot ser un recurs valuós. Una estratègia complementària a les que ja hem citat, de cara a generar activitat econòmica al voltant de les dades de les plataformes, afavorir una regulació que respongui a l’interès general i amb formats més oberts per a la ciutadania, i que alhora expandeixi el potencial per a la recerca que conté l’agregació de dades obertes, plantant cara a pràctiques poc ètiques en la recerca en economia col·laborativa.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Cap a un procomú de dades