Kosmopolis

Narratives transmèdia: un manifest i onze tuits

Manifest Transmèdia i una tria de tuits del llibre "Narratives Transmèdia. Cuando todos los medios cuentan", de Carlos Scolari.

Membres d'un club d'Atlanta que ballaven amb la música rebuda per un telèfon sense cables.

Membres d’un club d’Atlanta que ballaven amb la música rebuda per un telèfon sense cables. Font: Wikimedia Commons.

Els propers dies 27 i 28 d’octubre tindrà lloc el Taller de disseny narratiu transmèdia conduït per Carlos Scolari en el marc de Kosmopolis. Programació contínua. Aprofitem aquest acte per recuperar una sèrie de material per contextualitzar aquest tipus de narrativa amb el Manifest Transmèdia i una tria de tuits del llibre Narratives Transmèdia. Cuando todos los medios cuentan, del mateix Carlos Scolari.

Transmedia manifesto

Un grup de professionals i investigadors va difondre, a l’octubre del 2011, el Transmedia Manifesto, un document que resumeix en onze principis o tesis els fonaments de les narratives transmèdia que traduïm a continuació:

L’art de narrar històries sempre ha estat subjecta al canvi. Mitjançant el procés de digitalització i la convergència de mitjans que comporta, estem a punt de fer un salt quàntic. Ja no som espectadors, oients, lectors, usuaris o actors. Avui som «experimentadors», amb uns papers i uns comportaments que canvien en funció de la manera que tenim de fer servir els mitjans i d’acostar-nos-hi. Amb aquesta realitat ben present, aprofitem l’ocasió per proposar onze tesis sobre el futur de la narració:

Tesi 1: Reclamar la realitat. La ficció pren el lloc de la realitat, tornant-se tan embolcalladora com sigui possible.

Tesi 2: Caus de conill. La història ofereix diversos punts perquè l’experimentador hi entri, segons el mitjà i la situació que faci servir.

Tesi 3: Univers de la història. L’experimentador ja no segueix un únic fil dramàtic, sinó que tria entre diversos arguments que s’intersequen i que es fusionen en un sol univers de la història.

Tesi 4: Interactivitat. Els experimentadors es comuniquen entre ells i amb els personatges de ficció, de manera que participen activament en la història i n’influeixen l’arc narratiu.

Tesi 5: Continguts generats pels usuaris. L’univers de la història permet que l’experimentador pugui contribuir de manera creativa en diversos punts de la història que hagi seleccionat.

Tesi 6: Caràcter transmèdia. L’univers de la història no queda limitat a un sol mitjà, sinó que aprofita els punts forts de cada mitjà per crear una cosa nova a partir de la simbiosi que hi estableix.

Tesi 7: Narració basada en el lloc. L’experimentador es transforma en el vehicle de la ficció visitant indrets reals on es desenvolupen algunes parts de l’univers de la història.

Tesi 8: Quiets i inquiets. L’univers de la història atrau experimentadors de diverses menes perquè ofereix diferents papers per a usuaris més actius o més passius dels mitjans.

Tesi 9: Infinitud. L’univers de la història té el potencial necessari per convertir-se en caldo de cultiu d’una història interminable per mitjà de seqüeles, obres derivades i una reutilització perpètua d’elements narratius.

Tesi 10: Multipagament. La diversificació de la narració permet utilitzar el mètode de pagament freemium, que ofereix serveis bàsics gratuïtament i serveis especials a canvi de diners, cosa que motiva múltiples contribucions per part de cada experimentador.

Tesi 11: Treball en col·laboració. L’univers de la història el desenvolupa, en col·laboració, un equip versàtil i interdisciplinari amb un ventall d’habilitats que satisfà les exigències de la narració basada en l’experiència.

Les narratives transmèdia en onze tuits

En el seu llibre, Narrativas transmedia. Cuando todos los medios cuentan, Carlos Scolari tanca cada secció amb cinc tuits que sintetitzen el contingut de cada capítol. Els onze tuits més representatius per definir què són les narratives transmèdia, seleccionats per l’autor, són els següents:

  • #NarrativesTransmèdia: relat que s’estén a través de múltiples mitjans + participació prosumidors
  • A les #NarrativesTransmèdia cada mitjà fa el que sap fer millor
  • No sols de consumidors viuen les #NarrativesTransmèdia:
    no prosumers, no party 
  • Les #NarrativesTransmèdia se sap on comencen però mai on acaben
  • Metàstasi textual: les #NarrativesTransmèdia són entitats orgàniques que contagien mitjans i plataformes de comunicació
  • El que un productor no vol, no sap o no pot produir,
    ho farà el prosumidor
  • Les millors #NarrativesTransmèdia són people-centred
  • Alguns relats demanen a crits ser una narrativa #transmèdia. D’altres no
  • Les #NarrativesTransmèdia són com els efectes especials:
    mai no salvaran un mal relat
  • A les #NarrativesTransmèdia la frontera entre els continguts generats pels usuaris i la indústria cultural és porosa
  • La creació de #NarrativesTransmèdia es pot considerar una branca del disseny: el disseny narratiu transmèdia

Poder resumir grans reflexions o conjunts textuals en poques línies és un art que hem d’aprendre a dominar. En una cultura on predominen els formats breus (snack culture) i la infoxicació, saber presentar un conjunt d’idees en una sèrie de tuits és, més que no pas un valor agregat, una competència fonamental per als qui participen en la gran conversa hipermediàtica.

Vegeu comentaris0

Deixa un comentari

Narratives transmèdia: un manifest i onze tuits